dimecres, 28 de desembre de 2016

Ja ha fet 24 anys

No sóc d'expressar sentiments i això és un dels tants defectes que tinc. Però avui faré una excepció, simplement perquè em ve de gust expressar una alegria, més quan el context rutinari del dia-a-dia no és per tirar coets precisament, per mil coses que no vénen al cas. Un dels efectes és que cada vegada passa més temps d'un riallada a una altra. En fi, anem al tema.
Ara fa tot just uns dos mesos que la Mireia, la meva filla, s'ha independitzat per anar a viure en un pis de lloguer a Barcelona, juntament amb el Juli, el seu company sentimental i millor persona. I ahir va fer 24 anys. Aprofitant que ella i jo teníem festa, vam quedar pel matí per muntar una cortina en una habitació i penjar un mirall a l'entrada que feia poc li havia arribat d'una compra per Internet. Com que hi havia temps, ella em va convidar a anar junts al seu gimnàs per veure'l i de pas podria provar màquines de càrdio i acabar en la sauna. I per què no, em vaig dir...
En el trajecte fins al gimnàs hi ha uns deu minuts caminant. Entrem i la meva filla diu orgullosa a l'empleada, que el seu pare venia a fer una prova (una manera d'entrar gratuïtament). I cap endins. Vaig provar una elíptica, un cinta de córrer amb dues cintes (una per cada cama), un rem i vaig fer una sessió d'estiraments amb professor, on vam coincidir els dos. I per acabar, una sauna humida i una de seca.  I deu minuts més caminant de tornada al pis. Em trobo bé, molt bé. Relaxat. La meva filla sembla feliç i jo estic satisfet, molt satisfet.
Una vegada al pis, em disposo a fer les feines domèstiques i és llavors, quan penso com ha canviat la vida. Jo vaig ser nedador i waterpolista durant tota la meva infància i fins passada la vintena. He participat en infinitat de competicions, travessies i partits de waterpolo, i mai de la vida havia vingut el meu pare a veure'm com nedava o com jugava de porter. Jo no he sigut el pare ideal però tenia clar que no podia fer el mateix que ell i de sempre, quan ha calgut he acompanyat la meva filla a tot arreu (rítmica, volei, sessions fotogràfiques, etc.). I per això ahir a la primera oportunitat que se'm presenta, vaig acceptar la seva invitació sense pensar-m'ho. I estic content d'haver-ho fet perquè ens ho hem passat molt bé i perquè he tingut més conversa amb la meva filla en un matí que en tot un any. 
Ha estat un dia fantàstic!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.