diumenge, 31 de desembre de 2017

Adéu 2017!

De l'any 2017 recordaré per sempre més:
  • L'atemptat terrorista de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost i la gestió i resposta eficaç dels Mossos comandats pel nostre Major Trapero. Una lliçó mundial de com gestionar un incident tan greu. I la posterior manifestació amb el lema #notenimpor amb la visita del rei i la rebuda amb xiulets.
  • La cantarella de "¿Dónde estan las paperetas, las paperetas dónde estan? i que tots els aparells de l'estat espanyol no van ser capaços de trobar ni una sola puta urna!
  • La concentració de tot un dia davant de la conselleria d'Economia de almenys 50.000 persones el dia 20 de setembre que va durar tot un dia. Crec que allà molta gent va fer el clic definitiu de trencament.
  • L'altra cantarella de "¡A por ellos, oe!" de tots aquells policies vinguts d'arreu d'Espanya a atonyinar "a ellos" és a dir atonyinar-nos "a nosaltres", allotjats en el vaixell dels piulets. La catalanofòbia és una cosa ben normal i acceptada a Espanya i ara tothom n'és conscient, aquí, allà i també a Europa.
  • El referèndum del dia 1 d'octubre celebrat i defensat amb dignitat i sang per més de 2 milions de catalans. La vaga general del dia 3. El discurs del rei posicionant-se en un dels bàndols, un error que l'acompanyarà de per vida. I la repressió posterior de l'article 155 de la constitución española, la seva eina repressiva que fan servir a la seva conveniència. Mai m'hagués imaginat que tindríem presos polítics i exiliats a Brussel·les. I que Europa ho permeti.
  • La frustració de no saber (és un dir) si «M. Rajoy» és o no és qui és, és a dir qui cobrava diners en negre en sobres. 
  • Aquell infame, un de tants, titulars de El País com el que deia "El separatisme passeja el seu odi a Espanya pels carrers de Brussel·les”, Tot un insult per als qui (unes 60.000 persones) vam fer més de mil quilòmetres, no per odiar ningú, sinó per donar suport als nostres polítics exiliats.
  • I que dir de les anormals eleccions del 21 de desembre, preparades canviar el Parlament català i que amb una participació d'un 82% han confirmat la majoria del bloc independentista, per demostrar que molta de la majoria silenciosa també era independentista i per veure que el PP és un partit radical a Catalunya que no pinta absolutament res. Gràcies.
  • I també és l'any que el pare ens va deixar a l'edat de 91 anys. Trist i alhora satisfet perquè hem fet tot el que hem pogut perquè estigués el millor possible fins al final.
Deixem un any (especialment els últims tres mesos) ple de emocions, d'indignació, d'incertesa, de por, de tristesa, però també de dignitat i superació. Políticament ha estat sens dubte l'any més interessant viscut mai. Tot allò de que vivíem en una democràcia consolidada, que la transició va ser modèlica, etc. s'ha fet evident davant del món que tot era una absoluta farsa. La democràcia a Espanya és de pa sucat amb oli. Han caigut les màscares de tothom i ara tots sabem de quin peu calça, és a dir si ets de la causa independentista i republicà o unionista i monàrquic. També n'hi han que diuen que no són ni una cosa ni l'altra, que són equidistants i tal, que vol dir el mateix que ser partidaris de l'statu quo i que tampoc enganyen a ningú. I això està bé perquè s'ha acabat allò de fer veure el que som o no som. No hem aconseguit la república catalana, encara, però som una mica més lliures que l'any que mai, malgrat la repressió de l'article 155, la persecució policial i de tenir tot l'aparell fiscal i judicial en contra.
Aquest any 2017 ha estat molt intens, però ha estat necessari per trobar-nos, per millorar, per trencar amb el passat. I això és el que ha passat aquest any que deixem: hem trencat amb el passat de manera definitiva. Col·lectivament hem fet un gran pas. 
Sens dubte aquest any nou pinta que serà també força interessant, amb uns quants desitjos pendents, un dels quals és molt urgent: que deixin en llibertat els nostres presos polítics i que alhora puguin tornar els nostres polítics exiliats. I mentrestant continuem dempeus, pacients i resistents en el procés fins a arribar a la somiada república catalana. Continuem amb el color groc. Donec perficiam.

Bon any 2018!

Com ser una persona estoica

Segons el diccionari, una persona estoica ve definida com algú que no es deixa portar pels sentiments. De manera resumida podríem dir que és aquella persona que no s'immuta per res, que és capaç de treure ferro de tort. Però els crítics dirien que és una persona que ha caigut en l'ascetisme (o en el llenguatge actual passotisme), algú amb una actitud que et pot portar a la soledat. La idea de la impertorbabilitat total o autarquia (la persona que només es val per ella mateixa). De fet, Sèneca va ser obligat a suïcidar-se a la banyera i ho va fer com no, impertorbable com a exemple del gran estoic que era.

En general però, l'estoïcisme és un corrent filosòfic i per tant de forma de vida que ens inculca idees de disciplina i autocontrol, de ser actiu enfront de la passivitat, de ser millors cada dia i més pràctics, tot això en definitiva per ser més feliços. Per als estoics, l'ataràxia és una disposició d'ànim que permet assolir l'equilibri emocional gràcies a la disminució de les passions i desitjos i a la fortalesa davant de l'adversitat. És, per tant, tranquil·litat espiritual, pau interior i impertorbabilitat.

La regla bàsica número u de l'estoïcisme, en general, és "preocupat només del que depèn de tu". Clar que aquesta idea portada a l'extrem ens podria dur a no fer res perquè en realitat res depèn absolutament de nosaltres. De fet una de les crítiques de l'estoïcisme és el quietisme, una doctrina tan pròpia de conegut M. Rajoy.  Com diria Epictet, les coses són com són i no com es agradaria que siguin. Per tant, és millor rebaixar les expectatives. Aquesta idea té una derivada en L'home revoltat d'Albert Camus (1951) quan es pregunta ¿què fas tu per canviar el món?

La regla bàsica número dos és "evita emprenyar-te". Sembla una collonada i a més, molt difícil de complir. Per això, Sèneca ens dona algunes receptes:
  1. No et sentis mai ofès. Sigues impermeable als dards de les ofenses i menysprea tota injúria: "el que t'ofèn és més fort o dèbil que tu, si és més dèbil perdona'l, si és més fort perdona't".
  2. No facis cas dels comentaris de la fent. No és bo veure o escoltar-ho tot, ignora les injúries i no et faran mal. Diguin el que diguin, tu tira ja que sinó en cas contrari "qui desenterra paraules malèvoles es passa la vida perseguint-se a ell mateix". I a més, fuig de les situacions que podem tenir problemes.
  3. No tinguis un excés d'amor propi. La humilitat i el conformisme ajuden.
  4. Tingues coneixement de les coses i allò que t'incomodi, deixar que passi el temps
A continuació veurem com desenvolupar una mentalitat estoica i com aplicar els seus principis de forma pràctica:

Desenvolupa una mentalitat estoica:
  1. Accepta allò que no pots canviar. No et preocupis per allò que no pots canviar i enfocat en les coses que pots canviar, com ara les les teves pròpies eleccions i judicis. No pots controlar que demà plogui o no, que faci fred o que el cotxe s’espatlli, però, podries agafar un paraigües, un bona jaqueta i tenir el cotxe sempre a punt.
  2. Pensa abans de parlar i reaccionar emocionalment. Cal treballar l’autocontrol i autoconsciència. Ser estoic no té res a veure amb deixar de parlar, però és important pensar abans de parlar. Si algú fa un comentari que no t’agrada, no reaccionis de manera defensiva, considera si potser tingués raó i reflexiona si pots millorar tu mateix. Si no pots autocontrolar-te, intenta visualitzar un entorn agradable i recorda el mantra estoic “Si no està sota el meu control, no m’haig de preocupar”.
  3. No et preocupis per altres persones. No és dolent parlar amb la gent, però no et deixis empeltar dels seus problemes. No pots controlar-les, així que no cal posar-se nerviós. I tampoc no tens cap obligació d’ajustar-te als estandards d’altres persones, sobretot si això compromet la teva moral.
  4. Sigues humil i obert a nous esdeveniments. Tracta d’aprendre a cada oportunitat, de tot i de tothom, sense arribar a ser un saberut. Admet que tens molt a aprendre tot recordant la frase de Sòcrates “només sé que no sé res”. Llegeix llibres, escolta podcasts, veu documentals, etc.
  5. Enfocat a ser just en lloc de ser sever. Evita els conflictes emocionals, la rancúnia, la venjança... Ni tampoc has de ser un rondinaire fred, distant i solitari. Si algú et fa mal, inclús pots sentir simpatia per ell i ajudar-lo. Si algú que t’importa t’ataca, no li facis cas i a més pots rebaixar la tensió dient-li que “és millor prendre temps per calmar-nos i gestionar la situació de manera racional”.
Aplica principis estoics a la vida:
  1. No perdis el temps en distraccions. El temps és valiós. Enfocat en allò que fas a cada moment, sigui el que sigui. A més, evita l’estrés innecessari que et pugui produir allò que no pots controlar. No miris el telèfon a cada moment, ni tampoc et distreguis de manera excessiva amb les notícies.
  2. Gaudeix el moment. No cal mostrar una expressió de pedra per demostrar autocontrol i alhora pots gaudir de l’oci i dels plaers de la vida. Quan mengis un bon dinar pensa que “i si és l’últim?” i aprecia aquest moment per gaudir-lo.
  3. No et preocupis per les coses petites. Considera els problemes grans com a oportunitats per ser més sabi i fort. I davant dels problemes petits, simplement tracta de mantenir la calma, ja que la teva tranquil·litat val molt més que l’estrés per coses de poc valor. Pensa en la idea de l’estoic Epictet: “els petits problemes són el preu de la serenitat i la tranquil·litat, res és gratuït a la vida”.
  4. Envoltat de persones que respectes. Sense ser un elitista arrogant, tracta de passar el teu valuós temps amb les persones que volen ser més sàvies, que prenen millors decisions i en definitiva que facin que siguis una millor persona.
  5. Col·loca la moral per damunt del guany material i l’adulació. La força de la teva personalitat és molt més important que la riquesa o les felicitacions. Mai facis res que sigui poc ètic: totes les accions han d’estar basades en els teus principis morals. No menteixis per obtenir un benefici. I quan ajudis a algú, no esperis atenció, recompensa o elogi, simplement fes-ho perquè és el correcte.
Per acostumar-nos a ser uns estoics, hem de pensar i meditar com a tal.

Una tècnica seria visualitzar el teu lloc a l'univers i reflexiona sobre com encaixes en el món. Comença a visualitzar-te a tu mateix, després imagina la teva família i amics en el següent cercle, després visualitza els coneguts, veïns o col·legues en un altre cercle, el teu poble en un altre... i finalment tota la natura i existència al final. Es tracta d'apreciar que tot està interconnectat i que estem vinculats a tot l'univers (cercle d’Hierocles).

Una altra tècnica seria imaginar una gran pèrdua (premeditatio malorum). Es tracta d’imaginar perdre alguna cosa de gran valor i contemplar l’escenari negatiu en el nostre cap durant uns segons. Es tracta d’acceptar la temporalitat, preparar-se pels obstacles, reflexionar sobre les coses bones de la vida i superar pors. La idea és que quan passi alguna cosa dolenta, sigui més fàcil suportar-la perquè ja l’hem imaginat.

Finalment, aprèn dels savis, de les seves paraules i de quina manera podríem aplicar-les a nostra vida. I fem balanç diàriament de tot el que hem fet i com podríem haver-ho fet millor.

Google

Frases fetes:
  • "Gogle" és la segona pàgina més visitada del món.
  • El que em sorprèn sempre és que encara hi ha persones que busquen ‘Google’ al mateix Google.
  • D'ençà que existeix Google, ningú pot esquivar el seu passat
  • Google, el cervell que mai he tingut.
  • És com Google, té tot que busco.
  • Utilitze Gmail per a la meva feina. Almenys quan deixa de funcionar la majoria de la resta del món sap que ha deixat de funcionar. Un avantatge del monopoli (James Lappin).
  • Déu no contesta; Google sempre, immediatament.
  • Quan Google no troba alguna cosa, li demana a en Chuck Norris.
Efecte Google. No cal recordar res perquè tot ho trobes a Google.




dijous, 28 de desembre de 2017

Presó

Frases fetes:
  • Ningú coneix un país fins que no ha passat per les seves presons (Nelson Mandela a Long Walk to Freedom).
  • Els qui cons­tru­ei­xen murs, aca­ba­ran com a pre­so­ners dels murs que cons­tru­ei­xen (Papa Francesc).
  • El carceller és un pres més.
  • La presó és un fracàs de la humanitat (Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, empresonat per l'estat espanyol per raons polítiques).
  • Un pres preventiu és una persona innocent en què cada dia que passa tancada és un dia més, no un dia menys (advocat Van den Eynde). 
  • La presó és una tremenda educació en la paciència i la perseverança (Nelson Mandela). 
  • Cada escola que s'obre és una presó que es tanca (Victor Hugo; avui obrim presons amb biblioteques).
Escena del film "Salvador" de Manuel Huerga. El carceller li diu a Puig Antich: “Mira com has acabat, a la presó”. I Puig Antich li respon: “Igual que tu”.


Màxima dels presos penitenciaris. El que facis amb un, s'ha de poder fer amb tots (Montserrat Tura).

Anècdota d’en Thoreau:
Quan un vell amic el va anar a visitar a la presó i li va preguntar:
-- Què hi fas aquí tancat?
I ell va respondre: 
-- Què ho fa que tu no hi ets?

dimecres, 27 de desembre de 2017

Sentiment

Frases fetes:
  • Foc d'encenalls (sentiment de curta durada).
  • Els sentiments són els núvols que oculten la raó (Victus de l'Albert Sánchez Piñol).
  • La gent pot oblidar el que vas dir, pot oblidar el que vas fer, però no oblidarà mai com els vas fer sentir (Maya Angelou, poetessa).
  • Les emocions i els sentiments són l'oli que lubrica el sistema o engranatge de la raó (Finn Spicer, filòsof de la Universitat de Bristol).
  • El cervell és irracional: la realitat és que acabem pensant el que sentim.
Diferència entre emoció i sentiment (Antonio Damasio).Emoció és la primera reacció inconscient que tenim davant d'algun fet i sentiment seria la segona reacció modificada pels nostres pensaments conscients.

Dilema. Tremolo perquè tinc por o tinc por perquè tremolo? Segons el psicòleg William James, la pròpia intuïció ens fa creure que davant d'un perill primer tenim por i després tremolem, però en realitat primer és la resposta fisiològica (batec del cor més ràpid i tremolor) i com a conseqüència d'això tenim sentim por.
Una persona estoica. Segons el diccionari, és algú que no es deixa portar pels seus sentiments. Filosòficament és una altra cosa --> veure

Efecte underdog. El sentiment humà porta els electors a posar-se a favor del perseguit.

Paradoxa dels sentiments (i la lògica). El cor té raons que la raó no entén (Pascal).

Valor

Frases fetes (valor intangible):
  • Quan el valor és absurd, deixa de ser virtut per esdevenir temeritat.
  • Només el neci confon valor i preu.
  • Quan tot resulta fugisser, calen punts de referència estables.
  • Els valors són com les empremtes dactilars, ningú té els mateixos però els deixaràs marcats en tot el que facis
Frases fetes (valor tangible):
  • És quincalla (poc valor).
  • Pa sucat amb oli.
  • Res no val el que res no costa.
Reflexió. Donem valor a coses que no en tenen i això ens porta a grans desil·lusions en la vida (Els dimarts amb Morrie, Mitch Albom).

Història del bitllet de 500 €. Tot semblava estar malament en la seva vida...
Vols aquest bitllet de 500 €?
És clar...
Llavors el va arrugar fins a fer-ho una petita bola, el va trepitjar, tot brut... I ara, ho vols també?
Segueixen sent de 500 €. És clar que ho acceptaré si me’l dones. Mentre no el trenquis, conserva el seu valor ... Has de saber que, de vegades quan alguna cosa no surt com vols, tot i que la vida t'arrugui o et trepitgi, continues essent tan valuós com sempre... Quantes vegades dubtem del nostre propi valor?

Escoltar

Frases fetes (no escoltar):
  • No hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar.
  • Fer l'orella sorda.
  • Les ganes de parlar que tingui algú no sempre són més legítimes que les ganes de no escoltar de l’altre (Josep M. Espinàs).
Frases fetes (escoltar):
  • Parlar és una necessitat, escoltar és un art (Johann Wolfgang von Goethe).
  • Qui tingui orelles, que escolti (Mateu 13,9).
  • El coneixement parla però la saviesa escolta (Jimi Hendrix).
  • De vegades el que la gent necessita no és una ment brillant que parli, sinó un cor especial que escolti.
  • Tot està ja dit; però, com que ningú no escolta, cal tornar-ho a dir (André Gide).
  • El secret de parlar és escoltar.
  • Considero que qualsevol trobada ha anat millor si la possessió de paraula l'ha tingut l'altre (Miqui Otero).
  • La humana tendència a escoltar només el que volem sentir.
  • No t'imaginis que els altres tenen tant d'interès en escoltar-te com el que tu tens de parlar (Antístenes, filòsof deixeble de Sòcrates).
  • Escolta tothom, però no parlis amb tothom (William Shakespeare).
Reflexió. No prestar atenció a qui ens parla, no solament és falta de cortesia sinó també senyal de mensypreu. Escolta qui et parli; en el tracte social res és tan productiu com l'almoina de l'atenció (Honoré de Balzac).


dimarts, 26 de desembre de 2017

Depressió

Ciclotímia. Tendència a l'oscil·lació amb moments d'eufòria desbocada o alegria i la depressió aparentment irresoluble o desànim.

Frases fetes:
  • La depressió és un excés de passat mentre que l'ansietat és un excés de futur.
  • La meva vida és una claveguera plena de cucs llefiscosos trossejats.
  • En els moments difícils de la vida, has d'aixecar el cap, treure pit i amb seguretat poder dir “avui estic fet una merda!”
Reflexions:
  • L'adult que no sap gestionar bé el que li passa es queda sense capacitat d'afrontar els seus problemes, sense llibertat i autonomia personal per prendre decisions i reconduir la seva vida, i esdevé una víctima propiciatòria de l'estrès, la depressió i altres tipus de trastorns psicològics i orgànics.
  •  Quan ets en un pou profund, costa tenir perspectiva i es requereix el doble d'esforç per avançar la meitat. El repte és sortir reforçat del sot, perquè qui no és capaç de reforçar-se no en surt.

Cultura

Frases fetes (cultura):
  • Veig coses meravelloses (Howard Carter, quan va obrir la tomba de Tutankamon).
  • El preu de la cultura sempre és menor que el de la incultura. 
  • Cada escola que s'obre és una presó que es tanca (Victor Hugo; avui obrim presons amb biblioteques).
  • Un país sense cultura és un país sense identitat ni esperit crític, fàcil de dirigir i manipular (Lucía Etxebarria).
  • La cultura és allò que et queda quan t'has oblidat de tot allò que hem après.
  • La cultura és com el sucre, encara que n'hi hagi poc dona dolçor (dita catalana).
Frases fetes (incultura):
  • Viva la muerte, muera la inteligencia (Millán-Astray).
  • L'home inculte és la caricatura d'ell mateix (August Wilhelm Von Schlegel).
  • Els sorolls i la brutícia són mostres d'incultura (escrit a la font del Molinot de Pontons).
  • Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos, desprecia cuanto ignora (Machado).
  • La cultura de la incultura.
Reflexions:
  • En la nostra societat acabaran desapareixent el secret i l'atzar i, amb ells, la literatura (Frédéric Beigbeder, escriptor francès).
  • Els sis mil milions de persones del planeta partim d'un patró idèntic: tots pertanyem al gènere humà. L'únic que ens fa consubstancialment diferents els uns als altres és la cultura (Quillos / Xonis, Joaquín Lorente, "Pensar, és gratis").
  • La cultura no es pot limitar a ser un vagó del tren, ha de ser-ne el motor (Jaume Ripoll, fundador i director Editorial de Filmin).
Pocapena. Es diu d'una persona desvergonyida, que actua o parla sense educació ni respecte.

Anècdota: El pitjor tirà de la història va ser el tirano de Bergerac (ho va dir Joan Pich i Pon (1878-1937), alcalde de Barcelona.- Font: un altre dia en que sostenia una espasa va dir sentir-se com un "radiador romà").

Humor. El treball es mesura en Joules, la força es mesura en Newtons, la potència en Watts, la freqüència en Hertz i l'estupidesa en Werts!


Anglès

Reflexió. Un idioma en què el verb acostuma a anar al final de la frase ajuda a que ningú et trepitgi les paraules abans d'acabar perquè fins que no arribes a l'acció concreta del que estàs explicant res té sentit.

Frases fetes:
  • Sèries Torrent ha fet més per l'anglès que anys de classe!
  • És curiós que "fer zapping" en anglès es digui "change channels".
Acudit que descriu la flegma anglesa. Diu que un lord a punt de deixar la seva mansió per anar a pescar el cap de setmana és aturat pel seu majordom, que tot esverat l’informa que té la fàbrica cremant pels quatre costats. I el lord li respon, sense immutar-se: “Quin disgust que tindré dilluns quan torni de pescar! (http://www.ara.cat/opinio/Guanyar-perspectiva_0_1494450550.html).

  Humor:
- Com es diu gos en anglès?
- Dog
- I com es diu veterinari en anglès?
- Dog tor
---
- Saps anglès?
- Clar!
- Com es diu porta?
- Door.
- I qui les ven?
- VeneDoor!

dilluns, 25 de desembre de 2017

Tirania

Frases fetes:
  • Quan la tira­nia és llei, la revo­lució és ordre (Pedro Albizu, l’últim lli­ber­ta­dor d'Amèrica)
  • No hi ha pitjor tirania que la que s'exerceix a l'ombra de les lleis i sota l'aixopluc de la justícia (Montesquieu).
  • El secret de la llibertat radica en educar a les persones, mentre que el secret de la tirania està en mantenir-los ignorants.
  • Quanta més por tinguis, menys val la teva vida.
Sobre la tirania: no obeir amb anticipació (Snyder).

¿És lícit matar el tirà? I la filosofia clàssica ja va contestar fa segles que sí.

diumenge, 24 de desembre de 2017

Repressió

Frases fetes:
  • Em nego a viure sense esperança. Em nego a odiar ningú. No renunciaré mai a ser feliç. [Síntesi del pensament de Jordi Cuixart]
  • Si el primer ministre del Canadà fes empresonar els líders independentistes del Quebec, seria la fi: no del Quebec, sinó del Canadà. [Naomi Klein referint-se als líders polítics i civils catalans empresonats]
  • Si Jordi Cuixart és a la presó, qualsevol de nosaltres hi podria ser (Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural).
  • Com més em maltracten, més odio el maltractador.
  • No puc ni vull deixar de sentir la ràbia profunda que sento d'un estat que empresona i fa exiliar els meus representants polítics. No puc ni vull oblidar-ho. 
  • La repressió funciona perquè té molts còmplices.
  • Maleït sigui el soldat que torni les armes contra el seu poble (Simón Bolivar).
  • Allò que es reprimeix tard o d'hora acaba trencant-se.
  • Sota un govern que empresona injustament, el lloc on ha de ser un home és precisament la presó (Henry David Thoreau)
  • Contra l’acció de bords i lladres el meu poble i jo (Salvador Espriu, la repressió omple de raons i dona força).
  • Hem après a ser lliures quan més oprimits ens tenen (Jordi Cuixart).
  • Más vale morir de pie que vivir de rodillas (Che Guevara).
  • La gent ferida és perillosa perquè sap que pot sobreviure (Jeremy Irons a la pel·lícula Damage).
  • Ens trencaran la cara però mai el somriure (David Fernàndez).
  • La repressió fa por i pot ser efectiva a curt termini, però mai surt gratis. 
  • De bruixes, com deia el gallec de la dita, " haberlas, haylas " (però és ben clar que on hi ha bruixes és perquè hi ha inquisidors).


Humor repressiu d'Espanya. Què tal per Espanya? No ens podem queixar. Ah, bé. No, no ens podem queixar literalment!

Acudit de Turquia aplicable a Espanya: Un pres s'apropa a la biblioteca de la presó i demana un llibre. El bibliotecari li respon: no tenim el llibre però tenim l'autor.

Reflexions:
  • Sentir gent que dorm cada nit al seu llit qualificant de traïdors partits que tenen els dirigents a la presó des de fa dos anys, amb perspectiva d’estar-s’hi molt temps més, és, a banda de ridícul, indecent.
  • Els polítics catalans en presó preventiva des de fa pràcticament dos anys, acusats de rebel·lió, una acusació tan excèntrica i falsa com la d’"espionatge" o "alta traïció" en temps de guerra.
  • Em pots dir un sol país europeu actual que tingui presos polítics i exiliats? I un sol país on hagis vist la policia atonyinant a gent gran que portava una butlleta a la mà?  I una darrera consideració: em pots dir un país europeu on el cap d’estat aparegui a la televisió en horari de màxima audiència dient, de manera metafòrica, “a por ellos” i expulsant dos milions dels seus propis ciutadans? On ho has vist? Enlloc! Creus que això es pot mantenir molt de temps? [Bernat Deltell]
  • Tot apunta que la sentència dels presos polítics catalans serà molt dura. I precisament això pot obrir una nova oportunitat a l’independentisme català. Quina paradoxa.
  • Després de l'1O la societat catalana ha patit un trauma: ha sigut maltractada, ha descobert la naturalesa d'aquest estat autoritari, ha sentit i sent l'odi dels polítics i de bona part de la població espanyola i ha patit la violència d'aquest estat. La ferida emocional i moral és tan profunda que la cicatriu serà per sempre.

Memòria gràfica geolocalitzada d'un dia que mai oblidarem.

La cultura carcellera espanyola: “ ¡A por ellos, oé, oé! ”

Spanish Police. 400 Videos of the Repression lived in Catalonia by the Spanish Police in the Referendum of October 1, 2017https://spanishpolice.github.io/

Espanya no canvia amb el pas dels segles. Aquí pau i després glòria o en castellà “como decíamos ayer” dita per Fray Luis de León als seus alumnes en sortir de la presó (segle XVI) o també Unamuno en tornar de l’exili (segle XX).


Coratge

Definició. El coratge és la consciència que hi ha alguna cosa per la qual val la pena arriscar-se.

Frases fetes:
  • El vertader coratge és admetre que la llum que hi ha al final del túnel és només el far d'un tren que circula en sentit oposat (Slavoj Zizek).
  • Déu li dona les pitjors batalles als seus millors guerrers.
  • El coratge no és la manca de por, si no la decisió de que alguna altra cosa és més important que la por (Ambrose Redmoon, James Neil Hollingworth).
  • És permès caure. Aixecar-se és obligatori! [proverbi rus].
  • Ningú descobreix noves terres si no té el coratge de perdre de vista la platja (André Gide).
  • El coratge és aquella virtut que es troba en un punt mitjà entre la covardia i la imprudència (Homer).
  • No es pot fer una truita com cal si no es té un parell d'ous (dita anglesa).
  • Cal mantenir una actitud desafiant fins i tot davant la derrota (W. Churchill).


divendres, 22 de desembre de 2017

Com demostrar el que dius

Per comunicar amb eficàcia, cal dominar de forma clara l'art de provar allò que diem. Algunes tècniques:
  1. Ser exacte i explícit. Cal ser concret i detallar el que dius.
  2. Ser coherent. Fer el que dius. Un camí molt fàcil per ser coherent és ser sincer (és molt difícil mentir bé).
  3. Oferir dades. Les proves demostren el que dius i els receptors quedaran convençuts. I a falta de proves, la credibilitat minva. La prova és l'antídot de l'escepticisme.
  4. Citar testimonis.
  5. La prova numèrica. Les xifres donen suport als fets.
  6. L'ús de mitjans visuals. Les imatges tenen poder de convicció.

Font: llibre "Saber hablar para triunfar" de Godefroy-Barrat.

diumenge, 17 de desembre de 2017

Com fer una bona conclusió

Els dos moments més importants són la introducció i... la conclusió, la qual ha de tenir qualitats com: vocabulari senzill, imatges abundants, suscitar l'interès i curiositat, resumir el tema i l'última frase ha de ser la més clara, la més senzilla i la més impactant. i cal evitar:
  1. Allargar-la massa
  2. Parlar més de pressa o acabar de manera brusca
  3. Les frases negatives
  4. Les proposicions que ofereixin dubtes (potser..., confio en què...)
  5. Les excuses i les justificacions
  6. No saber com acabar
  7. Dir "gràcies per la seva assistència i atenció" o pitjor encara "això és tot, no hi ha més".
Veiem conclusions estimulants:
  1. La recapitulació. És fer un resum final del discurs. Acostumen a començar amb "en una paraula, per consegüent, en conclusió..."
  2. La reiteració (repetir el missatge). Es tracta de repetir la idea central.
  3. La perspectiva. Aquest tipus de conclusió obre un panorama a la consideració dels oients. Exemple: en el futur serà obligat...
  4. La incitació. La conclusió invita a una actuació per part dels oients que ajuda a la conclusió final.
  5. La pregunta-desafiament. Del tipus: per acabar, la pregunta que tots ens hem de fer és...
  6. La cita il·lustre. Acabar amb una cita: tal com deia..., recordant a...
  7. La faula i la seva moralina. Escull una anècdota (que sigui clara) que exemplifiqui i faci de resum.

Font: llibre "Saber hablar para triunfar" de Godefroy-Barrat.

Com fer una bona introducció

Veiem algunes tècniques:
  1. La tècnica de Bettger (autor de Com vaig passar del fracàs a l'èxit). Es tracta d'imaginar, segons el tema escollit, quina classe de preguntes podrien servir per suscitar interès. Exemples: li agradaria...?, sabia vostè que...?, què és...?, etc.
  2. La novetat. La clau és preguntar-te a tu mateix quina novetat anunciaràs en la introducció. Exemples: començar amb "ara...", "per fi...", "una nova...", "una bona notícia...", etc.
  3. La idea-impacte. Pregunta't a tu mateix si tens alguna manera de començar l'exposició amb una idea original i impactant.
  4. El resum. Amb aquesta tècnica és quasi impossible equivocar-se ja que consisteix a resumir des del principi la proposta, dient els avantatges amb el mínim de paraules, de manera que els oients vulguin saber més.
  5. L'evocació d'imatges. L'avantatge d'aquest plantejament és que implica els oients en algun gènere d'acció. Exemple: imaginin vostès que estem a Paris quan de sobte...
  6. Personalització. Es tracta d'interpel·lar directament a cada individu de l'audiència fent esment d'algun tret característic que guardi relació amb tots ells. Exemple: les persones com vostès tenen una gran motivació...
  7. El testimoni personal. La millor introducció per captar l'atenció dels oients és explicar una experiència o anècdota personal.
  8. La narrativa. Les narratives sempre interessen a l'audiència. Aprofita qualsevol succés interessant que hagis escoltat o llegit i apunta algun detall (nom, data, etc.) que li doni veracitat.
  9. Les cites. Escull cites que es puguin aprofitar en l'exposició.
I els erros a evitar:
  1. Les expressions negatives.
  2. Demanar excuses (per no estar preparat, per no ser un bon orador, per no tenir temps, etc.).
  3. Allargar massa la introducció.
  4. Donar-se-les d'expert.
  5. Donar la sensació de confusió.
  6. Ometre una introducció.

Font: llibre "Saber hablar para triunfar" de Godefroy-Barrat.

Com estructurar les idees

Hi ha diferents possibles plantejaments:
  1. Introducció / Desenvolupament / Conclusió. És el plantejament clàssic. És molt important la introducció i la conclusió.
  2. Tesi / Antítesi / Síntesi. La tesi és la idea que es vol promoure, i l'antítesi és la seva contrària. L'avantatge d'aquest plantejament és que afavoreix l'originalitat i reté l'interès de l'audiència. A més, dóna una impressió d'objectivitat cosa que afavoreix l'acceptació final de la síntesi.
  3. El problema / Les seves causes / Les solucions. És un pla molt senzill i segueix amb facilitat perquè reprodueix la manera com funciona el nostre cervell. És la base del mètode científic: Identificar el problema - Analitzar els fets i les causes - Possibles solucions - Posar les possibles solucions a prova -Escollir la millor solució
  4. Causa / Efecte. És el raonament deductiu que acostuma a tenir tres proposicions: Tots els homes són mortals, Sòcrates és un home, per tant, Sòcrates és mortal.
  5. Cronologia. S'utilitza principalment per desenvolupar una narració o tot allò que suposi un procés, com per exemple la bibliografia d'un personatge.
  6. Organització espacial. En aquest cas la lògica opera de "allò més proper a el més llunyà" o "d'allò interior a l'exterior" o a l'inrevés. Per exemple, és l'estil indicat per explicacions relatives a viatges.
  7. Definició. Es tracta d'explicar en què s'assembla i es diferencia un assumpte respecte d'altres coneguts. Per mantenir l'interès dels oients, és recomanable adoptar un punt de vista original.
  8. Classificació. És el plantejament de calaixos, consistent en dividir el tema en les seves parts.
  9. El fil conductor. Expliquem diferents elements i posteriorment senyalem com tots ells es vinculen amb un fil central. És el plantejament utilitzat pels advocats.
  10. Exemple / Argument / Raonament. És idoni per les explicacions breus: un punt de partida amb una dada o anècdota, argumentar el que es vol, explicació dels beneficis i avantatges.
  11. La dialèctica. Examina les solucions una a una, i rebutjant-les. D'aquesta manera es reiteren nombroses vegades el problema. Finalment s'explica l'única solució factible.
  12. El pla de Rudyard Kipling. El famós escriptor va deixar dit "sis servents fidels em van ensenyar quant sé, i els seus noms són: QUI, QUÈ, QUAN, ON, PER QUÈ  i COM.
  13. Expectativa. Dir primer que vas a dir alguna cosa, després dir-la, i per últim, dir que ho has dit.
I la millor fórmula per persuadir la gent, com si es tractés d'una carta comercial:
  1. Desperta la curiositat dels teus oients
  2. Parla'ls d'ells mateixos
  3. Demostra'ls el que guanyen amb la proposta
  4. Exposa el teu missatge
  5. Demostra el que dius
  6. Resumeix la proposta
  7. Exposa les raons per decidir a l'acte


Font: llibre "Saber hablar para triunfar" de Godefroy-Barrat.

Llibres llegits

Evidentment no hi són tots i mica a mica hi aniré posant de nous, llegits recentment. De moment:

dissabte, 16 de desembre de 2017

Societat

Exclusió social. En les relacions socials hi ha poques coses que facin tant de mal com sentir-se exclòs, rebutjat pels altres; és una situació de dolor que queda indeleblement gravada en la ment de la persona que ho pateix ("Emocions i Intel·ligència social", Ignacio Morgado).

Frases fetes:
  • Ningú parla la nostra presència de la mateixa manera que en la nostra absència. La societat humana està fundada en aquest mutu engany. [Blaise Pascal, 1623-1662, científic i Filòsof francès]
  • Hi ha una societat líquida que ens ha portat una crisi espessa.
  • Població intel·lectualment fofa i invalidada que necessita que li diguin quan ha d'anar al vàter.
  • Si l'acte més horripilant que pot fer un individu és matar-ne un altre, el pitjor acte que pot cometre una societat és assassinar una altra societat humana (Albert Sánchez Piñol).
  • Formar part de la societat és un fàstic, però estar exclòs és una tragèdia (Oscar Wilde).
  • L'home és naturalment bo, és la societat que el corromp (Jean-Jacques Rousseau).
Concepció utilitària de la vida col·lectiva: si tots hi guanyem, les renúncies individuals són digeribles.

La societat és violenta:
+ jove
+ tolerància nul·la a la frustració
+ individualisme
+ manca de respecte i valors

Famílies

Adaptador d'audio Bluetooth

Tens un altaveu bo però és antic i no té wifi i per tant no s'entén amb l'smartphone per connectar l'spotify?
Cap problema. La solució és un adaptador d'audio de Bluetooth!

Dimensions: 4,5 x 4,5 x 2 cm

Calendari 2018

El divendres 15 de desembre es va inaugurar al Centre Cívic l'exposició de fotografies presentades al concurs per il·lustrar el calendari de Begues del 2018. El tema d'enguany eren els paisatges de Begues, i s'hi van presentar 63 imatges. I vés per on, hi apareixen dues fotos meves:
  • La Portada: Pineda de Mas Ferrer
  • I el mes de Juny: Façana del Centre Cívic
Calendari 2018

Ulls

Frases fetes:
  • Els ulls ens delaten.
  • Aquest és parent d'aquest i no badar.
  • Si l'ull humà fos una càmera digital tindria 576 megapíxels.
  • Els ulls són les finestres de l'ànima (Pascal).
  • Als ulls tristos hi ha que fer-los menys preguntes i donar-los més abraçades.
Per evitar la fatiga visual. Cal seguir la regla 20-20-20: Els experts destaquen que quan s'està treballant davant d'una pantalla és imprescindible que cada 20 minuts es realitzi un descans de 20 segons mirant algun objecte a 20 peus (uns 5 o 6 metres).

L'expressió facial. Quan experimentes una emoció les pupil·les es dilaten cosa que fa que el rostre augmenti l'expressió facial i sembli més atractiu. En canvi, si només fingeixes tenir una emoció, les pupil·les continuen contretes.


Que ens diuen els moviments dels ulls:

dijous, 14 de desembre de 2017

Retornar la propaganda electoral

Per retornar la propaganda electoral:
  1. Recollir la carta de la bústia i escriure a l'anvers (la teva adreça) "RETORNAT" i en el revers (qui te l'ha enviat) "REBUTJADA".
  2. Introduir-la a la bústia del carter, correus o oficina postal.
D'aquesta manera la carta tornarà a qui la va enviar. Recordeu que Correus s'encarrega de retornar les seves cartes. No es fan càrrec de la devolució d'altres operadors postals.
Sens dubte, aquest sistema és millor que tirar-les simplement a les escombraries, sobre tot perquè les despeses del rebuig les paguen els partits.

Xarxes socials

Gràcies a les xarxes socials, avui estem tots més connectats i també informats o no, fins i tot han aconseguit a motivar les masses socials mancades d'iniciatives per participar en qualsevol tipus d'activisme social, polític, etc. És a dir, s'han convertit ràpidament en un poder fàctic de la informació, incontrolable pels governs de torn, de manera que la llibertat d'expressió ha guanyat algun esglaó en aquest món. I només per això ja han valgut la pena. Tot i així, els insults, la provocació, el plagi i l'ego també han crescut.
La seva irrupció han posat fi al quart poder, patrimoni dels mitjans de comunicació tradicionals. Ara, la influència mediàtica és compartida entre tots. Primer va ser el Facebook, després el Twitter i més tard el Google+, les tres amb les característiques molt diferents i cadascuna amb els seus adeptes. Són xarxes perquè d'alguna manera o altra t'atrapen.
Actualment Facebook és la xarxa social més coneguda per ser la primera que va aparèixer (2004) i perquè és una eina dinàmica i complexa però molt intuïtiva. Ara bé, aquesta popularitat està sobre-dimensionada: una gran majoria d'usuaris són passius (no actualitzen el seu estat). Quan veus que el 90% dels anomenats “amics” mai diuen res, que un 9% participa ocasionalment i que només un 1% ho fa de manera activa, penses que, o bé et falta gent d'aquest 1% o bé te'n sobren dels del 90%. No saps si passen del Facebook o formen part dels anomenats lurkers, del verb anglès lurk que significa estar a l'aguait de manera secreta i silenciosa (voyeurs).
El tipus de públic és heterogeni, tant en edats com en interessos personals, cosa que pot provocar tensions entre coneguts (alguns dels quals molt propers) per les seves incompatibilitats culturals, socials o polítiques. Ho detectes quan algú fa aquell comentari fora de lloc, mig en broma o molt en serio. I és quan has de decidir d'eliminar aquell suposat “amic” o bé vigilar allò que poses en el mur per no ser jutjat.
Una altra cosa són els anomenats “piquets de l'opinió”, similars als piquets informatius de les vagues, en què el seu objectiu és forçar un estat d'opinió únic (el seu) i no dubten en boicotejar qualsevol reflexió crítica. Uns torracollons!
Els mal anomenats “amics” són el seu punt fort i alhora també el seu taló d'Aquiles: el més important és l'entramat social i no tant la informació, fet que a la llarga degrada la relació per manca d'interès i motivació. I per no ferir ningú, prefereixes continuar amb la farsa.
El tipus d'informació és de caire social i lúdic, on es valoren les emocions i la vessant més personal. En aquest cas, ens podem trobar gent que sempre diu que és feliç i que tot li va d'allò més bé, com gent que ens recorda a cada moment que el món és una merda, cosa que hi podríem estar d'acord. Però de tant en tant, alguna cosa positiva també va bé.
Passat el temps, em sento saturat de les absurdes cadenes falses (hoax) del tipus “aquest mes d'octubre serà extraordinari perquè té 5 dissabtes, 5 diumenges i 5 dilluns i que això només passa cada 823 anys”. I quan mires els calendaris comproves que és mentida. I molt cansat també dels falsos muntatges o fakes, alguns dels quals són divertits fins que els has vist unes tres-centes vegades.
I també avorrit de veure fotos dels viatges tan fantàstics, activitats (sempre les mateixes) o els dinars que han gaudit (i tu no) i que no fan més que recordar-te que hi ha gent que viu molt millor que tu. O almenys ho sembla.
Uns dos anys més tard apareix el Twitter, un mitjà de comunicació lliure i instantani que a més fa funcions de xarxa social. El seu disseny és dinàmic i senzill, encara que poc intuïtiu. Quan vens del Facebook i entres per primer cop al Twitter, al principi costa d'entendre perquè esperes que funcioni de manera semblant. I no és així. Però la seva extremada simplicitat fa que ràpidament t'hi acostumis.
A diferència de Facebook, Twitter té un tipus de públic més homogeni, amb edats compreses entre 25 i 50 anys i amb un nivell cultural mig i alt. Algú va fer córrer una frase divertida però exagerada i injusta que diu "Facebook és una eina intel·ligent per a gent simple, Twitter és una eina simple per a gent intel·ligent".
El que importa és la informació que li interessa a cadascú, no els seguidors, sense cap obligació moral de seguir algú que et segueix (com passa en el Facebook). I aquest plus de llibertat dóna peu a que els seguidors, pocs o molts, siguin més actius.
És sens dubte el mitjà de comunicació que ha revolucionat el món de la informació tradicional per la seva immediatesa (pràcticament a temps real) i perquè arriba a qualsevol punt del planeta, cosa que el fa imprescindible davant de qualsevol fet rellevant o catàstrofe. Pots saber tot el que passa i es comenta per tot el món i a més s'utilitza per coordinar moviments de protesta social o polítics.
Però com tot, no és perfecte: la seva escassa fiabilitat, si fa o no, com la majoria de mitjans de comunicació tradicionals espanyols. Per consegüent és necessari verificar la informació amb altres informadors, periodistes o mitjans professionals que coneixem i que habitualment no magnifiquen, manipulen ni menteixen.
Un altre defecte no menys important són la proliferació dels anomenats trolls, gent estúpida capaç de perjudicar els altres, emparats en l'anonimat que ofereix el Twitter, provoquen, molesten o insulten als qui pensen diferent. Fins i tot sense obtenir-ne cap benefici tangible. El millor que es pot fer és bloquejar-los i avall que fa baixada.
Finalment, l'any 2011 apareix una nova xarxa social que integra les funcionalitats de Google amb tots els avantatges que això suposa. Es diu Google+ i no té la popularitat de Facebook (per sort) de manera que és un lloc -podríem dir- selecte on es poden trobar coses diferents i interessants, ideal per distreure la ment amb les seves vistoses entrades (tots els comentaris tenen la seva corresponent imatge).
D'entrada sobta no conèixer ningú, més si vens del Facebook on coneixes pràcticament tothom que tens com a amic. Precisament això li dóna una certa llibertat per emetre pensaments o judicis sense que ningú s'emprenyi.
El seu funcionament també és molt simple i l'únic que despista una mica són els cercles que pots crear dels usuaris, cosa que va molt bé per ordenar els seguidors en grups afins, de tal manera que tens l'opció de filtrar determinats cercles segons la informació que t'interessa a cada moment.
A Google+ es comparteix qualsevol aspecte personal o no, fets, notícies o qualsevol reflexió amb els cercles prèviament escollits per l'usuari i amb la possibilitat d'ordenar les entrades per col·leccions o comunitats, segons temàtiques.
En quant a la privacitat, les tres xarxes socials mostren la informació personal que vulguis i que la vegi qui vols. I sobre la informació publicada, els usuaris la podran veure segons la configuració establerta (pública o restringida).
En conclusió, les tres xarxes socials són molt diferents i tenen les seves peculiaritats. I cadascú té les seves preferències i gustos. Pel que fa a mi, després d'haver estat en les tres xarxes socials, haig de dir el següent:
  • Sobre Facebook, em cansa i m'avorreix enormement. Ha deixat d'interessar-me llegir sempre els mateixos amics i els mateixos temes. S'ha convertit en una habitació tancada sense finestres amb l'aire està enrarit de falsedats i egocentrisme. Abandono però sense esborrar-me perquè em serveix per accedir a altres aplicacions.
  • Sobre el Twitter, afluixo l'activitat per no caure en el joc de veure qui la diu més grossa i haver de lamentar-ho. Trobo massa negativitat i massa gent estranya. La continuaré fent servir sobre tot com a mitjà de comunicació.
  • Sobre el Google+ actualment és la preferida perquè m'aporta coses noves, novetats interessants i en definitiva, em distreu d'una manera efectiva i positiva, que és la principal feina que té una xarxa social.

dimarts, 12 de desembre de 2017

Egotisme

Frases fetes:
  • La majoria de la gent tendeix a creure que són el centre del món.
  • Quan no parlo jo m'avorreixo (Pepe Rubianes).
  • Quan apago l'ego, s'encen el jo (Hiroji Kubota).
  • El jo és odiós (Blaise Pascal).
  • Al capó que es torna gall, ventar-les-hi amb un buscall.
  • Hi ha qui es creu un líder per tenir un seguidor: la seva ombra.
  • El lego m'allibera del meu ego.
  • El problema de l'ego és que si som el que fem, quan no fem no som.
  • Vivim en un univers d'egos desmesurats en què massa individus intenten ser més alts tallant el cap dels altres (Eva Piquer).
  • Quant més s'eleva un home, més petit els sembla a qui no saben volar (Nietzsche).
  • El bohemi no solament és vanitós, també és una mica egòlatra; sent o bé crea admiració envers ell mateix. [Pio Baroja]
Síndrome del famós (narcisisme extrem). El costum de referir-se a un mateix com si es parlés d'algun altre, per donar-se importància.

Paradoxa. "Tots sabem que Oscar Wilde no parlaria mai d'ell mateix en tercera persona", va dir Oscar Wilde.


dilluns, 11 de desembre de 2017

Google+: escriure en negreta, cursiva i ratllat

El format dels comentaris de Google+ es poden millorar de la següent manera:
  • _text_ escriu en cursiva text
  • *text* escriu en negreta text
  • -text- escriu ratllat text
Més trucs de Google+

dimarts, 5 de desembre de 2017

Disgust

Frases fetes:
  • Com més anys, més desenganys.
  • Si has de tenir un gust, tindràs un disgust.

diumenge, 3 de desembre de 2017

Donar

Frases fetes:
  • Donar i després rebre.
  • Una premissa important és primer donar, després demanar i, per acabar, exigir.
  • Tothom dona el que rep i rep el que dona.
  • L'únic que donen els notaris és la fe, la resta t'ho cobren (Eva Piquer).
  • Vigila que no et donin massa. Donar és un acte de poder enorme, però qui et dona t'obliga. [Xavier Rubert de Ventós]
  • No ets el que tens, ets el que dones.
  • La mà que dona està per sobre de la mà que pren (Napoleó Bonaparte).
  • Do ut des (dono perquè donis).
  • El que dones, t'ho dónes; el que no dones, t'ho treus (Alejandro Jodorowsky).
Reflexió. Si ens interessem per l'altre, li farem la vida agradable i ens omplirem també nosaltres. Donar és una manera de rebre i rebre és necessari per sentir-nos bé i per tenir alguna cosa per donar (Eva Bach i Pere Darder a Des-educa't).

Esclavitud

Frases fetes:
  • Jo sóc un ostatge de mi mateix (Josep Cuní).
  • Són pocs els que prefereixen la llibertat; la majoria només vol un amo just (Salusti).
  • Tots els homes han estat creats iguals (Jefferson, proclamació de quan els esclaus encara no tenien categoria d'homes).
  • L'esclau cria esclaus.
  • Un esclavatge sense termini és una misèria sense esperança (Felicité-Robert Lamennais).
  • Sigues esclau de les lleis per poder ser lliures (Ciceró).
  • No hi ha cap esclavatge més vergonyós que el voluntari (Sèneca).
  • El poble que és esclau és perquè ho mereix (Manuel Tamayo y Baus).
  • Ningú pot estima les seves cadenes encara que siguin d'or pur (Thomas Heywood).
  • Ningú és més esclau que aquell que es creu lliure sense ser-ho (Goethe).
  • L'esclavatge no es va abolir, es va canviar a 8 hores diàries.
Diògenes de Sinop. En un viatge fou capturat per pirates i portat a Creta per ser venut com a esclau i quan se li va preguntar què sabia fer va dir que sabia manar als humans; el va comprar Xeníades de Corint, que aviat li va donar la llibertat, i li va encarregar cuidar el seu fill.

divendres, 1 de desembre de 2017

Bicicletes elèctriques

D'acord amb la normativa europea (EN 15194:2009), les bicicletes elèctriques tenen la consideració de bicicletes convencionals, a efectes de circulació, sempre que:
  1. L'assistència del motor es realitzi únicament quan es pedala.
  2. L'assistència del pedaleig queda limitada a 25km/h.
  3. La potència nominal proporcionada per l'assistència (motor) sigui màxim de 250W.
Les bicicletes que tenen més potència se les anomena High Speed (45 Km/h)  i se les considera ciclomotors elèctrics, i per tant requereixen llicència, assegurança i matriculació.

Per saber la distància què pot arribar una e-bike, una bona regla és dividir watts hora per 12. Així, les bateries per a bicicletes elèctriques tenen voltatge i amperes hora. Per exemple, una bicicleta de 36 volts de potència amb 10 amperes de capacitat per a 360 watts hora total. Si dividim 360 per 12 obtenim 30 km.

GIANT PRIME E+1 GTS

CUBE CROSS HYBRID SL ALLROAD 500


ORTLER MUNICH - BICICLETAS ELÉCTRICAS DE TREKKING - NEGRO MATE (2017)