divendres, 24 de març de 2017

Solidaritat ben entesa

Suposem que estem passejant al costat del llac de Banyoles i de cop i volta sents els crits d'un nen que ha caigut a l'aigua i no sap nedar. Què fem? Sense pensar-ho ens tirem a l'aigua immediatament per salvar el nen. I qui no ho faci és un monstre.
Curiosament, que un nen d'Àfrica es mori de gana o d'una malaltia tropical no ens afecta massa. I possiblement amb una petita quantitat de diners a l'organització de beneficència adequada salvaríem també aquest nen.
La pregunta és, ¿per què algú que mor a l'Àfrica no ens afecta igual que el nen del llac de Banyoles? Segons el filòsof Peter Singer (Austràlia - 1946), les dues morts no haurien de ser tan diferents i hauríem de renunciar a algun luxe que no ens cal per ajudar les persones que han tingut la mala sort de néixer en segons quins llocs. La realitat és que la majoria pensa que ja serà algú altre qui donarà el que calgui, però no fer res no és la millor solució. Entre tots podríem aconseguir una veritable influència en la vida dels altres.
Una de les excuses de la no-acció és que la donació de diners als països rics provoca la dependència dels rics, cosa que els impedeix espavilar-se ja que és més fàcil parar la mà. Un exemple d'això molt proper és el que hem patit els catalans els darrers 40 anys i la solidaritat mal entesa (o ben entesa pels espanyols). La solució seria trobar aquelles organitzacions que són capaces de gestionar bé la solidaritat perquè aquests pobles que avui són pobres, algun dia puguin viure amb independència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.