dijous, 19 d’octubre de 2017

La Divina Comèdia de Dante

La Divina Comèdia de Dante Alighieri és un poema medieval amb un propòsit moral que descriu les tres parts en què s'estructura l'altre món segons la concepció de l'època: infern, purgatori i paradís (per al Cristianisme el tres simbolitza la Santíssima Trinitat). D’acord amb la poètica d’Aristòtil, les comèdies sempre tenen un final feliç: la història tracta del personatge Virgili guiat pel mateix Dante que travessa l’infern, passa al purgatori i acaba al cel. Cadascuna d’aquestes parts consta de 33 cants escrits en tercets hendecasíl·labs (11 síl·labes) més un cant introductiu, en total 100 cants.

Veiem les tres parts:
  • L’infern. Es divideix en nou cercles, segons la gravetat dels pecats comesos, que va des del primer cercle, els llimbs (on es troben els no batejats), fins al novè, on es troba el mateix Satan representat com un monstre amb tres caps. Els condemnats reben els corresponents càstigs. 
  • El purgatori. Un lloc d’esperança on les ànimes van pujant graons a mesura que redimeixen les seves faltes corresponents als tradicionals pecats capitals de l’església: luxúria, gola, avarícia, peresa, ira, enveja i supèrbia. L’últim graó abans del paradís és l’anomenat Edén, lloc on Virgili s’acomiada de Dante (pel seu paganisme no pot accedir al paradís). 
  • El paradís. Aquí Virgili és guiat per Beatriu, la dona perfecta, que ascendeixen per pel cel a través de nou esferes, identificades amb els planetes, el sol i la lluna. A la darrera és on es troba el Cel pròpiament dit, el lloc on es troba Déu envoltat dels àngels. Aquesta visió provoca el desmai de Dante i acaba despertant un altre cop a la Terra, decidit a obrar bé per assolir la gràcia contemplada i evitar els càstigs horrorosos de l’infern.
Una imatge "dantesca" de l'infern

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.