dissabte, 14 d’octubre de 2017

Reis Catòlics

El dia 14/10/1469 es van casar en secret Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, cosa que va suposar la unió de les dues corones i un malson pels catalans durant uns quants segles. Allò que va començar amb aquell bonic lema de "tanto monta, monta tanto" acabaria amb la sentència tan coneguda de "que pone en tu DNI". Ferran, es va vendre l'ànima al diable i de pas la de tots els catalans. Maleït siguis!
Nou anys després el regne de Castella va crear la Inquisició per "controlar la puresa de la fe". I es clar, poc després i com a mostra de bona voluntat del calçasses d'en Ferran, aquesta institució també va arribar al regne d'Aragó.
I arribem al 1492 on els dona per expulsar el poder econòmic dels regnes hispànics, és a dir els jueus, cosa que va suposar una gran pèrdua econòmica per als dos regnes. Quins cracs!
Però no van tenir-hi prou i també els va donar per perseguir els musulmans que portaven 500 anys en aquells paranys i obligar-los a convertir-se al cristianisme o en cas contrari abandonar les terres. Alguns van claudicar i els van anomenar "els moriscos", però d'altres no ho van tenir clar i van fugir. Un episodi d'aquella xenofòbia hispànica primerenca va ser la destrucció de la jueria de Sevilla a mans d'una massa embogida d'ultres.  Com veiem, en aquella època ja apuntava la cínica idea de "mejor unidos".
El resultat d'aquesta neteja ètnica va ser la creació d'un país cristià i el començament de la identificació de pàtria i religió. I uns quants segles més tard es faria famós el cant de "a por ellos, oé".
Mentrestant apareix un personatge que es deia Colom amb una boja idea: arribar a les Índies per l'oest. Aquí van veure una oportunitat per recuperar-se d'aquelles decisions econòmiques tan catastròfiques que havien pres. I a més, perjudicaven els interessos del regne d'Aragó en el Mediterrani. La paradoxa va ser que la meitat del cost total de l'expedició la va pagar un tal Lluís Santángelo, que era tresorer de la Corona d'Aragó i a més jueu i català. Quins collons!
Per acabar de rematar-ho, na Isabel i en Ferran van decidir simbolitzar la seva aliança amb un escut propi, amb un jou i un feix de fletxes, "el yugo y las flechas" que són les inicials de Ysabel (en ortografia arcaica) i Ferran. I efectivament, més tard aquest símbol seria utilitzat per la Falange, que vénen a ser uns descendents dels ultres abans esmentats.
Recordo quan anava a la EGB, en plena època franquista, com els professors vinguts de fora per espanyolitzar-nos, ai quins temps Sr. Wert, explicaven trempats (literal) i emocionats aquest període històric durant dies i dies. I repetien i repetien que aquell va ser l'inici de "la nación de España" i que més tard vaig descobrir que no va existir fins al segle XIX...
Ells es van casar i som molts els qui ens en volem divorciar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.