diumenge, 19 de novembre de 2017

Ho lamento molt... o no

A diferència de la sinceritat, la mentida està mal vista, encara que sigui un fet tan habitual. Alguns ho dissimulen millor que d'altres, però la gran majoria menteix en major o menor grau. Ni que sigui per una qüestió d'hipocresia social o prudència, tots mentim. Quan algú a qui odies mor, has de fer veure que ho sents, mentre vas a la botiga a comprar l'ampolla de cava per celebrar-ho. I el més sorprenent és que tothom sap que tot és una falsedat, però necessita fer veure que no se n'adona. I vinga, tots a fer el paper d'estrassa i a deixar anar allò tan gastat de "ho lamento". L'espècie humana és així, no te'n pots refiar.
A diferència de la veritat, en general la mentida s'endu el menyspreu, com també és menyspreable la incorrecció d'alegrar-te de la mort de qualsevol ésser humà. És un costum social, una norma establerta estúpida però alhora pragmàtica. Davant de la disjuntiva entre mentir o no, entre "quedar bé" o "quedar malament" per raons òbvies guanya la primera opció.
A partir d'aquí em venen al cap unes quantes preguntes. ¿Totes les morts són iguals? Dit d'una altra manera, ¿és acceptable alegrar-se públicament de la mort de segons qui? ¿On és la frontera del cinisme col·lectiu per acceptar parlar bé o malament d'un mort? ¿Alegrar-se de la mort d'un terrorista, d'un violador o de Franco està ben vist?¿I d'algú que no et cau bé només a tu?
Com va dir una vegada Mourinho, en un món hipòcrita, no ser un hipòcrita és un problema. Tot dependrà què prefereixes, si un "me n'alegro" sincer o un fals "ho lamento", si no vols ser criticat o no vols perdre determinades amistats.
Tu mateix.
http://fotografia.islamoriente.com/

PD.
Casualment ahir va morir el Fiscal General de l'Estat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.