diumenge, 31 de desembre de 2017

Adéu 2017!

De l'any 2017 recordaré per sempre més:
  • L'atemptat terrorista de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost i la gestió i resposta eficaç dels Mossos comandats pel nostre Major Trapero. Una lliçó mundial de com gestionar un incident tan greu. I la posterior manifestació amb el lema #notenimpor amb la visita del rei i la rebuda amb xiulets.
  • La cantarella de "¿Dónde estan las paperetas, las paperetas dónde estan? i que tots els aparells de l'estat espanyol no van ser capaços de trobar ni una sola puta urna!
  • La concentració de tot un dia davant de la conselleria d'Economia de almenys 50.000 persones el dia 20 de setembre que va durar tot un dia. Crec que allà molta gent va fer el clic definitiu de trencament.
  • L'altra cantarella de "¡A por ellos, oe!" de tots aquells policies vinguts d'arreu d'Espanya a atonyinar "a ellos" és a dir atonyinar-nos "a nosaltres", allotjats en el vaixell dels piulets. La catalanofòbia és una cosa ben normal i acceptada a Espanya i ara tothom n'és conscient, aquí, allà i també a Europa.
  • El referèndum del dia 1 d'octubre celebrat i defensat amb dignitat i sang per més de 2 milions de catalans. La vaga general del dia 3. El discurs del rei posicionant-se en un dels bàndols, un error que l'acompanyarà de per vida. I la repressió posterior de l'article 155 de la constitución española, la seva eina repressiva que fan servir a la seva conveniència. Mai m'hagués imaginat que tindríem presos polítics i exiliats a Brussel·les. I que Europa ho permeti.
  • La frustració de no saber (és un dir) si «M. Rajoy» és o no és qui és, és a dir qui cobrava diners en negre en sobres. 
  • Aquell infame, un de tants, titulars de El País com el que deia "El separatisme passeja el seu odi a Espanya pels carrers de Brussel·les”, Tot un insult per als qui (unes 60.000 persones) vam fer més de mil quilòmetres, no per odiar ningú, sinó per donar suport als nostres polítics exiliats.
  • I que dir de les anormals eleccions del 21 de desembre, preparades canviar el Parlament català i que amb una participació d'un 82% han confirmat la majoria del bloc independentista, per demostrar que molta de la majoria silenciosa també era independentista i per veure que el PP és un partit radical a Catalunya que no pinta absolutament res. Gràcies.
  • I també és l'any que el pare ens va deixar a l'edat de 91 anys. Trist i alhora satisfet perquè hem fet tot el que hem pogut perquè estigués el millor possible fins al final.
Deixem un any (especialment els últims tres mesos) ple de emocions, d'indignació, d'incertesa, de por, de tristesa, però també de dignitat i superació. Políticament ha estat sens dubte l'any més interessant viscut mai. Tot allò de que vivíem en una democràcia consolidada, que la transició va ser modèlica, etc. s'ha fet evident davant del món que tot era una absoluta farsa. La democràcia a Espanya és de pa sucat amb oli. Han caigut les màscares de tothom i ara tots sabem de quin peu calça, és a dir si ets de la causa independentista i republicà o unionista i monàrquic. També n'hi han que diuen que no són ni una cosa ni l'altra, que són equidistants i tal, que vol dir el mateix que ser partidaris de l'statu quo i que tampoc enganyen a ningú. I això està bé perquè s'ha acabat allò de fer veure el que som o no som. No hem aconseguit la república catalana, encara, però som una mica més lliures que l'any que mai, malgrat la repressió de l'article 155, la persecució policial i de tenir tot l'aparell fiscal i judicial en contra.
Aquest any 2017 ha estat molt intens, però ha estat necessari per trobar-nos, per millorar, per trencar amb el passat. I això és el que ha passat aquest any que deixem: hem trencat amb el passat de manera definitiva. Col·lectivament hem fet un gran pas. 
Sens dubte aquest any nou pinta que serà també força interessant, amb uns quants desitjos pendents, un dels quals és molt urgent: que deixin en llibertat els nostres presos polítics i que alhora puguin tornar els nostres polítics exiliats. I mentrestant continuem dempeus, pacients i resistents en el procés fins a arribar a la somiada república catalana. Continuem amb el color groc. Donec perficiam.

Bon any 2018!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.