diumenge, 31 de desembre de 2017

Com ser una persona estoica

Segons el diccionari, una persona estoica ve definida com algú que no es deixa portar pels sentiments. De manera resumida podríem dir que és aquella persona que no s'immuta per res, que és capaç de treure ferro de tort. Però els crítics dirien que és una persona que ha caigut en l'ascetisme (o en el llenguatge actual passotisme), algú amb una actitud que et pot portar a la soledat. La idea de la impertorbabilitat total o autarquia (la persona que només es val per ella mateixa). De fet, Sèneca va ser obligat a suïcidar-se a la banyera i ho va fer com no, impertorbable com a exemple del gran estoic que era.

En general però, l'estoïcisme és un corrent filosòfic i per tant de forma de vida que ens inculca idees de disciplina i autocontrol, de ser actiu enfront de la passivitat, de ser millors cada dia i més pràctics, tot això en definitiva per ser més feliços. Per als estoics, l'ataràxia és una disposició d'ànim que permet assolir l'equilibri emocional gràcies a la disminució de les passions i desitjos i a la fortalesa davant de l'adversitat. És, per tant, tranquil·litat espiritual, pau interior i impertorbabilitat.

La regla bàsica número u de l'estoïcisme, en general, és "preocupat només del que depèn de tu". Clar que aquesta idea portada a l'extrem ens podria dur a no fer res perquè en realitat res depèn absolutament de nosaltres. De fet una de les crítiques de l'estoïcisme és el quietisme, una doctrina tan pròpia de conegut M. Rajoy.  Com diria Epictet, les coses són com són i no com es agradaria que siguin. Per tant, és millor rebaixar les expectatives. Aquesta idea té una derivada en L'home revoltat d'Albert Camus (1951) quan es pregunta ¿què fas tu per canviar el món?

La regla bàsica número dos és "evita emprenyar-te". Sembla una collonada i a més, molt difícil de complir. Per això, Sèneca ens dona algunes receptes:
  1. No et sentis mai ofès. Sigues impermeable als dards de les ofenses i menysprea tota injúria: "el que t'ofèn és més fort o dèbil que tu, si és més dèbil perdona'l, si és més fort perdona't".
  2. No facis cas dels comentaris de la fent. No és bo veure o escoltar-ho tot, ignora les injúries i no et faran mal. Diguin el que diguin, tu tira ja que sinó en cas contrari "qui desenterra paraules malèvoles es passa la vida perseguint-se a ell mateix". I a més, fuig de les situacions que podem tenir problemes.
  3. No tinguis un excés d'amor propi. La humilitat i el conformisme ajuden.
  4. Tingues coneixement de les coses i allò que t'incomodi, deixar que passi el temps
A continuació veurem com desenvolupar una mentalitat estoica i com aplicar els seus principis de forma pràctica:

Desenvolupa una mentalitat estoica:
  1. Accepta allò que no pots canviar. No et preocupis per allò que no pots canviar i enfocat en les coses que pots canviar, com ara les les teves pròpies eleccions i judicis. No pots controlar que demà plogui o no, que faci fred o que el cotxe s’espatlli, però, podries agafar un paraigües, un bona jaqueta i tenir el cotxe sempre a punt.
  2. Pensa abans de parlar i reaccionar emocionalment. Cal treballar l’autocontrol i autoconsciència. Ser estoic no té res a veure amb deixar de parlar, però és important pensar abans de parlar. Si algú fa un comentari que no t’agrada, no reaccionis de manera defensiva, considera si potser tingués raó i reflexiona si pots millorar tu mateix. Si no pots autocontrolar-te, intenta visualitzar un entorn agradable i recorda el mantra estoic “Si no està sota el meu control, no m’haig de preocupar”.
  3. No et preocupis per altres persones. No és dolent parlar amb la gent, però no et deixis empeltar dels seus problemes. No pots controlar-les, així que no cal posar-se nerviós. I tampoc no tens cap obligació d’ajustar-te als estandards d’altres persones, sobretot si això compromet la teva moral.
  4. Sigues humil i obert a nous esdeveniments. Tracta d’aprendre a cada oportunitat, de tot i de tothom, sense arribar a ser un saberut. Admet que tens molt a aprendre tot recordant la frase de Sòcrates “només sé que no sé res”. Llegeix llibres, escolta podcasts, veu documentals, etc.
  5. Enfocat a ser just en lloc de ser sever. Evita els conflictes emocionals, la rancúnia, la venjança... Ni tampoc has de ser un rondinaire fred, distant i solitari. Si algú et fa mal, inclús pots sentir simpatia per ell i ajudar-lo. Si algú que t’importa t’ataca, no li facis cas i a més pots rebaixar la tensió dient-li que “és millor prendre temps per calmar-nos i gestionar la situació de manera racional”.
Aplica principis estoics a la vida:
  1. No perdis el temps en distraccions. El temps és valiós. Enfocat en allò que fas a cada moment, sigui el que sigui. A més, evita l’estrés innecessari que et pugui produir allò que no pots controlar. No miris el telèfon a cada moment, ni tampoc et distreguis de manera excessiva amb les notícies.
  2. Gaudeix el moment. No cal mostrar una expressió de pedra per demostrar autocontrol i alhora pots gaudir de l’oci i dels plaers de la vida. Quan mengis un bon dinar pensa que “i si és l’últim?” i aprecia aquest moment per gaudir-lo.
  3. No et preocupis per les coses petites. Considera els problemes grans com a oportunitats per ser més sabi i fort. I davant dels problemes petits, simplement tracta de mantenir la calma, ja que la teva tranquil·litat val molt més que l’estrés per coses de poc valor. Pensa en la idea de l’estoic Epictet: “els petits problemes són el preu de la serenitat i la tranquil·litat, res és gratuït a la vida”.
  4. Envoltat de persones que respectes. Sense ser un elitista arrogant, tracta de passar el teu valuós temps amb les persones que volen ser més sàvies, que prenen millors decisions i en definitiva que facin que siguis una millor persona.
  5. Col·loca la moral per damunt del guany material i l’adulació. La força de la teva personalitat és molt més important que la riquesa o les felicitacions. Mai facis res que sigui poc ètic: totes les accions han d’estar basades en els teus principis morals. No menteixis per obtenir un benefici. I quan ajudis a algú, no esperis atenció, recompensa o elogi, simplement fes-ho perquè és el correcte.
Per acostumar-nos a ser uns estoics, hem de pensar i meditar com a tal.

Una tècnica seria visualitzar el teu lloc a l'univers i reflexiona sobre com encaixes en el món. Comença a visualitzar-te a tu mateix, després imagina la teva família i amics en el següent cercle, després visualitza els coneguts, veïns o col·legues en un altre cercle, el teu poble en un altre... i finalment tota la natura i existència al final. Es tracta d'apreciar que tot està interconnectat i que estem vinculats a tot l'univers (cercle d’Hierocles).

Una altra tècnica seria imaginar una gran pèrdua (premeditatio malorum). Es tracta d’imaginar perdre alguna cosa de gran valor i contemplar l’escenari negatiu en el nostre cap durant uns segons. Es tracta d’acceptar la temporalitat, preparar-se pels obstacles, reflexionar sobre les coses bones de la vida i superar pors. La idea és que quan passi alguna cosa dolenta, sigui més fàcil suportar-la perquè ja l’hem imaginat.

Finalment, aprèn dels savis, de les seves paraules i de quina manera podríem aplicar-les a nostra vida. I fem balanç diàriament de tot el que hem fet i com podríem haver-ho fet millor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.