dissabte, 22 de desembre de 2018

Teoria de la relativitat

El 22 de desembre de l'any 1915, Albert Einstein (1879-1955) va publicar la seva teoria general de la relativitat. Aquest geni va deixar dit "Si la meva teoria de la relativitat es demostra amb èxit, Alemanya em declararà alemany i França ciutadà del món; si la meva teoria resulta falsa, França em declararà alemany i Alemanya dirà que sóc jueu". Però no va esperar a veure el resultat perquè per aquella època pintaven bastos i finalment va decidir nacionalitzar-se suís i nord-americà, llocs per on podia passejar tranquil·lament pel carrer.

diumenge, 4 de novembre de 2018

Efecte d'ancoratge

En ciències del comportament, es tracta d'un biaix cognitiu que porta els individus a utilitzar la primera peça d'informació disponible com a punt de referència per al que se li presenta a continuació, independentment de si el primer és un punt de referència útil o raonable. Per exemple, en una negociació sobre el preu d'un determinat producte, si la primera xifra és molt elevada, els preus posteriors que la rebaixen li poden semblar barats al comprador, fins i tot si no ho són. És una vella tècnica en el regateig dels mercats de carrer.
El efecte ancoratge es basa doncs en el valor de les primeres impressions i en la comparació d’elements que en principi són similars: el nostre cervell li dóna més pes a la primera informació rebuda a l’hora de prendre una decisió.

Dilema de Brabeck

Peter Brabeck, antic dirigent de Nestlé, va tenir el següent problema:
-- Si pagava un preu just als camperols etíops pel seu cafè, resulta que tenia un problema al consell d'administració de la seva empresa perquè els accionistes li demanarien comptes per no guanyar tants diners com podrien guanyar, a més d'afavorir la competència. Els accionistes, molt lluny dels camps dels camperols, no en sabien res, dels camperols etíops. Només hi entenien de números. Però si les collites no es pagaven suficientment, els camperols es morien de gana
El dilema era, ¿guanyar diners al preu que sigui? 

dissabte, 27 d’octubre de 2018

Caos o pactes

La cultura d'una organització parteix d'unes normes formals i informals, regles de joc o aliances que estableixen els seus individus amb l'objectiu d'aconseguir compromís i responsabilitat envers l'organització. És evident que el caos no és el millor camí. En aquest cas, per aconseguir aquesta corresponsabilitat, les aliances establertes han de ser bones per a un mateix, per a l'equip i per a l'organització.
Pel que fa a les normes informals, aquestes s'han d'anar pactant constantment de tal manera que tothom es fa corresponsable dels pactes. En el moment que algú no els compleix perquè no hi està d'acord, una de les sortides és pactar noves regles de joc.
Quan un nou cap arriba a un nou destí i no encaixa amb les seves normes, o bé canvia aquestes normes o bé el cap haurà de marxar. Però per tal de canviar les regles de joc cal ser prudents i tenir una bona dosi de preparació, curiositat i humilitat, en cas contrari el sistema t'acaba expulsant: “si el nou cap entra com un coet, acostuma a sortir pel mateix lloc també com un coet”. Les normes informals del grup també expliquen per què algú no encaixa en un determinat destí i en en canvi en un altre sí.


divendres, 12 d’octubre de 2018

El Codi d’Hammurabi

Al llarg del seu regnat, el monarca babilònic Hammurabi (1792-1750 a.C.) va realitzar una compilació de les lleis (tot i que seria més correcte parlar de sentències) que ell mateix havia dictat, creant el primer corpus legislatiu de la història que ha arribat complet fins els nostres dies. Gravat en una estela de diorita d’uns tres metres d’alçada i escrit en lletra cuneïforme acàdia, la seva finalitat era que els súbdits no poguessin excusar-se en el desconeixement davant d’una hipotètica sanció.

Més enllà de la seva condició jurídica, el Codi d’Hammurabi és un document excepcional per a conèixer la vida i la societat de l’època antiga en incloure disposicions legals sobre àmbits com el comerç, el pagament d’impostos, el matrimoni, el divorci, el robatori, l’esclavitud o els deutes. Per exemple, es descriuen tres tipus de castes de súbdits: els homes lliures, els semilliures i els esclaus, i les sentències s’ajustarien a la condició social i jurídica pròpia de cada casta.

El Codi recorre freqüentment a l’anomenada llei del talió. És a dir, es concebia la justícia com una forma de revenja en la qual es castigava el culpable amb una pena similar al delicte realitzat. És el famós “ull per ull”:

En la part superior de l’estela s’hi representa el déu Xamaix (Shamash, divinitat relacionada amb la justícia i els oracles) entregant les lleis a Hammurabi. A continuació trobem les 282 sentències judicials repartides en un cos de text cuneïforme que recorre les quatre cares. A més, la compilació està precedida per un pròleg que lloa el paper pacificador de Hammurabi i acaba amb un epíleg poètic al voltant de les virtuts del sobirà.


Font: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2013/02/19/el-codi-d%E2%80%99hammurabi/

Original

Frases fetes:
  • L'originalitat consisteix a tornar a l'origen (Gaudí).

dimarts, 9 d’octubre de 2018

Vestimenta

Frases fetes:
  • Portar aixecat el coll de la camisa hauria d'estar recollit en el codi penal (xaró).
  • Mal vestit com el drapaire de l'Oliver Twist.

Geni

Frases fetes:
  • El mal geni és el que ens porta embolics. L'orgull és el que ens hi manté.

dissabte, 29 de setembre de 2018

Antiguitat

Frases fetes:
  • La glòria fou de Grècia i la grandesa de Roma (Edgar Allan Poe). 
  • El circ romà era un espectacle concebut, fonamentalment, per mantenir l’ordre.

diumenge, 16 de setembre de 2018

Generació

Frases fetes:
  • No podem deixar caure en l’oblit el sacrifici d’una generació sencera (Neus Català).
  • La generació de les pantalles tàctils. 
  • Cada generació es creu més llesta que l'anterior.
  • La generació del “nen, quin iogurt vols?

diumenge, 9 de setembre de 2018

Trivial / Insignificant

Frases fetes:
  • Per molt que bufi el vent, no s'apaguen les estrelles.
  • El més important és el que hi ha a dins... Jack l'esbudellador
  • Brams d'ase no arriben al cel.
  • Tantsemenfotisme
  • Tempesta en un got d'aigua.
  • Passar-se pel folre, les manilles i els puntals.
  • Torticoli selectiva.

diumenge, 2 de setembre de 2018

Marxar

Frases fetes:
  • Sempre hi ha un temps per anar-se'n encara que no hi hagi un lloc on anar (Tennessee Williams).
  • Tocar el dos (anar-se'n)
  • Girar cua (marxar en direcció contrària).
  • Anar a escampar la boira.
  • Sigues el primer a arribar i l’últim a marxar (Kapuscinski).
  • Si no pots suportar la calor, surt de la cuina (president demòcrata Harry Truman).

dissabte, 1 de setembre de 2018

divendres, 31 d’agost de 2018

Avui / Demà

Frases fetes:
  • El demà pertany als que avui es preparen per al futur (Malcom X). 
  • El dia de demà és allò que sempre ve però mai arriba. 
  • El dia següent sempre es pitjor (Sèneca, 4 aC - 65 dC). 
  • No deixis per demà el que puguis fer avui (Thomas Jefferson, 1743-1826). 
  • Sempre s'ha de deixar tot per a demà (Henry Millon de Montherlant, 1896-1972).

diumenge, 26 d’agost de 2018

Professions

Frases fetes:
  • L'arquitecte no ha de construir el mur, sinó comprovar que puja recte. 
  • El forner i el ferrer, mal estiu i bon hivern té.

dissabte, 18 d’agost de 2018

Anècdota de Sòcrates sobre l'educació

Un dia, un ric d'Atenes li va encarregar a Sòcrates l'educació del seu fill. 
El filòsof li va demanar cinc-cents dracmes en concepte d'honoraris, però l'home li va semblar un preu excessiu.
Llavors el ric li diu:
-- Per aquest diner puc comprar-me un burro.
I Sòcrates respon:
-- Té raó. Li aconsello que el compri i així en tindrà dos.

dimecres, 15 d’agost de 2018

Faula del porc espí

En un dels dies més freds d'un hivern gèlid, un grup de porcs espins es va refugiar en un cau. Volent aprofitar l'escalfor dels seus cossos, es van arreplegar tan precipitadament que es van clavar les seves pues afilades. Van separar-se astorats, planyent-se del mal que havien trobat en la seva recerca del bé comú. Però una vegada separats, la tremolor els anava acostant prudentment els uns als altres fins que van aprendre a dominar la proximitat justa, amb què gaudien d'una escalfor respectuosa amb la privacitat de cadascú. 
Arthur Schopenhauer

divendres, 10 d’agost de 2018

Llàgrimes de Sant Llorenç

Cada any, entre el 8 al 14 d'agost té lloc la pluja de meteors anomenats Perseids, també coneguda com les llàgrimes de Sant Llorenç (el sant es celebra el 10 d'agost).

Segons la mitologia grega, Perseu (fill de Zeus), estava enamorat de la nimfa Dànae. Per poder entrar a la seva habitació i engendrar-li un fill, el déu va escollir la forma de pluja daurada (no té res a veure amb la parafília).

Segons la mitologia cristiana, les estrelles fugaces són les llàgrimes de Sant Llorenç que recorden el seu patiment pel fet de ser cremat com un xai en una graella a la foguera a Roma i que, en ple martiri, va exclamar: "gireu-me, que per aquest costat ja estic fet".

I segons la ciència, la pluja de meteors ve provocada per la cua de pols còsmica del cometa Swift-Tuttle que dona una volta al Sol cada 135 anys però que cada any la Terra travessa la seva cua i en fer-ho, les partícules de pols i sorra travessen l'atmosfera terrestre i degut a la gran velocitat poden produir impressionants traces de llum quan arriben als 100 Km de la superfície terrestre.

Crec que la tercera versió s'acosta més a la realitat.

dijous, 9 d’agost de 2018

Lider informal i tòxic

El lider informal no té per què ser dolent. Fins i tot pot  tractar-se d'una figura aprofitable pel comandament formal sempre que sigui conscient del següent: que el líder informal no té tota la informació, que gestiona les relacions dels companys perquè té més temps per fer-ho i que només parla d'expectatives, no d'objectius.
Una eina per “combatre” els líders informals és la informació fiable que ens dona la perspectiva adequada. Pel que fa a les expectatives, serà el temps qui s'encarregarà de diluir-les. 
Una altra eina és tenir “receptors”, persones de confiança que t'avisin oportunament dels moviments d'aquests líders informals.
El líder tòxic apareix quan aquest no té una resposta a les seves peticions ni tampoc informació de la negativa a les seves necessitats.

Terrorisme

Definició de terrorisme. L'assassinat aleatori de persones innocents impulsat per l'esperança de produir un temor generalitzat (Michael Walzer).

Reflexió. Els terroristes se senten cridats pel que anomena "la cultura de la mort" i la descriu com el moment en què l'islamisme s'apodera de l'islam i mata la cultura i la civilització (Ramin Jahanbegloo, filòsof iranià).




diumenge, 29 de juliol de 2018

Cap i Líder

No fa gaire vaig sentir un comentari que em va sorprendre i alhora em va alleujar. És el següent:
Tothom pot ser un líder en un moment determinat, 
o dit d'una altra manera, que no cal ser-ho les 24h". 
Sempre havia cregut que un líder havia de ser-ho sempre, cosa que sovint m'ha portat algunes contradiccions. El fet d'ocupar un càrrec (el que sigui) o simplement per ser el germà gran, no per això has de tenir cap obligació ètica de demostrar res a ningú. L'absurda idea -conscient o inconscient- d'intentar no decebre ningú és un llast que no té cap sentit. Tots som humans i com a humans que som, som imperfectes. Com qualsevol líder. 
A la pregunta, “¿qui és un líder?”, la resposta simple podria ser “un líder és aquell que té seguidors”. Per Internet corre el vídeo "el chico bailarín" que mostra com un noi comença a ballar, sembla un boig perquè està sol però a poc a poc es van afegint seguidors fins que els bojos són ja una massa de gent. És obvi que un líder ha de ser valent per aixecar-se i semblar ridícul, però la clau és que sigui fàcil de seguir. El primer seguidor és essencial perquè transforma el boig en un líder i encén la flama perquè s'hi sumi el segon seguidor i d'aquí l'impuls fins a la multitud.
Les claus del bon líder és tenir consciència de ser-ho (les emocions personals), de posar nom a les coses (tenir-ho clar), de compartir-ho i de mantenir-ho en el temps. 
Important recordar la fórmula magistral del coach Víctor Kruppes: 
V = (C + H) A
 [és a dir, el valor de les persones és igual a la suma de coneixements més les habilitats o experiències multiplicat per l’actitud]
Els coneixements (què saps fer) i les habilitats (l'experiència o com ho fas) són importants però l'actitud és primordial. És evident que sense coneixements ni experiència no anem enlloc (recordem allò de “no hi ha res pitjor que un inútil motivat”), però amb una actitud positiva les portes se t'obren per tot arreu. Al final, la gent no et recorda pel que saps fer sinó pel tracte que li vas donar.

divendres, 27 de juliol de 2018

Persones i Relacions

En tot grup tothom fa una funció. I per a un cap desgasta menys centrar-se en les relacions que no pas en les persones, perquè cada persona és un món i és impossible arribar a conèixer mínimament tota la gent que depèn de nosaltres. En canvi, si que tenim l'opció d'establir unes relacions correctes amb tothom.
Aquest concepte ens és útil a l'hora de tractar l'anomenada gent tòxica que ens trobem amb més o menys intensitat en qualsevol grup. Si considerem (més o menys) l'existència d'un 10% de gent tòxica, un 30% de gent motivada i un 60% de gent grisa que va a remolc en funció de qui tingui al costat, la millor estratègia és invertir el temps amb aquest 60%. La resposta és perquè ningú vol estar sol en una organització i un tòxic tampoc, motiu pel qual no li surt a compte continuar per aquell camí. I per motivar la gent, no hi ha res millor que conèixer les persones, les seves aficions, preocupacions, etc.

dimarts, 24 de juliol de 2018

Expectatives i Objectius

Les expectatives depenen dels altres, en canvi els objectius depenen només de nosaltres. Per tant, parlar d'expectatives és el millor camí de la frustració, és allò conegut de “vendre motos” o “vendre fum” i ja sabem com acostuma a acabar. El pas del temps s'encarrega de demostrar que la majoria d'expectatives només eren això.
Per evitar frustracions a les persones que depenen de nosaltres no ens queda més remei que tocar de peus a terra amb la feina ben feta, ser clars i en definitiva ser sincers i honestos. Qualsevol organització es construeix coneixent les necessitats de la seva gent (cada persona és un món), no generant falses expectatives. 

divendres, 20 de juliol de 2018

Experiment de la sala d'espera

El conformisme social és una actitud que fa que els seus membres segueixin unes rutines o exigències per por o inseguretat a perdre el lloc social que ocupa algú.
El vídeo és potser exagerat però cadascú trobarà exemples viscuts més reals.


dimecres, 18 de juliol de 2018

Experiment de les 5 mones i els plàtans

Ens ajuda a entendre com neixen els nostres paradigmes o regles que ens condicionen la nostra llibertat, sovint sense saber ben bé per què.


divendres, 13 de juliol de 2018

Història de l'onada

Una vegada, una petita onada avançava alegrement per l'oceà gaudint del vent i de l'aire fresc fins que descobreix que les onades que van al seu davant s'estavellen contra la platja.
-- Déu meu, és terrible! -diu l'onada-. Mira què em passarà!
Aleshores ve una altra onada. Veu la primera onada amb aire sorrut i li pregunta:
-- ¿Per què estàs tan trista?
La primera onada diu:
-- Però ¿què no ho veus? Ens estavellarem totes! ¿No és terrible?
La segona onada respon:
No, ets tu, qui no ha entès res.A més d'una onada, ets part de l'oceà!


Font. Llibre "Els dimarts amb Morrie" de Mitch Albom.

divendres, 29 de juny de 2018

Fatalisme

El fatalisme és la creença en el determinisme dels esdeveniments, dirigits per causes independents de la voluntat humana. Tot el contrari del lliure albir.
La doctrina fatalista per excel·lència és l'estoïcisme quan afirma que el destí no és altra cosa que la cadena causal dels esdeveniments. Una immoralitat. Podríem reduir a l'absurd aquesta negació de la responsabilitat humana de la següent manera: un assassí podria al·legar la boutade de que el verdader culpable ha estat Déu i el destí.
No obstant, Ciceró va aclarir que encara que l'ésser humà no pot modificar el curs dels esdeveniments que li afecten, sí que té la llibertat en la manera com reacciona i els acull.

divendres, 22 de juny de 2018

El cercle d'influència

Les preocupacions ens provoquen malestar, ens ocupen la nostra atenció i temps i de vegades ens resulta difícil de gestionar.
En moltes d'aquestes preocupacions no hi podem fer res perquè estan fora del nostre control (cercle de preocupació). En canvi d'altres sí perquè depenen de nosaltres (cercle d’influència).
Si centrem la nostra atenció, temps i esforç en aquest cercle d’influència, serem positius i proactius (nosaltres controlem els problemes). En cas contrari, serem negatius i reactius (els problemes ens controlen a nosaltres).
El cercle d'influència és l'habit 1 del llibre “Els 7 hàbits de la gent altament efectiva” de Stephen R. Covey i un dels secrets de l'èxit a la vida!

Les deu Habilitats per a la vida de la OMS

  1. Comunicació interpersonal: Inclou tant la comunicació verbal com la no verbal i l’escolta activa. Ens serveix per establir relacions basades en el respecte i benestar mutu, que permetin l'autenticitat de les parts i així ser capaç de conservar relacions significatives, així com de posar fi o transformar les que impedeixen el creixement personal. 
  2. Negociació i rebuig: Escoltar la pròpia veu per expressar amb claredat, i de la manera apropiada, el que se sent, pensa o necessita. Fer-ho en el moment adequat, de forma assertiva: sense imposar, ignorar, manipular ni agredir ningú. Ser capaç d’argumentar una postura o una crítica encara que contradigui el que diuen altres persones. 
  3. Empatia: Connectar amb l’altra persona per escoltar, i comprendre les seves necessitats, per donar-li resposta d’una manera solidària, d’acord amb les circumstàncies. Implica ser capaç de reconèixer que la pròpia forma de pensar és només una més, no l'única i la correcta. 
  4. Col·laboració i treball en equip: Ser capaç de treballar i cooperar amb els altres de forma respectuosa i essent conscient de les capacitats d’un mateix, tot confiant en les de l’altre. Compartir estratègies i assumir responsabilitats de lideratge per contribuir a l’assoliment d’un objectiu compartit.
  5. Advocació i defensa: Ser capaç d’entusiasmar-se per una causa i mantenir una actitud constructiva vers el conflicte. Actuar amb flexibilitat per crear aliances amb altres persones i fer servir la capacitat d’influència i de persuasió per incidir en la millora del bé comú i generar canvi. 
  6. Maneig de la tensió i l'estrès: Identificar oportunament les fonts de tensió i estrès en la vida quotidiana, saber reconèixer-ne les diferents manifestacions i trobar eines per eliminar-les o contrarestar-les d’una manera saludable. És aprendre a donar el millor d’un mateix en cada moment en comptes de mantenir-se en un auto-judici permanent. És saber aturar-se i relaxar-se a temps.
  7. Maneig dels sentiments i les emocions: Aprendre a navegar en el món de les emocions i els sentiments per aconseguir una «sintonia» més gran amb el món afectiu propi i amb el de les altres persones. Descobrir com reaccionem davant el plaer, l'alegria, la tristesa, la ira o la injustícia ... permetre que la raó intervingui per identificar què ens impulsa i què ens paralitza. 
  8. Autoestima i control intern: Desenvolupar autoconfiança i autoconsciència, descobrir gustos, disgustos, talents, debilitats i oportunitats pròpies per autoconstruir-se. És, també, la capacitat per definir objectius i autoavaluar-se; vol dir construir sentit sobre nosaltres mateixos, sobre les altres persones i sobre el món en què vivim.
  9. Pensament crític: Ser capaç de desenvolupar un punt de vista personal, documentat i reflexionat per arribar a conclusions pròpies sobre la realitat personal i social. Qüestionar-se i qüestionar per comprendre i enfortir la diversitat de pensament. La persona crítica es pregunta, investiga i no accepta les coses d’una manera crèdula.
  10. Presa de decisions i solució de problemes: Avaluar diferents alternatives tenint en compte les necessitats, els criteris i les conseqüències de les decisions no només per a la pròpia vida, sinó també per a l’aliena. Suposa tenir capacitat d’anàlisi en funció de les emocions, les actituds, els valors i la motivació propis i tenint en compte als altres. Decidir és assumir la responsabilitat de transformar les circumstàncies en què vivim. També suposa pensar solucions alternatives als problemes de forma creativa.

dimecres, 20 de juny de 2018

L'altruisme

L'altruisme és preocupar-se pels altres, del seu benestar, satisfer les necessitats alienes a través de l'empatia. És el contrari a l'egoisme o pot ser una vessant d'aquest: un pot ser altruista per tal de guanyar l'estimació dels altres.
Com a doctrina ètica l'altruisme és conegut com "la regla d'or de la conducta. Per exemple, l'utilitarisme filosòfic està basat en aquest concepte: trobar el màxim benestar per al màxim nombre de persones. Plató també considerava una qualitat imprescindible per als polítics i governants per evitar la tirania. 
En canvi hi ha altres pensadors que en parlen malament com ara Ayn Rand que deia que l'altruisme és immoral per sacrificar la pròpia vida pels altres. Més aviat era partidari de l'anomenat egoisme ètic (buscar el mateix benefici sense perjudicar ningú). Nietzsche va anar més enllà en afirmar que només els febles necessiten refugiar-se en l'altruisme per limitar els poderosos.
Pels budistes l'altruisme es materialitza en les virtuts de l'equanimitat pel fet de renunciar a l'odi o l'enveja, l'amor que porta a buscar el benefici aliè, la compassió per deslliurar els altres del dolor i finalment la felicitat que esdevé quan els altres ho són. Pel cristianisme també és la base moral dictada per Jesús quan va dir "estimeu els altres com jo us he estimat" (el contrari de la "llei del Talió"). També l'islamisme el lloa, des d'un acte de caritat fins al propi sacrifici pels altres. 


dimarts, 12 de juny de 2018

Qüestionar

Frases fetes:
  • Una vida sense examen és una vida que no val la pena viure-la (Sòcrates).
  • Vivim en les nostres creences (Ortega y Gasset. No ens qüestionem les coses que donem per sabudes).
  • Sempre hi ha algú disposat a qüestionar la lògica.
  • Què n'és d'interessant qüestionar-ho absolutament tot!

dissabte, 9 de juny de 2018

El Cercle de l'Or del Lideratge

La manera habitual de comunicar que té qualsevol empresa és fer-ho de fora cap en dins, és a dir
  1. Del QUÈ centrat en els resultats
  2. Al COM ho fem
  3. I finalment el PER QUÈ fem el que fem, el nostre propòsit o missió
En canvi, els líders inspiradors amb grans dots de convenciment utilitzen el camí invers, és a dir la comunicació es fa de dins cap enfora.


Per entendre-ho millor, mira el següent vídeo de Simon Sinek:


dimarts, 29 de maig de 2018

Teoria "broken windows"

Experiment de psicologia social de la Universitat de Stanford (EEUU) l'any 1969 consistent en deixar dos cotxes idèntics abandonats al carrer, un al Bronx i l'altra a la part alta de Nova York. Es va comprovar que el del Bronx va començar a ser depredat en poques hores i el de la part alta ningú el va tocar. Posteriorment, el de la part alta però, se li va trencar un vidre i el resultat va ser inesperat: li va passar un procés similar que en el Bronx. Posteriorment, la teoria es va aplicar als vuitanta en el metro de Nova York: es van combatre les petites infraccions (graffitis, coses trencades, poca puntualitat, borratxos... ). Finalment l'any 1994, l'alcalde Rudolph Giuliani, basat en aquesta teoria, va impulsar la política de "tolerància zero" en què l'estratègia consistia a crear comunitats netes i ordenades, sense permetre transgressions a la llei i a les normes de convivència urbana. El resultat va ser una baixada dels índex criminals.

dilluns, 28 de maig de 2018

Diferència entre judici analític i judici sintètic

Per a Kant, "pensar" és "jutjar", en aquest sentit, un judici és un subjecte unit a un predicat. Per exemple, "La mar és blava" seria un judici analític perquè el predicat no està en contradicció amb el subjecte. 
En canvi, si diem "Totes les coses pesen", seria un judici sintètic, no comprovat, ja que a través del subjecte no es pot deduir el predicat. 
Conclusió: és evident que els judicis sintètics són els que fan avançar el coneixement.

diumenge, 27 de maig de 2018

Estratègia Serengueti

Les zebres ho tenen magre a la sabana africana. La varietat de depredadors és tan bèstia que el millor que poden fer és formar un tumult: el seu pijama de ratlles confon els atacants, que no saben contra quants animals s'enfronten i acaben optant per altres preses més assequibles. Les lleones poden intentar separar un individu del ramat. Aleshores la seva conversió en aliment és molt més segura.
[Michael Mann]

dissabte, 19 de maig de 2018

Carícia / Moixaina

Frases fetes:
  • Com l'aventura i l'enigma, la carícia comença abans de convertir-se en carícia (Mario Benedetti).

Síndrome del narcís ferit

En el col·lectiu d'intel·lectuals, gent reconeguda en algun àmbit, és habitual que es considerin amb mèrits suficients per emetre les seves opinions contundents sobre l'actualitat, encara que tinguin un escàs coneixement. Són gent especialista en la crítica despietada per dues raons, pura vanitat i un enorme ressentiment, pel fet de sentir-se més intel·ligents que la resta de mortals i conseqüentment no ser prou reconeguts.
Aquests "narcisos ferits" busquen en la rotunditat de les desqualificacions l'aplaudiment popular que no troben en els seus escrits més seriosos. Tant a Espanya com a Catalunya, d'exemples en tenim un munt!

dimecres, 9 de maig de 2018

El gos de Pavlov

Ivan Pavlov és conegut per l'experiment -una mica cruel- que va fer amb gossos per demostrar l'existència i funcionament del reflex condicionat, entenent aquest com aquella activitat que s’activa mitjançant algun determinat estímul repetitiu.

En un principi, l'experiment consistia a fer sonar una campana abans d'alimentar-los, de tal manera que els gossos associaven el son de la campana amb el fet de menjar. Una vegada establert el patró, va comprovar que quan sonava la campana, els gossos començaven a salivar.

La crueltat de l’experiment estava en la segona part de l’experiment: per tal de tenir una observació immediata dels sucs gàstrics secretats, Pavlov va tenir la idea d’obrir dos petits orificis en la zona abdominal dels gossos. D’aquesta manera va poder demostrar que cada vegada que tocava la campana (estímul auditiu) s’activava el sistema digestiu dels gossos, sense necessitat de presentar-los l’aliment.

Finalment, l'última part de l'experiment consistia a tallar les connexions entre el sistema nerviós i gàstric, de tal manera que en sonar la campana, ja no secretaven sucs estomacals, cosa que demostrava que aquesta acció estava lligada a l'aspecte psicològic controlant l'aspecte biològic.

Quedava demostrat que és possible modificar el comportament d’un ésser viu mitjançant la relació estímul-comportament, molt útil en el tractament de determinades malalties del sistema nerviós com les fòbies, les depressions greus, les psicosis i els desordres per estrès post-traumàtic.

dijous, 3 de maig de 2018

Correcte

Frases fetes:
  • Sovint es confon el terme políticament correcte amb políticament estúpid.
Paradoxa. De vegades fer el correcte no és el més correcte.

Síndrome de la trucada imaginària

És aquella ansietat que es dona quan creus que el mòbil que tens a la teva butxaca ha sonat o vibrat i el mires per veure si tens algun missatge o trucada. I comproves que no, que ho has imaginat o pitjor encara, com si haguessis tingut una al·lucinació. I penses, ¡juraria que he notat una vibració!
Per què passa? Doncs perquè fem tant d'ús del mòbil que el nostre cervell associa directament al mòbil qualsevol impuls que rep.
A qui no li ha passat?

dimecres, 2 de maig de 2018

Beneficis de caminar o córrer.

Caminar o córrer té un doble avantatge:
  1. físic, ja que de seguida et trobes millor que una persona sedentària, 
  2. i mental, perquè endreces el pensament si et sents bé. 
És a més l'esport més fàcil: el fas en qualsevol lloc, horari i a qualsevol edat.

Historia de Mark Twain

L'he trobada en un text de Josep M. Espinàs que parlava de la corrupció i diu així:S'explica que un dia va tenir la idea estrafolària d'enviar una carta a les dotze personalitats més importants d'una petita població dels EEUU. La idea era estrafolària perquè totes dotze cartes eren iguals i només deien això: "Fugiu. S'ha descobert tot". Diuen que, abans d'una hora, les dotze personalitats havien abandonat el poble.

dilluns, 30 d’abril de 2018

Tendresa

Frases fetes:
  • La tendresa és el repòs de la passió (Joseph Joubert).
  • Tant en l'art com en l'amor, és la tendresa allò que dona la força (Oscar Wilde).

diumenge, 29 d’abril de 2018

Anècdota de la creativitat d'Spielberg

Un alumne d'una escola de cinema li va preguntar a Steven Spielberg per les claus de la creativitat. Spielberg li va respondre immediatament:
-- “El que cal és conèixer l'ofici. I treballar molt. Preocupa't per fer bé la feina i deixa els judicis sobre la teva creativitat en mans dels altres”.



Font: http://www.ara.cat/suplements/criatures/Mestre_0_1286871315.html

Conte de l'arquer i la Lluna

"Un arquer volia caçar la Lluna. 
Nit rere nit, sense descans, llançava les seves fletxes cap a l'astre. 
Els veïns van començar a riurse-se'n. 
Immutable, va continuar llançant les seves fletxes. 
Mai no va arribar a la Lluna, però va esdevenir el millor arquer del món."
Alejandro Jodorowsky

dimecres, 25 d’abril de 2018

Efecte Pigmalió

Es tracta d'un principi de psicologia que explica l'impacte positiu que ens donen les creences i expectatives dels altres en nosaltres. Aquesta mostra de confiança extra ens facilita conscient o inconscientment a fer accions que no pensàvem que en seríem capaços.
Benjami Disraeli té una frase que ho deixa molt clar: "El millor regal que podem fer a una altra persona no és només compartir-hi les nostres riqueses, sinó revelar-li les seves pròpies".
Aquest efecte pren el nom de la llegenda a un tal Pigmalió, antic rei de Xipre i també aficionat a l'escultura. Segons el poeta romà Ovidi, narra en la seva obra Les Metamorfosis el mite de Pigmalió, l'escultor que fa modelar una estàtua inspirada en la bella Galatea, tant bonica que se'n va enamorar d'ella. Fins al punt que va demanar als déus que l'escultura cobrés vida per poder estimar-la com una dona real. I els déus el van complaure fent realitat el seu desig.
La moralina de tot plegat és el procés pel qual les creences i les expectatives d'una persona afecten de tal manera la seva conducta que aquesta finalment tendeix a confirmar-se.

dilluns, 23 d’abril de 2018

Metàfora de la pedra a la sabata

En el camí de la nostra existència, sovint se'ns fiquen pedres a les sabates que ens incomoden i dificulten la nostra caminada. Fins i tot ens poden arribar a lesionar. Quan això ens passa, el més normal és aturar-nos i treure'ns la pedreta de torn. Però moltes vegades preferim "encaixar-la" en algun raconet de la sabata abans d'aturar-nos.
El motiu d'aquest estrany comportament podria ser per la inèrcia, la pressa, la mandra o simplement pensar que d'aquí una estona arribaré al destí i ja me la trauré allà.
Tota una paradoxa el fet de preferir patir aquesta petita tortura, de la mateixa manera que de vegades carreguem a les nostres espatlles problemes que ens compliquen una existència lleugera, amable i en pau, abans de buscar-ne les solucions.


PD. Extreta del llibre "La bona vida" de l'Àlex Rovira. 

divendres, 20 d’abril de 2018

Remordiment

Frases fetes:
  • Com diuen els manuals de psiquiatria, només els psicòpates no tenen remordiments.
  • El remordiment és un sentiment que és cosí germà de la pena.
  • Els humans no tenen cap remordiment de les coses que tenen costum de fer (Voltaire).
Reflexió. Els remordiments són com les males herbes que les arrenques una vegada i tornen a sortir. I les tornes a arrencar i tornen a treure el cap i, amb el temps, cada vegada el brot triga més a créixer i la mala herba surt més dèbil. [Dora Ortíz, psicòloga]

dijous, 19 d’abril de 2018

La prova diabòlica

La prova diabòlica (probatio diabolica) és una expressió jurídica que descriu la pràctica d'exigir una prova impossible. En aquest cas, l'interpel·lat haurà de demostrar, per exemple, que una cosa no ha passat, la inexistència d'alguna cosa, o la seva pròpia innocència en un procés judicial, quan el correcte segons el Dret modern és que la càrrega de la prova correspon a qui afirma o manté alguna cosa, a qui acusa.
Per exemple, jo no puc demostrar que no he estat a Moscou o bé jo no puc demostrar que no he comès malversació de fons.