dilluns, 8 de gener de 2018

Paradoxa de l'ambigüitat

Daniel Ellsberg va ser un economista nord-americà de l'Administració del president John F. Kennedy que va postular que quan les persones hem d'elegir entre diverses alternatives, rebutgem instintivament aquelles en què les probabilitats no estan clares i ens inclinem per aquelles en què estan ben definides. Veiem el següent exemple:

Imaginem  que tenim dues baralles de vint cartes cada una. La de la dreta conté deu cartes vermelles i deu blaves. La de l'esquerra conté també cartes vermelles i blaves però no ens diuen quantes de cada color. Ens demanen llavors que agafem a l'atzar una carta de cada baralla i sense mirar-les les deixem de cap per avall sobre la taula. Després ens diuen que si endevinem el color d'una de les dues cartes elegides guanyarem cent euros. Quina carta preferirem endevinar, la de la dreta o la de l'esquerra? La majoria de persones es decantarà per la de la dreta, és a dir, la que ve d'una baralla amb una proporció de cartes vermelles i blaves coneguda. Aquest coneixement cert, davant de l'ambigüitat de la proporció de la segona baralla, li genera el sentiment que és més fàcil encertar si tria la carta de la dreta. 
Però això és fals, perquè la probabilitat d'encertar és exactament la mateixa, el 50%, tant si es tria la carta de la dreta com si es tria la de l'esquerra. Per entendre-ho, hem de deixar de pensar en les baralles i pensar només en les dues cartes que  hi ha sobre la taula: qualsevol pot ser vermella o blava. Si el lector tria la de l'esquerra (procedent de la baralla de proporció ambigua) i llança una moneda en l'aire per decidir-ne el color, tant si la carta és vermella com si és blava tindrà el 50% de probabilitat d'encertar-la. És a dir, exactament la mateixa probabilitat que si tria la carta de la dreta (procedent de la baralla de proporció coneguda. 
La conclusió és que la majoria de la gent prefereix allò que coneix i recela de l'ambigüitat, els sentiments guanyen a la raó.



Font: llibre Emocions i intel·ligència social de Ignacio Morgado

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.