dilluns, 26 de febrer de 2018

La sort

Acusem l'atzar quan ens van malament les coses, 
per la vanitat de creure que som causa i no conseqüència, 
i en canvi no li agraïm el que ens va bé, 
per manca d'humilitat en creure que ens ho mereixem.

diumenge, 25 de febrer de 2018

Ateu no dogmàtic

Reflexió interessant de André Compte-Sponville:

Jo em defineixo com a ateu no dogmàtic i fidel. Sóc ateu perquè no crec en cap Déu. Per què ateu no dogmàtic? Perquè reconec evidentment que el meu ateisme no és un saber, perquè ningú sap si Déu existeix o no. Si es troba algú que diu que sap que Déu no existeix, no és que sigui ateu, és que és un imbècil. De la mateixa manera que si es troba algú que diu que sap que Déu existeix, és un imbècil que utilitza la seva fe com a saber. Que tingui fe no em molesta de cap manera, però que la utilitzi com un saber és una confusió greu. Per tant, jo no sé si Déu existeix o no, però crec que no existeix. Llavors hi ha gent que em diu que no sóc ateu, sinó agnòstic. Però de cap manera, perquè un agnòstic no és només aquell que reconeix que no ho sap... Si no, tots seríem agnòstics. L'agnòstic és aquell que, en reconèixer que no ho sap, decideix dir “Com que no sé si és cert o no, ho rebutjo”; l'agnòstic és aquell que marca la casella “sense opinió” del gran sondeig metafísic sobre l'existència de Déu. Doncs jo no marco la casella “sense opinió”, tinc una opinió i fins i tot diria que una convicció, i és que Déu no existeix. Per tant, ateu (no crec en cap Déu), no dogmàtic (el meu ateisme no és un saber, és una opinió, una creença), ateu fidel (em reconec en aquesta tradició judeocristiana, com ho faig també en altres tradicions).

El moment de feblesa de l'enemic

Tolstoi deia que els dos guerrers més bons són la paciència i el temps. Això és així perquè els grans adversaris quan combaten de veritat, sense reserves, com animals per una presa, intenten menar l'altre a un joc d'errors. I estàs perdut si t'hi deixes dur. És aquella imatge tan estepària del moment en què els llops ensumen la sang. Si veuen que hi ha una feblesa en la presa que empaiten, intensifiquen frenèticament la pressió, fins al punt que poden arribar a morir i tot, esgotats en l'intent. Però ho fan perquè saben que és en aquell moment que el cansament i la necessitat de prendre decisions urgents també pot dur l'altre a cometre un excés, a fer un pas en fals que el derroti sense remissió. En definitiva, és per a aquell moment que has d'estar preparat, perquè és el moment en què es posa en joc tota la vida i tot allò que has fet.

divendres, 23 de febrer de 2018

Veure

Frases fetes:
  • Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu (Blade Runner, pel·lícula de ciència ficció dirigida per Ridley Scott).
  • En les nostres mans les Escriptures, però en els nostres ulls els fets (Sant Agustí, és a dir, testimonis reals i contemporanis).
  • No es veu ni fent visera.
  • Mirar allò que es té tan a prop que a vegades ni es veu.
  • Per més aguda que sigui la vista, mai podrem veure'ns l'esquena.
  • De vegades per veure, has de tancar els ulls.
  • La qüestió no és el que mires si no el que veus.
  • No veure un bou a tres passes.

dilluns, 19 de febrer de 2018

Anàlisi de l'angoixa

Marc Aureli, emperador romà del segle II i seguidor de l'estoïcisme, va dir: "Si estàs angoixat per alguna cosa externa, el malestar no és degut a la cosa en sí, sinó a la valoració que en fas, i això és una cosa que pots revocar en qualsevol moment".
Lliçons certes que se'n desprenen:
  1. Els sentiments no depenen tant del que en realitat passa com del que el nostre cervell i la nostra ment creuen que passa.
  2. El cervell i la ment humana tenen sempre capacitat per reinterpretar les situacions, per veure les coses d'una altra manera.
En resum, com diria un altre estoic anomenat Epictet, el que compta no és el que et passa, sinó com reaccionis tu.
Munch

diumenge, 18 de febrer de 2018

Penèlope d'Ulisses

Penèlope és un personatge de l'Odissea d'Homer. Era la dona d'Ulisses i la mare de Telèmac. El seu pare era Icari. La seva mare era una nàiade, Peribea.
Segons el poema, a la nit Penèlope desteixia el tapís que havia teixit durant el dia, amb la finalitat de postergar la decisió que tots els pretendents al tron d'Ítaca esperaven d'ella: quin d'ells triaria per casar-se i ocupar el reialme, ja que feia vint anys que Ulisses havia desaparegut a la guerra de Troia i tothom el donava per mort. Només volia guanyar temps tot esperant el retorn d'Ulisses...

dissabte, 17 de febrer de 2018

App "Spain Topo Maps"

Una gran aplicació ideal per a qui li agrada caminar o córrer per llocs poc transitats sense cobertura mòbil o per la muntanya on el Google Maps detalla els camins i poder descobrir noves rutes. Pots gravar les teves rutes, els teus tracks (itineraris) i waypoints (punts d'interès).
La versió Pro val 9'49€.


Por

A la pel·lícula L’exorcista veiem com el pare Damien Karras queda exhaust, gairebé mort, després d’expulsar el dimoni del cos de la petita Regan. Però no pot evitar que el maligne foragitat es fiqui dins del seu cos en l'últim instant, i per això s'acaba suïcidant, es tira pel balcó.
Diria que ha estat la pel·lícula que m'ha fet respecte (eufemisme de por).

divendres, 16 de febrer de 2018

Conte de Herman Melville

Benito Cereno era el capità del vaixell San Dominick, però, en realitat, era l'ostatge de la seva pròpia càrrega, és a dir, dels esclaus negres amotinats, que l'obligaven amb amenaces de mort a representar la farsa de la seva autoritat. Així passava desapercebuda la seva revolta quan es creuaven amb un altre vaixell. El que semblava una “malenconiosa falta d'interès” del capità Benito Cereno, s'explicava quan es comprenia que l'esclau que cada matí l'afaitava era, literalment, l'amo del seu coll.


Font: http://www.ara.cat/premium/opinio/dia-davui_0_1195080529.html

dimecres, 14 de febrer de 2018

Metàfora de la pastanaga, l'ou i el cafè

Aquesta petita història ens pot ajudar a definir com volem mirar la nostra realitat per atendre el present i encarar el futur. Què volem ser? Pastanaga, ou o cafè? Nosaltres decidim...

Hi havia una vegada una filla que parlant amb el seu pare li deia que ja n’estava farta de les dificultats que es trobava a la vida, dels impediments que no la deixaven avançar, de les frustracions del dia a dia i que un cop solucionava un problema ja n’apareixia un altre. Tot això l’havia portat a pensar en tirar la tovallola i deixar-se caure per un pou fosc i profund.

El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball i li va dir: Avui farem un experiment.

Va agafar tres cassoles, les va omplir d’aigua i les va posar a foc fort fins que van començar a bullir. En una hi va posar una pastanagues, en l’altra ous i a la darrera uns grans de cafè. Les va deixar bullir sense dir cap paraula. La seva filla va esperar impacientment pensant què estava fent el seu pare. Després d’uns 20 minuts el pare va treure les pastanagues i les va posar en un plat, va treure els ous i els va posar en un altre plat i finalment va colar el cafè i va el va posar en un altre recipient.

Aleshores li va dir a la seva filla:

-Què hi veus?

La filla li respon:

-Pastanagues, ous i cafè.

El pare li va demanar que s’apropés i que toqués les pastanagues. Ho va fer i va notar que eren molt toves. Després li va demanar que toqués un ou i el trenqués. Després de treure la closca va observar que l’ou era dur. Finalment li va demanar que provés el cafè. Ella va somriure mentre gaudia del seu aroma.

Humilment la filla li va preguntar:

-Que significa això, pare?

El pare li va explicar que els tres elements havien estat enfrontats a la mateixa adversitat: aigua bullint, però havien reaccionat de forma diferent.

-La pastanaga havia arribat a l’aigua forta i dura, però després de passar per l’aigua bullent s’havia tornat dèbil i fàcil de desfer. L’ou havia arribat a l’aigua fràgil, la seva fina closca protegia un interior líquid, però després d’estar en aigua bullint, el seu interior s’havia endurit. Els grans de cafè en canvi eren únics, després d’estar a l’aigua bullint, havien canviat l’aigua. Quin ets tu? -Li va preguntar a la seva filla.

Quan les adversitats truquen a la teva porta, com respons? Ets una pastanaga que sembla forta però davant l’adversitat i el dolor et tornes dèbil i perds la fortalesa?

Ets l’ou que comença amb un cor mal·leable i fràgil? Posseïes un esperit fluid, però després d’una adversitat t’has tornat dur i rígid. Per fora et veus igual, però estàs amargat i aspre, amb un esperit i un cor endurit.

O ets com un gra de cafè? El cafè canvia amb l’aigua bullent, l’element que li causa dolor. Quan l’aigua arriba al punt d’ebullició el cafè agafa el seu millor sabor. Si ets com el gra de cafè, quan les coses es posen pitjor tu reacciones millor i fas que les coses del teu voltant millorin.

Paradoxa del gaudi

Patim massa pel poc que ens falta i gaudim poc pel molt que tenim 
(Shakespeare)

Paradoxa de l'amor

Ser un  mateix, sense deixar de ser dos.

Paradoxa de l'estimació

Qui t'estima et farà patir.

Paradoxa de la riquesa

No és més ric qui més té sinó qui menys necessita.

Paradoxa del silenci

El silenci és el crit més fort
(Shoipenhauer)

Regla dels 5 segons

Encara que sabem que és mentida, és aquella que assegura que si et cau un tros de pa al terra durant cinc o menys segons ens el mengem; però si fa més estona que hi és, no.

Anècdota de Diògenes i l'hora de menjar

Conegut era el menyspreu que sentia Diògenes de Sínop per les convencions socials. Tant que, això el va portar a viure a l'interior d'un tonell. Una vegada, un dels seus deixebles li va preguntar:
-- Mestre, digueu a quina hora ens hem de posar a dinar?
-- Depèn, si ets ric pots menjar quan vulguis i, si ets pobre, sempre que puguis.

Paradoxa de l'ajuda

Si vols que algú et faci un treball, demana-li a algú que estigui ocupat; el que estigui sense fer res et dirà que no té temps.

dimarts, 13 de febrer de 2018

Descobrir el concepte d'humilitat

Diuen que hi havia una oca que se sentia orgullosa i important de ser-ho. Deia entre si:
"Puc volar, puc córrer, puc nedar. Cap altre animal és tan complet com jo!
Fins que un dia va veure volar una àguila, nedar un dofí i córrer una daina.

La síndrome de Diògenes

Trastorn del comportament que normalment afecta a les persones d'edat avançada que viuen soles. Es caracteritza per un abandonament personal i social total i per l'aïllament voluntari del malalt a la seva llar.

dilluns, 12 de febrer de 2018

La síndrome de Genovese

O també anomenat "efecte espectador", és relaciona amb la negació d'auxili en què l'any 1964 a Queens (New York) una dona que es deia Kitty Genovese va ser apunyalada davant de molta gent que no va fer res per impedir-ho.

diumenge, 11 de febrer de 2018

Desobediència civil

Segons Hannah Arendt, una de les situacions en què la desobediència civil emergeix és quan un nombre significatiu de ciutadans arriben al convenciment que els canals habituals per canviar les lleis han deixat de funcionar i que, consegüentment, les seves demandes no seran ni escoltades ni resoltes. En aquestes situacions el canvi sempre serà resultat d'accions extralegals. Més endavant la llei podrà estabilitzar i legalitzar el canvi, però per produir-se haurà calgut desobeir la legalitat vigent.

dissabte, 10 de febrer de 2018

Metàfora de l'ostra

Quan un granet de sorra entra a l'interior d'una ostra i l'agredeix, l'ostra segrega nacre per defensar-se i com a resultat, crea una joia. 
Es una bonica metàfora de la resiliència o la capacitat de recuperar-se davant de l'adversitat.

App "La cuina de sempre"

Es tracta de la versió reduïda per a mòbils del blog www.lacuinadesempre.cat, una aplicació molt pràctica, amb receptes de cuina de sempre explicades pas a pas, ordenades per categories. Ah i el cercador permet trobar receptes que continguin algun producte determinat!

Càlcul erroni de l'error

Prové de les dificultats d'assumir les pèrdues. Exemple habitual:
Som al cine. La pel·lícula és una autèntica llauna i voldríem sortir de la sala: però aguantem fins al final. 
Motiu. “He pagat 9,50 euros i no vull llençar els diners”. 
Absurd. Els diners ja s'han llençat al moment de decidir-se per una pel·lícula dolenta. Quedant-nos a la sala incorrem en un segon cost: consumir temps veient un film avorrit en lloc d'optar per una altra distracció. Fixem-nos que el fet de no assumir la pèrdua incorreguda (cost de l'entrada) comporta una altra pèrdua superior (cost de l'entrada més temps perdut). 


divendres, 9 de febrer de 2018

Paràbola del cavall al pou

Es tracta d'una al·legoria sobre l'actitud davant de les adversitats, de no rendir-se mai:

Diu la història que un camperol, que s'enfrontava a grans dificultats per tirar endavant, tenia uns quants cavalls per a les tasques de la seva propietat. Un dia, a desgrat seu, el seu capatàs va descobrir un dels animals en un pou molt profund del qual seria gairebé impossible treure'l. Tot i que el cavall no estava ferit, el camperol va avaluar la situació i va concloure que l'operació de rescat suposava una inversió massa alta. Així que va decidir que era preferible manar al seu capatàs que sacrifiqués el cavall tirant terra al pou fins a enterrar-lo. Van començar a omplir el pou, però a mesura que la sorra queia damunt de l'animal, se l'espolsava, la trepitjava i es quedava acumulada al fons del pou, cosa que permetia que el cavall pugés cap a la superfície. 


Font: La Bona Crisi, d'Àlex Rovira.

Anècdota de Wittgenstein i el tren

Es diu que el filòsof Ludwing Wittgenstein es trobava a l'estació de Cambridge esperant el tren amb una amiga. Mentre esperaven, van començar una petita discussió, de tal manera que no es van adonar de la sortida del tren. En veure que el tren marxava, Wittgenstein va córrer darrere del tren i darrere la seva amiga. Wittgenstein va aconseguir pujar-hi, però no la seva amiga.
El cap d'estació que va veure l'escena des de l'andana li diu:
-- No es preocupi, dins de deu minuts arriba un altre tren.
-- Vostè no ho entén -li contesta ella- ell havia vingut a acomiadar-me.

dijous, 8 de febrer de 2018

Anècdota de Viktor Frankl

El neuròleg i psiquiatre Viktor Frankl acostumava a fer la següent pregunta als seus pacients: "Vostè per què no se suïcida?".
El motiu era per confrontar-los amb allò que era més important per a ells i que els mantenia vinculats a la vida. I aflorava allò que sempre dona sentit a la vida: l'amor a algú.

Maldestre

Poca traça

Curiositat del número 111

Si prens els dos últims dígits de l'any que vas néixer i li sumes l'edat que compliràs aquest any, veuràs que dóna 111. 

dimecres, 7 de febrer de 2018

Desxifrar les etiquetes alimentàries

Els dietistes nutricionistes Marc Vergés i Martina Ferrer, i la catedràtica de medicina preventiva i salut pública de la Universitat de Navarra Maira Bes-Rastrollo ens expliquen les 10 coses que hem de saber per desxifrar les etiquetes:

1. Sucre. L'OMS recomana que la ingesta de sucre afegit al dia suposi com a màxim un 10% de les calories totals que ingerim. En les etiquetes s'emmascara la presència del sucre amb noms com xarop de blat, xarop de blat alt en fructosa, sucrosa, fructosa, glucosa, dextrosa, maltodextrina, canya de sucre, nèctar d’agave, mel de canya o melassa.

2. Greixos saturats. L'organisme en  necessita de greixos saturats. Ara bé, n'hi ha un que cal evitar perquè fan augmentar el colesterol: els anomenats greixos hidrogenats (coneguts com a trans). Es poden trobar en productes com la margarina, les galetes i la brioxeria industrial

3. Farina integral.  Perquè la farina del producte realment sigui integral, a l'etiqueta hi ha de dir que l'aliment està fet amb farina integral 100%, en cas contrari no ho és (el color és clar).

4. Oli de palma. És preferible evitar per l’impacte ambiental i perquè acostuma a ser refinat, i és llavors quan es converteix en un oli nociu per a la salut. Es pot trobar camuflat sota altres denominacions semblants com oli de palmist, greix vegetal (palma), greix vegetal de palmist etc.

5. Hidrats de carboni. Un iogurt natural sense ensucrar i ecològic especificarà a l’etiqueta “hidrats de carboni, dels quals sucres”, perquè la lactosa és un sucre -el sucre de la llet- però no és un afegit. En canvi, els que no són preferibles són els productes que tenen els hidrats de carboni amb sucre com a afegits, perquè llavors es tracta de midons, xarops, dextrines o maltodextrines. No són recomanables perquè produeixen nivells alts de glucosa en sang, i per tant poden provocar obesitat i, al mateix temps, facilitar l’aparició de malalties com la diabetis i la inflamació crònica.

6. Glucosa i fructosa. Hi apareixen amb els noms glucosa i fructosa, però també reben el nom de xarop de glucosa, dextrosa, levulosa o sucre de la fruita. És preferible evitar-los perquè la glucosa fa incrementar la insulina en sang i, per tant, a la llarga pot provocar una resistència a la insulina i una diabetis. Per la seva banda, la fructosa pot provocar inflamació hepàtica. També poden alterar la microbiota.

7. Additius. Es troben sota els noms que comencen per E-. Es fan servir perquè els aliments siguin més atractius, menys peribles, més organolèptics. En general, són substàncies que l'organisme no reconeix com a pròpies o com a nutrients, i per tant les ha de gestionar sobrecarregant el fetge, cosa que afavoreix la inflamació i la toxicitat de l'organisme.

8. Colorants. Dins dels additius mereixen un capítol a part alguns colorants, com la cotxinilla i la tartrazina. Es fan servir sobretot per a les llaminadures i aperitius. Es poden trobar també amb els noms E-120 i E-102. Se'ls relaciona amb l’aparició d’al·lèrgies alimentàries.

9. “Traces de...”. És l'expressió que es fa servir per avisar les persones sensibles als aliments que esmenta de les reaccions que podrien tenir si en mengen. És especialment important la recomanació destinada per a celíacs, al·lèrgics a la fruita seca, a l’api o a les llavors. Si conté traces d’un producte vol dir que s’ha produït o empaquetat en una fàbrica en la qual fan servir els productes que esmenta, i es produeix una contaminació creuada.

10. Sal. L’OMS recomana consumir menys de 5 grams de sal al dia. Ara bé, si es mengen habitualment aliments processats se sobrepassa amb escreix la dosi: en alguns productes es fa servir com a conservant, no només pel gust (com per exemple les olives farcides en llauna, que tenen glutamat (potenciador del sabor) i sal).

Consells d'alimentació de Michael Pollan

Consells senzills per alimentar-se de manera sana (Michael Pollan, periodista de The New York Times):
  1. No mengis res que a la teva besàvia no li semblés bé menjar-se (es refereix als aliments processats).
  2. Evita productes que contenen ingredients que no coneixes (si tu no els fas servir a la cuina, perquè deixes que altres ho facin).
  3. Evita productes que continguin més de cinc ingredients (quants més ingredients, més grau de processament).
  4. Evita productes que diuen que són saludables (només els grans productors tenen mitjans per aconseguir aprovar aquests lemes però els pagesos no). 

Efecte Streisand

És com s'anomena el fenomen pel qual l'intent d'amagar o censurar una informació produeix l'efecte oposat, fent que el que s'intentava ocultar obtingui una major difusió. Generalment els intents de censura van dirigits amb cartes que també amenacen d'emprendre accions legals si el contingut no és retirat. La mateixa censura fa que el contingut esdevingui més popular i acabi escampant-se, ja sigui per les xarxes socials, xarxes de compartir arxius, etc. Mike Masnich de Techdirt va encunyar el terme després que Barbra Streisand demandés infructuosament el fotògraf Kenneth Adelman i Pictopia com per violació de la privacitat per una foto aèria de la seva mansió a la costa de Califòrnia. El litigi de 50 milions de dòlars demanava retirar la foto de la col·lecció de més de 12.000 imatges de la costa de Califòrnia. Adelman va afirmar que va fotografiar la seva propietat per documentar l'erosió de la costa dintre d'un programa governamental per mantenir un historial de la costa de California. Abans de la querella, la imatge s'havia descarregat sis vegades de la pàgina web d'Adelman, dues d'elles per part dels advocats de Streisand. De resultes del cas, la pàgina web d'Adelman va tenir més de 420.000 visites el mes següent.

dimarts, 6 de febrer de 2018

Curiositat de Josep Pla

Diuen que quan Josep Pla escoltava alguna cosa inversemblant o absurda, és posava la boina al revés i seguia atenent el seu interlocutor, que, desconcertat, sovint callava o canviava d'assumpte.

Anècdota de Isaac Newton

Des de 1687 a 1690, Isaac Newton va ser membre del Parlament britànic en representació de la Universitat de Cambridge. Durant aquest temps, només va demanar un cop la paraula i va ser per dir:
"proposo tancar aquella finestra perquè aquí fa molt de fred".

Absurd del polític espanyol

El personatge polític espanyol de torn (sigui del PP o del PSOE), que s'enfila a una caixa de sifons i proclama:
-- “Us construiré un pont per poder creuar el riu”.
I quan li deien “És que no tenim riu”, la resposta era:
-- “Doncs us construiré un riu”.
Aquest acudit podria ser tan real com voler fer passar el corredor mediterrani per Madrid.

dilluns, 5 de febrer de 2018

Suïcidi sospitós

Per l’Amèrica profunda corria un cínic acudit d'humor negre, mai més ben dit, sobre un esclau (negre, per descomptat) que va aconseguir escapar-se d'una plantació del Mississipí. El van trobar mort al cap d'uns dies, amb més de setanta ferides de bala al cos.
Quan el xèrif del comtat va procedir a l'aixecament del cadàver, va declarar que mai havia vist “un suïcidi tan cruel”.

Delicadesa

diumenge, 4 de febrer de 2018

Godot no acaba mai d'arribar

Tot esperant Godot (En attendant Godot, de Samuel Beckett, 1940) és una obra de teatre de l'absurd. L'obra es divideix en dos actes, i en ambdós apareixen dos vagabunds anomenats Vladimir i Estragon, que esperen en va al costat d'un camí un tal Godot, amb qui (potser) tenen alguna cita. El públic mai no arriba a saber qui és Godot, o quin tipus d'assumpte hi han de tractar. A cada acte, hi apareixen el cruel Pozzo i el seu esclau Lucky, seguits d'un noi que fa arribar el missatge a Vladimir i Estragon que Godot no vindrà avui, "però demà segur que sí"...

dissabte, 3 de febrer de 2018

1984 ha arribat

1984 és la novel·la política de futur-ficció escrita per George Orwell publicada 25 anys abans (1949). Es tracta d'una distopia en la qual un Estat omnipresent, encarnat en una dictadura totalitària encapçalada pel seu líder, el Gran Germà, reforça un conformisme absolut entre els ciutadans, i cerca la supressió de la seva identitat mitjançant un control absolut de l'individu. Així doncs, no existeix llibertat de cap tipus per als ciutadans, ni tan sols llibertat de pensament privat.
El control de la societat es porta terme a través de la Policia del Pensament (inspirada en la Gestapo i la NKVD). Aquesta organització arrestava els ciutadans que "pensen" en coses contràries a l'Estat. Per facilitar el control, aquesta policia utilitza micròfons pels carrers i unes telepantalles també amb micròfon integrat per escoltar el que diu la gent. Era obligat tenir aquesta mena de telepantalles a casa i a les oficines. El crim de pensament era el més greu de tots i es castigava amb el segrest i tortura, i en última instància, si l'individu es resistia, se'l portava a l'anomenada Habitació 101 on el criminal era tancat definitivament.
La delinqüència comuna era molt estesa però com que no afecta l'Estat, es permet. L'únic col·lectiu que estava una mica lliure del control de la Policia del Pensament era el proletariat (anomenats proles: posseïen llibertat intel·lectual perquè estaven desproveïts d'intel·lecte. L'obejctiu era mantenir el fervor al Gran Germà i evitar ser enderrocat.
Quina gran similitud amb l'actual situació viscuda a Espanya: la repressió del pensament han començat a Catalunya i ja tenim exiliats i presos polítics tancats en les habitacions 101 d'avui. Els proles (que només miren les televisions o llegeixen premsa espanyola) no pensen i ja els està bé. Espanya té un problema i gros. I Europa també.

Diferència entre ser un galtes o un mantes

Els galtes (vividors) tenen en compte que tu et sacrificaràs pel grup si és necessari. Són persones que es creuen amb el dret de "penjar-se medalles" pel treball que en realitat han fet uns altres. És important rebotar els problemes creats pel galtes, perquè sigui ell, i no tu, qui pagui les conseqüències. Mai acceptis acusacions, queixes ni crítiques d'un galtes. Mantingues el teu propi sentit de la realitat, amb independència del que digui el galtes. Només ell pot canviar-se a sí mateix, i no tindrà motius per canviar si nosaltres fem la seva feina.
Pel que fa als mantes (ganduls), sempre està cansat i està poc motivat per treballar. Però els mantes són relativament benignes. Amb freqüència, es pot reconduir la situació (amb una mica de fermesa), i inclús poden convertir-se en amics. En canvi els galtes són diferents: poden fer molt de mal.

Catolicisme

Frases fetes:
  • Déu tria i no s'equivoca (màxima del catolicisme, que tants problemes han portat a les persones diferents ja que decidir una cosa diferent és portar la contrària a Déu).
Reflexió. El catolicisme distingeix, en la confessió dels pecats, dues formes de penediment: la contrició, que neix del dolor per haver ofès Déu, i l’atrició, que neix de la temor al càstig pels pecats comesos.

divendres, 2 de febrer de 2018

Dita de Silicon Valley

A Silicon Valley és famosa la següent dita: 
Si contractes gent de categoria “A”, 
ells també contrataran gent “A”.
Però si contractes gent de categoria “B”,
ells contractaran gent de categoria “C”. 
A les persones intel·ligents els agrada estar envoltades de gent intel·ligent. I quan dirigeixen un grup o un departament, intenten aglomerar al seu voltant les persones més creatives, vàlides i intel·ligents. 
Tanmateix, les persones “B” semblen preferir envoltar-se de gent més “dèbil”, principalment per tres raons:
    1. Per por que els seus subordinats els avancen per la dreta.
    2. Intentar aparentar ser més “forts”, per la comparació amb els que l'envolten.
    3. Intentar ser capaços de manegar el seu equip amb facilitat.

dijous, 1 de febrer de 2018

Principi de reciprocitat

En filosofia política contemporània, les societats són considerades com aventures cooperatives d’individus que s’ajuden i intenten garantir-se certs drets i benestar mútuament a través de la distribució dels beneficis i dels costos de viure en societat.
Un dels principis més essencials que fonamenten aquesta convivència com un requisit moral és el principi de reciprocitat. El filòsof americà John Rawls (1921-2002), pare de tota una tradició de pensament molt rellevant avui dia anomenada liberal-igualitarisme, és un dels grans teòrics d’aquest principi. 
Un principi que vindria a dir: ‘tots els beneficis i costos de viure en societat s’han de distribuir igualitàriament, excepte quan no fer-ho suposi un avantatge per a tothom’.
Resumidament, es tracta d'assumir que un farà coses pels altres i que aquests respondran en una mesura similar, encara que no sigui immediatament. És el que en castellà dirien "hoy por mi, mañana por ti".