diumenge, 25 de febrer de 2018

Ateu no dogmàtic

Reflexió interessant de André Compte-Sponville:

Jo em defineixo com a ateu no dogmàtic i fidel. Sóc ateu perquè no crec en cap Déu. Per què ateu no dogmàtic? Perquè reconec evidentment que el meu ateisme no és un saber, perquè ningú sap si Déu existeix o no. Si es troba algú que diu que sap que Déu no existeix, no és que sigui ateu, és que és un imbècil. De la mateixa manera que si es troba algú que diu que sap que Déu existeix, és un imbècil que utilitza la seva fe com a saber. Que tingui fe no em molesta de cap manera, però que la utilitzi com un saber és una confusió greu. Per tant, jo no sé si Déu existeix o no, però crec que no existeix. Llavors hi ha gent que em diu que no sóc ateu, sinó agnòstic. Però de cap manera, perquè un agnòstic no és només aquell que reconeix que no ho sap... Si no, tots seríem agnòstics. L'agnòstic és aquell que, en reconèixer que no ho sap, decideix dir “Com que no sé si és cert o no, ho rebutjo”; l'agnòstic és aquell que marca la casella “sense opinió” del gran sondeig metafísic sobre l'existència de Déu. Doncs jo no marco la casella “sense opinió”, tinc una opinió i fins i tot diria que una convicció, i és que Déu no existeix. Per tant, ateu (no crec en cap Déu), no dogmàtic (el meu ateisme no és un saber, és una opinió, una creença), ateu fidel (em reconec en aquesta tradició judeocristiana, com ho faig també en altres tradicions).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.