dimecres, 7 de febrer de 2018

Desxifrar les etiquetes alimentàries

Els dietistes nutricionistes Marc Vergés i Martina Ferrer, i la catedràtica de medicina preventiva i salut pública de la Universitat de Navarra Maira Bes-Rastrollo ens expliquen les 10 coses que hem de saber per desxifrar les etiquetes:

1. Sucre. L'OMS recomana que la ingesta de sucre afegit al dia suposi com a màxim un 10% de les calories totals que ingerim. En les etiquetes s'emmascara la presència del sucre amb noms com xarop de blat, xarop de blat alt en fructosa, sucrosa, fructosa, glucosa, dextrosa, maltodextrina, canya de sucre, nèctar d’agave, mel de canya o melassa.

2. Greixos saturats. L'organisme en  necessita de greixos saturats. Ara bé, n'hi ha un que cal evitar perquè fan augmentar el colesterol: els anomenats greixos hidrogenats (coneguts com a trans). Es poden trobar en productes com la margarina, les galetes i la brioxeria industrial

3. Farina integral.  Perquè la farina del producte realment sigui integral, a l'etiqueta hi ha de dir que l'aliment està fet amb farina integral 100%, en cas contrari no ho és (el color és clar).

4. Oli de palma. És preferible evitar per l’impacte ambiental i perquè acostuma a ser refinat, i és llavors quan es converteix en un oli nociu per a la salut. Es pot trobar camuflat sota altres denominacions semblants com oli de palmist, greix vegetal (palma), greix vegetal de palmist etc.

5. Hidrats de carboni. Un iogurt natural sense ensucrar i ecològic especificarà a l’etiqueta “hidrats de carboni, dels quals sucres”, perquè la lactosa és un sucre -el sucre de la llet- però no és un afegit. En canvi, els que no són preferibles són els productes que tenen els hidrats de carboni amb sucre com a afegits, perquè llavors es tracta de midons, xarops, dextrines o maltodextrines. No són recomanables perquè produeixen nivells alts de glucosa en sang, i per tant poden provocar obesitat i, al mateix temps, facilitar l’aparició de malalties com la diabetis i la inflamació crònica.

6. Glucosa i fructosa. Hi apareixen amb els noms glucosa i fructosa, però també reben el nom de xarop de glucosa, dextrosa, levulosa o sucre de la fruita. És preferible evitar-los perquè la glucosa fa incrementar la insulina en sang i, per tant, a la llarga pot provocar una resistència a la insulina i una diabetis. Per la seva banda, la fructosa pot provocar inflamació hepàtica. També poden alterar la microbiota.

7. Additius. Es troben sota els noms que comencen per E-. Es fan servir perquè els aliments siguin més atractius, menys peribles, més organolèptics. En general, són substàncies que l'organisme no reconeix com a pròpies o com a nutrients, i per tant les ha de gestionar sobrecarregant el fetge, cosa que afavoreix la inflamació i la toxicitat de l'organisme.

8. Colorants. Dins dels additius mereixen un capítol a part alguns colorants, com la cotxinilla i la tartrazina. Es fan servir sobretot per a les llaminadures i aperitius. Es poden trobar també amb els noms E-120 i E-102. Se'ls relaciona amb l’aparició d’al·lèrgies alimentàries.

9. “Traces de...”. És l'expressió que es fa servir per avisar les persones sensibles als aliments que esmenta de les reaccions que podrien tenir si en mengen. És especialment important la recomanació destinada per a celíacs, al·lèrgics a la fruita seca, a l’api o a les llavors. Si conté traces d’un producte vol dir que s’ha produït o empaquetat en una fàbrica en la qual fan servir els productes que esmenta, i es produeix una contaminació creuada.

10. Sal. L’OMS recomana consumir menys de 5 grams de sal al dia. Ara bé, si es mengen habitualment aliments processats se sobrepassa amb escreix la dosi: en alguns productes es fa servir com a conservant, no només pel gust (com per exemple les olives farcides en llauna, que tenen glutamat (potenciador del sabor) i sal).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.