diumenge, 25 de febrer de 2018

El moment de feblesa de l'enemic

Tolstoi deia que els dos guerrers més bons són la paciència i el temps. Això és així perquè els grans adversaris quan combaten de veritat, sense reserves, com animals per una presa, intenten menar l'altre a un joc d'errors. I estàs perdut si t'hi deixes dur. És aquella imatge tan estepària del moment en què els llops ensumen la sang. Si veuen que hi ha una feblesa en la presa que empaiten, intensifiquen frenèticament la pressió, fins al punt que poden arribar a morir i tot, esgotats en l'intent. Però ho fan perquè saben que és en aquell moment que el cansament i la necessitat de prendre decisions urgents també pot dur l'altre a cometre un excés, a fer un pas en fals que el derroti sense remissió. En definitiva, és per a aquell moment que has d'estar preparat, perquè és el moment en què es posa en joc tota la vida i tot allò que has fet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.