30 d’abril de 2018

Tendresa

  • La tendresa és el repòs de la passió (Joseph Joubert).
  • Tant en l'art com en l'amor, és la tendresa allò que dona la força (Oscar Wilde).

29 d’abril de 2018

Anècdota de la creativitat d'Spielberg

Un alumne d'una escola de cinema li va preguntar a Steven Spielberg per les claus de la creativitat. Spielberg li va respondre immediatament:
-- “El que cal és conèixer l'ofici. I treballar molt. Preocupa't per fer bé la feina i deixa els judicis sobre la teva creativitat en mans dels altres”.



Font: http://www.ara.cat/suplements/criatures/Mestre_0_1286871315.html

Conte de l'arquer i la Lluna

"Un arquer volia caçar la Lluna. 
Nit rere nit, sense descans, llançava les seves fletxes cap a l'astre. 
Els veïns van començar a riurse-se'n. 
Immutable, va continuar llançant les seves fletxes. 
Mai no va arribar a la Lluna, però va esdevenir el millor arquer del món."
Alejandro Jodorowsky

25 d’abril de 2018

Efecte Pigmalió

Es tracta d'un principi de psicologia que explica l'impacte positiu que ens donen les creences i expectatives dels altres en nosaltres. Aquesta mostra de confiança extra ens facilita conscient o inconscientment a fer accions que no pensàvem que en seríem capaços.
Benjami Disraeli té una frase que ho deixa molt clar: "El millor regal que podem fer a una altra persona no és només compartir-hi les nostres riqueses, sinó revelar-li les seves pròpies".
Aquest efecte pren el nom de la llegenda a un tal Pigmalió, antic rei de Xipre i també aficionat a l'escultura. Segons el poeta romà Ovidi, narra en la seva obra Les Metamorfosis el mite de Pigmalió, l'escultor que fa modelar una estàtua inspirada en la bella Galatea, tant bonica que se'n va enamorar d'ella. Fins al punt que va demanar als déus que l'escultura cobrés vida per poder estimar-la com una dona real. I els déus el van complaure fent realitat el seu desig.
La moralina de tot plegat és el procés pel qual les creences i les expectatives d'una persona afecten de tal manera la seva conducta que aquestes finalment tendeixen a confirmar-se. Quan canviem la manera de veure les coses, les coses que veiem canvien. 



23 d’abril de 2018

El primer vídeo al Youtube

Va ser el 23 d'abril del 2005 amb el de nom "Me at the zoo" 
en què l'únic interès és la curiositat que desperten les novetats.


Metàfora de la pedra a la sabata

En el camí de la nostra existència, sovint se'ns fiquen pedres a les sabates que ens incomoden i dificulten la nostra caminada. Fins i tot ens poden arribar a lesionar. Quan això ens passa, el més normal és aturar-nos i treure'ns la pedreta de torn. Però moltes vegades preferim "encaixar-la" en algun raconet de la sabata abans d'aturar-nos.
El motiu d'aquest estrany comportament podria ser per la inèrcia, la pressa, la mandra o simplement pensar que d'aquí una estona arribaré al destí i ja me la trauré allà.
Tota una paradoxa el fet de preferir patir aquesta petita tortura, de la mateixa manera que de vegades carreguem a les nostres espatlles problemes que ens compliquen una existència lleugera, amable i en pau, abans de buscar-ne les solucions.


PD. Extreta del llibre "La bona vida" de l'Àlex Rovira. 

20 d’abril de 2018

Remordiment

  • El remordiment és un sentiment que és cosí germà de la pena.
  • Els humans no tenen cap remordiment de les coses que tenen costum de fer (Voltaire).
  • Els remordiments són com les males herbes que les arrenques una vegada i tornen a sortir. I les tornes a arrencar i tornen a treure el cap i, amb el temps, cada vegada el brot triga més a créixer i la mala herba surt més dèbil. [Dora Ortíz]
  • Només els psicòpates no tenen remordiments (ho diuen els manuals de psiquiatria).

19 d’abril de 2018

La prova diabòlica

La prova diabòlica (probatio diabolica) és una expressió jurídica que descriu la pràctica d'exigir una prova impossible. En aquest cas, l'interpel·lat haurà de demostrar, per exemple, que una cosa no ha passat, la inexistència d'alguna cosa, o la seva pròpia innocència en un procés judicial, quan el correcte segons el Dret modern és que la càrrega de la prova correspon a qui afirma o manté alguna cosa, a qui acusa.
Per exemple, jo no puc demostrar que no he estat a Moscou o bé jo no puc demostrar que no he comès malversació de fons.


8 d’abril de 2018

Dissonància cognitiva

La dissonància cognitiva és un fenomen que es basa en tenir dues idees contraposades o incompatibles sobre un mateix aspecte. Pot originar estats de tensió, incomoditat o malestar al no ser capaços de harmonitzar el que pensem i el que fem. I per evitar aquesta incomoditat psicològica tractem de cercar arguments que s'adaptin als nostres pensaments per acabar fent allò que volem.
Això s'explica perquè el cervell humà té un munt de calaixos i de compartiments, i algunes neurones no es parlen entre elles. La imatge de sota explica molt bé com funciona.

2 d’abril de 2018

Síndrome d'Estocolm

Estat psicològic en què la víctima d'un segrest o la persona retinguda contra la seva pròpia voluntat, desenvolupa una relació de complicitat amb el seu segrestador. A vegades, els ostatges poden acabar ajudant els captors a aconseguir els seus fins o bé a evadir la policia.

El segrestat crea un lligam amb el segrestador com a mecanisme de defensa que el permeti simpatitzar amb el seu raptor i acceptar la situació traumàtica amb més facilitat. 
Les víctimes de segrestos tenen quatre trets en comú:
  1. Han estat amenaçades de manera directa.
  2. Les han mantingut aïllades.
  3. Han tingut una oportunitat d'escapar durant el captiveri, però no l'han aprofitat.
  4. Han mostrat compassió pels seus raptors després de l'alliberament.

Principi de Hanlon

Es tracta d'una extensió de la navalla d’Occam (l’explicació més senzilla sol ser la correcta), en aquest cas aplicada a la influència de l'error humà sobre la maldat, que diu:
no atribueixis a la maldat el que pot ser explicat per l’estupidesa.