dilluns, 23 d’abril de 2018

Metàfora de la pedra a la sabata

En el camí de la nostra existència, sovint se'ns fiquen pedres a les sabates que ens incomoden i dificulten la nostra caminada. Fins i tot ens poden arribar a lesionar. Quan això ens passa, el més normal és aturar-nos i treure'ns la pedreta de torn. Però moltes vegades preferim "encaixar-la" en algun raconet de la sabata abans d'aturar-nos.
El motiu d'aquest estrany comportament podria ser per la inèrcia, la pressa, la mandra o simplement pensar que d'aquí una estona arribaré al destí i ja me la trauré allà.
Tota una paradoxa el fet de preferir patir aquesta petita tortura, de la mateixa manera que de vegades carreguem a les nostres espatlles problemes que ens compliquen una existència lleugera, amable i en pau, abans de buscar-ne les solucions.


PD. Extreta del llibre "La bona vida" de l'Àlex Rovira. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.