divendres, 29 de juny de 2018

Fatalisme

El fatalisme és la creença en el determinisme dels esdeveniments, dirigits per causes independents de la voluntat humana. Tot el contrari del lliure albir.
La doctrina fatalista per excel·lència és l'estoïcisme quan afirma que el destí no és altra cosa que la cadena causal dels esdeveniments. Una immoralitat. Podríem reduir a l'absurd aquesta negació de la responsabilitat humana de la següent manera: un assassí podria al·legar la boutade de que el verdader culpable ha estat Déu i el destí.
No obstant, Ciceró va aclarir que encara que l'ésser humà no pot modificar el curs dels esdeveniments que li afecten, sí que té la llibertat en la manera com reacciona i els acull.

divendres, 22 de juny de 2018

El cercle d'influència

Les preocupacions ens provoquen malestar, ens ocupen la nostra atenció i temps i de vegades ens resulta difícil de gestionar.
En moltes d'aquestes preocupacions no hi podem fer res perquè estan fora del nostre control (cercle de preocupació). En canvi d'altres sí perquè depenen de nosaltres (cercle d’influència).
Si centrem la nostra atenció, temps i esforç en aquest cercle d’influència, serem positius i proactius (nosaltres controlem els problemes). En cas contrari, serem negatius i reactius (els problemes ens controlen a nosaltres).
El cercle d'influència és l'habit 1 del llibre “Els 7 hàbits de la gent altament efectiva” de Stephen R. Covey i un dels secrets de l'èxit a la vida!

Les deu Habilitats per a la vida de la OMS

  1. Comunicació interpersonal: Inclou tant la comunicació verbal com la no verbal i l’escolta activa. Ens serveix per establir relacions basades en el respecte i benestar mutu, que permetin l'autenticitat de les parts i així ser capaç de conservar relacions significatives, així com de posar fi o transformar les que impedeixen el creixement personal. 
  2. Negociació i rebuig: Escoltar la pròpia veu per expressar amb claredat, i de la manera apropiada, el que se sent, pensa o necessita. Fer-ho en el moment adequat, de forma assertiva: sense imposar, ignorar, manipular ni agredir ningú. Ser capaç d’argumentar una postura o una crítica encara que contradigui el que diuen altres persones. 
  3. Empatia: Connectar amb l’altra persona per escoltar, i comprendre les seves necessitats, per donar-li resposta d’una manera solidària, d’acord amb les circumstàncies. Implica ser capaç de reconèixer que la pròpia forma de pensar és només una més, no l'única i la correcta. 
  4. Col·laboració i treball en equip: Ser capaç de treballar i cooperar amb els altres de forma respectuosa i essent conscient de les capacitats d’un mateix, tot confiant en les de l’altre. Compartir estratègies i assumir responsabilitats de lideratge per contribuir a l’assoliment d’un objectiu compartit.
  5. Advocació i defensa: Ser capaç d’entusiasmar-se per una causa i mantenir una actitud constructiva vers el conflicte. Actuar amb flexibilitat per crear aliances amb altres persones i fer servir la capacitat d’influència i de persuasió per incidir en la millora del bé comú i generar canvi. 
  6. Maneig de la tensió i l'estrès: Identificar oportunament les fonts de tensió i estrès en la vida quotidiana, saber reconèixer-ne les diferents manifestacions i trobar eines per eliminar-les o contrarestar-les d’una manera saludable. És aprendre a donar el millor d’un mateix en cada moment en comptes de mantenir-se en un auto-judici permanent. És saber aturar-se i relaxar-se a temps.
  7. Maneig dels sentiments i les emocions: Aprendre a navegar en el món de les emocions i els sentiments per aconseguir una «sintonia» més gran amb el món afectiu propi i amb el de les altres persones. Descobrir com reaccionem davant el plaer, l'alegria, la tristesa, la ira o la injustícia ... permetre que la raó intervingui per identificar què ens impulsa i què ens paralitza. 
  8. Autoestima i control intern: Desenvolupar autoconfiança i autoconsciència, descobrir gustos, disgustos, talents, debilitats i oportunitats pròpies per autoconstruir-se. És, també, la capacitat per definir objectius i autoavaluar-se; vol dir construir sentit sobre nosaltres mateixos, sobre les altres persones i sobre el món en què vivim.
  9. Pensament crític: Ser capaç de desenvolupar un punt de vista personal, documentat i reflexionat per arribar a conclusions pròpies sobre la realitat personal i social. Qüestionar-se i qüestionar per comprendre i enfortir la diversitat de pensament. La persona crítica es pregunta, investiga i no accepta les coses d’una manera crèdula.
  10. Presa de decisions i solució de problemes: Avaluar diferents alternatives tenint en compte les necessitats, els criteris i les conseqüències de les decisions no només per a la pròpia vida, sinó també per a l’aliena. Suposa tenir capacitat d’anàlisi en funció de les emocions, les actituds, els valors i la motivació propis i tenint en compte als altres. Decidir és assumir la responsabilitat de transformar les circumstàncies en què vivim. També suposa pensar solucions alternatives als problemes de forma creativa.

dimecres, 20 de juny de 2018

L'altruisme

L'altruisme és preocupar-se pels altres, del seu benestar, satisfer les necessitats alienes a través de l'empatia. És el contrari a l'egoisme o pot ser una vessant d'aquest: un pot ser altruista per tal de guanyar l'estimació dels altres.
Com a doctrina ètica l'altruisme és conegut com "la regla d'or de la conducta. Per exemple, l'utilitarisme filosòfic està basat en aquest concepte: trobar el màxim benestar per al màxim nombre de persones. Plató també considerava una qualitat imprescindible per als polítics i governants per evitar la tirania. 
En canvi hi ha altres pensadors que en parlen malament com ara Ayn Rand que deia que l'altruisme és immoral per sacrificar la pròpia vida pels altres. Més aviat era partidari de l'anomenat egoisme ètic (buscar el mateix benefici sense perjudicar ningú). Nietzsche va anar més enllà en afirmar que només els febles necessiten refugiar-se en l'altruisme per limitar els poderosos.
Pels budistes l'altruisme es materialitza en les virtuts de l'equanimitat pel fet de renunciar a l'odi o l'enveja, l'amor que porta a buscar el benefici aliè, la compassió per deslliurar els altres del dolor i finalment la felicitat que esdevé quan els altres ho són. Pel cristianisme també és la base moral dictada per Jesús quan va dir "estimeu els altres com jo us he estimat" (el contrari de la "llei del Talió"). També l'islamisme el lloa, des d'un acte de caritat fins al propi sacrifici pels altres. 


dimarts, 12 de juny de 2018

Qüestionar

Frases fetes:
  • Una vida sense examen és una vida que no val la pena viure-la (Sòcrates).
  • Vivim en les nostres creences (Ortega y Gasset. No ens qüestionem les coses que donem per sabudes).
  • Sempre hi ha algú disposat a qüestionar la lògica.
  • Què n'és d'interessant qüestionar-ho absolutament tot!

dissabte, 9 de juny de 2018

El Cercle de l'Or del Lideratge

La manera habitual de comunicar que té qualsevol empresa és fer-ho de fora cap en dins, és a dir
  1. Del QUÈ centrat en els resultats
  2. Al COM ho fem
  3. I finalment el PER QUÈ fem el que fem, el nostre propòsit o missió
En canvi, els líders inspiradors amb grans dots de convenciment utilitzen el camí invers, és a dir la comunicació es fa de dins cap enfora.


Per entendre-ho millor, mira el següent vídeo de Simon Sinek: