diumenge, 29 de juliol de 2018

Cap i Líder

No fa gaire vaig sentir un comentari que em va sorprendre i alhora em va alleujar. És el següent:
Tothom pot ser un líder en un moment determinat, 
o dit d'una altra manera, que no cal ser-ho les 24h". 
Sempre havia cregut que un líder havia de ser-ho sempre, cosa que sovint m'ha portat algunes contradiccions. El fet d'ocupar un càrrec (el que sigui) o simplement per ser el germà gran, no per això has de tenir cap obligació ètica de demostrar res a ningú. L'absurda idea -conscient o inconscient- d'intentar no decebre ningú és un llast que no té cap sentit. Tots som humans i com a humans que som, som imperfectes. Com qualsevol líder. 
A la pregunta, “¿qui és un líder?”, la resposta simple podria ser “un líder és aquell que té seguidors”. Per Internet corre el vídeo "el chico bailarín" que mostra com un noi comença a ballar, sembla un boig perquè està sol però a poc a poc es van afegint seguidors fins que els bojos són ja una massa de gent. És obvi que un líder ha de ser valent per aixecar-se i semblar ridícul, però la clau és que sigui fàcil de seguir. El primer seguidor és essencial perquè transforma el boig en un líder i encén la flama perquè s'hi sumi el segon seguidor i d'aquí l'impuls fins a la multitud.
Les claus del bon líder és tenir consciència de ser-ho (les emocions personals), de posar nom a les coses (tenir-ho clar), de compartir-ho i de mantenir-ho en el temps. 
Important recordar la fórmula magistral del coach Víctor Kruppes: 
V = (C + H) A
 [és a dir, el valor de les persones és igual a la suma de coneixements més les habilitats o experiències multiplicat per l’actitud]
Els coneixements (què saps fer) i les habilitats (l'experiència o com ho fas) són importants però l'actitud és primordial. És evident que sense coneixements ni experiència no anem enlloc (recordem allò de “no hi ha res pitjor que un inútil motivat”), però amb una actitud positiva les portes se t'obren per tot arreu. Al final, la gent no et recorda pel que saps fer sinó pel tracte que li vas donar.

divendres, 27 de juliol de 2018

Persones i Relacions

En tot grup tothom fa una funció. I per a un cap desgasta menys centrar-se en les relacions que no pas en les persones, perquè cada persona és un món i és impossible arribar a conèixer mínimament tota la gent que depèn de nosaltres. En canvi, si que tenim l'opció d'establir unes relacions correctes amb tothom.
Aquest concepte ens és útil a l'hora de tractar l'anomenada gent tòxica que ens trobem amb més o menys intensitat en qualsevol grup. Si considerem (més o menys) l'existència d'un 10% de gent tòxica, un 30% de gent motivada i un 60% de gent grisa que va a remolc en funció de qui tingui al costat, la millor estratègia és invertir el temps amb aquest 60%. La resposta és perquè ningú vol estar sol en una organització i un tòxic tampoc, motiu pel qual no li surt a compte continuar per aquell camí. I per motivar la gent, no hi ha res millor que conèixer les persones, les seves aficions, preocupacions, etc.

dimarts, 24 de juliol de 2018

Expectatives i Objectius

Les expectatives depenen dels altres, en canvi els objectius depenen només de nosaltres. Per tant, parlar d'expectatives és el millor camí de la frustració, és allò conegut de “vendre motos” o “vendre fum” i ja sabem com acostuma a acabar. El pas del temps s'encarrega de demostrar que la majoria d'expectatives només eren això.
Per evitar frustracions a les persones que depenen de nosaltres no ens queda més remei que tocar de peus a terra amb la feina ben feta, ser clars i en definitiva ser sincers i honestos. Qualsevol organització es construeix coneixent les necessitats de la seva gent (cada persona és un món), no generant falses expectatives. 

divendres, 20 de juliol de 2018

Experiment de la sala d'espera

El conformisme social és una actitud que fa que els seus membres segueixin unes rutines o exigències per por o inseguretat a perdre el lloc social que ocupa algú.
El vídeo és potser exagerat però cadascú trobarà exemples viscuts més reals.


dimecres, 18 de juliol de 2018

Experiment de les 5 mones i els plàtans

Ens ajuda a entendre com neixen els nostres paradigmes o regles que ens condicionen la nostra llibertat, sovint sense saber ben bé per què.


divendres, 13 de juliol de 2018

Història de l'onada

Una vegada, una petita onada avançava alegrement per l'oceà gaudint del vent i de l'aire fresc fins que descobreix que les onades que van al seu davant s'estavellen contra la platja.
-- Déu meu, és terrible! -diu l'onada-. Mira què em passarà!
Aleshores ve una altra onada. Veu la primera onada amb aire sorrut i li pregunta:
-- ¿Per què estàs tan trista?
La primera onada diu:
-- Però ¿què no ho veus? Ens estavellarem totes! ¿No és terrible?
La segona onada respon:
No, ets tu, qui no ha entès res.A més d'una onada, ets part de l'oceà!


Font. Llibre "Els dimarts amb Morrie" de Mitch Albom.