diumenge, 13 de gener de 2019

Bohemian Rhapsody

Per fi he vist la pel·lícula "Bohemian Rhapsody" i haig de dir que m'ha agradat moltíssim. Només començar, ja he deixat anar les primeres llàgrimes d'emoció i així he estat fins que he sortit de la sala del cinema. Per cert, no m'he aixecat de la butaca fins que no s'han acabat del tot els crèdits mentre sonava de fons el "don't stop me now". Quan una pel·lícula és capaç d'emocionar-te és una bona pel·lícula i si l'emoció és constant, llavors som davant d'una obra mestra. A partir d'ara, aquesta pel·lícula ja forma part de les millors que he vist mai. 
Escoltar de nou aquelles cançons que van formar part de la meva joventut, amb aquella qualitat de so extraordinària que tenen les sales dels cinemes i a més amb un fil argumental molt aconseguit, no té preu. Cal dir que els personatges que interpreten el grup de Queen, realment semblaven els de veritat.  I el paper de qui fa de Freddie Mercuri, és impressionant. 
He sentit alguna crítica negativa per part d'alguns addictes a Queen sobre que la pel·lícula és superficial o que no s'ajusta ben bé a la realitat. No costa gaire pensar que per tractar la vida de Queen o de Freddie Mercury caldria el format d'una sèrie amb diverses temporades i no una pel·lícula de poc més dues hores. I tampoc es tracta d'un documental, sinó d'una pel·lícula que intenta ajustar una realitat distorsionada a un fil argumental que té com a objectiu fer passar una bona estona a l'espectador. Com deia Jaume Figueras, al cinema s'hi ha d'anar amb la mirada neta i simplement gaudir de l'espectacle!
[Per cert, no sabia que Freddie Mercury era d'origen persa i que es deia en realitat Farrokh Bulsara]

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.