28 d’abril de 2020

El hoyo

Un bon final d'una pel·lícula mediocre pot fer que pensis que ha estat una bona pel·lícula, que tot el que ha passat abans ha valgut la pena. Suposem una altra pel·lícula en què passen moltes coses altament emocionants i interessants, però aquesta s'acaba abruptament, sense un desenllaç clar, o passa alguna cosa massa previsible. En aquest segon cas, et quedes insatisfet sense adonar-te que la pel·lícula t'ha absorbit tota l'estona.
Doncs jo diria que El hoyo és el segon cas. M'ha semblat una pel·lícula claustrofòbica que pinta l'ésser humà com un depravat psicòpata i egoista. I potser es queda curt i tot.
I també diria que aquestes sensacions et passen tant en la ficció com en la vida real.


Cap comentari:

Publica un comentari

Gràcies pel comentari.