30 de juliol de 2020

Tenir una vida equilibrada

Els éssers humans gaudim d'una dimensió material (part tangible) i una dimensió emocional i espiritual (part intangible). 
Allò essencial que realment dóna sentit a la vida és invisible als ulls, tanmateix marca la qualitat de la nostra existència. Per això del què es tracta és d'integrar ambdues dimensions, construint un estil de vida equilibrat, en el que SOM determini el que FEM; i en el que fem determini el que TENIM.

[Qué harías si no tuvieras miedo, de Borja Vilaseca

Quan el mòbil no té internet

El motiu més habitual és que l'APN (Nom del Punt d'accés) s'ha des configurat. 
Veiem els passos per tornar a configurar l'APN d'un mòbil de l'operador PARLEM:
  1. Clicar 'Configuració' 
  2. Clicar 'Xarxa mòbil' 
  3. Clicar 'Dades mòbils' 
  4. Clicar 'Noms de punts d'accés (APN)'
  5. Crear un APN nou clicant als tres puntets de dalt a la dreta
  6. Aquesta nova APN ha de tenir les següents característiques:
  • Nom: Parlem
  • APN: internetmas
  • Tipus d'APN: default
I en teoria ja hauríem de tenir Internet.





Societat plastificada

Per més absurd i inverosímil que ens sembli, formem part d'una societat que dissenya i fàbrica envasos de plàstic --que triguen 400 anys en desaparèixer-- per emmagatzemar en prestatges durant dos mesos un producte que consumim en dos minuts. 
[L'ecologia del comerç, de Paul Hawken]

29 de juliol de 2020

Diferència entre salari i honoraris

El salari és el diner pagat per temps dedicat, sense importar el treball realitzat, mentre que els honoraris són els diners pagats per treball realitzat sense importar el temps dedicat a fer-lo.
Ara, si tinguessis una empresa, com pagarés els treballadors ¿amb salari o per honoraris? La resposta és òbvia.

28 de juliol de 2020

Insatisfacció crònica

Mai tindrem bastant del que en realitat no necessitem per ser feliços perquè la distància entre el que tenim i el que ens agradaria tenir es manté sempre constant.

Decàleg de característiques d'una àrea o aparcament AC

Característiques a tenir en compte a l'hora de valorar una àrea o aparcament AC:
  1. Accés
  2. Serveis 
  3. Preu
  4. Seguretat
  5. Arbres
  6. Tipus de sòl
  7. Tranquil·litat
  8. Vistes
  9. Espai 
  10. Sensació general

27 de juliol de 2020

Fer el que t'agrada

¿A què ens dedicaríem professionalment si no haguéssim de guanyar diners?
Saber la resposta a aquesta pregunta no té preu.
[Qué harías si no tuvieras miedo, Borja Vila-seca]


Metàfora de l'home honrat

Una vegada la filla d'un savi emperador es volia casar per formar una família i li va demanar al seu pare que l'ajudés a trobar un home honrat. L'emperador va concovar a tots el solters del regne i a cadascú d'ells els va donar una llavor diferent i els va dir: "Qui vulgui casar-se amb la meva filla haurà de regar i cuidar aquesta llavor amb delicadesa i amor. Haureu de tonrar d'aquí sis mesos i portar en un test la planta o la flor que hagi crescut. Qui la porti més maca guanyarà la mà de la meva filla i també el regne".
El temps passava i tots els candidats mostraven orgullosos com florien les seves respectives plantes i flors. Tots menys un, la llavor del qual mai va arribar a germinar. Als sis mesos tots els candidats van desfilar pel palau reial amb les seves fantàstiques plantes, incloent el jove amb el test buit. Tots els aspirants es burlaven d'ell. El rei va observar els candidats i les plantes corresponents i finalment es va decidir pel jove amb el test buit. Tots van quedar atònits. I agafant la mà de la seva filla va dir: "A tots ells els vaig donar una llavor infèrtil. I han tractat d'enganyar-me plantant altres flors. No són més que uns embaucadors, falsos i hipòcrites. L'únic que ha tingut el valor de presentar-se amb el test buit ha demostrat ser una persona honesta, valenta i íntegra".
Una metàfora dedicada a tots els que maquillen o directament menteixen en el seu currículum vitae.
[Font: Qué harías si no tuvieras miedo, Borja Vilaseca]

25 de juliol de 2020

Els 4 nivells d'actituds a la feina

1r nivell. Són els que odien el que fan, enfadats amb el món i convençuts que són víctimes del sistema. El seu grau d'alienació augmenta de forma exponencial conforme passen els anys. La seva màxima aspiració és la jubilació.
2on nivell. Són els que compleixen amb allò que fan (la majoria). Les emocions predominants són la resignació o la indiferència. En general no saben què voldrien fer. La rutina acaba alienant-los, pansint la seva il·lusió i consumint la seva energia vital.
3r nivell. Són els que els agrada el que fan, tot i que no sigui la professió somiada. En comptes de queixar-se del que no tenen, valoren i agraeixen el que els aporta la seva feina. És caracteritzen per l'actitud positiva i el bon humor.
4t nivell. Són els que fan el que els agrada, tenen una professió útil, creativa i amb sentit, compromesos amb el bé comú.

[Qué harías si no tuvieras miedo, Borja Vilaseca]


23 de juliol de 2020

De la indignació a la indiferència

La indignació acostuma a portar-nos a un segon estat anímic: la frustració. És un sentiment de decepció que ens invaeix quan no es compleixen les nostres esperances i expectatives. Ens fa sentir que hem fracassat en l'intent d'aconseguir que es produeixi un canvi extern, pel qual portem cert temps lluitant.
Un vegada ens sentin sense força ni energia per seguir lluitant, la frustració  es converteix en un tercer estat d'ànim: la resignació. Fruit del cansament físic i l'esgotament mental, experimentem una profunda impotència per no poder canviar el sistema en el que vivim. I amb el temps, aquesta emoció torna a degenerar, donant lloc al quart i últim estat d'ànim: la indiferència. Tot d'una ens tornem completament insensibles al que passa, tractant de què la realitat socioeconòmica ens afecti el menys possible. És llavors quan ens dediquem a mirar cap a un altre costat. En alguns casos, la indiferència sol venir acompanyada pel cinisme i el nihilisme. Donat que no volem tornar a desil·luisonar-nos un altre cop, evitem tornar a creure que les coses poden ser diferents. De fet, procurem que no ens importin. En el fons, aquesta actitud no és més que una màscara que ens protegeix de la frustració, la decepció i la impotència. I és que quan afirmem que "ja no creiem en res", l'únic que posem de manifest és que no creiem en nosaltres mateixos.
[Qué harías si no tuvieras miedo, Borja Vilaseca]

16 de juliol de 2020

L'acomiadament interior

És un estat d'ànim caracteritzat per la insatisfacció i el ressentiment dels empleats cap a l'empresa en la que treballen. Continuen anant a treballar cada dilluns perquè no tenen una alternativa millor. Els empleats treballen el mínim necessari per no ser acomiadats i els empresaris paguen el suficient per a què no renunciïn.
[Qué harías si no tuvieras miedo, Borja Vilaseca]


Efecte piramidal nociu

És molt habitual que en qualsevol organització, la relació entre el khefe i els empleats no sigui gaire bona. De vegades no som conscients que el khefe és l'empleat de la companyia, el més pressionat, perquè està al mig dels alts directius i l'staff, sovint atrapat enmig d'una jerarquia vertical defectuosa i conflictiva creada a partir de la por, la rigidesa i el control. El caldo de cultiu perfecte de l'anomenat "efecte piramidal nociu": donat el malestar generalitzat, l'alta direcció de la companyia critica la feina d'algun dels comandaments intermedis, el qual -a la vegada- paga la seva ira amb les persones que formen part del seu equip. Així és com es trasllada l'estrès de dalt a baix, afectant a un bon nombre d'empleats.
Així doncs, el khefe intermedi, en ser pressionat per millorar els resultats de la companyia, trasllada el seu mal humor als membres del seu equip i actua de forma autoritària per intentar reconduir la situació criticada pels alts directius. Però quant més gran és la pressió, més gran és la tensió acumulada pels treballadors i augmenten les possibilitats de conflicte. I quan això passa, l'empresa disminueix progressivament la seva eficiència i productivitat...
El khefe intermedi és una figura que si no té un alt grau d'equilibri interior, té molts números de ser un autèntic desgraciat.

11 de juliol de 2020

Encantado de conocerme

Si vols iniciar-te en l'autoconeixement, aquest és el teu llibre. Amb poc més de dues-centes pàgines descobreixes per què som com som i quina és la pedra amb la que ensopeguem una i altra vegada al llarg de la nostra vida. Aquesta pedra és l'ego, la responsable del nostre buit existencial, de la nostra por, tristesa i ira. L'ego ens converteix en esclaus de les nostres reaccions emocionals i ens impedeix viure en pau i harmonia amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Descobriràs el secret en una eina anomenada enneagrama, una espècie de mapa de la personalitat, un manual d'instruccions de la condició humana, les motivacions profundes conscients i inconscients que hi ha darrere de les seves conductes i actituds. Hauria de ser assignatura obligada a l'escola.
Ara quan em miro al mirall emfatitzo i entenc la persona reflectida. I també comprenc les reaccions dels altres. L'autoconeixement és això, és acceptar-se tal com som i alhora potenciar les nostres actituds positives per tenir pau interior i en definitiva de ser més feliços.
Com acostuma a dir el seu autor, Borja Vilaseca, no et creguis res del que hi diu en el llibre, verifica-ho tu mateix. Un tresor de llibre! 

10 de juliol de 2020

La caixa de trons

Estic content perquè he comprovat que tinc un alt nivell de serenitat i ja no em deixo pertorbar per elements externs.
M’explico. Ahir vaig veure que La Caixa m’havia fet un càrrec pel rebut d’una assegurança (Seviam Obert) que en el seu dia em van obligar a contractar pel préstec del cotxe, préstec que fa temps està amortitzat, però resulta que els rebuts de l’assegurança tenen vida pròpia i continuen cobrant-los (quines coses més estranyes!).
He intentat demanar el retorn del rebut a través d'internet, però em diuen que per fer aquest tràmit (aquest en concret) haig d’anar físicament a la meva oficina. Aquí em vaig tensionar una mica, una cosa normal tenint en compte els prejudicis negatius que tinc d'aquesta entitat, cosa que encara haig de millorar.
I avui a primera hora em presento a La Caixa i -vés per on- comprovo que si no tens cita prèvia no et diuen ni el bon dia!
Ha estat en aquest moment precís quan he notat que la ira volia prendre'm el control, una mica com li passa al protagonista de “un dia de fúria”. Però només ha durat un segon.
Ben relaxat he marxat i he pensat que a través d’Internet (al meu gestor) ja faré tranquil·lament la petició del retorn del rebut i anul·lació immediata d’aquesta assegurança de merda (haig de millorar la tècnica del mindfulness).
No ha sortit el sol, però avui fa un dia maco!


Fa deu anys de la mani del 10J

Avui fa 10 anys de la massiva manifestació a Barcelona contra la sentència del TC sobre l'Estatut. Aquell dia vaig decidir deixar de ser un català emprenyat i buscar respostes en la filosofia d'Henry David Thoreau i la seva coneguda proclama de "declaro lliurement la meva guerra a l'estat, a la meva manera, tot i que seguiré fent-ne ús i obtenint tants avantatges com pugui".
Com tot el que hem viscut durant aquest temps, ¿algú s'imagina les coses que veurem els propers 10 anys i que mai ens haguéssim pensat que passarien?

6 de juliol de 2020

Accepta els insults

Quan algú ens insulta, podem deixar que l'insult ens afecti i ens provoqui malestar o bé podem acceptar l'insult, que no vol dir estar-hi d'acord, sinó el fet de reconèixer el dret de l'insultador a dir el que vulgui. Així l'insult no recollit es queda en el mateix lloc d'on ha sortit, és a dir de la boca de l'emissor. És preferible preservar l'harmonia i pau interior que la postura absurda i infantil de tenir raó.
Només un petit detall, això només funciona amb un nivell avançat d'intel·ligència emocional.
[Font: Encantado de conocerme, Borja Vilaseca]

La realitat és polièdrica

Aldous Huxley va afirmar que "l'experiència no és el què ens passa, sinó la interpretació del què ens passa". Per això, davant d'un mateix fet hi ha tantes versions com persones l'han vist. El conflicte apareix quan un d'aquests observadors creu que la seva interpretació subjectiva és la veritat objectiva i comença a lluitar per imposar-la sobre els altres.
En realitat, la realitat és neutra i cadascú la distorsiona com li sembla.

4 de juliol de 2020

El català no és igual que el castellà

A mi, quan em venen a dir que el català és igual que el castellà, els hi contesto: 
Tradúceme "La silla amarilla de madera, está rota" y luego hablamos...

Quina quantitat pago d'entrada?

Quan comprem un producte normalment és convenient pagar-lo al comptat si no volem pagar interessos, sempre que la despesa no suposi cap entrebanc en la nostra economia personal.
Dit això, si necessitem o preferim finançar el producte, pagar una bona entrada substancial amb respecte al preu és una opció intel·ligent perquè redueix la quantitat de diners a finançar i, per tant, o bé el podem pagar en un termini més curt, o bé les quotes mensuals seran més baixes.
I ara ve el dubte que ens pot fer ballar el cap, ¿quina és la quantitat d'entrada de pagament ideal?
La resposta la té l'anomenada regla 20/4/10, un indicador senzill d'entendre i calcular que ens pot orientar per saber si podem assumir la compra del producte i a més que sigui una mica més assequible als nostres interessos: dona el 20% de l'import del producte com a entrada, paga a un màxim de 4 anys (48 quotes), i que les despeses mensuals del producte no superin el 10% del sou.
Però si t'ho pots permetre, des del punt de vista econòmic la millor opció seria pagar el 50% com entrada, i finançar a 2 o 3 anys l'altre 50%.

2 de juliol de 2020

Metàfora de la il·luminació

Tots tenim un costat fosc amb les nostres pors, inseguretats, mancances, complexos, frustracions, misèries, traumes i ferides que arrosseguem al llarg de la nostra vida. Aquestes limitacions ens acompanyen les vint-i-quatre hores del dia, distorsionat la nostra manera de veure el món, així com la forma en la que ens posicionen enfront a les nostres circumstàncies.
[Borja Vilanova, Encantado de conocerme]

La consciència és dual

En català la consciència és dual: pot tenir dos significats ben diferents que no sempre sabem distingir prou bé. No és el mateix dir «tinc la consciència tranquil·la» que «estar conscient després de rebre un cop».
El primer terme (en castellà conciencia i en anglès consciousness) és aquella veueta interior --ego-- que ens diu el que està bé o malament (judici moral i subjectiu).
En canvi el segon terme (en castellà consciencia i en anglès awareness) té a veure en adonar-se que sóc aquí i ara, d'estar present i observar-se a sí mateix.
En resum, no podem regir-nos per la nostra consciència si no vivim de forma conscient.

Paradoxa de la felicitat

Quan estem convençuts que la felicitat només depèn de nosaltres mateixos,
llavors ens convertim en els únics culpables de la nostra infelicitat 
(Apories de la vida quotidiana, Nemrod Carrasco)

Camps d'extermini d'animals

Fa un parell de segles, Jeremy Bentham es va preguntar si els animals poden patir. La seva pregunta continua més vigent que mai perquè en sospitem la resposta. Només cal que ens imaginem el supòsit següent: què ens passaria a la majoria de nosaltres si les parets dels escorxadors fossin transparents?

Satisfacció vicària

Segons alguns psiquiatres, és el comportament que es posa de manifest quan ens agradaria fer alguna cosa dolenta, però ens veiem obligats a reprimir-la perquè socialment és inacceptable. Algun vicari te'n podria explicar algun exemple.

El nacionalisme segons Yuval Harari

El nacionalisme és adonar-se que la teva nació és diferent, única. El feixisme és pensar que la teva nació és superior i, en nom seu, pots esclafar les altres. Les nacions més pròsperes i pacífiques (com Suïssa o Suècia) són molt nacionalistes.

El temps passa

L'altre dia vaig fer aquesta foto perquè em va cridar l'atenció, però encara no sabia per què.
Fins avui. Després d'una conversa que he tingut sobre el temps no meteorològic, he recordat aquell dia i he pensat en el missatge amagat que no vaig saber veure: l'espai el controles i es pot refer, però el temps no.

Drama

Cada vegada m'interessa menys l'actualitat i les notícies que algú ha determinat que ho siguin i no unes altres, per interès d'aquest mateix algú. Unes notícies per tant manipulades, de vegades tenyides d'emocions, creences personals, prejudicis, en forma de mitges veritats o directament grans mentides.
Un exemple d'això és la falsa polèmica d'estiu i gratuïta de la sèrie "Drama", artificialment alimentada per pertorbats i hiperventilats de les xarxes socials. Ni cas.