10 de juliol de 2020

La caixa de trons

Estic content perquè he comprovat que tinc un alt nivell de serenitat i ja no em deixo pertorbar per elements externs.
M’explico. Ahir vaig veure que La Caixa m’havia fet un càrrec pel rebut d’una assegurança (Seviam Obert) que en el seu dia em van obligar a contractar pel préstec del cotxe, préstec que fa temps està amortitzat, però resulta que els rebuts de l’assegurança tenen vida pròpia i continuen cobrant-los (quines coses més estranyes!).
He intentat demanar el retorn del rebut a través d'internet, però em diuen que per fer aquest tràmit (aquest en concret) haig d’anar físicament a la meva oficina. Aquí em vaig tensionar una mica, una cosa normal tenint en compte els prejudicis negatius que tinc d'aquesta entitat, cosa que encara haig de millorar.
I avui a primera hora em presento a La Caixa i -vés per on- comprovo que si no tens cita prèvia no et diuen ni el bon dia!
Ha estat en aquest moment precís quan he notat que la ira volia prendre'm el control, una mica com li passa al protagonista de “un dia de fúria”. Però només ha durat un segon.
Ben relaxat he marxat i he pensat que a través d’Internet (al meu gestor) ja faré tranquil·lament la petició del retorn del rebut i anul·lació immediata d’aquesta assegurança de merda (haig de millorar la tècnica del mindfulness).
No ha sortit el sol, però avui fa un dia maco!


Cap comentari:

Publica un comentari

Gràcies pel comentari.