31 d’octubre de 2020

La Felicitat Interna Bruta (FIB)

Seria fantàstic un lloc en què la Felicitat Interna Bruta (FIB) fos més important que no pas el Producte Interior Brut (PIB), en què l'objectiu principal fos millorar la felicitat i el benestar dels ciutadans. Doncs existeix, és Bhutan, un petit país budista en el cor de l'Himàlaia, entre la Índia i la Xina, de poc més 700.000 habitants. Un país petit subdesenvolupat però ric espiritualment. Aquest regne va crear el FIB que combina set àmbits de benestar: físic, mental, ambiental, laboral, econòmic, polític i social. El seu promotor va ser el monarca Jigme Singye Wangchuck, que des del 1974 ha apostat per un desenvolupament socioeconòmic sostenible i equitatiu, la promoció de la cultura, la conservació del medi ambient i el bon govern com a pilars de la felicitat nacional.

Convençut que ens trobem ja en un procés de transició, de canvi de paradigma accelerat per la pandèmia que estem patint a nivell mundial. És evident que no anem bé amb aquesta economia occidental basada en un capitalisme insolidari desbocat que empobreix a la gran majoria de la població, enganxada a un consumisme absurd que ens porta irremeiablement a la destrucció del planeta i de la mateixa humanitat. Venen temps en què veurem coses que no haguéssim ni tan sols imaginat. Que Bhutan sigui un referent estaria bé. 

25 d’octubre de 2020

Els mal hàbits

Sempre havia pensat que necessitem ser millors, que ens hem d'esforçar més i canviar aspectes de la nostra manera de ser per tenir més èxit o més atractius davant dels altres. Una més de les falses creences que ens aporta la nostra decadent cultura occidental. I no em refereixo a les coses que ens perjudiquen clarament i que, com és evident cal abandonar, sinó a una cosa tan senzilla i difícil alhora: arribar a la serena consciència d'adonar-te dels mals hàbits que tenim i més important encara, saber que som capaços de deixar en un minut un d'aquests hàbits que ens ha donat pel sac durant tants anys!

Tot és mentida

És el títol d'un llibre antic de Quim Monzó que tracta d'articles publicats a La Vanguardia (sense accent) entre els anys 1997 i 1999. Tracten de l'actualitat d'aquella època però la manera literària i àcida d'explicar-la aconsegueix que aquella actualitat de fa més de vint anys no caduqui mai. Com que són relats curts de dues pàgines, és ideal com a llibre de tauleta de nit abans d'agafar la son.
Com a exemple de les temàtiques tractades, quan parla del rètol dels taxis sobre que *Lliure* estigui en vermell i *Ocupat* en verd (cosa que recordo era cert però no me n'havia adonat). Una incongruència difícil d'entendre, tot argumentant que "són tantes dècades amb aquest codi --verd: sí; vermell: no-- que fins i tot els gens ja deuen haver desenvolupat un raconet on aquesta informació es transmet de pares a fills". 

24 d’octubre de 2020

La personalitat

La personalitat (ego) es forma durant la primera infantesa per compensar els desajustos en el nostre desenvolupament. És com un guix que protegeix un os fracturat. Quant més extrema és la lesió, més extens ha de ser el guix, necessari perquè l'os pugui soldar i recuperar el seu funcionament total. Però si després no es treu, aquest limita greument l'ús de l'extremitat i impedeix que segueixi creixent. Hi ha persones que han hagut de desenvolupar una personalitat equivalent a un guix de cos sencer. Ningú ha sortit de la infantesa sense una certa necessitat d'ocultar-se o aïllar-se per protegir-se de més ferides. I continua tota la vida amb el guix posat sense adonar-se'n.... 

Vot electrònic

Avui en dia podem fer la declaració de la renda o enviar diners a l'altra banda del món a través del telèfon. En canvi, per votar s'ha d'anar a un col·legi electoral o pitjor encara a través de l'anacrònic servei de correus. I encara tenen els sants pebrots de fer-nos creure que el vot electrònic és insegur, quan en realitat la por és perdre la bossa del vot analfabet.
Si en el segle XXI i enmig d'una pandèmia no som capaços d'implementar el vot electrònic, vol dir que aquesta societat mereix la mateixa sort que van tenir els dinosaures i que una altra espècie agafi el relleu.

Les nou passions

Els pecats capitals es consideren com la tendència a fallar el tret que té tot ésser humà. Les passions representen les maneres principals de descentrar-nos i distorsionar la nostra manera de sentir, pensar i fer. Veiem-les segons els diferents personalitats de l'enneagrama.

  1. IRA. Definida com a ressentiment. La ira o la ràbia no és el problema, però en els Uns està reprimida, cosa que els porta a una continua frustració, a estar insatisfets amb sí mateixos i amb el món.
    • La seva virtut és la SERENITAT: estat d'ànim de tranquil·litat i de calma.
  2. SUPÈRBIA. És la incapacitat o renúncia a reconèixer els propis patiments. Els Dos neguen moltes de les seves necessitats mentre intenten ajudar els altres. Aquesta passió podria definir-se també com a vanaglòria, orgull per la pròpia virtut.
    • La seva virtut és la MODÈSTIA: que no presumeix dels seus mèrits.
  3. FALSEDAT. Entesa com la creença que som només l'ego. Quan ho creiem ens esforcem en desenvolupar l'ego en lloc de la nostra verdadera naturalesa. Aquesta passió també se l'anomena vanitat, l'intent de fer que l'ego se senti valuós sense recórrer a la nostra font espiritual.
    • La seva virtut és la SINCERITAT: manca de simulació en les coses que es diuen o es fan.
  4. ENVEJA. Es fonamenta en la sensació de què ens falta alguna cosa essencial. L'enveja porta als Quatre a pensar que els altres tenen qualitats que ells no en tenen. Els Quatre anhelen el que els falta i no veuen els molts béns que hi ha en les seves vides.
    • La seva virtut és l'ACCEPTACIÓ: entendre els altres tal com són.
  5. AVARÍCIA. Els Cinc creuen que no tenen recursos interiors i que una relació massa intensa amb els altres els conduirà a un esgotament catastròfic. Aquesta passió els porta a abstenir-se del contacte amb el món; així s'aferren als seus recursos i redueixen al mínim les seves necessitats.
    • La seva virtut és la GENEROSITAT: que ajuda i dona el que té als altres sense esperar res a canvi.
  6. COVARDIA. Es podria definir més correctament com ansietat, perquè l'ansietat ens porta a témer coses que no estan passant. Els Sis viuen en un estat contant aprensió i es preocupen per possibles esdeveniments futurs.
    • La seva virtut és la VALENTIA: determinació per enfrontar-se a situacions arriscades o difícils.
  7. GOLA. Al·ludeix a l'insaciable desig d'omplir-se d'experiències. Els Set intenten superar la sensació de buit interior realitzant nombroses idees i activitats positives i estimulants, però mai senten que tenen suficient.
    • La seva virtut és la TEMPRANÇA: moderació en els plaers sensuals.
  8. LUXÚRIA. No al·ludeix només al desig sexual; els Vuit són luxuriosos en el sentit que els impulsa una necessitat constant de vehemència, domini i expansió. La luxúria és causa que els Vuit intentin emprendre-ho tot a la vida, per imposar-se amb voluntarietat.
    • La seva virtut és la TRANQUIL·LITAT: sense inquietud.
  9. MANDRA. No significa ganduleria, ja que els Nou poden ser molt actius i hàbils. Al·ludeix més a la indolència, al desig de no deixar-se afectar per la vida. És una renúncia a aixecar-se amb plena vitalitat per lliurar-se totalment a la vida.
    • La seva virtut és la DILIGÈNCIA: que mostra una activitat perseverant.

19 d’octubre de 2020

Com descarregar vídeos de Youtube a l'ordinador

És molt senzill. Vés al vídeo de Youtube que vols descarregar i a la mateixa adreça de l'enllaç has de col·locar "ss" justament davant de "youtube", clicar ENTER i et portarà automàticament a la pàgina http://es.savefrom.net/ que convertirà l'arxiu en diferents formats (com el MP4) i inclús amb la possibilitat d'afegir-li so. 
Per exemple: https://www.ssyoutube.com/watch?v=_2XJK6EMtvU.

Slow life

El moviment Slow Life (viure lentament) és una filosofia de vida, una manera d'entendre el món que ens envolta i la manera de viure el dia a dia. Com el seu nom indica, significa viure sense presses per gaudir de cada acció en tot moment. Es pot estendre a tots els àmbits de la vida (com el menjar, el vestir, l'educació. els viatges o el sexe...) i també a les ciutats, les anomenades Slow Cities (ciutats lentes) que no han de tenir més de 50.000 habitants i que apostin per millorar la qualitat de la gent amb un ritme de vida desaccelerat i de tranquil·litat mitjançant la promoció d'un equilibri entre la modernitat i la tecnologia amb la tradició, així com el fet de creure en el petit comerç i en els productes de temporada i ecològics. A Catalunya tenim tres ajuntaments adherits a aquest moviment, Begues, Begur i Pals, i jo tinc la sort de viure-hi en un d'aquests (https://www.cittaslow.es/). Com diu la dita, a poc a poc es va lluny!

Em sento a gust amb aquesta etiqueta de viure la vida amb calma. De fet jo sempre m'he aixecat amb el temps més que suficient per esmorzar amb tranquil·litat abans d'anar a treballar. 

18 d’octubre de 2020

La saviesa de l'enneagrama

Aprofitant el primer confinament de la pandèmia vaig fer un primer tast de l'enneagrama amb el llibre "Encantado de conocerme" de Borja Vilaseca, una eina d'autoconeixement i de transformació personal a través dels diferents tipus de personalitats existents (9 tipus). Després de veure'm reflectit en aspectes de totes aquestes personalitats, necessitava aprofundir amb una guia més completa: "La sabiduria del eneagrama" de Don Richard Riso i Russ Hudson, un llibre que vindria a ser com la Bíblia de l'enneagrama.

Amb el primer llibre, pensava que el meu enneatipus dominant era el Cinc. Després de llegir-ne el segon i fer el test de l'enneagrama, em veia més com un Nou. Vaig continuar investigant i hi havia característiques que no quadraven amb la meva personalitat, per exemple, els Nou se'ls associa amb la indolència, la mandra i estar-se al sofà sense fer res, tot el contrari a mi ni tan sols en el nivell més insà. 
Fins que va arribar el dia que em vaig reconèixer del tot: soc un Sis.

Saber quin enneatipus tenim serveix per entendre i acceptar els nostres defectes de sèrie, i per tant conèixer i potenciar les nostres virtuts. En aporta de més habilitats socials, cosa que ens ajuda a ser més responsables i proactius en les nostres respostes, ens fa entendre i acceptar molt millor els altres perquè els comprenem millor com són. Aquests petits canvis acaben millorant la nostra vida i per tant ens ajuden a ser més feliços. En definitiva, conèixer-se a si mateix és el punt de partida per a comprendre el món, tal com ja van deixar escrit en el temple d'Apol·lo en Delfos de l'antiga Grècia fa uns 5.000 anys.

I una vegada tenim coneixement com és la nostra personalitat, tant la part fosca de l'ego com la lluminosa de l'ésser, només es tracta de posar-ho tot en pràctica, de combinar aquest coneixement amb la pràctica espiritual consistent en:
  1. Estar present i conscient el màxim de temps possible durant tot el dia.
  2. Observar la nostra personalitat en acció (ego).
  3. No expressar respostes impulsives.
A partir d'aquí, els resultats positius els comproves a diari. Tot plegat sembla una mica herbes, però a mi em facilita fer realitat el meu desig bàsic que és mantenir una estabilitat interior i una pau mental. Verificat!

L'enneagrama no ens tanca dins d'una caixa, ens mostra la caixa en la que ens trobem, i la sortida.

17 d’octubre de 2020

Veure la llum

Per més ràpid que vagi la llum, sempre es troba que la foscor ha arribat abans i estava esperant-la. Simplement és així.

14 d’octubre de 2020

La puta d'oros!

És una exclamació d'impotència, de rebuig, d'enuig, etc.,
I una bona opció per no haver de dir "joder!"
perquè si ens hem de queixar, que sigui amb estil.

13 d’octubre de 2020

Focus

La pel·lícula Focus interpretada per Will Smith tracta d'una banda de lladres que s'aprofiten de la manipulació dels sentits o el "desenfocament" provocat per aprofitar-se'n i desplomar els incauts. És un exemple de com el fet de canviar o distreure el nostre punt d'atenció ens deixa indefensos davant les manipulacions externes, de tal manera que ens pispen el rellotge, l'opinió o el sentit crític (d'això en saben un munt els estats de tradició franquista a través de la tele).
L'escena més increïble és quan el protagonista demana a un jugador multimilionari que esculli qualsevol jugador de dins o fora del camp i que la seva companya endevinarà el número escollit. Ella, angoixada, s'adona de l'estafa quan veu que un dels jugadors és un company d'ells que porta el número 55. I l'encerta! El jugador multimilionari no entén com ha pogut perdre una aposta que a priori tenia un 99% de possibilitats de guanyar.
La resposta és flipant, explicada en aquest vídeo https://youtu.be/03xYS7_Qn4I, però compte perquè si vols veure la pel·lícula (està a Netflix) millor que no miris l'espòiler. 

12 d’octubre de 2020

Una persona perfeccionista

Ahir vaig ser testimoni d'un petit incident, banal sense importància, però m'ha fet pensar en quantes vegades jo mateix hauré pogut actuar d'aquesta manera. A partir d'aquí comença l'escena que jo crec que veig i no té per què ser certa. 

El fet passa a l'aparcament de Mas Pintos de Ripoll, on la gent acostuma a estacionar els vehicles i des d'aquí fer en bicicleta la via verda de la Ruta del Ferro. En el lloc hi havia una furgoneta Camper estacionada de manera transversal als aparcaments i d'aquesta manera n'ocupava quatre. S'ha de dir que quedaven altres aparcaments lliures. En això que arriba un cotxe amb una parella i un nen. La dona surt per indicar millor on aparcar al conductor home. De manera expressiva i efusiva indica que es posi a l'aparcament lliure del costat de la Camper. Arriba un segon vehicle amb una altra parella i dos nens que pel que sembla venien junts ja que la dona ha tornar a fer de guàrdia urbana per indicar que aparqués a l'aparcament lliure de davant de la Camper. Tot això sense perdre en cap moment el posat altiu i demostrant que ella ho té tot controlat, malgrat que el món està ple d'inútils.

Ella pensa que si aquella Camper mal estacionada no estigués allà, tant el seu vehicle com el dels amics podrien estar junts un al costat de l'altre. Les seves expectatives es veuen truncades per la maleïda Camper mal estacionada. El seu ego li pot i llavors decideix recriminar el conductor de la Camper, amb posat de sobrada, gesticulant amb els braços amunt mentre es queixava d'aquella conducta tan incívica. No tenia cap necessitat de fer-ho perquè recordem que hi havia espais més que suficients. Llavors surt el conductor de la Camper, acompanyat de la seva parella, els dos devien més de 70 anys, podrien ser els seus avis. I l'home gran, amb tota l'educació del món, de forma tranquil·la i el to de veu assossegat, s'excusa i li diu que té raó, que ha estacionat allà només per un moment per fer no sé què (no ho he pogut entendre) i donat que hi havia suficients aparcaments ha trobat més còmode fer-ho així, que no entenia aquesta exagerada reprimenda però que ho sentia si havia causat molèsties, que no era la seva intenció i que ara mateix marxava.

I la dona ha continuat amb aquell fals somriure, orgullosa ella d'haver guanyat una batalla més, que a la vida si no trepitges, et trepitgen. Llavors ella i els seus s'han passat tallant tot el carril durant més d'un quart d'hora mentre muntaven les seves bicicletes, sense que els importés un rave si molestaven ningú. Vés a saber si aquesta persona perfeccionista, reactiva i depenent dels altres, no està en realitat buida per dins i és per aquest motiu que necessita projectar la seva ira contra qualsevol persona que pugui fer-li de mirall. Que aquesta actitud no és més que una màscara per dissimular la seva pròpia infelicitat.

Una escena qualsevol de la vida d'allò més normal.


Patologia de la normalitat

Segons Erich Fromm es refereix a la manera normal i comuna que tenim la majoria de pensar, de comportar-nos i de relacionar-nos. És la subtil malaltia que consisteix en creure que el que la societat considera "normal" és bo i correcte per a cadascun de nosaltres, per més que vagi en contra de la nostra verdadera naturalesa.

8 d’octubre de 2020

Autoconeixement

  • Autoconeixement o autoengany, tu esculls. *
  • Coneix-te a tu mateix ("Nosce te ipsum", que fa més de 2.500 anys van gravar els set savis de Grècia en la famosa inscripció de l'oracle del temple de Delfos i atribuït erròniament a Sòcrates, és potser l'aforisme més repetit de tots els temps). *
  • Cuida els teus pensaments perquès es convertiran en les teves paraules. Cuida les teves paraules, perquè es convertiran en els teus actes. Cuida els teus actes, perquè es convertiran en els teus hàbits. Cuida els teus hàbits, perquè es convertiran en el teu destí. [Mahatma Gandhi]
  • El coneixement d'un mateix no té fi; no s'arriba a una consecució, no s'arriba a una conclusió. És un riu infinit. [Jiddu Krishnamurti]
  • El creixement personal, com el carnet d'identitat, és una tasca personal i intransferible. *
  • El mestre apareix quan el deixeble està preparat (refrany hindú). 
  • El que succeeix és el que és i el que tu facis amb això és el que ets (proverbi zen, llei del mirall o de la correspondència). *
  • El verdader valor d'un ésser humà es troba en el grau d'alliberament de si mateix que ha aconseguit (Albert Einstein).
  • Els qui estan desperts viuen en un estat de constant sorpresa (Siddharta Gautama 'Buda').
  • És molt més important que et coneguis a tu mateix que donar-te a conèixer als altres (Sèneca).
  • La crisi dels 40 arriba quan t'adones que la teva vida és una merda, però pocs són conscients que la causa és a dins i no a fora.
  • La ferida és el lloc per on la llum entra a tu (Rumi).
  • La pau interior és el que ens permet deixar de reaccionar impulsivament a través de la serenitat.
  • La persona que no està en pau amb sí mateix està en guerra amb el món sencer (Mahatma Gandhi).
  • La verdadera professió de l'home és trobar el camí cap a sí mateix (Hermann Hesse).
  • L'important és el tresor que es troba en el nostre interior (Alexis Racionero Ragué, El viaje del héroe). *
  • Madurem amb els danys, no amb els anys. *
  • No som un participi, sinó un gerundi (José Ortega y Gasset). *
  • Preocupa't menys pel que tens i més pel que ets (Sòcrates). *
  • Quan la situació és bona, gaudeix-la. Quan la situació és dolenta, transforma-la. Quan la situació no pot ser transformada, transforma't. [Viktor Frankl]
  • Quan no tenia res a perdre, ho tenia tot. Quan vaig deixar de ser qui soc, em vaig trobar a mi mateix. [Paulo Coelho]
  • Sempre vaig buscar fora de mi la fortalesa i la confiança que necessitava, fins que vaig comprendre que sempre havien estat en el meu interior (Anna Freud).
  • Si alguna cosa no t'agrada, treu-li l'únic poder que té: la teva atenció. [Anònim] *
  • Si intenteu agafar la lluna en el riu, no podreu agafar-la (proverbi zen atribuït a Yoka Gengaku).
  • Si et fas amic de tu mateix, mai estaràs sol.
  • Sigues tu mateix, els altres ja estan ocupats! *
  • Som energia en constant moviment, per tant no "som" sinó que "estem sent" de manera que podem escollir qui som a cada moment (Nutrición emocional, Fran Sabal).
  • Tenim el poder de respondre intencionalment als problemes brutalment creatius del món, a la gent i fins i tot a les nostres emocions.
  • Tot el que ens ha passat fins ara és perfecte i necessari.
  • Tot té un sentit i un per a què.
  • Tot té una raó de ser i res és bo ni dolent, és la nostra interpretació el que ho converteix en positiu o negatiu.










7 d’octubre de 2020

Premsa de merda

Ja fa molt que vaig decidir no perdre el temps en llegir periòdics de mitjans de comunicació massius, una premsa agenollada amb el poder i sense cap credibilitat. Des de llavors estic molt més informat de l'actualitat i alhora he descobert altres lectures que t'aporten coneixement. Sense premsa de merda es viu molt millor.

6 d’octubre de 2020

Partida d'escacs

En els escacs no hi ha res més perillós que un peó que es creu una dama (escoltat a la sèrie "Succesor designat").
Precisament he guanyat avui la partida des d'una posició de debilitat, gràcies a un peó vingut a més que des de la 7a fila ha donat suport a la dama per fer escac i mat al rei, sense poder fugir de la cantonada dreta del tauler. I no és cap metàfora. Però el més interessant ha estat l'hora i mitja de pensar intensa davant d'un contrincant d'alçada, aquesta és la gràcia d'aquest joc. Feia molts anys que no hi jugava. Hi tornarem.

5 d’octubre de 2020

Mira al cel

A vegades la vida et colpeja amb un totxo al cap. No perdis la fe.

Una frase poc coneguda de l'inventor del futur Steve Jobs, † 5/10/2011. No perdre la fe es podria interpretar de dues maneres: de manera positiva per donar ànims, o també com a advertència negativa que el pitjor està per venir. Cadascú escull.

3 d’octubre de 2020

Conflicte entre formigues

Si poses formigues negres i formigues vermelles en un gerro de vidre res passarà, però si agafes el gerro i el sacseges violentament, les formigues començaran a matar-se entre si. Les vermelles creuen que les negres són les enemigues mentre que les negres creuen que les vermelles són les enemigues, quan el veritable enemic és la persona que ha sacsejat el gerro.
El mateix passa en la societat.

Compersió

La compersió, un terme que no havia sentit mai fins avui: descriu el sentiment de satisfacció d'algú quan la seva parella té una relació amb una altra persona, és a dir, el contrari de la gelosia.
El model clàssic de relació monògama que tenim instal·lat la majoria al mig dels nostres pensaments, adoctrinats des de petits a cops de mall, ens dificulta pensar que potser existeixen alternatives molt més sanes psicològicament, com tenir una relació oberta. Facilitar la felicitat mai hauria de ser considerat immoral, tot el contrari. Només cal tenir una gran maduresa mental, una cosa difícil de trobar.