10 d’octubre de 2021

Com ens enganya el cervell

Alguns dels paranys o biaixos més comuns que ens fa creure el cervell:
  • Biaix retrospectiu. Creure que podies haver predit què t'ha passat.
  • Biaix d'ancoratge. Jutgem alguna cosa amb l'última informació que tenim a la memòria.
  • Biaix d'aversió a la pèrdua. Preferim perdre poc a guanyar molt.
  • Biaix d'arrossegament. Creiem alguna cosa perquè moltes persones ho creuen.
  • Biaix del científic. Donar més valor a la informació que confirma el que pensem i desestimem el que ens contradiu.
  • Biaix puc llegir el pensament. O creure el lladre que tots són de la seva condició, és una projecció del que pensem, desitgem o temem en el nostre interlocutor.
  • Efecte cunyat. Quan et veus més llest que la resta de persones que coneixes, molt típic dels tertulians.
  • Tendència a recordar les decisions pròpies com millors del que en realitat van ser (d'aquí la dita que l'home és l'únic animal que s'entrebanca dues vegades en la mateixa pedra).
  • Analitzem amb prejudici el que no coincideix amb els nostres valors i donem per bo el que sí coincideix amb el que pensem o creiem (el secret del bon venedor sintonitza amb els valors de l'incaut comprador).
  • Biaix de la pseudocertesa. Prenem decisions adverses o de risc si ens enfoquem en veure el que podem guanyar i ignorem la resta. Confonem desig amb realitat. Per exemple, comprar loteria.
  • Biaix de la sort. Ens fa convèncer que som víctimes de la mala sort.
  • M'ho mereixo. Cada vegada que pensem que mereixem alguna cosa sol passar que no tenim arguments racionals per justificar una decisió.
  • Il·lusió de validesa. L'excés de confiança en les nostres prediccions a partir d'una única experiència.
  • En tal també ho fa. Sembla que si una altra persona ho fa s'obren tots els cadenats que ens frenen.
  • Mereixo que la gent sigui bona amb mi. La gent va pel món ignorant-te i prou feina tenen amb viure. Tu fes el bé sense esperar que la gent faci el que tu creus que ha de fer.
  • Tot és una merda. El món segueix igual que sempre però nosaltres projectem el nostre estat anímic.
  • No és per tant. Excusa utilitzada quan ens emparem en la relativització sempre que ens suposi un benefici.
  • I tu més. L'altre sempre més. Recurs per quedar-nos tranquils, desviar l'atenció i seguir amb la nostra aparent impunitat.
  • A mi no em passarà. Tenim una espècie d'esperança o creença de ser especials, quan en realitat som bastant comuns i ordinaris.
[Font: llibre "Piensa bonito" de Tomàs Navarro]


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari.