🅴 Esperit

NIVELL ESPIRITUAL
[Pla de millora de salut emocional]

🅲🅾🆂    🅼🅴🅽🆃    🅴🆂🅿🅴🆁🅸🆃

El treball espiritual no és un mitjà per aconseguir res,
 sinó la millor manera de viure.

Descobrim qui som

Mai hagués imaginat que algun dia creuria en l'existència d'alguna cosa que no es veu, podem dir-li esperit, Ã nima, essència, presència o jo autèntic, superior o verdader. Gràcies a l'adoctrinament catòlic i franquista que m'havien intentat imposar de petit, em vaig considerar ateu com a reacció per rebel·lia i perquè creia que no podia existir cap ésser tan malvat que fos còmplice dels disbarats que han fet al llarg de la història totes les religions en el nom de Déu. No, no crec en cap ésser diví assegut al cel entre els núvols que, en un dia d'avorriment va decidir crear l'univers en set dies, més que res perquè abans de tot no existia ni el temps. El que sí he descobert a través del creixement personal és la possibilitat que tenim de conquerir el nostre interior, de connectar amb el millor de nosaltres, d'apropar-nos al benestar i la felicitat. Però abans cal traspassar les limitacions personals a través de l'autoconeixement. Se'n diu despertar espiritual i acostuma a arribar després de tastar el beuratge amarg de la vida, no abans. I en algun moment o altre, la vida ens posa a prova amb la finalitat d'aprendre. I si ens queixem de la sort, el cicle es repetirà una i altra vegada.

Quantes vegades de manera innecessària i irracional hem evitat buscar el plaer per pensar que no era el correcte, per por a excedir-nos o simplement per creure que no ens ho mereixíem. Tenir auto-recompenses en plaer no és cap cosa tangible, però són necessàries per enfortir l'autoestima i la satisfacció personal. Amb el pas del temps i la maduresa que donen els anys i els danys he après (estic aprenent) que l'autoconeixement era la peça que em faltava per omplir aquell inexplicable malestar existencial i domesticar el neguit o ansietat social.

S'entén per despertar espiritual el canvi de consciència consistent en el divorci entre el pensament i la consciència (metàfora del despertar de la consciència). Quan despertem reconeixem que som l'observador conscient i el pensament deixa de controlar-te la vida. Tens la ment tranquil·la. Despertar és veure que estàs bé com estàs. Quan això passa, veus tot des d'una perspectiva que fins aleshores desconeixies que existís. A mi aquest moment Satori o clic em va arribar a l'edat de 58 anys per una combinació de diversos fets que finalment em van obrir els ulls. L'aturada del ritme de vida i aïllament a causa de la pandèmia també ha ajudat.  Ni massa tard, ni massa aviat, simplement era el moment. Diguem que vaig veure un moment la llum després de cinc dècades instal·lat en la foscor de la ignorància i la inconsciència, de creure de manera dogmàtica en no-res, de comprendre que el món no depèn de mi, que les coses són com són amb independència del que jo faci. I quan això passa, la ment canvia i per tant tot canvia. De cop i volta s'obre un nou univers al teu voltant. I el millor de tot és que és un procés irreversible, quan creues el llindar cap a la consciència ja no vols retornar enrere cap a la ignorància espiritual. Un viatge transformador que va començar fa molts anys amb un primer avís de canvi i que fins no fa gaire no havia sabut interpretar.

La dimensió espiritual apareix a través de la perspectiva que em dona el pas del temps a través de l'aprenentatge d'una vida intensa amb una infantesa dura i una maduresa difícil amb alguns moments traumàtics, la pèrdua de persones properes en un curt espai de temps i la rematada final per un diagnòstic mèdic greu que dos mesos després va resultar erroni. És en aquest període d'incertesa absoluta quan tot s'ensorra i la closca externa de l'ego es trenca. L'únic que em queda és intentar trobar el camí d'algun propòsit intern que m'ajudi a suportar l'angoixa. I just en aquest moment desperto i m'adono que tinc una segona oportunitat de viure millor, on el que importa no és la quantitat de temps de vida sinó la seva qualitat. Aprofitar el temps Kairós i oblidar-se del temps Cronos. Quan creues el llindar ets capaç de reconèixer quan et trobes en "modalitat ego" i si aquest intenta manipular-te a través del victimisme, l'autocompassió, la ira, la por o altres actituds negatives. Aquesta és la llum de la consciència. Fugim sempre de la reacció estàndard victimista propi de persones frustrades i amb tendència a la negativitat.

Hi ha fets que es converteixen en els obrellaunes dels cervells. Ara entenc la paradoxa que per "sentir-te bé" hauràs de "sentir-te malament". Gràcies a l'errada mèdica i haver-me quedat tot d'una sense futur, vaig descobrir l'únic temps verdader aquí i ara: el present. I em vaig adonar de quant agraïts hem d'estar cada dia quan ens despertem. Fins i tot vaig començar a veure i sentir detalls que ens ofereix la natura i que fins llavors m'havien passat inadvertits, com la forma dels arbres, el cant dels ocells, el brum del vent, el moviment dels núvols... He après a apreciar el que és ordinari i elemental. És curiós que per despertar la consciència ens calgui haver de patir una experiència vital molt forta, de tenir una o les necessàries grans hòsties que la vida et dona. En cas contrari, no ens aturem ni ens adonem de la fantasia en què vivim. I les hòsties no les busques, però arriben. Entendre que aquestes siguin un regal només està a l'abast d'uns pocs. Per això em sento un gran afortunat. El dolor és el nostre principal mestre, i la lliçó de la realitat no l’aprenem sense dolor.

Tot d'una se'm desperta un afany per aprendre més i més a través de la lectura de tot allò que m'ajuda a créixer com a persona. Sempre havia tingut la falsa idea que havia d'esperar que milloressin les coses per començar a viure, un engany típic de l'estat d'inconsciència. I preocupat sempre de tot el que podria passar. Hi ha una frase de Mark Twain amb la que m'identifico absolutament perquè resumeix el meu tarannà dels darrers cinquanta anys, que diu "durant la meva vida, m'han preocupat moltes coses, i la majoria no han arribat a passar mai". Tenia una especial habilitat per enfocar la meva atenció sobre alguna cosa que encara no havia passat i sentir-me malament per avançat. És la típica por psicològica d'un l'enneatipus 6, sempre atent i preocupat per tot el que podria passar, mentre m'oblidava del present. Jo era dels que creia que fer vacances era malbaratar el temps; ara sé que és una inversió en salut mental, com també m'he adonat que puc enfocar l'atenció sobre coses que encara no han succeït i sentir-me bé per avançat. M'ha costat, però ja he deixat de malbaratar l'energia mental pensant en tot allò que podria passar. Quan passi, ja ho resoldrem.

Quan tens la ment oberta i relaxada tot flueix i un dia una persona em parla d'un tal Borja Vilaseca i l'enneagrama, una espècie de manual d'instruccions de la condició humana. Miro un dels seus vídeos pel Youtube i comença amb "no et creguis res del que digui, verifica-ho tu mateix". Allò em va atrapar i com diu la dita, el mestre apareix quan el deixeble està preparat. Em va agradar tant que he escoltat tots els àudios que té a l'Spotify i m'he comprat els seus llibres, dels quals 'Encantado de conocerme' és el que m'accelera el clic que marca el punt d'inflexió a la meva vida. Vaig començar a abandonar l'autoengany i a introduir-me en l'autoconeixement. I vaig descobrir l'existència de l'ego o  el "jo fals", una disfunció que portem incorporada de sèrie tots els humans i causant de la por, la tristesa, la ira i la conseqüència de la nostra buidor i insatisfacció crònica. Només calia reconèixer quin era el personatge que m'ha dominat i controlat tota la vida. I si existia un "jo fals" havia d'existir un "jo verdader" o true self que havia de retrobar. Ell em va donar l'empenta que necessitava en el moment oportú per reconèixer que en algun moment de la meva vida ja s'havia iniciat el procés d'aquest despertar, però que no n'era conscient encara. Com diu Ryan Holiday "quan un treu l'ego de l'equació, l'opinió dels altres i els indicadors externs perden importància". Actualment estic aprenent a aconseguir que el "jo autèntic" sigui capaç de mirar el "jo petit" quan sigui necessari.

A partir d'aquí tot s'intensifica de manera ràpida i natural gràcies al descobriment d'altres fonts de coneixement, mentors i referents únics, amb personalitats que m'estimulen, inspiren i m'ajuden en el dia a dia a discernir millor la consciència de la inconsciència. Com a exemple els àudios per Spotify de l' Ofici de viure de Gaspar Hernàndez que t'obre la ment espiritual, els d'Àlex Rovira per cocrear La bona sort o la lectura de 'Una Nova Terra' i 'El Poder de l'arad'Eckhart Tolle, uns llibres que no hauria entès temps enrere perquè encara no estava preparat pel canvi. Estudiem els hàbits, el llenguatge i les disciplines d'una persona exitosa que ens fascini i inspiri si ens volem semblar a ella. Encara que arriba un moment que, com li agrada dir en Borja, cal matar els nostres referents (metafòricament és clar) i a partir d'aquí seguir el nostre propi camí. Al final, cadascú ha de trobar el seu mestre interior.

Diguem-ne que una cosa em va portar a l'altra en el camí de l'autoconeixement, per connectar amb el jo verdader, per redescobrir-me, entendre'm a mi mateix i comprendre millor els altres. Com diu Alexis Racionero a 'El viaje del héroe', l'important és el tresor que es troba en el nostre interior. Per cert, en el meu viatge particular m'he sentit identificat amb alguns dels passos de l'heroi i determinats arquetips descrits en el llibre. Parlant de mentors, m'he adonat que el primer que en vaig tenir va ser als deu anys, es deia Pepet, un veí i pagès molt culte que escoltava embadalit quan m'explicava episodis dels Almogàvers i altres històries sobre els catalans. En aquella època de grisor ell em va iniciar a qüestionar aquella societat autoritària i repressiva i em va obrir la ment i els ulls sobre l'existència d'una altra cultura molt millor que no hi tenia res a veure amb aquella. Sí, va ser també un adoctrinament però positiu.

En el llibre del Dr. Mario Alonso Puig 'Reinventar-se' hi ha una metàfora que en el seu moment em va ajudar a entendre què és la nostra essència i saber qui som: 
En realitat soms espectadors del cinema del món veient la pel·lícula de la nostra vida, no els protagonistes. Som essència, no ego. Podem riure o plorar amb el que li passa al personatge, però no som ell. Hem transcendit el personatge i ens trobem amb la nostra verdadera naturalesa. I des d'aquesta distància ens permetem mantenir una serenitat i una equanimitat, sigui el que sigui el que apareix per la pantalla. I davant de qualsevol circumstància no perdem l'equilibri ni la pau interior. Hem passat de ser autors a actors en la tragicomèdia de la vida."

Ara estic en procés de presència conscient (aprenent). No hi ha res millor que et pugui passar que re-connectar amb la nostra felicitat interior i amb l'agradable sensació de benestar que proporciona. La pau interior és el bé més preuat. A més, estar centrat quan la ment està relaxada, ens permet estar atents per controlar les nostres reaccions impulsives i deixar de ser víctimes de l'egocentrisme. Tot flueix. Ara sí, entenc l'aforisme més repetit dels temps inscrit en el temple de Delfos fa més de 2.500 anys: "Coneix-te a tu mateix". No dic que sempre hagi de ser possible el benestar psicològic i emocional (un fals mite), si hi ha algun fet dolorós tampoc farem veure que no ens afecta (com reaccionar davant del dolor). Es tracta d'allargar el que es pugui aquest temps de benestar i tenir la capacitat d'adaptació a la realitat canviant d'aquest món sense lluitar contra el que passa, simplement acceptant les coses tal com venen per tal de no allargar patiments extres. Com deia Carl Jung, "allò que resistim persisteix, allò que acceptem ens transforma".

És una realitat que quan parles amb gent immadura sobre aquesta temàtica, automàticament la menysprea i és objecte de burla. Encara no els ha arribat el moment. És comprensible que des de l'ego amenaçat es ridiculitzi i fins i tot s'oposi de manera agressiva a l'autoconeixement, precisament per la por al canvi i perquè la seva part fosca es posa en evidència. Per això, la gent de bé que es considera normal i corrent això de mirar endins nostre els pot semblar una anada d'olla, ho entenc i ho respecto, i per això d'aquest tema només en parlo amb persones despertes que vibren en la mateixa freqüència, cosa que es detecta ràpid. 

Per tant, relaxem-nos i tots tranquils que des de la llibertat de la consciència és quan millor es toca de peus a terra i més capacitat d'autocontrol tens davant de l'adversitat. Ser conscient i tenir domat l'ego són la clau de la plenitud i la pau interior.

Fa cinc anys com estaves emocionalment i espiritualment? I avui? I com voldries estar d'aquí cinc anys?

+++++++++++++++++++++

👉 ACCIONS:

El descobriment espiritual s'aconsegueix a través de l'aprenentatge en autoconeixement. Però abans és imprescindible tenir la ment preparada, controlar les emocions, ser conscients dels pensaments que tenim i ser capaços de qüestionar-nos totes les creences que tinguem. Va ser Heràclit que va dir allò que no podem banyar-nos dues vegades en el mateix riu, ja que tot canvia. I les persones també canvien. Però com diu Jim Rohn, cadascú pot canviar-se a si mateix, però ningú pot canviar a una altra persona.

Aquests són els passos a seguir:

1. Hem de ser capaços de controlar les emocions i els pensaments
Hem de ser capaços d'adonar-nos com les emocions i els pensaments automàtics ens distorsionen la realitat i ens impedeixen veure-hi amb claredat. 
Els pensaments distorsionadors generen emocions exagerades i comportaments equivocats, amb els consegüents  mals resultats. Totes les nostres crisis són el resultat del pensament a curt termini: mentre surem en el riu, enfoquem l'atenció sobre la propera roca i no veiem la cascada del darrere (síndrome de Niàgara). No es tracta de ser perfectes sinó de progressar mica a mica per convertir-nos en la millor versió de nosaltres mateixos, millorar la mentalitat i el comportament, i per tant els resultats. Els nostres pensaments, creences i emocions representen una espècie de lent per on veiem el món. Canviant aquesta lent, canviem la nostra visió del món. Així de senzill!
Des d'aquesta tranquil·litat mental som capaços d'observar les emocions i per tant de controlar-les. Quan tinc una emoció l'observo de forma neutral, sense judicis, crítiques ni qüestionaments de perquè la sento. Me la miro de front i intento entendre-hi el seu "per a què". No soc cap emoció ni cap pensament, sinó que soc l'ésser que genera tot això. Si soc capaç de desxifrar la informació que m'aporta l'emoció, deixaré de ser un robot programat per ser l'amo de les meves decisions. Les emocions no són més que tempestes bioquímiques per al cervell que nosaltres podem controlar en qualsevol moment perquè les emocions són educables. Podem experimentar l'èxtasi ara mateix o bé deixar-nos arrossegar pel dolor i la depressió o sentir-nos aclaparats. Només depèn de nosaltres. No es tracta de convertir-se en un androide i evitar les emocions, sinó de gestionar-les segons la nostra conveniència mitjançant el canvi d'enfocament a través de fer-nos les preguntes adequades. Analitzem constantment la idoneïtat de cadascuna de les emocions que tinguem i la seva intensitat, des de la raó i no per una reacció. I no etiquetem conductes, les persones no només són, també es comporten. Important: allò en el que enfoquem l'atenció afectarà les nostres emocions. Per tant, obrim el zoom de la nostra perspectiva.

2. Hem d'aclarir qui som i qui volem ser
La vida de la majoria no es guia per l'elecció, sinó per la inèrcia. Si no sabem qui som ni on anem és fàcil deixar-nos arrossegar. No és fàcil iniciar-nos en el procés de l'autoconeixement, però és possible perquè tot s'aprèn. 
Si no et coneixes, tampoc entendràs res. És bàsic conèixer el model mental que portem de sèrie on s'originen els pensaments i s'instal·len les creences, els valors, les prioritats i tot allò que constitueix la nostra personalitat i les nostres emocions. Aquest marc mental ens condiciona la manera de veure les coses, com una lent que filtra la realitat objectiva de manera distorsionada i subjectiva.
És important la lectura d'uns quants llibres de creixement personal i escoltar alguns referents i i després que cadascú agafi allò que més li agradi. De la mateixa manera que el peix no sap que està dins de l'aigua fins que el treuen d'ella, malauradament sovint cal que passi algun fet extraordinari que trastoqui la nostra vida i que ens faci evident la nostra situació d'ignorància i inconsciència. No cuidar la salut espiritual no deixa de ser un auto-sabotatge, encara que sigui de manera inconscient. Cal buscar eines que ens facilitin aquest camí del creixement personal. Per exemple, per començar recomano escoltar a través de Youtube o Spotify a referents o mentors. Per exemple, a mi m'han anat força bé els àudios de Borja Vilaseca o Àlex Rovira, però cadascú ha de trobar els seus. 

Preocupa't menys pel que tens i més pel que ets 
(Sòcrates)

3. Hem de reflexionar sobre el que volem aconseguir
I sense estar influenciat per les expectatives de la societat. Un dels aspectes que més ens canvia la vida és quan som capaços de qüestionar-nos creences, de no identificar-nos amb la ment i els seixanta mil pensaments diaris, la majoria dels quals són pura brossa. Si la ment ens porta al passat o al futur, nosaltres podem decidir tornar al present, l'únic moment real. I si la ment insisteix, fem com si sentíssim ploure. Quan acceptem el present, ens sentirem lliures. Recomano moltíssim la lectura del  llibre El poder de l'ara d'Eckhart Tolle. Es tracta de sentir-nos millor amb nosaltres mateixos, de ser més comprensius i conscients per allunyar-nos de la lluita, el conflicte i el sofriment que ens aporta l'egocentrisme a través de la ignorància i la inconsciència pròpies d'una persona desconnectada d'ella mateixa que es queixa de tot. Es tracta simplement d'adoptar a cada moment la postura que més benestar ens reporti. La queixa és l'excusa per no canviar.
Aprenem a viure en el present sense estar atrapats en el dia a dia, i no saltem constantment a la nostàlgia i culpa del passat, ni a l'ansietat i incertesa del futur. Establim la nostra residència habitual en l'ARA i fem només breus visites al passat i al futur quan haguem de resoldre els assumptes pràctics de la nostra vida. Podem començar el viatge personal quan vulguem, avui mateix, aquí i ara. Enfocar-nos en el present és el secret per gestionar la ment. Allò que fem ara mateix, el que sigui, és el gran propòsit del moment. No hi ha res més important. Prestem atenció al present, aquí i ara. Tagore deia: "si de nit plores pel sol, no veuràs les estrelles. Doncs això. La felicitat es troba en la nostra rutina i en el dia a dia. El moment present és l'únic que tenim, res ha passat en el passat ni tampoc en el futur. 
Fem el clic! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari.