🅼 Ment

NIVELL MENTAL
[Pla de millora de salut mental]

🅲🅾🆂   ðŸ…¼ðŸ…´ðŸ…½ðŸ†ƒ   ðŸ…´ðŸ†‚🅿🅴🆁🅸🆃

Qualsevol canvi extern requereix primer un canvi intern 
(una ment dèbil mai crearà un cos fort).

Canviem el sistema operatiu mental

En la societat actual, ser "normal" implica tenir sobrepès, menjar malament, ser sedentari i llegir poc o res. Seguim el nostre propi destí, no el camí marcat pel pensament grupal i l'efecte ramat de la societat. No actuem per imitació, guiem-nos per la raó i pensem en qui voldríem convertir-nos. Marquem certa distància amb la massa i no imitem comportaments que no ens afavoreixen. Creem la teva tribu amb gent que ens faciliti el nostre procés de millora i evitem qui ens ho dificulti. No podem controlar les circumstàncies, però sí podem controlar-nos a nosaltres mateixos.

La qualitat de la nostra vida depèn de la qualitat de la nostra ment, que és la que ens fa ser lliures o esclaus, depèn de cadascú. El nostre benestar dependrà de la cura que tinguem amb les dimensions principals que són el cos, la ment i l'esperit. Les tres dimensions alhora ens representen per igual i si ens descuidem d'alguna, tard o d'hora tindrem algun o alguns problemes físics, psíquics i/o emocionals. No serveix de gaire centrar-se per exemple en el cos, mentre tenim la ment estressada o l'esperit inquiet. Si volem tenir una vida plena, la clau és aconseguir l'equilibri entre elles. No és fàcil, però tot s'aprèn. I la cura tampoc és temporal, s'ha de practicar de per vida. 

Quan una de les tres dimensions queda desatesa, apareix el malestar i el patiment. Tots hem passat per aquí en algun moment de la vida, o bé aquest malestar es manté de manera crònica. En aquest cas, tenim molts números d'emmalaltir, des d'un simple mal de cap a malalties greus. El cos és savi i quan té alguna mancança ens avisa a través de la manca de salut en forma de malaltia.

Quantes persones hi ha que aparentment tenen una bona vida, però se senten buides perquè els falta alguna cosa i no saben què. I intenten trobar la solució fora quan la tenen a dins. Només cal tenir inquietud per explorar el seu interior. La majoria no sabrà mai que la seva vida es troba en pilot automàtic, que no escull de manera conscient els seus pensaments ni accions, sinó que es guiat per les inèrcies socials i les reaccions emocionals. Si no estem atents serem titelles en mans dels impulsos inconscients. Els pensaments, positius o negatius, s'enforteixen a mesura que s'abonen amb la repetició constant. Així doncs, millor que pensem en positiu!

Tenir una bona salut i bon aspecte forma part de la necessària cura del cos. Per això, és importantíssim la bona alimentació i l'exercici físic. També ho és tenir una ment musculada. Dedicar diàriament una part del temps a l'exercici mental i que entri aire fresc al cervell intensifica la capacitat de les neurones i oxigena les idees. I la millor manera d'aconseguir-ho és a través de la lectura. Alimenta la ment amb la lectura de bons llibres. Crea l'hàbit de la lectura diària, tenint en compte la seva qualitat no la quantitat de llibres. De temàtica d'autoconeixement i creixement personal n'hi han molts i bons. Busca llibres que et serveixin d'estímul per aprendre, els que t'obliguin a fer-te preguntes i respondre-les i els que t'aportin nous criteris. És la forma d'envellir i madurar alhora, de sentir-te també bé per dins. En aquest enllaç pots consultar alguns dels meus llibres motivacionals favorits. També pots utilitzar l'Spotify per escoltar podscats culturals de qualitat com per exemple el de "Filosofía, Psicología, Historias" de Hernán Melana

La millor manera de viure una bona vida és tenir hàbits positius, la llei de la causalitat ho avala. De vegades amb el simple fet d'evitar-ne de negatius, la vida ens canvia radicalment (menys per menys és més). Els hàbits que ens ajuden a millorar la salut i mentalitat són les millors inversions que podem fer ja que tenen transferència positiva a quasi tots els àmbits de la nostra vida. Deia Bismarck que qualsevol ignorant pot aprendre de l'experiència, i aquí és el truc: hem d'aprendre de les experiències pròpies abans no sigui massa tard i especialment dels errors dels altres per evitar caure-hi nosaltres.

Però també és necessari tenir una ment serena, sense pensaments nocius ni preocupacions, preparada per gestionar les emocions de manera adequada i per prendre les millors decisions a cada moment. Tant les mal anomenades emocions negatives, fonamentals perquè són senyals que ens impulsen a l'acció per canviar aquesta situació que no ens agrada, com les emocions positives que amb la seva pràctica ens aproparan cap a la felicitat. I la millor manera d'adonar-nos d'aquests senyals físics que ens envia el cos a través de les emocions, és tenint la ment a punt quan ens enfoquem en el present, en l'aquí i l'ara. La manera d'asserenar la ment del soroll de l'excés de passat o futur és a través de l'atenció plena o mindfulness.

Per a qualsevol neòfit, això de meditar pot costar una mica, però en realitat meditar no és difícil, el que és difícil és voler meditar. En aquest cas, tenim el mindfulness informal: no es tracta d'estar tot el dia en calma sinó d'adonar-me què em passa a cada moment, sense afegir el judici de si és bo o dolent; simplement amb això significa que estic despert i m'ajudarà a reprendre el meu estat de calma. I una manera molt pràctica i senzilla de calmar la ment i augmentar el nivell de consciència, és amb el mètode de respiració 7-7-7. Segons Eckhart Tolle, prendre consciència de la respiració diverses vegades al dia és el mitjà de transformació més poderós que tenim per aturar la ment, crear espais de vida i de consciència. El fet de prendre consciència de la respiració ens obliga a estar en el moment present completament desperts i en alerta, la clau de tota transformació interior. Recomanable la lectura de Biografia del silencio de Pablo d'Ors per comprendre la importància de l'atenció plena.

De filosofia no en tinc ni idea, però estic compromès en aprendre'n. I n'he trobat una, els preceptes de la qual encaixen força amb la meva personalitat i caràcter, l'estoïcisme. Per exemple, de sempre he tingut clar que qualsevol cosa valuosa que he desitjat m'ha exigit abans passar per algun patiment a curt termini amb l'objecte d'obtenir plaer a la llarga. Si aprofundim, segons el diccionari, una persona estoica és aquella que sap suportar els mals amb fermesa i no li afecten les passions. Una filosofia anomenada com l'art de viure una bona vida, on el propòsit final és aconseguir la felicitat -eudaimonia. I aquesta felicitat es basa a la vegada en dos aspectes, en la virtut (actuar sempre amb virtut) i en la tranquil·litat (un estat mental de serenitat mental -ataraxia- per evitar el patiment emocional). De fet l'estoïcisme comparteix molts elements amb el budisme, però amb més acció i no tant meditant. El fundador d'aquesta magnífica filosofia perenne va ser Zenó de Cítion i vint-i-cinc segles els seus principis ens continuen aportant qualitat a la nostra vida. Els grans seguidors, mestres, savis i referents estoics són l'emperador Marc Aureli, l'esclau Epictet i l'escriptor Sèneca. Una frase que resumeix la saviesa de l'actitud estoica i que tinc emmarcada en el meu cervell  és "preparat pel pitjor, espera el millor i accepta el que vingui".

També he trobat que l'epicureisme o hedonisme auster i en la seva justa mesura d'Epicur de viure una vida senzilla, conscient, plena, normal i feliç a través del plaer s'adapta totalment a mi. I com no, les idees del "carpe diem" i la "aurea mediocritas" del poeta epicuri Horaci, és a dir aprofitar el dia i el tòpic basat en que la virtut es troba en el terme mitjà que recull d'Aristòtil. La postura de duresa i insensibilitat estoica segurament que facilitava molt la vida en aquella època dura, també en aquesta. Però el bon viure sempre és millor que el malviure. Això de buscar el plaer i evitar el dolor, tant mal vist per la tradició cristina, en realitat no està gens malament i convé tenir-ho molt en compte. Tenir auto-recompenses en plaer no és una cosa tangible, però són necessàries per enfortir l'autoestima i la satisfacció personal (i millor encara si són reforçaments immediats). I de pas, estalviem en farmàcies, psicòlegs o metges. Tal com diu Walter Riso, ser hedonista no és promulgar la vagància, la irresponsabilitat o els vicis que atempten contra la salut, sinó que és viure intensament i exercir el dret a sentir-te bé i exprimir a cada moment agradable al màxim. De fet, la neurociència en parla del plaer i el dolor quan afirma que en experimentar sensacions de plaer o dolor en algun determinat estat emocional, el cervell busca la causa i la registra en el sistema nerviós per permetre prendre millors decisions en el futur.

Fins i tot també em veig reflectit una mica en l'escepticisme de Pirró d'Elis, amb la idea principal sobre la impossibilitat de descobrir la veritat i aquesta necessària desconfiança de tot per poder sobreviure en aquest món d'aparences on el més prudent és, a priori, no creure'ns absolutament res, així com abstenir-se de formular cap judici perquè res és fals ni verdader. L'única cosa que interessa en la vida és aconseguir la tranquil·litat d'esperit o ataràxia, a través de la serenitat i la impertorbabilitat. Igual que l'epicureime i l'estoïcisme.

En tot cas, cadascú té la seva filosofia personal o la manera que escollim per pensar, que influeix en els nostres hàbits i el nostre comportament, i aquí és on tot comença. És com fixar el rumb per navegar. Si volem canviar aquesta forma de pensar, hem d'agregar nova informació. L'important és que aquesta filosofia de vida estigui sempre en permanent revisió de possibles barreres mentals que puguin treballar en contra nostra i evitar al màxim prendre decisions contraproduents. Aprenem dels errors del passat, per no repetir-los. Més enllà dels arbres hi ha un bosc.

I per felicitat s'entén el benestar o aquella sensació interna d'estar bé amb tu mateix, independentment de com siguin les teves circumstàncies externes. És l'absència de patiment. Independentment on vagis, la salut mental es demostra amb la manera de viatjar per la vida. Troba el teu Ikigai o propòsit a la vida, hem de tenir sempre al cap alguna fita assolible que ens faci moure les neurones. Com diu l'escriptor Jordi Sierra i Fabra, intenta que cada dia sigui una petita vida en 24 hores. Quan estem bé amb nosaltres mateixos repercuteix positivament en els altres perquè estem més sensibles i permeables a les seves necessitats. I la convivència també millora. Tot flueix.

Aprofitem el temps de manera sàvia, és a dir de la millor manera possible. Cada dia tenim moltes oportunitats, però només una d'elles és la millor. Les millors oportunitats són les que ens porten cap el compliment de les nostres metes i són a elles a qui hem de dedicar-hi temps. No perdem el temps amb les coses urgents, deixant de banda les importants. És una qüestió de prioritats i si no posem atenció ens deixarem arrossegar per la tirania de les coses urgents. Depèn de cadascú ser amos del temps o convertir-nos en els seus esclaus. Proactiu o procrastrinador, tu esculls. Com diu el proverbi xinès 'excava el pou abans que tinguis set'.

Res en aquesta vida dona més satisfacció que saber que ens trobem en el camí de l'èxit i la realització, entenent per èxit el fet d'aconseguir els nostres propòsits, experimentar el nostre potencial,  sentir la nostra autoestima, viure el present a cada moment i tenint clar cap on anem. I res aixeca l'ànim com una major exigència d'obtenir el màxim d'un mateix.

Fa cinc anys com estaves mentalment? I avui? I com voldries estar d'aquí cinc anys?

+++++++++++++++++++++


--------------------

Recordatoris automàtics de consells o pensaments

Per sortir de casa ben motivats cada dia és interessant tenir uns consells o pensaments que ens recordin les accions que ens portaran pel bon camí, que ens ajudin a aplanar el camí per poder aconseguir canviar pensaments, creences i accions per millorar, per encomanar pau i confiança, no només amb paraules, sinó també amb les nostres actituds, per no justificar cap forma de violència, per ajudar-nos a conservar la calma i no alterar-nos fàcilment, per ajudar-nos a no ser esclaus de cap ideologia i no jutjar els altres ni desqualificar ningú per afirmar-nos, per ajudar-nos a desprendre calidesa i capacitat d'acollida, per saber escoltar, per practicar el somriure i per admetre amb senzillesa les nostres equivocacions. 
Es tracta d'interioritzar aquests consells per integrar-los en les nostres vides i amb el temps comprovarem l'impacte positiu que tenen. A mi em funciona i qui em coneix sap que el meu estil de vida i les meves accions en són una prova.
Per recordar-los i interioritzar-los jo he fet servir l'app "To Do":

✅ 365 frases fetes imprescindibles (anual) PENDENT  

Cal cuidar la ment per enfortir el "jo superior", no per cultivar narcisisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari.