🌝 Contacte

Hola, soc jo mateix, sense atributs, amb totes les meves virtuts i defectes.

Em presento, em dic Joan, un nom que forma part del meu personatge des dels setze anys (el nom anterior va ser escollit pel registrador franquista de l'època). Juntament amb els cognoms, que tampoc vaig escollir però que ja m'estan bé i que són els que utilitzo per renovar el DNI d'un estat que tampoc he escollit però que m'hi obliguen a pertànyer-hi. D'estudis universitaris no en tinc i per compensar m'he convertit en un estudiant autodidacta vitalici de per vida de tot en general i interessat en aprofundir en la meva pròpia identitat en particular. Si em vols conèixer una mica més, continua llegint.
 
Els meus principis rectors que impregnen tot el que faig en aquest món són l'honradesa (sincer, just i equitatiu), la integritat (faig el que dic), l'honestedat (dic la veritat), la congruència (lògic) i la responsabilitat (convençut del principi de causalitat evito caure en la queixa victimista). Els meus valors actuals que millor em defineixen són la capacitat de discerniment, la humilitat, la prudència, l'autenticitat, el compromís, la discreció, el respecte, la tolerància, la comprensió, la generositat, la sensibilitat i la lleialtat.  I les meves actituds i hàbits amb què m'identifico i treballo són l'actitud positiva, la gratitud, la paciència, la flexibilitat, la serenitat, l'educació, l'ordre i equilibri, la proactivitat i la meva preferida, la disciplina, interioritzada durant la meva etapa de nedador i que tant m'ha ajudat al llarg de tota la vida per anar sempre pel camí correcte. La disciplina ens permet capturar l'emoció i la voluntat i traduir-les en acció. I a més, com deia Sèneca, la disciplina és de gran ajuda per a qui té un ingeni mediocre. 

Estic en harmonia i sintonitzo amb la gent que té principis, valors, actituds semblants a mi. De seguida els identifico. Em sento incòmode amb aquells que no tenen conviccions semblants. Xoco amb els que no tenen valors. I amb els que no tenen principis, quan més lluny millor. Cada vegada sóc més selectiu.

Com tot en aquest món dual, a part de llums també tinc ombres i defectes de fàbrica, com la desconfiança o inseguretat a no estar a l'alçada, esperant la situació perfecta, un aspecte que dificulta prendre decisions per por a les opinions dels altres. M'ha costat anys adonar-me que la situació perfecta és "ara" i que la por a equivocar-me no és més ignorar que tot error és aprenentatge. Un hiper-control exagerat capaç de reprimir qualsevol expressió espontània. Tot plegat, el temor propi d'un enneagrama 6, sempre atent i preocupat per tot el que podria passar i que mai passava, una por psicològica i irreal que m'ha impedit massa temps viure la vida en el present. Per això, en ocasions he pogut ser contradictori com una pilota de ping-pong, ser fort i dèbil, poruc i valent, confiat i desconfiat, defensor i provocador, dolç i amarg, agressiu i passiu, pensador i realitzador, estar a la defensiva i a l’ofensiva, en grup i sol, cooperador i obstaculitzador, tendre i dur, generós i mesquí. I un defecte que m'ha recordat tantes vegades la meva parella és que em costa expressar els sentiments, possiblement --i sense se que serveixi d'excusa-- perquè a la feina és un valor el fet de mantenir la serenitat en tot moment. Uns defectes, tots, en procés constant de millora.

Em considero una persona pragmàtica a qui li agrada preveure les coses perquè tot funcioni amb els menys problemes possibles, treballar pel bé comú sense necessitat de destacar en res. També flexible per canviar el que calgui si cal. I tot és més senzill amb la claredat, la determinació i l'autoestima que m'aporta la disciplina. Tinc molt clar que és millor el dolor de la disciplina que el dolor del remordiment. M'agrada pensar i tinc passió per aprendre coneixements. Comprenc i accepto les debilitats dels altres perquè en algun moment jo també les he pogut reflectir. I també les seves opinions, encara que no m'agradin. Amb una actitud habitual conscient que em permet contrarestar els dies "tontos" que tots tenim de tant en tant.

Si entrem en l'estil de vida i els hàbits, em defineixo com un de tants Homo sapiens supervivent i també un cíborg amb lents intraoculars implantades, sedentari però esportista, d'actitud positiva i optimisme moderat, introvertit que no tímid, curiós per saber el per què de les coses i alhora escèptic del mateix escepticisme, un heretge que s'ho qüestiona absolutament tot i que només creu en fets comprovats, inconformista existencial, autodidacta de la vida en general i sobretot un aprenent d'aprendre a millorar en autoconeixement i creixement personal, la clau del benestar i la felicitat. Un alquimista de la vida que busca de manera permanent ser millor persona, imperfecte però com el Windows millorant versions amb el pas dels anys.

I per acabar, em considero autàrquic, partidari del ritme de vida de l' slow life (el millor antiestrès) i m'identifico molt amb la frase estoica: "preparat pel pitjor, espera el millor i accepta el que vingui".

Ara ja coneixes una mica la tonalitat i distorsió que tenen les meves ulleres amb què veig el món.
Salut!