Presentació

Aquest blog s'inicia l'any 2010 i de moment no té data de caducitat. Es tracta d'una espècie de refugi molt personal on intento distanciar-me una mica de l'exterior per entrar en el meu altre món amb les meves dèries a base de petits comentaris i reflexions sobre el que sigui que m'hagi motivat a fer-ho. Miro d'evitar entrar en la immediatesa de l'actualitat per no caure absorbit, encara que de vegades se'm fa difícil quan em toquen la fibra. Això sí, les úniques limitacions auto-imposades són no traspassar mai la línia del respecte per a tothom, l'educació o el bon gust.

Detallem-ho una mica més.

Els diferents apunts o "posts" estan agrupats en categories que he anomenat "dimensions vitals" perquè vulguem o no, ens condicionen a tots i a mi també. 
Són les següents:
  1. La dimensió física o tenir cura de la salut. Etiquetes: alimentació, esport i salut.
  2. La dimensió emocional, és a dir viure en harmonia psicològica o espiritual i en general tot allò que t'aporta algun tipus d'interès o plus al teu esperit. Etiquetes: actituds, aficions, catalanisme, emocions, llocs i moments.
  3. La dimensió mental o la millora de les habilitats personals i desenvolupament del talent, amb curiositats, anècdotes o qualsevol cosa que resulti interessant. Etiquetes: anècdotes, català, cultura, curiositats i síndromes, dilemes i jocs, endevinalles, faules, filosofia, fal·làcies, històries, metàfores, miscel·lània, paradoxes i teories i regles.
  4. La dimensió social que comprèn l'oci, les relacions humanes individuals i col·lectives i la crítica social. Etiquetes: cinema-tv, dates, entitats, feina, personatges, política i societat.
Hi han també altres dimensions complementàries i no tan vitals però que també m'interessen:
A més, m'agraden les dites populars o frases fetes enginyoses, curioses i/o interessants, els refranys de tota la vida, dites populars, proverbis coneguts, així com les anècdotes o petites històries amb un punt d'interès. Els aforismes permeten justificar qualsevol postura amb una pinzellada de suposada veritat absoluta, i és precisament aquesta força argumental tan simple i alhora tan contundent, allò que m'atrau. Com va dir Joan Fuster, "els aforismes -els meus i els de tothom- són sempre falsos, intrínsecament falsos. I aquest també". Per tant, no sempre ho són de falsos! Per cert, com a curiositat, el primer aforisme de la història -es considera que- és el següent: "La vida és curta, l'art llarg, l'oportunitat efímera, l'experiment traïdorenc, el judici difícil” (Hipòcrates).
Els motius pels quals m'ha donat per "perdre el temps" en aquest blog, és perquè m'aporta una sèrie d'avantatges com ara: 
  1. Perquè és un espai personal on puc dir-hi la meva amb total llibertat, amb l'única censura que m'imposa el respecte per a tothom. 
  2. Perquè milloro les meves capacitats d'ortografia i de redacció, sempre limitades. 
  3. Perquè em serveix d'estímul per aprendre i em força a adoptar criteris sobre qualsevol tema. 
  4. Perquè m'obliga a tenir uns mínims coneixements tècnics informàtics i d'Internet en general. 
  5. Perquè vulguis o no, estàs a l'aguait de l'actualitat i d'allò que està de moda en les xarxes socials. 
  6. Perquè és un aprenentatge constant per sobreviure en aquest món tecnològic. 
  7. Perquè coneixes gent amb interessos semblants. 
  8. Perquè he descobert que tenir un bloc no és una bogeria o simplement un hobby, sinó que és un estil de vida i en definitiva, una mena de gimnàs pel cervell.
Però si hagués de fer un resum sobre el blog seria el següent:

"Es tracta d'un blog personal en constant actualització on trobaràs petits comentaris agrupats en sis dimensions vitals que a tots ens afecten a la vida, a més d'un racó per a efemèrides particulars i el més interessant: un recull de més de 10.000 frases fetes, enginyoses, curioses i/o interessants."

Pel que fa al nom del bloc "Brau Assegut" (Toro Sentado), no busqueu respostes estrambòtiques, simplement per la gràcia que em va fer la primera vegada que vaig escoltar la seva traducció al català i potser per tenir-lo idealitzat pels westerns que vaig veure de petit.

[Per cert, el que sorprèn és que un indi sioux tingués el nom que tenia, quan a Amèrica del Nord els braus eren desconeguts. En realitat, el nom original de Brau Assegut era Tatanka Iyotake, que vol dir bisó ajagut (recordem la pel·lícula "Ballant amb llops"). La (mala) traducció ve del nom en anglès sitting bull que literalment és brau assegut, però resulta que "bull" ve de l’abreviatura de bull buffalo, que en anglès vol dir bisó mascle, animal que sí era molt habitual per les praderes americanes.]

I si voleu comentar qualsevol cosa, FEU-HO sisplau!
Res més, entreu i gaudiu!

"No és necessari que les àguiles es comportin com a corbs" (Tatanka Iyotanka)

PD.
La majoria d'imatges i vídeos es troben per Internet. Si hi hagués algun arxiu que, per les raons que sigui, pogués causar algun tipus de molèstia, digueu-m'ho (joanmagrans@gmail.com) i immediatament el retiraré del blog. Gràcies.