Un bri d'optimisme

Vivim en un món on els bancs destrueixen l'economia.

Els governs destrueixen la llibertat. 

Les empreses destrueixen el treball. 

Els advocats destrueixen la justícia. 

Els mitjans de comunicació destrueixen la informació.

Les escoles destrueixen l'educació. 

I la religió destrueix l'espiritualitat. 

[Chris Hedges, periodista nord-americà guanyador del Premi Pulitzer]

Recordem que abans de la catàstrofe de Txernòbil, ningú pensava que cauria la URSS.
I si l'impacte sanitari, econòmic i social de la Covid-19 canviés aquest món per millorar-lo?

 

Dilema del tren

Durant anys va servir per a què els especialistes analitzin les nostres decisions. Es tracta d'un tren que avança sense frens i està a punt d'atropellar a cinc persones, però si gires la palanca, podràs salvar-los però el tren matarà una persona. Tens 10 segons... Què fas?

Hi ha dos principis en contradicció, l'utilitarista i el deontològic. Tu esculls.

Imperatiu categòric de Kant

La regla moral bàsica per al comportament individual i col·lectiu, és “no vulguis per a tu el que no vulguis per a ningú” o, encara més contundent, “no facis als altres el que no vulguis per a tu”. La distinció entre el que és moralment admissible i el que no, es fixa no actuant com no voldries que els altres actuessin.

La moral humana és emoció

Imaginem que un grup de presoners, entre ells una dona amb un nadó, aprofitant la foscor de la nit, fugen d'un camp de concentració. Si el nadó es posa a plorar, tot el grup s'enfrontarà a una mort segura. La lògica seria que s'hauria d'asfixiar el nadó tapant-li la boca per salvar tot el grup, però l'emoció i el sentiment de la mare pot entorpir la decisió més avantatjosa...

On s'acaba el flirteig i comença l'assetjament

Molt simple ⇨ Es tracta de seguir el criteri de la dona i si aquesta se sent assetjada, ja no es flirteig.
[Andreu Merino, periodista]

A la felicitat s’hi arriba de rebot

Ja ho va observar el filòsof i economista John Stuart Mill (1806-1873) que va dir

 “Només són feliços els qui tenen la ment fixada en un objecte que no sigui la felicitat pròpia: la felicitat dels altres, la millora de la humanitat o algun art o projecte que no es persegueixi com a mitjà sinó com a meta. Així, apuntant cap a una altra banda, troben incidentalment la felicitat”.

Teoria de la ètica

El problema de l'ètica no rau en la teoria sinó en la pràctica. Ja ho deien els grecs: l'ètica no s'aprèn només estudiant-la a l'escola, sinó practicant-la. Dit d'una altra manera, l'educació moral no és tan sols una educació racional, sinó sentimental.

Joan Antoni Melé Cartañà

Tres forces interiors fosques:

1. La mentida

2. El poder

3. La por

El fi justifica els mitjans

Maquiavel es va transformar en una de les feres negres dels jesuïtes, que el van fer servir per atacar els seus enemics polítics, adjudicant-li la famosa frase "el fi justifica els mitjans", que mai no va dir, i encunyant el terme maquiavèl·lic per referir-se a algú sense moral ni principis.

Fa uns cinc anys Bill Gates va preveure el coronavirus

I va alertar els polítics que calia estar-hi preparats.
Ha passat el temps i s’ha demostrat que no estàvem preparats i que ara mateix el món és una olla de grills manats per autèntics grillats.

Ètica / Moral

1. A la felicitat s'hi arriba de rebot
2. Dilema de Brabeck
3. Dilema del tren *
4. El fi justifica els mitjans
5. En contra de la caritat
6. Imperatiu categòric de Kant
7. Fa uns cinc anys Bill Gates va preveure el coronavirus *
8. La imaginació és millor del que puguis imaginar *
9. La moral humana és emoció
10. On s'acaba el flirteig i comença l'assetjament *
11. Solidaritat ben entesa
12. Teoria de la ètica
13. Un bri d'optimisme *

Dilema de Brabeck

Peter Brabeck, antic dirigent de Nestlé, va tenir el següent problema:

-- Si pagava un preu just als camperols etíops pel seu cafè, resulta que tenia un problema al consell d'administració de la seva empresa perquè els accionistes li demanarien comptes per no guanyar tants diners com podrien guanyar, a més d'afavorir la competència. Els accionistes, molt lluny dels camps dels camperols, no en sabien res, dels camperols etíops. Només hi entenien de números. Però si les collites no es pagaven suficientment, els camperols es morien de gana. 

El dilema era, ¿guanyar diners al preu que sigui? 

En contra de la caritat

Resum de  l'article de l'Albert Sánchez Piñol publicat en el Diari Ara:

1. La caritat és de dretes, la solidaritat és d'esquerres. 
2. La caritat és vertical, la solidaritat és horitzontal. 
3. La caritat nega el conflicte, la solidaritat l'impulsa. 
4. Milions de persones han sacrificat la vida per la idea solidària, la caritat no té màrtirs. 

En definitiva: se'ns ha colat per la porta del darrere una caritat, camuflada, que ha subvertit la gran idea solidària. Les ONG clàssiques com Greenpeace i Amnistia Internacional assenyalaven el poder amb un dit acusador i li deien: "Tu contamines, tu tortures. Soluciona-ho". En canvi, la següent generació d'ONGs inverteix el paradigma: "A l'Àfrica hi ha gana. Paga'm, estat, i ho resoldré". Naturalment no resolen res de res, i l'estat està encantat de controlar unes organitzacions que depenen dels pressupostos públics. 

Quanta raó!

Solidaritat ben entesa

Suposem que estem passejant al costat del llac de Banyoles i de cop i volta sents els crits d'un nen que ha caigut a l'aigua i no sap nedar. Què fem? Sense pensar-ho ens tirem a l'aigua immediatament per salvar el nen. I qui no ho faci és un monstre.
Curiosament, que un nen d'Àfrica es mori de gana o d'una malaltia tropical no ens afecta massa. I possiblement amb una petita quantitat de diners a l'organització de beneficència adequada salvaríem també aquest nen.
La pregunta és, ¿per què algú que mor a l'Àfrica no ens afecta igual que el nen del llac de Banyoles? Segons el filòsof Peter Singer (Austràlia - 1946), les dues morts no haurien de ser tan diferents i hauríem de renunciar a algun luxe que no ens cal per ajudar les persones que han tingut la mala sort de néixer en segons quins llocs. La realitat és que la majoria pensa que ja serà algú altre qui donarà el que calgui, però no fer res no és la millor solució. Entre tots podríem aconseguir una veritable influència en la vida dels altres.
Una de les excuses de la no-acció és que la donació de diners als països rics provoca la dependència dels rics, cosa que els impedeix espavilar-se ja que és més fàcil parar la mà. Un exemple d'això molt proper és el que hem patit els catalans els darrers 40 anys i la solidaritat mal entesa (o ben entesa pels espanyols). La solució seria trobar aquelles organitzacions que són capaces de gestionar bé la solidaritat perquè aquests pobles que avui són pobres, algun dia puguin viure amb independència.

La imaginació és millor del que puguis imaginar

Estàs conduint el teu cotxe en una nit de terrible tempesta. Passes per una parada d'autobús on es troben tres persones esperant: una anciana malalta a punt de morir, un amic que una vegada et va salvar la vida i la dona perfecta dels teus somnis. A qui duries en el cotxe, tenint en compte que només tens lloc per a un passatger?
Aquest és un dilema ètic-moral que de vegades s'ha utilitzat en algunes entrevistes de treball. Podries dur a l'anciana perquè s'està morint i per tant hauries de salvar-la primer; o podries dur a l'amic ja que li'n deus una. Però potser mai més tornis a trobar l'amant perfecta dels teus somnis...
Què consideres prioritari?

------

PD. Per saber la millor resposta, passar per damunt el cursor a partir d'aquí.
La millor resposta: "Li donaria les claus del cotxe al meu amic i li demanaria que portés a l'anciana a l'hospital, mentre jo em quedaria esperant l'autobús amb la dona dels meus somnis".