Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Callar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Callar. Mostrar tots els missatges

26 de febrer de 2014

Callar

  • Ben sovint, gairebé sempre, callar ‘també’ és mentir (Joan Fuster).
  • Calla quan mengis sardina, per no empassar-te l'espina.
  • El món seria més feliç si els homes tinguessin la mateixa capacitat de callar que de parlar (Baruch Spinoza).
  • El que hauria de fer és callar i anar pel carrer demanant perdó de genolls.
  • El silenci diu tant o més que les paraules.
  • És millor quedar-se callat i semblar idiota enlloc de parlar i no deixar el menor dubte.
  • Es triga dos anys en aprendre a parlar i tota una vida per aprendre a callar (Ernest Hemingway).
  • Fa el gest de grapar-se els llavis.
  • La llengua està bé dins la boca.
  • L'home és amo del que calla i presoner del que diu (dita xinesa).
  • Qui calla consent (refrany popular).
  • Qui escull no parlar, implícitament s'autoinculpa. 
  • Val més penedir-se d'una cosa que hem dit que de tot el que hem callat.