Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura general. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura general. Mostrar tots els missatges

5 de maig de 2020

L'habitació 101

L'habitació 101 apareix a la novel·la "1984" de George Orwell
Es tracta d'una cambra de tortura situada al Ministeri de l'Amor en la qual el presoner és obligat a enfrontar-se al seu pitjor malson.

19 d’abril de 2020

Coneixement i opinió

La diferència està en què el coneixement pot demostrar d'on ve, de tal forma que es pot arribar a una tota unanimitat sobre allò que s'afirma.
Dostoievski deia que "dos i dos són quatre és cert; però estareu d'acord amb mi que dos i dos són cinc és alguna cosa molt més divertida". La primera afirmació és saber i la segona és una opinió més que discutible.

13 d’abril de 2020

El procés de Franz Kafka

És diu que és kafkiana aquella situació angoixosa i absurda, encara que ni ho sapigués el mateix Franz Kafka mort un dia com avui de 1924.
Per exemple, en la seva novel·la 𝘌𝘭 𝘱𝘳𝘰𝘤é𝘴, el protagonista, Josef K., és arrestat per una raó que desconeix i s'endinsa en un malson burocràtic per defensar-se d'alguna cosa que mai arriba a saber què és. Una injustícia pròpia de qualsevol règim autoritari - tan real com sempre- que és resumeix en el següent diàleg:
-- No conec aquesta llei -va dir K.
-- Pitjor per a vostè -va dir el vigilant.
-- Només existeix als vostres caps -va dir K.
-- Ja sentirà els seus efectes.

¿T'imagines Martin Luther King acusat i jutjat pel mateix Ku Klux Klan?

[El procés és una novel·la de Franz Kafka, publicada per primera vegada en alemany, el 1925, com Der Prozess, basada en l'edició de Max Brod del manuscrit de Kafka, que no va tenir mai la intenció de publicar-lo]

7 d’abril de 2020

El constant ajornament

La novel·la "El desert dels Tàrtars" de Buzzatia descriu una situació radical d'espera que condueix a un constant ajornament que arriba a adquirir carta d'identitat. I amb el pas del temps, acabem oblidant el motiu de l'espera. Tracta d'un jove militar al qual envien a defensar una fortalesa de la imminent invasió dels tàrtars que mai arriba. El capità va envellint sense que les seves aspiracions es compleixin i on el seu món s'ha reduït a l'espera permanent.



L'home de Porlock

L’home de Porlock és un misteriós visitant que va interrompre a Samuel T. Coleridge fent-li perdre la inspiració i que finalment li va impedir d'acabar el poema 'Kubla Khan'.
El personatge és elevat a representació dels impediments amb què pot ensopegar l'escriptor a l'hora d'escriure.

4 d’abril de 2020

Divide et impera

La frase "divide et impera" (divideix per vèncer) és atribuïda erròniament a Juli Cèsar, però en realitat ve de l'any 338 aC quan Roma va derrotar les tribus de la Lliga Llatina. Per tal de controlar el territori van sembrar la discòrdia entre les diferents tribus per tal que s'enfrontessin entre elles, una eficaç estratègia que va ser el motor del l'expansió de Roma. Des de llavors aquesta estratègia s'ha portat a terme, en major o menor grau, per tots els governs dels estats del món.

28 de març de 2020

Mister Scrooge

És el nom del protagonista de la novel·la de 1843 "Conte de Nadal" de Charles Dickens, un home de cor dur, egoista i que odia el Nadal, els nens i qualsevol motiu de felicitat.

L'anamorfosi

És aquella tècnica pictòrica que aconsegueix que, en un quadre, vegem una imatge o una altra de diferent segons la perspectiva o la distància des de la qual la contemplem.

Proces d'aprenentage

Qualsevol procés d'aprenentatge passa per 4 fases:
  1. Ignorància → no saps què saps
  2. Informació → saps que no saps
  3. Coneixement → saps què saps
  4. Saviesa → ja no saps què saps

12 d’octubre de 2018

El Codi d’Hammurabi

Al llarg del seu regnat, el monarca babilònic Hammurabi (1792-1750 a.C.) va realitzar una compilació de les lleis (tot i que seria més correcte parlar de sentències) que ell mateix havia dictat, creant el primer corpus legislatiu de la història que ha arribat complet fins els nostres dies. Gravat en una estela de diorita d’uns tres metres d’alçada i escrit en lletra cuneïforme acàdia, la seva finalitat era que els súbdits no poguessin excusar-se en el desconeixement davant d’una hipotètica sanció.

Més enllà de la seva condició jurídica, el Codi d’Hammurabi és un document excepcional per a conèixer la vida i la societat de l’època antiga en incloure disposicions legals sobre àmbits com el comerç, el pagament d’impostos, el matrimoni, el divorci, el robatori, l’esclavitud o els deutes. Per exemple, es descriuen tres tipus de castes de súbdits: els homes lliures, els semilliures i els esclaus, i les sentències s’ajustarien a la condició social i jurídica pròpia de cada casta.

El Codi recorre freqüentment a l’anomenada llei del talió. És a dir, es concebia la justícia com una forma de revenja en la qual es castigava el culpable amb una pena similar al delicte realitzat. És el famós “ull per ull”:

En la part superior de l’estela s’hi representa el déu Xamaix (Shamash, divinitat relacionada amb la justícia i els oracles) entregant les lleis a Hammurabi. A continuació trobem les 282 sentències judicials repartides en un cos de text cuneïforme que recorre les quatre cares. A més, la compilació està precedida per un pròleg que lloa el paper pacificador de Hammurabi i acaba amb un epíleg poètic al voltant de les virtuts del sobirà.


Font: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2013/02/19/el-codi-d%E2%80%99hammurabi/

19 d’abril de 2018

La prova diabòlica

La prova diabòlica (probatio diabolica) és una expressió jurídica que descriu la pràctica d'exigir una prova impossible. En aquest cas, l'interpel·lat haurà de demostrar, per exemple, que una cosa no ha passat, la inexistència d'alguna cosa, o la seva pròpia innocència en un procés judicial, quan el correcte segons el Dret modern és que la càrrega de la prova correspon a qui afirma o manté alguna cosa, a qui acusa.
Per exemple, jo no puc demostrar que no he estat a Moscou o bé jo no puc demostrar que no he comès malversació de fons.


19 de març de 2018

La gota malaia no existeix

Tota la vida dient la "gota malaia" quan en realitat és la "gota xinesa" quan ens referim a un tipus de tortura psicològica basat en deixar caure cada pocs segons i tot el temps que calgui una gota d'aigua freda al front de la persona a torturar. La persona immobilitzada, sense menjar ni beure ni dormir, es torna boig i poc acabar morint d'un atac de cor.
Una altra cosa és la tortura anomenada la "bota malaia", un mètode de tortura en forma de bota de fusta amb un mecanisme que pressiona gradualment el peu fins que acaba trencant tots els ossos del peu.

18 de febrer de 2018

Penèlope

Penèlope és un personatge de l'Odissea d'Homer. Era la dona d'Ulisses i la mare de Telèmac. El seu pare era Icari. La seva mare era una nàiade, Peribea.
Segons el poema, a la nit Penèlope desteixia el tapís que havia teixit durant el dia, amb la finalitat de postergar la decisió que tots els pretendents al tron d'Ítaca esperaven d'ella: quin d'ells triaria per casar-se i ocupar el reialme, ja que feia vint anys que Ulisses havia desaparegut a la guerra de Troia i tothom el donava per mort. Només volia guanyar temps tot esperant el retorn d'Ulisses...

4 de febrer de 2018

Godot no acaba mai d'arribar

Tot esperant Godot (En attendant Godot, de Samuel Beckett, 1940) és una obra de teatre de l'absurd. L'obra es divideix en dos actes, i en ambdós apareixen dos vagabunds anomenats Vladimir i Estragon, que esperen en va al costat d'un camí un tal Godot, amb qui (potser) tenen alguna cita. El públic mai no arriba a saber qui és Godot, o quin tipus d'assumpte hi han de tractar. A cada acte, hi apareixen el cruel Pozzo i el seu esclau Lucky, seguits d'un noi que fa arribar el missatge a Vladimir i Estragon que Godot no vindrà avui, "però demà segur que sí"...

6 de gener de 2018

L'origen de la paraula "robot"

Va ser suggerida pel germà de Karel Čapek que va escriure una obra de teatre que es deia R.U.R. [Rossum's Universal Robots] i que va es estrenar al Teatre Nacional de Praga el 25/01/1921. Poc després es va incorporar a totes les llengües per designar el giny mecànic dirigit per una mena de cervell artificial.
L'argument de l'obra tracta d'una societat (R.U.R) que fabrica homes artificials molt més eficients per treballar i fàcils de mantenir, sense els inconvenients dels humans com ara les emocions i la vida afectiva. Amb el pas del temps però, la humanitat es veu amenaçada pels robots, els quals es rebel·len per l'explotació que pateixen. Arriba un moment en què els robots maten tots els humans menys l'arquitecte de la fàbrica perquè "treballa amb les mans" i és qui pot continuar la fabricació de la vida artificial, però no pot  perquè la fórmula essencial ha estat cremada. Finalment un robot i una robota s'enamoren i d'aquesta manera naixerà una nova civilització diferent a la humana...

19 d’octubre de 2017

La Divina Comèdia de Dante

La Divina Comèdia de Dante Alighieri és un poema medieval amb un propòsit moral que descriu les tres parts en què s'estructura l'altre món segons la concepció de l'època: infern, purgatori i paradís (per al Cristianisme el tres simbolitza la Santíssima Trinitat). D’acord amb la poètica d’Aristòtil, les comèdies sempre tenen un final feliç: la història tracta del personatge Virgili guiat pel mateix Dante que travessa l’infern, passa al purgatori i acaba al cel. Cadascuna d’aquestes parts consta de 33 cants escrits en tercets hendecasíl·labs (11 síl·labes) més un cant introductiu, en total 100 cants.

Veiem les tres parts:
  • L’infern. Es divideix en nou cercles, segons la gravetat dels pecats comesos, que va des del primer cercle, els llimbs (on es troben els no batejats), fins al novè, on es troba el mateix Satan representat com un monstre amb tres caps. Els condemnats reben els corresponents càstigs. 
  • El purgatori. Un lloc d’esperança on les ànimes van pujant graons a mesura que redimeixen les seves faltes corresponents als tradicionals pecats capitals de l’església: luxúria, gola, avarícia, peresa, ira, enveja i supèrbia. L’últim graó abans del paradís és l’anomenat Edén, lloc on Virgili s’acomiada de Dante (pel seu paganisme no pot accedir al paradís). 
  • El paradís. Aquí Virgili és guiat per Beatriu, la dona perfecta, que ascendeixen per pel cel a través de nou esferes, identificades amb els planetes, el sol i la lluna. A la darrera és on es troba el Cel pròpiament dit, el lloc on es troba Déu envoltat dels àngels. Aquesta visió provoca el desmai de Dante i acaba despertant un altre cop a la Terra, decidit a obrar bé per assolir la gràcia contemplada i evitar els càstigs horrorosos de l’infern.
Una imatge "dantesca" de l'infern

8 d’abril de 2017

Tipus d'espies

Segons el llibre "L'art de la Guerra" de Sunzi (capítol XIII), es poden utilitzar cinc tipus d'espies:
  1. Agents locals. Són els de la regió.
  2. Agents interns. Són els oficials de l'enemic.
  3. Agents dobles. Són els espies de l'enemic utilitzats en favor propi.
  4. Agents morts. Són aquells que proporcionen informació falsa a l'enemic.
  5. Agents vius. Són els que tornen amb informació.
Quants aquests cinc tipus d'espies actuen simultàniament i  ningú coneix la seva manera d'actuar, es diu "teranyina divina". Són molt valuosos per a qualsevol estat.
És necessari descobrir els espies de l'enemic que ens espien a nosaltres i intentar convertir-los en agents dobles (comprar-los). A través d'ells, es poden reclutar agents locals i agents interns. I gràcies a ells, es poden enviar els agents morts i els vius en el moment oportú.