- Alguns imbècils saberuts diuen: l'home prudent traça el propi destí (Karl Vogt).
- Cada dia tenim una cita amb el destí i les nostres accions ens guien a un lloc o un altre.
- Cadascú és on el seu coratge l'ha portat o la seva covardia li ha permès.
- Com d'afortunats som els humans no coneixent el nostre destí ("Victus" de l'Albert Sánchez Piñol).
- Com la pel·lícula Match Point del Woody Allen, la pilota pot decidir anar a una banda o a una altra.
- De vegades no saps que has creuat una línia fins que l'has creuat. I llavors ja és massa tard. [Morgan Freeman a El joc de l'amor].
- El destí és el que barreja les cartes i nosaltres els que les juguem (Arthur Schopenhauer).
- El destí guia a qui l'accepta i arrossega a qui el rebutja (Sèneca). * El destí balla com els àtoms: aparentment dispers, però amb un ordre precís i inexplicable (Empar Moliner).
- El destí es marca la seva ruta (Publi Virgili, 70-19 aC).
- El destí és una llei el significat de la qual se'ns escapa perquè ens falten una immensa quantitat de dades (Ferdinando Galiani).
- El destí no és qüestió de casualitat, sinó qüestió d'elecció. No és quelcom que s'hagi d'esperar, sinó quelcom a aconseguir. [Jeremy Kitson]
- El nostre destí mai és un lloc, sinó una forma de veure les coses.
- Encara que la majoria de persones no va enlloc, és un miracle trobar-se amb una que reconegui estar perduda (José Ortega y Gasset).
- Fins i tot les persones que diuen que to està predestinat miren abans de travessar un carrer (Stephen Hawking).
- Les cartes en joc són les que són: ningú està exactament content amb el joc que li ha tocat, i a més molts dels naips venen marcats.
- L'ésser humà sembra un pensament i en recull una acció, sembra una acció, i en recull un hàbit. Sembra un hàbit, i en recull un caràcter. Sembra un caràcter i en recull un destí (Swami Sivananda ).
- L'home és el veritable creador del seu destí; quan no està convençut d'això no és res en la vida (Gustave Le Bon).
- Moltes vegades el tren equivocat és el que acaba portant-te al lloc correcte.
- Moltes vegades trobem el nostre destí pels mateixos camins que hauríem preferit d'evitar (Jean de La Fontaine).
- No es pot lluitar contra la força del destí (Èsquil).
- No miris d'on véns, sinó a on vas (Pierre-Agustin Caron de Beaumarchais, 1732-1799).
- No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida (Randy Pausch).
- Passa de ser víctima del teu entorn a arquitecte del teu destí.
- Per avall no hi ha sostre (magnífica dita fatalista). *
- Qualsevol persona que tingui dos dits de front sap que tot podria haver estat d'una altra manera (Michel Foucault).
- Qui ha nascut per reptar no pot volar (Maksim Gorki, 1868-1936).
- Quo vadis, domine? / Cap on vas, Senyor?.
- Si el destí et truca a la porta, demana-li que t'ensenyi l'ordre judicial.
- Si no saps on vas acabaràs en qualsevol lloc. *
- Si no saps on vas no sabràs mai si hi has arribat (alguns no saben ni d'on venen).
- Si no t'agrada el que obtens, observa el què dones (llei universal).
- Si vols ser lliure, crea el teu destí.
- Tot passa per alguna cosa, s'ha de mirar com un sudoku.
- Un bon punt de partida no implica necessàriament una arribada segura.
- Un gran destí és una gran esclavitud (Sèneca).
- Un home conseqüent creu en el destí, un capritxós creu en la sort (Benjamin Disraeli).
- Un mateix no forja el seu destí, únicament el suporta (Gustave Flaubert).
