Aristòtil deia que el valor és un punt mig entre l'excés i el defecte. Compte però, perquè aquest just mig mai és estable, no està predeterminat, cal la reflexió, allò condicional, l'ètica més que la moral. L'actitud intel·ligent és l'equilibri dinàmic i subtil entre els extrems a cada moment i amb una ment flexible i no rígida.
Seria fantàstic un lloc en què la Felicitat Interna Bruta (FIB) fos més important que no pas el Producte Interior Brut (PIB), en què l'objectiu principal fos millorar la felicitat i el benestar dels ciutadans. Doncs existeix, és Bhutan, un petit país budista en el cor de l'Himàlaia, entre la Índia i la Xina, de poc més 700.000 habitants. Un país petit subdesenvolupat però ric espiritualment. Aquest regne va crear el FIB que combina set àmbits de benestar: físic, mental, ambiental, laboral, econòmic, polític i social. El seu promotor va ser el monarca Jigme Singye Wangchuck, que des del 1974 ha apostat per un desenvolupament socioeconòmic sostenible i equitatiu, la promoció de la cultura, la conservació del medi ambient i el bon govern com a pilars de la felicitat nacional.
Convençut que ens trobem ja en un procés de transició, de canvi de paradigma accelerat per la pandèmia que estem patint a nivell mundial. És evident que no anem bé amb aquesta economia occidental basada en un capitalisme insolidari desbocat que empobreix a la gran majoria de la població, enganxada a un consumisme absurd que ens porta irremeiablement a la destrucció del planeta i de la mateixa humanitat. Venen temps en què veurem coses que no haguéssim ni tan sols imaginat. Que Bhutan sigui un referent estaria bé.
