Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dimensió comunicativa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dimensió comunicativa. Mostrar tots els missatges

12 de setembre de 2021

Metàfora del despertar de la consciència

En la pel·lícula Matrix, Morfeo pregunta a Neo el següent:
--¿Alguna vegada has tingut un somni, Neo, que hagis cregut que era real? ¿Què passaria si no poguessis despertar d'aquest somni? ¿Com podries discernir la diferència entre el món dels somnis i el món real?
Quan somiem vivim tot allò que veiem en el somni com si fos real. Som capaços de riure, plorar, cridar, podem tenir por o angoixar-nos. Vivim el somni com si estigués succeint de veritat. Tanmateix, quan despertem i recuperem la consciència ens adonem que no era cert, que tot ha estat producte de la nostra imaginació.
Ara imaginem que actualment ens trobem dins d'un somni, que vivim en una realitat paral·lela més enllà de la resta de la gent, que tot el món veiés les coses d'una determinada forma i nosaltres la veiéssim diferent... Tindríem un greu problema a l'hora de relacionar-nos amb els altres.
Això és el que ens passa sovint amb nosaltres, que vivim una realitat paral·lela, en la que estem dormits o hipnotitzats, creient una informació sobre nosaltres que no encaixa amb la nostra realitat. Hi ha qui "desperta" i hi ha que no despertarà mai. 
Prendre consciència és "despertar", és adonar-se. Les persones despertes s'analitzen, es fan preguntes i tenen interès per l'autoconeixement, de sentir-se bé i buscar la manera d'obtenir la seva millor versió.
Pablo d’Ors en el seu llibre Biografia del silencio diu que despertar és descobrir que estem en una presó, però és també descobrir que aquesta presó no té barrots.

[Font: pel·lícula Matrix i el llibre Autoestima automàtica de Sílvia Congost]

7 de setembre de 2021

Teoria de l’inconscient col·lectiu

D'una manera o altra, 
som part d'una sola ment que tot ho abasta, 
un únic gran ésser humà.
 (Carl Jung)

Segons Carl Jung la humanitat comparteix elements comuns que configuren una espècie d’herència psíquica: sensacions, pensaments, memòries, rituals, mites... Es tracta d’un bagul de significats heretats com a grup social i que ens impacta en el nostre comportament i emocions. Per a Sigmund Freud l’inconscient era la part de la ment on es guarden totes les experiències oblidades que un dia van ser conscients. En canvi per a Carl Jung, les experiències han transcendit del plànol individual a una consciència universal. Així, l’inconscient col·lectiu vindria a ser com una base de dades heretada i estaria format per certs elements: els arquetips o unitats de coneixement, imatges mentals i pensaments que tots tenim.
Una polèmica i esbojarrada teoria que va significar el trencament entre Jung i Freud per no ajustar-se al mètode científic, però que explica per exemple per què els mites dels deus nòrdics i grecs són tan semblants, sense que aquelles societats tant diferents haguessin tingut mai cap contacte. 

15 d’agost de 2021

Terminologia de frases fetes

En aquest bloc hi parlo de "frases fetes" sense distingir-ne el tipus, frases que m'agraden perquè són enginyoses, curioses o simplement són interessants per la seva agudesa, però sobretot perquè em fan pensar i reflexionar l'oportunitat o no de la seva presumpta moralitat.  

Veiem els diferents vocables que podrien entendre's com a sinònims de frases fetes, totes tenen en comú la brevetat, però amb alguns matisos diferenciadors:
  • Adagi. Sentència moral breu.
  • Aforisme. Sentència breu i doctrinal referida a alguna ciència o art.
  • Apotegma. Dita breu i sentenciosa expressada per alguna celebritat.
  • Axioma. Proposició indiscutible, sense necessitat de demostració.
  • Dita. Concepte cabal què s'expressa oralment o ocurrència graciosa.
  • Epigrama. Pensament de qualsevol gènere, expressat amb brevetat i agudesa.
  • Màxima. Sentència, apotegma o doctrina bona i moral com a norma per actuar.
  • Proverbi. Sentència, adagi o refrany.
  • Refrany. Dita aguda i sentenciosa d'ús comú.
  • Sentència. Dita breu que expressa doctrina o moralitat.

7 d’agost de 2021

Metàfora de l'ètica

L'ètica amb un mateix és el pal major que ha d'aguantar les veles de la nostra navegació. Però una cosa és mantenir-les sempre ben desplegades per aprofitar el vent i una altra --la sensata, la pragmàtica-- és orientar-les en la direcció que ens servirà per aconseguir els nostres objectius.
[Font: Pensa, és gratis, de Joaquín Lorente]

12 de juliol de 2021

Síndrome Niàgara

La vida és com un riu, al que saltem en ocasions sense haver decidit realment on volem anar a parar. Per això, no triguem en sentir-nos arrossegats pel corrent, pels esdeveniments, els temors, els reptes. Quan xipollegem a l'aigua, no decidim conscientment on volem anar, ens limitem a "deixar-nos emportar pel corrent" i ens convertim en part de la  massa de gent dirigida per les circumstàncies, en lloc de pels seus propis valors. Finalment, ens sentim fora de control. Romanem en aquest estat inconscient fins que un bon dia ens desperta l'estrèpit de l'aigua, per descobrir que ens trobem a pocs metres de les cascades del Niàgara, en un bot sense rems. I en aquest moment exclamem: ¡Oh, merda! Però ja és massa tard i caiem irremissiblement per la cascada. De vegades es tracta d'una caiguda emocional, altres és física, etc. 
És molt probable que els reptes als quals ens enfrontem actualment a la vida s'haguessin pogut evitar prenent millors decisions quan érem riu amunt, ja sigui posar els rems a l'aigua i començar a remar com un boig cap una altra direcció o bé planificar per endavant. Clar que per ser conscients i planificar, cal abans desaprendre les creences limitants que tenim incorporades.

[Font: Despertando al gigante interior, Anthony Robbins]

29 de juny de 2021

Fal·làcia del cost irrecuperable

També anomenada fal·làcia del Concorde per les grans inversions que va rebre per part del govern francès perquè no volien perdre el treball fet fins llavors, és una fal·làcia que es produeix quan algú realitza una inversió que no sembla rendible i raona de la següent manera: «No puc parar ara, d'una altra manera el que he invertit fins al moment es perdrà ». 
Això és veritat, és clar, però irrellevant per la decisió de si un ha de continuar invertint en el projecte. És a dir, els arguments per seguir invertint en el projecte no s'han de basar en la por a la pèrdua de l'invertit sinó en les expectatives de funcionament de el projecte, les dues coses totalment independents.
Un exemple casolà seria quan comences a llegir un llibre que és molt avorrit i decideixes acabar-lo amb l'argument que ja portes uns quants capítols llegits, decisió irracional que et manté en l'avorriment i en una pèrdua de temps addicional.

27 de juny de 2021

Savoring

Savoring és l'anglicisme utilitzat per referir-se a l'art d'assaborir determinats moments, de delectar-nos de les coses senzilles, de transformar experiències tedioses en plaents com per exemple sentir l'aigua calenta mentre fregues els plats. Són petits plaers que milloren el nostre benestar i que sovint l'estrès ens impedeix apreciar. 

18 de juny de 2021

Metàfora de la ment calmada

Marc Aureli, filòsof estoic que va ser emperador romà des de l'any 161 fins a la seva mort, veia la seva ment com una ciutadella interna, una fortalesa que romania en calma malgrat les batalles a l'altre cantó de les muralles.

Marcus Aelius Aurelius Verus

12 de juny de 2021

Qui genera què, ¿matèria o consciència?

El paradigma actual materialista afirma que el nostre cos, el cervell (la matèria) és el que genera la consciència. Una consciència amb minúscula, individual. Set mil milions de consciències al planeta Terra, sense comptar les dels animals. Però la ciència no ha pogut esbrinar encara com aquesta consciència (amb minúscula) sorgeix de la matèria. En canvi la física quàntica sosté que una Consciència en majúscula i universal és la que dóna vida al cervell. Som éssers energètics connectats al vast i dinàmic camp d'energia del qual formem part. Deepak Chopra deia que la consciència és fonamental i la matèria se'n deriva. I Erwin Schrodinger deia també que la consciència és una, i desconeix el plural. 
Que tot en l'univers estigui connectat implica que si jo soc el mateix que una altra persona, difícilment li faré mal, perquè això suposaria fer-me mal a mi mateix. Si jo sé que a un nivell profund soc el mateix amb el medi ambient, el tractaré amb més cura (no m'autodestruiré).
Si haig de creure'm una o altra teoria, m'inclino per la física quàntica que, encara que sigui més espiritual que la mateixa espiritualitat, paradoxalment sembla molt més racional que no pas l'oficial en que tots anem per separat, i així ens va. A més, que la consciència continuï viva després de la mort del cos físic és més bonic i esperançador.

[Font: La llibertat interior, Gaspar Hernàndez]

28 de maig de 2021

Si et regalen un insult

Si et regalen un insult, simplement no l'acceptis. De la mateixa manera que quan algú et dona un regal i no l'acceptes, ¿a qui pertany el regal? Efectivament a qui va intentar donar-te'l. El mateix val per a l'enveja, la ràbia i els insults, quan no són acceptats continuen pertanyent al seu amo.

25 de maig de 2021

Test de Rorschach

El test de Rorschach és una tècnica creada per Hermann Rorschach utilitzada principalment per a avaluar la personalitat. Consisteix en una sèrie de 10 làmines sobre les que hi ha impreses taques simètriques de tinta, formes ambigües que no representen res. El pacient veu en la imatge el que ell "necessita" veure, és a dir, les seues ansietats, inadaptacions, conflictes, de manera que el psicoanalista pot avaluar els impulsos, els desitjos i les aversions del pacient.

27 d’abril de 2021

Síndrome de Mr. Spock de Star Trek

Es diu de les persones extremadament lògiques sense Intel·ligència emocional.
A més de les orelles punxegudes i la seva mítica salutació vulcaniana, Mr. Spock es caracteritzava per la seva gran capacitat de deducció lògica i la seva falta d'emocions perquè li semblaven estúpides i sense sentit i per això entrava en conflicte amb els humans.

26 d’abril de 2021

O blanc o negre

Vigila les paraules que encoratgen el pensament dicotòmic, és a dir, classificar-ho tot en dues parts, sense matisos, com ara:
RES
TOT
MAI
SEMPRE
INDUBTABLEMENT
DEFINITIVAMENT
Perquè aquest "jo" totalitari et portarà a un pensament dictatorial. Flexibilitza el llenguatge.

24 d’abril de 2021

Profecia autorrealitzada

És el mateix que l'efecte Pigmalió, un autoengany. El seu mecanisme és el següent: es parteix d'una profecia o anticipació d'alguna cosa que passarà, després faig tot el possible per que la profecia es compleixi (normalment de manera inconscient) i finalment es conclou que la profecia s'ha complert i la frase "jo ja vaig dir que passaria", sense adonar-se'n que sense la seva interferència no hagués passat.

23 d’abril de 2021

Metàfora sobre la zona de confort

La nostra zona de confort s'assembla a un test. Nosaltres som l'arbret que es troba en el seu interior. No importa si aquesta petita planta té el potencial de convertir-se en un arbre esplèndid en bellesa, frondositat i alçada, perquè mentre no trenqui el test no podrà desplegar la seva verdadera potència.

[Font: Mario Alonso Puig, "El cociente agallas"]

17 d’abril de 2021

Canvia el "haig de" pel "vull "

El llenguatge té més poder sobre la nostra vida, energia, pensaments, emocions, accions i resultats del que imaginem. Quan parlem de "haig de" ho fem des de l'obligació i per tant, no ens agrada fer-ho. De manera inconscient ens creiem que som víctimes de les situacions, cosa que ens fa sentir reprimits, qüestionats, exigits i presoners de la nostra rutina, cosa que a la llarga explota amb estats d'irritabilitat, malalties, depressions, addiccions, etc. En canvi, quan fem les coses perquè volem fer-les i no com a obligació, tot canvia.

4 d’abril de 2021

Llei de l'atracció

Així com penses, sents.
Així com sents, vibres.
Així com vibres, atraus.

Les persones som energia, les nostres cèl·lules són un 99% d'energia i un 1% de matèria. L'energia sempre està en moviment, per tant, no "som" sinó que "estem sent". És alliberador, ja que això et dona l'oportunitat d'escollir com vols ser a cada moment.

D'altra banda, les energies s'atrauen, per tant, atraiem aquelles persones que vibren en la mateixa freqüència que nosaltres. El tipus de persones que estan presents en la nostra vida no són una casualitat, sinó una conseqüència de qui estem sent, de l'energia que generem i, per tant atraient. Per exemple, si tu no et tractés bé a tu mateix atrauràs gent que tampoc et tracti bé. 

[Font: Nutrición emocional, Fran Sabal]

30 de març de 2021

L'art d'escoltar

És una transcripció de El Poder de l'Ara de Eckhar Tolle, que simplement m'ha semblat genial per aprendre a escoltar de veritat:

Quan escoltes una persona, no escoltis només amb la ment, escolta amb tot el cos. Sent el camp d'energia del teu cos interior segons escoltes. Això aparta l'atenció del pensament i crea un espai de calma que et permet escoltar verdaderament  sense la interferència de la ment. D'aquesta manera dones espai a l'altra persona, espai per ser, el millor do que li pots donar. La majoria de les persones no saben escoltar perquè la major part de la seva atenció està ocupada en pensar. Presten més atenció a això que al que l'altra persona està dient, i cap a allò que realment importa: el Ser d'altra persona sota les paraules i la ment. Per suposat, no podràs sentir el Ser d'una altra persona sinó a través del teu.

La majoria de les relacions humanes consisteixen principalment en la interacció d'unes ments amb altres, no en la comunicació d'éssers humans en comunió. Cap relació pot créixer d'aquesta manera i per això hi ha tants conflictes en les relacions. Quan la ment governa la teva vida, el conflicte, la disputa i els problemes són inevitables. Estar en contacte amb el teu cos interior crea un espai clar de no-ment dins del qual la relació pot florir.

19 de febrer de 2021

Metàfora de les onades en el mar

Les persones som com onades en el mar, totes diferents però totes fetes de mar. Encara que l'onada mori a la platja, l'essència com aigua de mar no deixa d'existir mai. L'arrel de tots els problemes i l'origen del sofriment de les persones ve quan ens identifiquem amb la forma i no amb l'essència. A això és el que denominem "ego", la creença que estem separats de l'univers i que ens contamina la ment de confusió, ansietat, desconfiança i por. Aquesta identificació inconscient és la que ens fa sentir sols, insegurs i amenaçats. D'aquí l'obsessió de tenir possessions, estatus o necessitat de pertinença a un grup poderós que ens doni protecció. Aquesta ceguesa mental tan manifesta i tan característica d'una consciència dormida evita que busquem la seguretat en l'únic lloc on la podem realment trobar: la nostra pròpia essència.

[Font: Tómate un respiro! Mindfulness, Dr. Mario Alonso Puig]

30 de gener de 2021

Principi de impuls de l'èxit

Basat en la llei de la inèrcia de Newton, que diu que es necessita una gran quantitat d'energia per posar en moviment un cos que està estàtic, però es requereix molta menys energia per mantenir aquest cos en moviment. Passa amb un cotxe aturat i passa el mateix amb una persona inactiva.