Sortida del Sol?

¿Per què diem que veiem la sortida del Sol si des del segle XVI, gràcies a Copèrnic, tenim clar el model heliocèntric? Seria més lògic dir que veiem l'entrada de la Terra a la llum solar.
Sembla una bajanada, però és indicatiu de l'arrogància i egocentrisme de l'ésser humà en pensar que és el centre de l'univers i que tot el que li passa sempre ve de fora. I és també un exemple del poder que tenen les creences limitadores que tenim instal·lades de sèrie al cervell que ens poden fer creure qualsevol cosa, per absurda que sigui.

Com desfer un nus emocional

Exactament igual que un nus físic, és a dir, observar sense pressa quants caps té, on tenen l'origen i el curs que segueixen, i el més important, saber quin ha de ser el cap que hem d'afluixar primer. A partir d'aquí es tracta d'entendre com està fet el nus i anar defent-lo per complet.

Important: els nusos no es desfan trepitjant-los, ni tampoc s'afluixen tirant amb força els caps, ni deixant que es desfacin sols i molt menys si els insultem i ens caguem en la mare que els va parir...

[Font: Lo bueno de tener un mal dia, Anabel González]

Controlar l'ofensa

Buda deia que quan ens sentim ofesos o provocats per algú és com si ens haguessin clavat un dard. Tanmateix, som nosaltres amb la nostra reacció d'enuig, ira i frustració, els que generem el segon i tercer dard. Si desenvolupem la compassió veurem l'actuació moltes vegades nociva de l'altra persona, però també la seva confusió, la seva por i la seva soledat. La compassió no només està en l'essència del budisme sinó també del cristianisme (estima els teus enemics), i és la clau per viure en un món en pau.

La compassió té uns beneficis increïbles: el cos no es deteriora, es redueix el sofriment en no quedar atrapats en sentiments com la ira o la por, la violència és més difícil que escali perquè responem a l'altra persona d'una forma que li resulta sorprenent i inesperada, cosa que li trenca el seu patró mental d'agressivitat, no ens portem la ira a casa... És com si a un incendi li traguéssim l'oxigen.

No deixaràs de notar moments de tensió i sentiments d'ansietat, por o ira, simplement es tracta d'evitar quedar atrapat en aquests elements i en la formació de cuirasses emocionals que ens empresonen en el passat.

Ara bé, per arribar a aquest nivell de serenitat cal tenir un alt nivell de consciència i de control de la ment dualista (egoica), una cosa que ningú ens pot ensenyar, sinó tan sols ajudar-nos a descobrir.

[Font: Tómate un respiro! Mindfulness, Dr. Mario Alonso Puig]

Som peixos

Els éssers humans anem per la vida carregats amb dues grans i pesades maletes que no veiem però sí sentim: la de les lamentacions pel passat i la de les preocupacions pel futur. Moure's pel present amb aquesta càrrega al damunt, no és fàcil. Al igual que el peix no sap que hi ha un altre món fora de l'aigua, nosaltres tampoc sabem que n'hi ha un replet de possibilitats més enllà de la ment condicionada i dualista.

[Font: Tómate un respiro! Mindfulness, Dr. Mario Alonso Puig]

Les quatre nobles veritats sobre el sofriment

Fa 25 segles, un príncep i científic de la ment de nom Gautama Siddhartha, més conegut com Buda, que en sànscrit vol dir "el despert", va descobrir que hi ha quatre nobles veritats amb relació al sofriment humà:

1. Tot el món experimenta sofriment
2. Hi ha una causa que origina aquest sofriment
3. El sofriment pot ser eliminat
4. Existeix un camí per acabar amb aquest sofriment

La metàfora de l'ampolleta amb un líquid molt amarg explicada pel Dr. Mario Alonso Puig a "Tómate un respiro! Mindfulness", ens ho fa entendre:

Imagina una ampolleta amb un líquid molt amarg que aboquem en un got amb aigua. La mescla del líquid amb l'aigua continuarà tenint un gust molt amarg. Ara imagina que aboquem el líquid amarg en una garrafa de deu litres d'aigua. En aquest cas, el grau d'amargura és molt menor que quan vam beure del got. El líquid amarg representa totes aquelles coses dures, difícils i doloroses que ens passen a la vida. Empassar-nos aquestes experiències són doloroses, però aquest dolor es mitiga quan la ment (el recipient) no l'intensifica. Buda ens va mostrar un camí per convertir aquest "got" en un recipient de deu litres o inclús un llac.

Mètode de respiració 7-7-7

És una tècnica de respiració per detenir els pensaments, calmar la ment i augmentar el nivell de consciència gràcies a l'activació d'alliberament d'endorfines en el cervell (la droga natural de la felicitat). Es tracta de seure en silenci, amb les mans al damunt de les cames sense que es toquin entre si, i després inhalar comptant set, sostenir la respiració comptant set, i finalment, exhalar comptant set. I això s'ha de fer set vegades.

Variants instintives

Independentment del tipus de personalitat que tinguem, les variants instintives indiquen quins són els nostres instints bàsics més distorsionats durant la infància que ens han produït determinades obsessions i comportaments característics i han acabat determinant on es centren els nostres interessos i preocupacions particulars. Tothom té aspectes de les tres variants, però n'hi ha una predominant.

Aquestes variants instintives són:

• Variant instintiva d'autoconservació. La principal prioritat de la persona és aconseguir i mantenir seguretat i comoditat físiques, que es tradueix en l'interès pel menjar, la roba, els diners, la casa i la salut física.
• Variant instintiva social. L'interès principal de la persona és ser acceptada i necessitada en el seu món que es tradueix amb un desig potent de caure bé pels altres, de ser aprovat, de sentir-se segur al costat d'altres persones.
• Variant instintiva sexual. La persona necessita una constant recerca de contacte i una atracció cap a experiències intenses, no només sexuals, sinó per qualsevol situació que ofereixi una càrrega emocional similar.

[Font: La sabiduría del Eneagrama, Don Richard Riso i Russ Hudson]

Com controlar les emocions

Per controlar els automatismes de les emocions i els pensaments negatius ens cal moure's pels següents nivells:

• Primer nivell. Fer una pausa, respirar fons 3 o 4 vegades i evitar, de la millor manera possible, que els pensaments o emocions ens atrapin.
• Segon nivell. Acceptació de la situació, no com una càrrega sinó com un regal de l'univers que ens fa per créixer i evolucionar en serenitat, compassió i amor.
• Tercer nivell. Obrir-se amb humilitat a la possibilitat que darrere del que ara veiem i experimentem hi hagi un espai nou, una realitat que, de moment, no arribem a veure.
• Quart nivell. Transcendir als automatismes i ser lliures de veritat. Cal buscar el millor que hi ha darrere de qualsevol persona, la seva essència i l'origen del seu dolor i no perdre'ns en l'aparença o en les seves manifestacions.
• Cinquè nivell. Aquest és el nivell que xoca directament amb la nostra habitual arrogància. Demanem a l'univers que ens ajudi en la relació amb nosaltres mateixos i els altres.

Clar que per aconseguir-ho ens caldrà un ferm compromís, una gran persistència i una bona dosi de paciència.

[Font: Reinventarse, Mario Alonso Puig]

No confondre desitjos amb metes

La majoria de la gent té metes del tipus "vull ser feliç" o "vull ser ric" o "vull viatjar"... Però en realitat no són metes, sinó que són desitjos i esperances comuns a tota la humanitat, fantasies i somnis que tots tenim.

No són metes clares i específiques que es poden mesurar. Vindria a ser com el caçador que va al límit del bosc, tanca els ulls i fa un tret amb l'escopeta sense un objectiu fix. I després exclama, "espero que tingui sort!". No es pot fer un blanc que no es pot veure.

[Font: Controla el teu temps, controla la teva vida, Brian Tracy]

Per què hi ha persones exitoses i altres no ho són?

La diferència entre una persona exitosa i una que no ho és no té res a veure amb la intel·ligència, els estudis superiors, haver tingut una família adinerada o tenir alguna habilitat natural. El secret és senzill: actuar amb intel·ligència, que vol dir fer coses que et facin avançar cap alguna de les metes que has establert per a tu mateix. Actuar sense intel·ligència seria fer qualsevol cosa que no et porta a progressar amb rumb a allò que vols.

[Font: Controla el teu temps, controla la teva vida, Brian Tracy]

L'acceptació

Quan ens passa alguna cosa que no ens agrada, com per exemple que algú ens faci una contestació dura, immediatament dotem aquest fet d'un significat. Aquest significat és el que té el poder per posar en marxa emocions negatives com la ira, la frustració o l'angoixa. Capturats per l'emoció, és molt difícil sortir-ne d'ella si no entenem l'arrel del que ha passat, i per això, la paraula clau és l'acceptació, que no és sinó la reconciliació amb la realitat i que no té res a veure amb la resignació, sinó a la presa de responsabilitat i a ser plenament conscient de que sí és capaç de donar una resposta al que ha passat. En l'acceptació, l'acció que es posa en marxa no és per a rebel·lar-se pel que ha passat, sinó per rebel·lar-se davant la idea de que no tenim opció de resposta. Quan ens obrim a la possibilitat d'acceptar alguna cosa, també obrim la possibilitat de considerar que pot haver una oportunitat oculta en aquesta situació.

[Font: llibre Reinventar-se de Mario Alonso Puig]

Nàmaste

Nàmaste és una paraula en sànscrit que literalment es tradueix com "m'inclino davant teu" i  s'utilitza com una expressió de salutació en el context de les cultures budistes, tant per dir "hola" com "adéu". Normalment s'acompanya d'una lleugera inclinació del cap i amb els palmells de les mans obertes i unides entre si per sota de la barbeta. En el context més espiritual, és la manera de connectar sense diferències amb l'altra persona des de l'acceptació i la humilitat.

Déu devia ser masclista

Segons la llei bíblica: 

"Si un home troba una noia que encara no està unida per acord matrimonial, se l'enduu, jeu amb ella i el descobreixen, haurà de pagar al pare de la noia cinquanta peces de plata i s'hi haurà de casar, perquè l'ha posseïda; i no podrà divorciar-se'n en tota la seva vida". 

Pel antics hebreus, les dones eren propietat dels homes, i violar una noia que no pertanyia a cap home no es considerava cap crim. De fet, fins al 2006 (segle XXI) encara hi havia 53 països on un home no podia ser processat per la violació de la seva dona.

[La Bíblia, Deuteronomi 22, 28-29]

Kaizen

Al Japó hi ha un concepte anomenat kaizen que es pot traduir com "millora constant". És una manera de fer canvis de mica en mica per evita la por o l'estrès. En aquest cas, per millorar la teva vida, pregunta't: "Quin petit canvi podria fer demà que faria la meva vida una mica millor?". Qualsevol cosa, tant se val si és petita. Posa't les expectatives tan baixes que siguin molt fàcils de complir. L'experiència ens ensenya que funcionen millor deu petites coses que una gran solució.

I demà fes-te la mateixa pregunta i així durant un mes. Veuràs que les petites accions tenen un impacte positiu potencial a la teva vida. Com diria el filòsof capità Enciam, "els petits canvis són poderosos".

[Font: El mètode Bullet Journal]

Enfadat amb algú?

Sempre que estem enfadats trobem un error o un culpable. Inconscientment escollim jugar a ser Déu jutjant i condemnant algú quan la causa de la ràbia està en els nostres propis pensaments per alguna necessitat no satisfeta. En comptes de gastar inútilment energia en estar emprenyats, és més efectiu mirar de satisfer les necessitats pròpies i de pas les dels altres. En aquest cas, quan estiguis enfadat amb algú substitueix la frase "estic enfadat perquè ell..." per "estic enfadat perquè jo necessito...". 

[Font: Comunicació NoViolenta de Marshall B. Rosemberg]

Evitar que la nostra ment sigui la galleda d'escombraries de ningú

Moltes vegades ens envoltem de persones que ens utilitzen com a còmplices de les seves intrigues, de les seves guerres particulars. Algunes són realment tòxiques per a les nostres vides, ens roben el temps, l'autoestima, el seu llenguatge sol ser en negatiu, en realitat no demanen ni volen la nostra ajuda, només un lloc on recrear-se amb problemes que van alimentant a mesura que troben persones a qui reclutar per a la seva causa. De la mateixa manera que ens cuidem davant el colesterol o el sobrepès, hem de cuidar-nos davant determinades persones.

[Font: https://capitalemocional.com/?p=105]

Ikigai

Ikigai en japonès vol dir la raó de viure, el propòsit que et fa aixecar del llit motivat cada dia. Pots trobar el pla de vida en cinc passos:

1. Començar petit. Dedica atenció a les petites coses i les grans ja vindran per si soles.
2. Alliberar-te. De les velles idees preconcebudes o falses creences. 
3. Trobar harmonia i sostenibilitat. Troba una activitat sostenible en el temps que t'agradi, que el món necessita, que se't doni bé i que et doni suficients diners per viure.
4. Sentir alegria de les petites coses. Alegrat de les petites coses, inclús dels errors, i no només dels èxits. 
5. Estar aquí i ara. Aprèn a viure en el moment present, gaudeix del viatge i no només de l'objectiu final. El patiment ve quan volem anticipar el futur o en recordar el passat.

Ikigai: encuentra tu propósito en 5 pasos | ¡Hola! Seiiti Arata 140

El P.E.A.

Els components de la comunicació no violenta:

Pensament (el que pensem). Escolta els teus pensaments, no te'ls creguis i controla'ls. 

Emoció (el que sentim). Sent les teves emocions, sigues conscient per saber què et passa. 

Acció (el que fem). Per aconseguir allò que vols o necessites, escolta amb empatia i actua amb assertivitat. Demana el que necessites de manera concreta i no el que no vols.

Si ho fas sense criticar, analitzar, culpabilitzar o diagnosticar els altres, inspirarem compassió i resultats positius profunds a la vida. Freqüentment, la manca de consciència del que volem dels altres contribueix de manera significativa en les nostres frustracions i depressions.

[Comunicación NoViolenta. Un lenguaje de vida. Marshall B. Rosenberg]

Intento que cada dia sigui una petita vida en 24 hores

Per aprendre, és només una hora. Si no tens temps, potser t'has de plantejar la vida que portes, i si no t'agrada o t'avorreix, potser t'hauries de plantejar més coses.

Admetre la ignorància

Si vols que la teva religió, ideologia o visió del món dominin el planeta, la meva primera pregunta per a tu és: "Quin va ser l'error més gran que va cometre la teva religió, ideologia o visió del món? En què es va equivocar?". Si no em dones cap resposta seriosa, no seré jo qui confiï en tu. [Yuval Noah Harari, parlant del laïcisme en 21 lliçons per al segle XXI]
Aquesta reflexió tan interessant em porta a una altra reflexió personal:

Perdono els meus repressors únicament com un alliberament personal, 

però no oblidaré ni confiaré mai més en ells mentre no admetin la seva equivocació.