Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dimensió estètica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dimensió estètica. Mostrar tots els missatges

31 de desembre de 2020

Cap d'any 2020

Ha caducat el 2020, l'any que s'ha demostrat que era mentida el tòpic naïf del "tot anirà bé". I entrem en el 2021 amb el desig que "no tot vagi malament", més realista i molt més esperançador. 
Bon any nou i molta salut!

3 de desembre de 2020

Positivity Radio

He descobert POSITIVITY RADIO, una ràdio que transmet serenitat, positivisme i facilita la meditació per alleujar l'estrès i l'equilibri del chakra. Ideal per escoltar mentre treballes a l'ordinador.

https://mytuner-radio.com/radio/positively-meditation-454130/

14 de novembre de 2020

Les fases del dol amb música

El conegut esquema de la psicòloga Kübler-Ross que descriu les cinc fases del dol i la música més adequada que podem escoltar en cadascuna d'aquestes per intentar superar-les:
  1. Fase de negació.  El subjecte tracta d'eludir una realitat que li resulta insuportable i què millor fer-ho amb Don't Worry, Be Happy de Bobby McFerrin.
  2. Fase de ira. Descarrega la seva frustració sobre un tercer que identifica com a culpable i atia la ràbia amb You Oughta Know de Alanis Morrissette.
  3. Fase de negociació. Comença a acceptar que no hi ha res a fer encoratant-nos a negociar amb Ne me quitte pas de Jacques Brel.
  4. Fase de depressió. Cau abatut en el pou per una realitat ja inexorable al costat de Someone Like You i Hello d'Adèle.
  5. Fase d'acceptació. Deixa de mirar enrere i comença a explorar opcions de futur i sobretot d'acceptar la situació amb I Will Survive  de Gloria Gaynor Proud Mary de Tina Turner.

20 de setembre de 2020

La Sagrada Família

Aprofitant que no hi ha turistes, avui he visitat la Sagrada Família de Barcelona amb tranquil·litat i temps. Venen d'arreu del món a veure aquesta meravella i nosaltres que la tenim al costat de casa no hi anem.
Quan hi arribes caminant tens el primer xoc estrany amb aquelles torres immenses que sobresurten entre els blocs de pisos. És igual que hi hagis passat infinitat de vegades. Una vegada dins del recinte interior, quan t'apropes a la façana descobreixes les imatges escultòriques i una pila de detalls curiosos explicats a través del telèfon amb auriculars (Sagrada Família App). El gran impacte visual ve quan entres dins de la basílica, com deia Josep Pla, "tindreu la sensació de trobar-vos, no davant d'una cosa diferent, sinó d'una cosa absolutament i voluntàriament distinta". I és cert. He viatjat per mig Europa i he vist tot tipus d'esglésies, catedrals, basíliques, fins i tot Sant Pere de Roma, però la Sagrada Família és l'única que marca la diferència. Necessites el teu temps per poder assumir aquell caos harmònic i tan ben organitzat. Al final ets capaç de veure el gran bosc que va imaginar el geni de Gaudí, on les columnes semblen arbres que en la part superior s'obren en forma de branques i la llum entra a través dels vitralls, amb tons blaus i freds que simulen la llum del matí i a l'altra banda, a l'oest, amb tons ataronjats i càlids com la llum del crepuscle. Entens una mica això de la síndrome de Stendhal.



18 de setembre de 2020

Conductors pertorbats

Les rebequeries calculades dels nens o nenes (pataletas en castellà) són una forma de protesta quan tenen problemes i una manera fàcil de solucionar-los. Fan servir la ira perquè són innocents i no saben gestionar les seves emocions, i és clar, perquè donen resultat: molts pares cedeixen a la manipulació, ja sigui per estrès, comoditat o perquè pensen que els nens es poden traumatitzar si no obtenen --aquí i ara-- el que demanen. 
Passat el temps, aquest nen o nena té 30 o 40 anys i ha deixat aquella etapa d'innocència per passar a un nivell més avançat, que és la ignorància. En aquest cas, quan ell o ella es troba en un cotxe aturat a la carretera per una retenció de trànsit, es pertorba perquè el món és imperfecte i fa servir una versió adulta de la ira del nen consentit que va ser, en forma de crítiques i/o insults a tot déu, sigui a l'Ajuntament, a la Generalitat, als mossos o als altres conductors. Evidentment, el món continuarà igual d'imperfecte, cosa que els reforçarà encara més en la seva ignorància, sense ser-ne conscients.
En fi, estem envoltats de molta gent que es fa gran però no madura.

[Avui m'he trobat dues retencions de trànsit de 45 minuts aprox. a l'anada i  de 1 hora a la tornada i haig de dir que he aprofitat tot aquest temps per escoltar per la ràdio del cotxe un podcast molt interessant. I se m'ha passat el temps volant al volant. Al vespre, he llegit en el Twitter algunes crítiques sobre aquesta retenció i m'han motivat a fer aquest comentari]

28 de juliol de 2020

Decàleg de característiques d'una àrea o aparcament AC

Característiques a tenir en compte a l'hora de valorar una àrea o aparcament AC:
  1. Accés
  2. Serveis 
  3. Preu
  4. Seguretat
  5. Arbres
  6. Tipus de sòl
  7. Tranquil·litat
  8. Vistes
  9. Espai 
  10. Sensació general

13 de juny de 2020

La Consagració de la Primavera

La Consagració de la Primavera de Stravinsky és una composició musical que es va estrenar l'any 1913 a París i que va provocar un escàndol perquè el públic no la va entendre per massa innovadora. A mi em recorda música de pel·lícula de Hitchcock.
L'obra, que està dividida en dues parts, l'adoració de la Terra i el sacrifici, descriu un salvatge ritual pagà de primavera en què uns ancians asseguts en cercle observen la dansa que precedeix la mort de la jove que s'ofereix com a sacrifici al déu de la Primavera, amb l'objectiu de guanyar la seva benvolença.

La consagració de la primavera, Stravinsky (Part 1, Adoració de la Terra)

La consagració de la primavera, Stravinsky (Part 2, El Sacrifici)

23 d’abril de 2020

Sant Jordi 2020

Els llibres transmeten malalties infeccioses, com la lectura
Aquesta frase la vaig veure en un llibre de Josep Maria Espinàs (crec que "Inventari de jubilacions") i la trobo adient per aquest 23 d'abril distòpic que ens ha tocat viure per culpa de la pandèmia del Covid-19.
I també perquè, de manera irònica em recorda què pensen de la cultura aquells que ens voldrien dòcils i sense esperit crític. Per desgràcia per a la policia del pensament, tenim la vacuna: els llibres.
Bona Diada de Sant Jordi 2020!

19 d’abril de 2020

La utopia serveix per caminar

Camino dos passos, 
ella dos passos i l'horitzó corre deu passos més enllà. 
Llavors, ¿per a què serveix la utopia? 
Per això… serveix per caminar.

[Eduardo Galeano]

La setmana

El dilluns va dir al dimarts
Que passés per cal dimecres
I preguntés al dijous
Si era veritat que el divendres
Havia dit al dissabte
Que era festa el diumenge.

18 d’abril de 2020

Apropeu-vos a l'abisme

Apropeu-vos a l'abisme, els va dir.
Tenim por, van respondre.
Apropeu-vos a l'abisme, els va dir.
S'hi van apropar.
Ell els va empènyer.... 
i van començar a volar.
(Gustave Apollinaire)


17 d’abril de 2020

Castellnou de Bages

L'alcaldia d'aquest poble mil·lenari està situada en un nucli històric de pel·lícula, constituït per l'església romànica de Sant Andreu i l'antic cementiri, on destaca la presència insòlita d'un monòlit negre, clavat allà al mig, a imatge i semblança del que surt a Una odissea a l'espai, de Kubrick (Genís Sinca).

11 d’abril de 2020

No hi ha finals feliços

No hi ha finals feliços.
Els finals són la part més trista,
així que només dona'm una feliç meitat
i un molt feliç principi.

[Poema de l'escriptor nord-americà Shel Silverstein, 1930-1999]


10 d’agost de 2018

Llàgrimes de Sant Llorenç

Cada any, entre el 8 al 14 d'agost té lloc la pluja de meteors anomenats Perseids, també coneguda com les llàgrimes de Sant Llorenç (el sant es celebra el 10 d'agost).

Segons la mitologia grega, Perseu (fill de Zeus), estava enamorat de la nimfa Dànae. Per poder entrar a la seva habitació i engendrar-li un fill, el déu va escollir la forma de pluja daurada (no té res a veure amb la parafília).

Segons la mitologia cristiana, les estrelles fugaces són les llàgrimes de Sant Llorenç que recorden el seu patiment pel fet de ser cremat com un xai en una graella a la foguera a Roma i que, en ple martiri, va exclamar: "gireu-me, que per aquest costat ja estic fet".

I segons la ciència, la pluja de meteors ve provocada per la cua de pols còsmica del cometa Swift-Tuttle que dona una volta al Sol cada 135 anys però que cada any la Terra travessa la seva cua i en fer-ho, les partícules de pols i sorra travessen l'atmosfera terrestre i degut a la gran velocitat poden produir impressionants traces de llum quan arriben als 100 Km de la superfície terrestre.

Crec que la tercera versió s'acosta més a la realitat.

31 de desembre de 2017

Adéu 2017!

De l'any 2017 recordaré per sempre més:
  • L'atemptat terrorista de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost i la gestió i resposta eficaç dels Mossos comandats pel nostre Major Trapero. Una lliçó mundial de com gestionar un incident tan greu. I la posterior manifestació amb el lema #notenimpor amb la visita del rei i la rebuda amb xiulets.
  • La cantarella de "¿Dónde estan las paperetas, las paperetas dónde estan? i que tots els aparells de l'estat espanyol no van ser capaços de trobar ni una sola puta urna!
  • La concentració de tot un dia davant de la conselleria d'Economia de almenys 50.000 persones el dia 20 de setembre que va durar tot un dia. Crec que allà molta gent va fer el clic definitiu de trencament.
  • L'altra cantarella de "¡A por ellos, oe!" de tots aquells policies vinguts d'arreu d'Espanya a atonyinar "a ellos" és a dir atonyinar-nos "a nosaltres", allotjats en el vaixell dels piulets. La catalanofòbia és una cosa ben normal i acceptada a Espanya i ara tothom n'és conscient, aquí, allà i també a Europa.
  • El referèndum del dia 1 d'octubre celebrat i defensat amb dignitat i sang per més de 2 milions de catalans. La vaga general del dia 3. El discurs del rei posicionant-se en un dels bàndols, un error que l'acompanyarà de per vida. I la repressió posterior de l'article 155 de la constitución española, la seva eina repressiva que fan servir a la seva conveniència. Mai m'hagués imaginat que tindríem presos polítics i exiliats a Brussel·les. I que Europa ho permeti.
  • La frustració de no saber (és un dir) si «M. Rajoy» és o no és qui és, és a dir qui cobrava diners en negre en sobres. 
  • Aquell infame, un de tants, titulars de El País com el que deia "El separatisme passeja el seu odi a Espanya pels carrers de Brussel·les”, Tot un insult per als qui (unes 60.000 persones) vam fer més de mil quilòmetres, no per odiar ningú, sinó per donar suport als nostres polítics exiliats.
  • I que dir de les anormals eleccions del 21 de desembre, preparades per canviar el Parlament català i que amb una participació d'un 82% han confirmat la majoria del bloc independentista, per demostrar que molta de la majoria silenciosa també era independentista i per veure que el PP és un partit radical a Catalunya que no pinta absolutament res. Gràcies.
  • I també és l'any que el pare ens va deixar a l'edat de 91 anys. Trist i alhora satisfet perquè hem fet tot el que hem pogut perquè estigués el millor possible fins al final.
Deixem un any (especialment els últims tres mesos) ple de emocions, d'indignació, d'incertesa, de por, de tristesa, però també de dignitat i superació. Políticament ha estat sens dubte l'any més interessant viscut mai. Tot allò de que vivíem en una democràcia consolidada, que la transició va ser modèlica, etc. s'ha fet evident davant del món que tot era una absoluta farsa. La democràcia a Espanya és de pa sucat amb oli. Han caigut les màscares de tothom i ara tots sabem de quin peu calça, és a dir si ets de la causa independentista i republicà o unionista i monàrquic. També n'hi han que diuen que no són ni una cosa ni l'altra, que són equidistants i tal, que vol dir el mateix que ser partidaris de l'statu quo i que tampoc enganyen a ningú. I això està bé perquè s'ha acabat allò de fer veure el que som o no som. No hem aconseguit la república catalana, encara, però som una mica més lliures que l'any que mai, malgrat la repressió de l'article 155, la persecució policial i de tenir tot l'aparell fiscal i judicial en contra.
Aquest any 2017 ha estat molt intens, però ha estat necessari per trobar-nos, per millorar, per trencar amb el passat. I això és el que ha passat aquest any que deixem: hem trencat amb el passat de manera definitiva. Col·lectivament hem fet un gran pas. 
Sens dubte aquest any nou pinta que serà també força interessant, amb uns quants desitjos pendents, un dels quals és molt urgent: que deixin en llibertat els nostres presos polítics i que alhora puguin tornar els nostres polítics exiliats. I mentrestant continuem dempeus, pacients i resistents en el procés fins a arribar a la somiada república catalana. Continuem amb el color groc. Donec perficiam.

Bon any 2018!