Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ecologisme / Natura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ecologisme / Natura. Mostrar tots els missatges

29 de novembre de 2020

El col·lapse ecològic

En el segle XXI les nacions/estats ja no són l'estructura correcta per gestionar els desafiaments més importants de l'era. Necessitem una nova identitat global política que pugui prendre decisions efectives per gestionar l'evident amenaça ecològica i la disrupció tecnològica, abans no sigui massa tard per a la humanitat.
[21 lliçons per al segle XXI, Yuval Noah Harari]

31 d’octubre de 2020

La Felicitat Interna Bruta (FIB)

Seria fantàstic un lloc en què la Felicitat Interna Bruta (FIB) fos més important que no pas el Producte Interior Brut (PIB), en què l'objectiu principal fos millorar la felicitat i el benestar dels ciutadans. Doncs existeix, és Bhutan, un petit país budista en el cor de l'Himàlaia, entre la Índia i la Xina, de poc més 700.000 habitants. Un país petit subdesenvolupat però ric espiritualment. Aquest regne va crear el FIB que combina set àmbits de benestar: físic, mental, ambiental, laboral, econòmic, polític i social. El seu promotor va ser el monarca Jigme Singye Wangchuck, que des del 1974 ha apostat per un desenvolupament socioeconòmic sostenible i equitatiu, la promoció de la cultura, la conservació del medi ambient i el bon govern com a pilars de la felicitat nacional.

Convençut que ens trobem ja en un procés de transició, de canvi de paradigma accelerat per la pandèmia que estem patint a nivell mundial. És evident que no anem bé amb aquesta economia occidental basada en un capitalisme insolidari desbocat que empobreix a la gran majoria de la població, enganxada a un consumisme absurd que ens porta irremeiablement a la destrucció del planeta i de la mateixa humanitat. Venen temps en què veurem coses que no haguéssim ni tan sols imaginat. Que Bhutan sigui un referent estaria bé. 

30 d’agost de 2020

Aigües fosques

Dark Waters és una pel·lícula de Amazon Prime Video que tracta de la història real sobre l'escàndol l'ús de "químics eterns" (pesticides) de determinades empreses. Tot comença fa uns 20 anys quan un granger demana a un advocat, Rob Bilott, que investigui per què se li han mort 90 vaques. I aquesta investigació acaba demostrant que el motiu era la contaminació química de les aigües properes a Parkesrburg (estat de West Virginia dels EEUU) per part de l'empresa Dupont, que també va afectar la salut de milers de persones en forma de greus malalties, càncer inclòs.
En concret, la substància nociva era l'anomenada PFOA (àcid perfluorooctanoic), un químic creat artificialment per l'empresa 3M els anys 40 per substituir el plàstic amb propietats antiadherents, més conegut com "teflon" (¡qui no ha tingut una paella de teflon!). Una substància present en articles de neteja, envasos de menjar ràpid, bosses de les crispetes per microones, etc.
I el que em fa saltar l'alarma, la pel·lícula acaba amb la següent sentència: 
Segons els experts, aquests químics podrien estar presents en la sang del 99% de tots els éssers humans del planeta". 
Sí, efectivament tots tenim números d'estar contaminats. Formem part d'una societat malalta d'un planeta malalt. 

30 de juliol de 2020

Societat plastificada

Per més absurd i inverosímil que ens sembli, formem part d'una societat que dissenya i fàbrica envasos de plàstic --que triguen 400 anys en desaparèixer-- per emmagatzemar en prestatges durant dos mesos un producte que consumim en dos minuts. 
[L'ecologia del comerç, de Paul Hawken]

2 de juliol de 2020

Camps d'extermini d'animals

Fa un parell de segles, Jeremy Bentham es va preguntar si els animals poden patir. La seva pregunta continua més vigent que mai perquè en sospitem la resposta. Només cal que ens imaginem el supòsit següent: què ens passaria a la majoria de nosaltres si les parets dels escorxadors fossin transparents?

2 de maig de 2020

El cant del rossinyol

De tots els ocells que he pogut sentir mentre corria,
el més espectacular sens dubte és el del 𝗿𝗼𝘀𝘀𝗶𝗻𝘆𝗼𝗹 🐦

30 de març de 2020

Mengem plàstic

Cada set­mana con­su­mim cinc grams de partícules microscòpiques de plàstic o el que és el mateix, con­su­mim l’equi­va­lent al pes del plàstic d’una tar­geta de crèdit [ho denuncia l'organització World Wide Foundation]

28 de març de 2020

Upcycling

Neologisme que es fa servir per la reutilització d'objectes que han estat descartats, que ja no es fan servir, dotant-los d'un nou propòsit d'utilitat, sense modificar-ne la base material i ampliant-ne la qualitat o el valor percebut original. 

27 de març de 2020

Canviar la dieta per salvar el clima

Com més amunt de la cadena tròfica, més éssers vius han de morir per alimentar qui és a dalt de tot. En realitat, més que una cadena és una piràmide i, si som molts al cim, la base ha de ser molt grossa, cada cop més grossa.
No hi ha prou aigua, terra, atmosfera i energia per sostenir una alimentació tan intensament carnívora, per molt que les revolucions tecnològiques ens prometin el contrari. Menjar carn no és cap dret, alimentar-se bé sí, i cal fer espai al nostre món perquè sigui possible aquest dret.

24 de març de 2017

La idea de la consistència de Singer

Excepte alguns psicòpates, tothom sap que matar un altre ésser humà està malament. La pregunta és, sempre? Segons el filòsof Peter Singer (Austràlia - 1946) no. Ell és partidari de l'eutanàsia abans de quedar-nos sense vida, per exemple quan algú es troba en estat vegetatiu irreversible i ja no queda esperança. Segons ell, no té sentit mantenir algú en vida que no té capacitat de sentir plaer ni té cap desig de seguir vivint. Aquesta opinió impopular ha provocat que alguns l'hagin titllat de nazi, quan els seus pares jueus van haver de fugir precisament dels nazis. Res a veure amb els assassinats en massa de malalts i discapacitats físics i mentals, "boques inútils que contaminaven la raça ària". Com deia en Broggi, si morir és inevitable, morir malament no ho és.
Pel que fa als éssers no humans, Singer també era partidari d'evitar el patiment dels animals. Perquè els animals també pateixen. Ell creia que la millor acció era aquella que obté el millor resultat (conseqüencialista), i per obtenir el millor resultat s'ha de tenir en compte el benefici de tots, animals inclosos. Als seus crítics els anomenava "especieistes" (com el racisme, però en aquest cas predisposats en pro de l'espècie humana). En aquest sentit, tots hauríem de ser vegetarians i deixar de menjar animals, la principal causa del seu patiment, no només amb la mort sinó amb el maltractament que es dóna a les granges. Tampoc és moralment correcte l'ús d'animals en investigacions científiques. I per argumentar-ho es pregunta si estaríem disposats a fer experiments amb humans amb un dany cerebral, amb una percepció mental similar a la d'un animal.
El plantejament moral de Singer és basa en la idea de la consistència, és a dir, tractar casos similars de manera similar: si fer patir un humà està malament, fer-ho a un animal també.
Molt fan d'aquest filòsof!

19 de febrer de 2012

No anem enlloc

Per avall no hi ha sostre, una dita valenciana que traspua de tot menys alegria. Com la frase de Sèneca en què afirma que el dia següent sempre és pitjor. Sí, l'ampolla és buida del tot i l'únic que podem fer és llençar-la al contenidor. Perquè anem en direcció contrària, costa avall pel carrer del pessimisme, aquell que dóna al carreró sense sortida. Vivim en una època per tirar coets, però per anar-se’n ben lluny d'aquest miserable planeta que s'enfonsa cada dia que passa. En fi, sigueu optimistes però espereu el pitjor perquè això s'enfonsa. I l'últim que tanqui la porta.