Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Economia i finances. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Economia i finances. Mostrar tots els missatges

20 de novembre de 2020

Desigualtat econòmica

Avui en dia, l'1% més ric de la població és propietari de la meitat de la riquesa del món. I encara més alarmant: les cent persones més riques juntes posseeixen més riquesa que els 4.000 milions de persones més pobres. [21 llliçons per al segle XXI, Yuval Noah Harari]
La pobresa no és genètica però s'hereta. Com deia Philip Greenspun la millor manera de fer-se ric és escollir bé als teus pares.


29 de juliol de 2020

Diferència entre salari i honoraris

El salari és el diner pagat per temps dedicat, sense importar el treball realitzat, mentre que els honoraris són els diners pagats per treball realitzat sense importar el temps dedicat a fer-lo.
Ara, si tinguessis una empresa, com pagarés els treballadors ¿amb salari o per honoraris? La resposta és òbvia.

4 de juliol de 2020

Quina quantitat pago d'entrada?

Quan comprem un producte normalment és convenient pagar-lo al comptat si no volem pagar interessos, sempre que la despesa no suposi cap entrebanc en la nostra economia personal.
Dit això, si necessitem o preferim finançar el producte, pagar una bona entrada substancial amb respecte al preu és una opció intel·ligent perquè redueix la quantitat de diners a finançar i, per tant, o bé el podem pagar en un termini més curt, o bé les quotes mensuals seran més baixes.
I ara ve el dubte que ens pot fer ballar el cap, ¿quina és la quantitat d'entrada de pagament ideal?
La resposta la té l'anomenada regla 20/4/10, un indicador senzill d'entendre i calcular que ens pot orientar per saber si podem assumir la compra del producte i a més que sigui una mica més assequible als nostres interessos: dona el 20% de l'import del producte com a entrada, paga a un màxim de 4 anys (48 quotes), i que les despeses mensuals del producte no superin el 10% del sou.
Però si t'ho pots permetre, des del punt de vista econòmic la millor opció seria pagar el 50% com entrada, i finançar a 2 o 3 anys l'altre 50%.

9 de maig de 2020

Òptim de Pareto

Va ser l'economista italià Vilfredo Pareto que va desenvolupar el concepte de Òptim per aquella situació en la qual es compleix que no es possible beneficiar a una persona sense perjudicar-ne a una altra. Es basa en criteris d'utilitat: si alguna cosa genera o produeix profit, comoditat, fruit o interès sense perjudicar a ningú, despertarà un procés natural d'optimització que permetrà aconseguir un punt òptim.


19 d’abril de 2020

País barat

Hem aconseguit un país barat, de serveis mediocres. Que està perillosament entrampat. L’empleat treballa poc i malament perquè l’empresari li paga un salari insuficient. I l’empresari paga un salari insuficient perquè l’empleat treballa poc i malament. Estem davant d’una situació coneguda com a abraçada mortal.
[Xavier Roig]

18 d’abril de 2020

La professió més antiga

Es diu sovint que la professió més antiga del món és la prostitució. Estrictament parlant, això no pot ser cert. En tot cas la professió més antiga hauria de ser la del primer client de la primera prostituta, ja que aquesta hauria d'haver aconseguit els recursos necessaris per pagar els serveis de la noia, i per fer-ho, havia de tenir alguna professió!
[Economia en colors, de Xavier Sala i Martín]

Suggestió indirecta

Quan un astrònom prediu que caurà un meteorit no influeix sobre el fet. En canvi, quan un premi Nobel parla de corralito sap perfectament que, amb les seves paraules, està possibilitant que succeeixi. No hi ha mans innocents en aquesta crisi. 
[Jordi Galí, director del CREI]

13 d’abril de 2020

Model contributiu de jubilació

Aposto per mantenir el model contributiu i no el de capitalització, en què cadascú posa diners en una bossa per al seu futur. Proposo un sistema que anoti en un compte virtual la cotització al llarg de la vida de cadascú. És el que es coneix com un model de comptes nocionals. A partir d'aquestes dades després es fa un càlcul de la rendibilitat que obtindré, sempre permetent l'equilibri del sistema (segons l'esperança de vida de cada moment). Així, quan el treballador es vol jubilar, té flexibilitat perquè pot calcular quina rendibilitat li portaran els anys que té cotitzats i prendre una decisió sobre si es jubila o segueix actiu. Vostè ha cotitzat això, aquesta és l'esperança de vida mitjana de la seva generació, i per garantir l'equilibri, això és el que li toca.

12 d’abril de 2020

Teoria del toblerone

Per què ha triomfat aquest producte? Pel seu format. La mateixa mena de xocolata amb forma de rajola convencional segurament no la coneixeria ningú.

5 d’abril de 2020

Criteris d'avaluació per saber si val la pena invertir en una empresa

Segons Luís Martín de Cabiedesbusiness angel del sector d'Internet, diu "jo sóc molt sistemàtic", tinc sis criteris:
  1. Que hi ha d'haver un mercat clar, no una necessitat o una demanda social, sinó a alguna cosa que faci que la gent estigui disposada a obrir la cartera i pagar.
  2. Que hi hagi un avantatge competitiu sobre els possibles rivals. No inverteixo si l'empresa no compleix aquest requisit.
  3. El timing, és a dir, que ha d'estar en el moment adequat, ni abans ni després.
  4. L'equip humà, que ha de ser creïble.
  5. El concepte d'èxit, les possibilitats de vendre el que produeixis.
  6. El més important: l'escalabilitat, o sigui que l'empresa pugui suportar un creixement fort sense morir d'èxit.

Economia a demanda

L'economia a demanda permet rescatar els recursos infrautilitzats de la societat. Ara bé, aquestes empreses no donen feina a temps complet amb salari i condicions garantides: només es cobra en funció del que treballin (per exemple Uber). Els riscos que assumeixen les empreses s’estan transferint a les persones, i això té conseqüències per a tothom.

Paradoxa de Barbie

Es tracta d'una discriminació de preus entre les nines Barbies que, tot i tenir el mateix cost de producció, tenen diferents preus segons el tipus de professió. Per exemple, la nina doctora és més cara que la cuinera. El motiu és que els venedors s'han adonat que les famílies més adinerades aspiren que els seus fills tinguin una professió millor remunerades i considerades més prestigioses.

Concepte trade-off

En economia hi ha un concepte molt recurrent anomenat trade-off entre dues variables. Això vol dir que quan en puges una, l’altra es veurà afectada negativament. Tot té un cost d’oportunitat. El trade-off més famós de la literatura econòmica es diu canons o mantega: recuperat per l’economista Samuelson, prové del 1910 i ens ve a dir que o invertim en armament per a defensa o invertim en aliments per estar forts. Si no estem forts no podrem lluitar, però si no tenim canons no podrem disparar. Quina és la combinació òptima? Tot té un cost d’oportunitat.

Economia keynesiana

L'economia keynesiana defensa que en una depressió s'ha de mantenir i fins i tot augmentar la despesa pública: 
  • Les meves despeses són els vostres ingressos i les vostres despeses són els meus ingressos. [Paul Krugman; resulta que l'economia d'un país no és com la d'una casa. Una família pot decidir gastar menys i mirar de guanyar més. En canvi, en l'economia en el seu conjunt la despesa i els guanys van plegats: la meva despesa són els teus ingressos i els teus ingressos són la meva despesa. Si tothom mira de reduir la despesa alhora, els ingressos cauen, i llavors l'atur es dispara]
  • A llarg termini tots estarem morts (Keynes; és la manera de rebutjar sistemàticament que tingués sentit permetre que una situació excessivament dolorosa es prolongués en nom d'una hipotètica millora futura).
  • El boom, no la depressió, és el moment idoni per a l'austeritat (John Maynard Keynes; reduir dràsticament la despesa quan l'economia està profundament deprimida és contraproduent perquè només agreuja la depressió).
  • En moments de crisi generalitzada les empreses tendeixen a reduir despeses per pal·liar el dèficit i guanyar temps. Però si la crisi s'allarga o l'empresa no sap reconduir-la, i aquesta política persisteix de manera continuada, els resultats poden ser els contraris i generar una falta de competitivitat que podria fins tot eliminar-les del mercat. És un efecte mirall que multiplica exponencialment la pèrdua de potencial empresarial i que òbviament s'agreuja quan el crèdit bancari escasseja. [Xavier Marcé]

31 de març de 2020

Fases de la crisi econòmica espanyola

Les fases de la crisi econòmica espanyola del 2008:
  1. 2008: Negació
  2. 2009: Dubte
  3. 2010: Ràbia
  4. 2011: Acceptació
Les fases de la crisi econòmica espanyola del 2020 tindran lloc en  pocs mesos del mateix any.

30 de març de 2020

El "smart shopper"

La crisi fa que els consumidors ja no siguin tan irracionals com abans, sinó que mediten més les seves decisions de compra. Abans es comprava el millor sense preguntar el preu; ara es busca el millor amb els diners que tenim.
Comprar amb el cap i evitar la compra compulsiva.

29 de març de 2020

Salari mínim decent

Aquell que, amb els impostos que pagui el treballador, permeti mantenir l’estat del benestar. No és únicament un problema de justícia social, és una simple qüestió macroeconòmica i de supervivència del sistema democràtic.

25 de març de 2020

Sensació amarga

En els negocis, quan s’arriba a un acord, les dues parts es queden amb una sensació amarga: l'un pensa que si l’altre ha acceptat vol dir que li podria haver tret més diners, i viceversa.

4 de novembre de 2018

Efecte d'ancoratge

En ciències del comportament, es tracta d'un biaix cognitiu que porta els individus a utilitzar la primera peça d'informació disponible com a punt de referència per al que se li presenta a continuació, independentment de si el primer és un punt de referència útil o raonable. Per exemple, en una negociació sobre el preu d'un determinat producte, si la primera xifra és molt elevada, els preus posteriors que la rebaixen li poden semblar barats al comprador, fins i tot si no ho són. És una vella tècnica en el regateig dels mercats de carrer.
El efecte ancoratge es basa doncs en el valor de les primeres impressions i en la comparació d’elements que en principi són similars: el nostre cervell li dóna més pes a la primera informació rebuda a l’hora de prendre una decisió.