Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Emocions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Emocions. Mostrar tots els missatges

28 de febrer de 2021

Les 6 emocions bàsiques

Són les emocions que experimentem en resposta a un estímul i que tenen una correspondència en el cos amb determinades sensacions corporals:

Socials, tan positives com negatives:
  • Tristesa. Posa en marxa les llàgrimes per a que els altres se'ns acostin i ens doni el seu suport. Ens diu el que sentim que els altres s'allunyen.
  • Alegria. Ens fa brillar els ulls, ens activa el somriure i fa que el cos s'obri cap els altres. Ens uneixen als altres.
  • Vergonya. Ens fa inclinar el cap i les espatlles per protegir-nos de la mirada dels altres i acatar el que el grup social marqui. Fomenten que fem coses que encaixin en el nostre grup de pertinença.
Desagradables que tenen a veure amb la supervivència:
  • Fàstic. Genera una sensació a l'estómac, com preparant-lo per vomitar alguna cosa que el cos sent com aliè. Ens avisa, per exemple, que un aliment està en mal estat.
  • Por. Activa l'organisme, accelera el cor, prepara les cames per una possible fugida. Ens avisa d'alguna cosa perillosa.
  • Ràbia. S'associa a tensió en els músculs, que es preparen per a la lluita, els punys es tanquen, la mandíbula s'estreny la mandíbula. Ens avisa que ens han fet mal i ens hem de defendre.
Totes aquestes emocions són absolutament necessàries, en cas contrari l'evolució de l'espècie humana les hauria descartat. Totes i cadascuna d'elles reflecteixen una necessitat a la que hem d'atendre. A la llarga, si no ho fem, acabarem emmalaltint.

Les emocions són part de la vida

No podem navegar pel mar dient-li al mar com ha de moure's, com d'altes han de ser les seves onades, per on han d'anar els corrents marins i a quin ritme han de tenir les marees. Curiosament, sí que intentem fer això amb les nostres emocions, encara que és igual d'impossible.

Donar-li voltes sense parar al que ens fan sentir les emocions té molt a veure amb la depressió, mentre que evitar pensar en els nostres sentiments s'associa molt a l'ansietat.

[Lo bueno de tener un mal dia, Anabel González]

11 de febrer de 2021

M'agradaria...

M'agradaria tastar el fruit del baobab.
M'agradaria arribar a vell amb una salut física i mental digna i raonable.
M'agradaria que anéssim cap a un ordre polític i un contracte social diferent i més democràtic, més racional i humà.
...

22 de gener de 2021

Sobre els elogis

Amb freqüència, els elogis que fem o ens fan a nosaltres no deixen de ser judicis, que encara que siguin positius ens alienen la vida. Els que defenen aquesta pràctica de l'elogi i el compliment (caps o professors) creuen que "funciona" per augmentar el rendiment ja que influeixen perquè els empleats o els estudiants es motivin i treballin o estudien més. I és cert, però només al principi. Quan se n'adonen de la manipulació que hi ha al darrere d'aquestes expressions de valoració o agraïment, que el que hi ha en realitat és la intenció d'obtenir alguna cosa d'elles, la seva productivitat baixa. 

L'agraïment s'ha d'expressar amb l'únic propòsit de celebrar l'enriquiment de la vida, per l'acció que ha contribuït al nostre benestar, les necessitats particulars satisfetes i els sentiments positius que ha generat. I la manera de rebre'l, sense sentir superioritat ni falsa modèstia. 

[Font: Comunicació NoViolenta, Marshall B. Rosenberg]

11 de desembre de 2020

Ningú t'ensenya a gestionar emocions

En els últims 45 anys no he necessitat fer una sola arrel quadrada. 
En canvi he hagut de gestionar diàriament emocions, cosa que ningú t'ensenya.

18 de novembre de 2020

Prendre decisions racionals

Quan arribes a una cruïlla i el teu instint et diu "gira a l'esquerra", però el Google Maps diu "gira a la dreta", ¿què fas, et refies de tu mateix o d'un algoritme que té un percentatge de precisió molt millor? 
El dia que inventin una APP o algoritme que conegui les nostres debilitats i fortaleses i prengui decisions racionals per nosaltres, siguin banals o transcendents sobre què estudiar, on treballar i amb qui casar-nos, la vida humana deixarà de ser un drama ple de decisions. 
És cert que hi ha gent que ha caigut al mar per seguir fidelment les indicacions del GPS, però també és cert que el món està ple de gent profundament infeliç per prendre decisions importants en un moment de gran inconsciència i ignorància com quan un és jove amb el cap ple de pardals i les emocions alterades.



2 de juliol de 2020

El temps passa

L'altre dia vaig fer aquesta foto perquè em va cridar l'atenció, però encara no sabia per què.
Fins avui. Després d'una conversa que he tingut sobre el temps no meteorològic, he recordat aquell dia i he pensat en el missatge amagat que no vaig saber veure: l'espai el controles i es pot refer, però el temps no.

19 d’abril de 2020

L'expressió facial

Quan experimentes una emoció les pupil·les es dilaten cosa que fa que el rostre augmenti l'expressió facial i sembli més atractiu.
En canvi, si només fingeixes tenir una emoció, les pupil·les continuen contretes.

18 d’abril de 2020

Decisió racional o emocional?

L'emoció no distreu de la raó, sinó que és el fonament de la raó. Les emocions ens diuen a què atorguem valor, i sense emocions no pots adoptar decisions realment racionals.
[David Brooks, autor d'El animal social]

17 d’abril de 2020

Confondre enamorament amb amor

Escollir parella és una cosa molt seriosa ja que es convertirà en la persona que formarà equip amb tu, en principi per molt de temps. Si tinguessis una empresa, segurament no escolliries algú impuntual, que és un gandul, que diu mentides, que t'enganya... 
En canvi, com a parella no es descarten persones d'aquesta mena. Probablement per falta d'educació emocional a l'hora d'escollir parella i per confondre l'enamorament (l'adrenalina del desig) amb l'amor o estimació que s'ha d'anar construint dia a dia. 

11 d’abril de 2020

L'amor romàntic

L'amor romàntic ha evolucionat per garantir la unió i la cooperació entres dues persones. Certament, l'amor dificulta la infidelitat i el risc de trobar en qualsevol moment una parella millor. I encara que les parelles no tenen per què romandre juntes tota la vida, l'amor crea la impressió que és així i contribueix a estabilitzar la unió.
[Robert Frank, psicòleg]

8 d’abril de 2020

T'estimo

Quan diem "t'estimo" gairebé sempre esperem una sola cosa: confirmar que l'altre sent una cosa semblant per nosaltres, exigir-li que ens estimi tant com nosaltres l'estimem (Apories de la vida quotidiana, Nemrod Carrasco).

5 d’abril de 2020

La passió amorosa és l'absència

Estic apassionadament enamorat de la dona o de l’home que no tinc, que necessito, que vull posseir. Si aconsegueixo seduir aquesta persona ens anem a viure junts, ens casem, tenim fills... I aquesta persona ja no em falta, és aquí amb mi. Per tant, ja no n'estic enamorat; és l'experiència per la qual passen totes les parelles.
[AndréComte-Sponville]

4 d’abril de 2020

Els sentiments dobleguen la ment

En la pel·lícula "21 grams" la protagonista, una jove que perd el seu marit i dues filles, que són atropellats pel cotxe conduït per un expresidiari borratxo. En el dol, el seu pare mostra la seva empatia tractant de consolar-la i dient-li que quan va morir la seva dona va sentir que el món s'enfonsava i va creure que mai més no tornaria a recuperar la il·lusió de viure, però que, amb el pas del temps, les coses van anar millorant. La vida continua diu el pare a la seva desconsolada filla. Ella, inconsolable, immersa en el seu propi i profund dolor, no resulta tan empàtica i li retreu amb injusta acritud: "El que no puc entendre quan va morir la mama és com vas ser capaç de tornar a riure, de jugar amb nosaltres, de tornar a ser una persona normal".

Fases del procés de dol

negació → ràbia → negociació o dolor → depressió → acceptació

31 de març de 2020

Dissonància cognitiva

Els éssers humans tenim una capacitat més aviat limitada per viure en la contradicció, per això necessitem una certa coherència entre el que diem, observem i fem.
Una de les primeres dissonàncies cognitives que vaig tenir i recordi va ser amb l'atemptat de Carrero Blanco. Tenia 11 anys i aquell acte tenia clar que estava mal fet i no obstant això m'hi vaig alegrar. Era un nen però ja era conscient que vivia en una dictadura.


29 de març de 2020

No perdem mai la il·lusió

La il·lusió és imbatible. En política, en la vida en parella, en la vida laboral i en general. Però, quan l'endemà baixa l'eufòria, cal estar preparat per evitar el desencant. La il·lusió és una planta que cal regar, que cal protegir de les glaçades i de les plagues i que cal abonar.

30 de desembre de 2015

Ferradura de la sort?

Abans d'ahir em vaig trobar una ferradura mentre feia la caminada habitual per la muntanya. El primer que em va venir al cap ha estat la creença popular de que això és un símbol de fortuna. No li vaig donar més importància, perquè jo no crec en les supersticions, ni les bones ni les dolentes. No pot ser que un pensament màgic o irracional pugui influir en cap esdeveniment o tenir res a veure amb el futur. Pensar el contrari és propi d'ignorants o de no entendre bé això de les casualitats o les estadístiques. Per això li vaig fer una foto i prou. Vaig continuar amb la caminada.
Han passat dos dies i no sé per què la imatge de la troballa no me la trec del cap. Començo a pensar (o creure) que havia d'haver recollit la ferradura i tenir-la a casa com a talismà, no fos cas que en el fons hi pugui tenir alguna cosa a veure amb això de l'atracció de la bona sort. Qui sap, coses més estranyes i sorprenents s'han vist, com per exemple l'empat a 1.515 vots de la CUP del diumenge passat. ¿I si aquest fet (el de la ferradura, no l'empat de la CUP) no va ser casual i formés part de la determinació còsmica o divina o vés a saber què? ¿M'estic tornant un agnòstic en comptes d'ateu?
Avui mateix he sortit a caminar i a recuperar-la abans que no fos tard... i voilà allà hi era! Encara que no cregui que porti bona sort, tampoc passa res per agafar-la.

12 d’agost de 2015

Vida sexual

Quan a baix truquen, a dalt no hi ha ningú. Si, gràcies a l'educació rebuda, la sexualitat és encara un gran tabú que ens avergonyeix i quan surt el tema, passa-paraula i a menjar xocolata que tampoc està tan malament. Ens han inculcat que s'ha d'obrir el cor abans que la cremallera. I quan es barregen naps i cols, és quan et poden vendre gat per llebre (o conill). Perquè no és cert que el sexe sense amor hagi de ser necessàriament una experiència buida. De fet, pot arribar a ser tan plena que pugui acabar en alguna cosa més.
En fi que el sexe no ho és tot en aquesta vida, però esperem que en la propera sí.