Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entitats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entitats. Mostrar tots els missatges

10 de juliol de 2020

La caixa de trons

Estic content perquè he comprovat que tinc un alt nivell de serenitat i ja no em deixo pertorbar per elements externs.
M’explico. Ahir vaig veure que La Caixa m’havia fet un càrrec pel rebut d’una assegurança (Seviam Obert) que en el seu dia em van obligar a contractar pel préstec del cotxe, préstec que fa temps està amortitzat, però resulta que els rebuts de l’assegurança tenen vida pròpia i continuen cobrant-los (quines coses més estranyes!).
He intentat demanar el retorn del rebut a través d'internet, però em diuen que per fer aquest tràmit (aquest en concret) haig d’anar físicament a la meva oficina. Aquí em vaig tensionar una mica, una cosa normal tenint en compte els prejudicis negatius que tinc d'aquesta entitat, cosa que encara haig de millorar.
I avui a primera hora em presento a La Caixa i -vés per on- comprovo que si no tens cita prèvia no et diuen ni el bon dia!
Ha estat en aquest moment precís quan he notat que la ira volia prendre'm el control, una mica com li passa al protagonista de “un dia de fúria”. Però només ha durat un segon.
Ben relaxat he marxat i he pensat que a través d’Internet (al meu gestor) ja faré tranquil·lament la petició del retorn del rebut i anul·lació immediata d’aquesta assegurança de merda (haig de millorar la tècnica del mindfulness).
No ha sortit el sol, però avui fa un dia maco!


13 d’abril de 2020

Consells del director general de Mango

És molt important ser molt flexible, tenir una mentalitat oberta i ser capaç d'adaptarse a les circumstàncies.
Dit d'una altra manera, saber què pots fer, fer-ho bé i gastant menys que els altres.
[Enric Casi]

6 d’abril de 2020

Crítica social a la caixa d’estalvis

“Estafa a mitja humanitat i tindràs
la consideració de l'altra mitja.
No seré jo, és clar, qui t'aconselli.
Però ja se sap que els negocis
són els diners dels altres...”
 [Joan Brossa]

29 de març de 2020

Manual de manteniment de IBM de l'any 1925

Totes les peces han d'unir-se sense ser forçades. Ha de recordar que els components que està ajuntant van ser desmuntats per vostè, per la qual cosa si no pot unir-los ha d'existir alguna raó. Però sobretot, no usi un martell.

10 de novembre de 2017

Canvi de titular a Endesa

Hi ha empreses que semblen tenir una mentalitat funcionarial espanyola pròpia del segle passat o anteriors. Per fer qualsevol petita gestió, necessites una gran dosi de temps i de paciència. I ni així tampoc. És com remar al fang. Un exemple, intentar canviar el nom del titular d'un contracte de subministrament a Endesa.
He intentat en tres ocasions canviar el nom del titular del contracte de subministrament (actualment està a nom del meu pare que fa uns mesos que va morir). No hi ha res a fer. 
Quan truques al telèfon d'atenció al client i tens la sort de trobar la persona adequada, després de donar-li les explicacions de tot plegat, de respondre a totes les preguntes que necessita saber (un munt), al final, no és possible efectuar el canvia "perquè el contracte té més de 20 anys i llavors cal que un electricista particular faci una revisió del comptador". Evidentment, li he dit que no m'interessa canviar l'actual titular per un assumpte burocràtic, si em suposa una despesa econòmica, que en tot cas el primer interessat en actualitzar les dades dels clients hauria de ser la pròpia empresa.
Per tant, si a Endesa li sembla bé no tenir actualitzats els seus clients, a mi també em sembla bé que per a ells, el meu pare encara continua viu. I a més, com que no puc ser-ne titular, tampoc puc gestionar la factura digital, de tal manera que han de continuar enviant la factura en paper al domicili. 
I tal dia farà un any!

15 de gener de 2012

Cocacola

Avui 15 de gener de fa 123 anys que la Coca-Cola es va registrar com a Pemberton Medicine Company, tot i que s'havia inventat uns tres anys abans. Des de llavors, aquesta espècie de beuratge medicinal s'ha convertit en la beguda més consumida del món, que per cert, el rècord el té Mèxic amb 135,8 litres per persona i any.
Sobre la seva fórmula, no és cert que estigui guardada en un banc a Atlanta i que només hi tinguin accés a ella dos directius: els ingredients són públics a la Viquipèdia. Tampoc és cert que el Pare Noel vestit de vermell provingui d'aquesta empresa. I també és mentida que l'àcid fosfòric que hi conté resulti corrosiu per a l'estómac o les dents, ja que el pH és semblant al del suc de llimona i és neutralitzat per les sals de la mateixa sang del cos.
El que és sí és veritat és que pot produir algun problema per conciliar el son, cosa que no té per què ser negatiu... Per tant, que per molts anys puguem beure aquest magnífic refresc que diuen que és l'espurna de la vida!

16 de novembre de 2011

Propaganda comercial

La propaganda comercial per correu, en general, em molesta. I si aquesta és de política, em molesta més. Aquests dies tenim les bústies segrestades amb propaganda política que en el meu cas té un circuit ben curt: hi va directament a la brossa i sense obrir. I jo diria que hi ha una majoria d'éssers humans que fa el mateix.
¿No ens ho podríem estalviar tota aquesta despesa tan inútil de propaganda política? 
¿Cal posar un rètol a l'entrada que posi "no s'admet correu publicitari polític: aquí ja som feliços"?
Com si la gent votés o canviés el vot en funció de la propaganda que rep a casa.
Per cert, al segle XXI, amb Internet, correu electrònic i empreses de missatgeria, ¿té sentit mantenir un organisme anomenat "Correos y Telegrafos"? 
Doncs sembla que sí, precisament per tancar el cercle: per repartir la propaganda comercial i la política. Poca crisi encara tenim!

7 de juliol de 2011

Moritz

Si fos un malalt, l'idioma català hauria d'estar a la UVI, ja que avui en dia, costa molt fer vida normal en català. I no parlo de Perpinyà o de València, sinó del mateix Baix Llobregat o el Barcelonès. Només cal parar l'orella per comprovar el què parla la gent i te n'adones que l'espanyol guanya per golejada, especialment el dialecte garrulès, que es veu que està en plena efervescència. Què vols, la moda és la moda i la massa s'hi apunta a la massa.
Fins i tot, l'Europa que abans se'n deia de les nacions i avui no és més que un conglomerat d'interessos dels estats que la formen, també s'ha apuntat al linxament del català, a veure si s'aconsegueix que s'extingeixi d'una vegada aquesta manera de parlar tan rara que tenen alguns catalans. Avui  07 de juliol sortia la notícia de la directiva aprovada aquest dimecres pel Parlament Europeu que posa en perill l'ús del català en els productes comercials al permetre a l'Estat que pugui impedir l'etiquetatge exclusiu en la llengua pròpia de Catalunya. Una clatellada més al dèbil, que aquest no piula!
Per això, que una empresa privada tingui el valor d'anar en sentit contrari a la multitud i a la política de baixa estopa, sempre és d'agrair. És el cas de la cervesera catalana Moritz, que ha enviat una ampolla de cervesa etiquetada només en català a cadascun dels diputats del Parlament Europeu, per reivindicar "el dret d'etiquetar en la llengua pròpia de Catalunya". Quan he arribat a casa, el primer que he fet ha estat obrir la nevera i prendre una bona cervesa, evidentment Moritz, mentre pensava que mentre visqui, mantindré en vida el meu idioma que és el català.
Por lo tanto, hablaré en catalán para que todo el mundo me entienda!

27 de febrer de 2011

La Vanguàrdia amb accent

Diuen que mai és tard si s'arriba d'hora, només han hagut de passar 130 anys, però per fi, La Vanguardia també serà en català a partir del maig d'aquest any, segons ha anunciat avui el Comte de Godó. Fa tants anys que havia esperat aquesta notícia -perquè no ens enganyem, la seva qualitat periodística és indiscutible-, que els meus referents periodístics han hagut de ser uns altres amb més sensibilitat envers la meva llengua, com per exemple l’AVUI i recentment l’ARA. Per cert, quina coincidència més sospitosa, que això passi poc després del naixement del diari ARA, com si tinguessin por a perdre mercat...
En fi, benvinguda aquesta nova orientació d'aquest prestigiós diari, que no fa més que certificar que les crisis, també aporten coses positives.
-----
PD. Per consultar la programació televisiva, reconec que, actualment, la millor opció és la de La Vanguardia (graella TV). Amb un cop d'ull, pots comparar les diferents ofertes televisives i també consultar ràpidament de què van les pel·lícules.