Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esqueles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esqueles. Mostrar tots els missatges

1 d’octubre de 2014

Epitafis / Esqueles

  • Aquí jeu la meva dona, com sempre freda (làpida de Julia Pancracia).
  • Bona nit estimats. Us veuré demà. [Noel Coward]
  • Cony mira, es mou!
  • Difícilment passarà a millor vida (Jordi Bosch, fent broma).
  • En el meu funeral vull que posin Paquito el Chocolatero. Ja n'estic cansat del Cant dels Ocells.
  • Escopiu sobre aquesta tomba, perquè aquí jau Baruch Spinoza (escrit per algun dels seus enemics, jueus, catòlics o calvinistes que va tenir el filòsof i mestre de la serenitat).
  • Ha valgut la pena.
  • Ja us vaig dir que no em trobava bé.
  • Jo aspiro a que la meva esquela digui "no passa a millor vida".
  • L'última frase que voldria dir és "No tinc més remei que morir-me, perdonin les molèsties" (Josep Maria Espinàs).
  • Me'n vaig per sempre.
  • No em truqueu que no tindré cobertura.
  • Si no he viscut més, és perquè no m'ha donat més temps (Marques de Sade).
  • Tot el món ha de morir, però sempre vaig creure que en el meu cas es faria una excepció (William Saroyan).
  • Va morir viu.
  • Visc (Calígula, emperador romà).
El que va ser president de Xile, Salvador Allende, ho va aconseguir al tercer intent. Com que tenia tanta vocació presidencial com sentit de l’humor, de jove, ja s’havia escrit el seu propi epitafi: “Aquí yace Salvador Allende, futuro presidente de Chile.” Genial. Vist ara, la cosa desprèn una inefable tristesa perquè el lector sap prou bé que, al socialista Allende, la presidència li va costar la vida per l’infame cop d’estat d’un militar cruel de nom ridícul: Pinochet.
El que va ser president de Xile, Salvador Allende, ho va aconseguir al tercer intent. Com que tenia tanta vocació presidencial com sentit de l’humor, de jove, ja s’havia escrit el seu propi epitafi: “Aquí yace Salvador Allende, futuro presidente de Chile.” Genial. Vist ara, la cosa desprèn una inefable tristesa perquè el lector sap prou bé que, al socialista Allende, la presidència li va costar la vida per l’infame cop d’estat d’un militar cruel de nom ridícul: Pinochet.