Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estat espanyol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estat espanyol. Mostrar tots els missatges

11 de febrer de 2021

Sàtrapes ibèrics

La història és testimoni de la quantitat de descentrats, pertorbats i psicòpates que han ocupat càrrecs de responsabilitat i l'afectació causada en la humanitat.
Hi ha però petits càrrecs amb responsabilitat en diversos àmbits que no passaran a la història perquè no estan a l'alçada d'un Calígula, Hitler o el Negan Lucille de Walking Dead, però que déu n'hi do el mal que arriben a fer al sentit comú en concret i a la societat en general. I no puc ser més clar perquè sóc un europeu del sud a mà esquerra.
En fi, hem de sobreviure als sàtrapes de torn i alegrar-nos-en perquè com diu la dita, no hi ha mal que cent anys duri.

3 d’agost de 2020

El rei fuig

No acostumo a enllaçar notícies d'actualitat i menys de la premsa amiga del poder establert. Però el morbo m'ha pogut i no he pogut evitar xafardejar el titular d'avui del màxim exponent de la premsa monàrquica. I com era d'esperar no m'ha sorprès: el text del titular és de cotofluix, sense cap substància, sembla que el pare de l'actual rei se'n vagi voluntàriament de viatge o de vacances i no pas pressionat per les acusacions de corrupció, evidentment denunciades des de fora d'Espanya.
En tot cas, me n'alegro que aquest personatge imposat pel dictador Franco marxi per la porta del darrere, ben lluny i per sempre.


Ave Madrid-Tenerife

L’estat espanyol ha rebut 140.000 milions d’euros dels fons europeus. 
Ara sí, tenim l'AVE Madrid-Tenerife més a prop que mai!

13 d’abril de 2020

Injustícia espanyola

Quan penso en la sentència pel cas de la Manada, el despropòsit del canvi de criteri del TS de l'impost de les hipoteques, l'espectacle de la renovació del CGPJ i l'arbitrària utilització de la presó provisional per castigar els polítics catalans abans de la sentència...
Realment, se'm fa molt difícil creure en aquesta mena de justícia espanyola!

Exemple de justícia justa

Quan un jugador de futbol lesiona a un altre, hauria de quedar sense jugar els mateixos partits que el lesionat.
Quan un jutge s'equivoca i empresona a persones innocents, hauria de pagar l'error anant ell o ella a la presó el mateix número de dies que els innocents castigats.
[@xsalaimartin]

12 d’abril de 2020

Pidolaires crònics

Tot el que una persona rep sense haver treballat per obtenir-lo, una altra persona haurà d’haver-ho treballat, però sense rebre'l. El Govern no pot donar res a algú, si abans no li ha tret a algú altre.
Quan la meitat de les persones arriben a la conclusió de què elles no han de treballar perquè l'altra meitat està obligada a fer-se càrrec d'elles, i quan aquesta altra meitat es convenç de què no val la pena treballar perquè algú els traurà el que han aconseguit amb el seu esforç, això, amic meu, és la fi de qualsevol nació. No es pot multiplicar la riquesa dividint-la. 
[Dr. Adrian Rogers, 1931]


31 de març de 2020

Fals cosmoplita

Un cosmopolita és algú que no té fronteres perquè està per damunt de qualsevol nació o estat, en aquest cas el seu passaport hauria de dir que és ciutadà del món. Com que no pertany a cap territori en concret, no participa en cap plebiscit electoral, és completament imparcial davant les seleccions esportives i tampoc té cap bandera ni celebra cap diada nacional. Li és ben bé igual la monarquia o la república i no té cap predilecció per cap país del món perquè els considera tots iguals.
Així, quan alguna persona es presenta com a cosmopolita, arrufo el nas perquè ja sé quin peu calça i el que en realitat està dient és que és més espanyol que la cabra de la legió.




30 de març de 2020

La farsa constitucional

Si el 100% dels catalans estiguessin a favor de la independència, això no tindria cap conseqüència pràctica des del punt de vista legal. Serien 48 diputats de 350 i 24 senadors de 265.
Per canviar la Constitució, únic procediment legal que ofereix Madrid, es necessiten 233 diputats i 177 senadors, unes noves eleccions i, després, la nova cambra hauria de revalidar la reforma.
No hi ha, doncs, un camí legal a recórrer. La superior demografia castellana imposa la seva llei.

20 de novembre de 2019

Poema al dictador Franco

Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t’havia d’haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d’un arbre al fons d’algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.

Però l’has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

[Poema de Joan Brossa dedicat al dictador Franco el dia que va morir 20 de novembre de 1975]

3 de setembre de 2019

Argument de l'estat contra l'ordinalitat

Un altre argument utilitzat és que no es pot aplicar el principi d'ordinalitat perquè atempta contra la igualtat. El problema és que es confon equitat amb igualtat. Segons el diccionari, l'equitat és la disposició a donar a cadascú el que es mereix. En canvi, la igualtat es defineix com la condició d'ésser igual una cosa a una altra, d'ésser iguals dues o més coses. Un sistema de finançament equitatiu no significa igual per a tothom.

9 de juliol de 2019

Spain is different

En comptes de proposar un projecte engrescador per a tothom, almenys una part de la classe dirigent espanyola es dedica a lliurar una batalla interna contra uns espanyols.
Ara toca els independentistes. Abans van ser el maçons, els rojos, els feixistes, els carlins, els liberals, els afrancesats, els moriscos i els jueus. 
Es tracta d'una peculiar constant de la història d'Espanya, i potser la raó profunda per la qual aquest país sembla condemnat a una permanent decadència.
[Miquel Puig]

30 de juny de 2019

Les tortures a Espanya

El caigut en desgràcia Luis Roldán en una entrevista del 2013 on Juan José Millás li demanava si havien existit tortures –"Bien, si no somos hipócritas uno tiene que entender que, si detienes a un señor que ha matado a 23 personas y lo interrogas y confiesa, ¿qué es lo que le ha hecho confesar? Ha habido golpes, presiones físicas que no dejan huella, pero que puedes pensar que se producen. Presiones psíquicas, también. ¿Alguien se cree que declaran lo que declaran sin coacciones?"– i les memòries, amb fragment colpidor, d’un exdelegat del govern socialista al País Basc entre 1994 i 1996. Lopez Agudín narrava un brífing de coordinació antiterrorista a Gasteiz: "La reunión gira en torno al dilema de si es posible o no seguir trabajando con red". La "red" no era res més que "el eufemismo que se emplea para designar los malos tratos y la tortura". Quan algú els digui que aquí no s’ha torturat, citin qualsevol dels tres, sisplau.
[David Fernàndez]

22 de maig de 2019

Qui vol treballar per acabar sent espoliat?

El sistema de transferències espanyol inverteix el rànquing en renda disponible de les autonomies: Catalunya passa a tenir menys, després d'impostos i transferències, que altres comunitats que eren més pobres abans de pagar impostos. Aquest resultat, més radical que el comunisme més igualitari, és injust (no conec cap teoria de la justícia que el legitimi) i ineficient.

12 d’abril de 2019

Lemas para una revolución

Una selección de los lemas, frases y pancartas surgidas de las protestas que se iniciaron el 15M,
que más han llamado la atención a los ciudadanos
  1. No somos antisistema, el sistema es anti-nosotros.
  2. Me sobra mes a final de sueldo.
  3. No hay pan para tanto chorizo.
  4. ¿Dónde está la izquierda? al fondo, de la derecha.
  5. Si no nos dejáis soñar, no os dejaremos dormir.
  6. Se alquila esclavo económico.
  7. Se puede acampar para ver a Justin Bieber pero no para defender nuestros derechos.
  8. Error 404: Democracia not found.
  9. Error de sistema. Reinicie, por favor.
  10. Esto no es una cuestión de izquierda contra derechas, es de los de abajo contra los de arriba.
  11. Vivimos en un país donde licenciados están en paro, el presidente de nuestro gobierno no sabe inglés... y la oposición tampoco.
  12. Mis sueños no caben en tus urnas.
  13. Políticos: somos vuestros jefes y os estamos haciendo un ERE.
  14. Nos mean y dicen que llueve!
  15. No falta el dinero. Sobran ladrones.
  16. ¿Qué tal os va por España? Pues no nos podemos quejar. O sea, que bien ¿no? No, que no nos podemos quejar.
  17. No es una crisis, es una estafa.
  18. No apagues la televisión... Podrías pensar.
  19. Tengo una carrera y como mortadela.
  20. Manos arriba, esto es un contrato.
  21. Ni cara A, ni cara B, queremos cambiar de disco.
  22. Rebeldes sin casa.
  23. Democracia, me gustas porque estás como ausente.
  24. Nosotros buscamos razones, ellos victorias.
  25. Cuando los de abajo se mueven, los de arriba se tambalean.

10 d’abril de 2019

Acudit de Turquia (aplicable a Espanya)

Un pres s'apropa a la biblioteca de la presó i demana un llibre. 
El bibliotecari li respon: no tenim el llibre però tenim l'autor.

28 de gener de 2019

La repressió de l'1-O

¡¡¡No oblidem, no perdonem!!!

Actualment Espanya és l'únic país que té presos polítics i exiliats
 on la policia carrega contra la gent que portava una butlleta a la mà perquè volia votar.


Després de l'1O la societat catalana ha patit un trauma: ha sigut maltractada, ha descobert la naturalesa d'aquest estat autoritari, ha sentit i sent l'odi dels polítics i de bona part de la població espanyola i ha patit la violència d'aquest estat. 
La ferida emocional i moral és tan profunda que la cicatriu serà per sempre.

Spanish Police. 
400 Videos of the Repression lived in Catalonia 
by the Spanish Police in the Referendum of October 1, 2017:


6 de febrer de 2018

Absurd del polític espanyol

El personatge polític espanyol de torn (sigui del PP o del PSOE), que s'enfila a una caixa de sifons i proclama:
-- “Us construiré un pont per poder creuar el riu”.
I quan li deien “És que no tenim riu”, la resposta era:
-- “Doncs us construiré un riu”.
Aquest acudit podria ser tan real com voler fer passar el corredor mediterrani per Madrid.

3 de febrer de 2018

1984 ha arribat

1984 és la novel·la política de futur-ficció escrita per George Orwell publicada 25 anys abans (1949). Es tracta d'una distopia en la qual un Estat omnipresent, encarnat en una dictadura totalitària encapçalada pel seu líder, el Gran Germà, reforça un conformisme absolut entre els ciutadans, i cerca la supressió de la seva identitat mitjançant un control absolut de l'individu. Així doncs, no existeix llibertat de cap tipus per als ciutadans, ni tan sols llibertat de pensament privat.
El control de la societat es porta terme a través de la Policia del Pensament (inspirada en la Gestapo i la NKVD). Aquesta organització arrestava els ciutadans que "pensen" en coses contràries a l'Estat. Per facilitar el control, aquesta policia utilitza micròfons pels carrers i unes telepantalles també amb micròfon integrat per escoltar el que diu la gent. Era obligat tenir aquesta mena de telepantalles a casa i a les oficines. El crim de pensament era el més greu de tots i es castigava amb el segrest i tortura, i en última instància, si l'individu es resistia, se'l portava a l'anomenada Habitació 101 on el criminal era tancat definitivament.
La delinqüència comuna era molt estesa però com que no afecta l'Estat, es permet. L'únic col·lectiu que estava una mica lliure del control de la Policia del Pensament era el proletariat (anomenats proles: posseïen llibertat intel·lectual perquè estaven desproveïts d'intel·lecte. L'obejctiu era mantenir el fervor al Gran Germà i evitar ser enderrocat.
Quina gran similitud amb l'actual situació viscuda a Espanya: la repressió del pensament han començat a Catalunya i ja tenim exiliats i presos polítics tancats en les habitacions 101 d'avui. Els proles (que només miren les televisions o llegeixen premsa espanyola) no pensen i ja els està bé. Espanya té un problema i gros. I Europa també.

9 de novembre de 2017

Pàgines grogues

Apa, tornem-hi, som al 2017 i avui m'han tornat a deixar a la bústia el llibret de “Páginas Amarillas”. Tal qual la rebo, la llenço directament al contenidor de paper, després de retirar-li l’envoltori de plàstic. Imaginem el seu repartiment massiu i tot el cost que suposa la seva logística que acabaran com en el meu cas a la brossa...
No recordo l'última vegada que vaig necessitar consultar alguna cosa d'aquest llibret, però juraria que devia ser en el segle passat, concretament abans de l'Olimpíada de Barcelona. La veritat és que, tenint un smartphone, no té cap sentit consultar aquesta guia obsoleta. ¿Encara queda algú que pensi en aquest llibret i no pas en Internet quan necessita informació? El correu electrònic va substituir el fax i l'edat de pedra es va acabar perquè van descobrir les propietats dels metalls. Es diu evolució.
Llavors la gran pregunta és, ¿per què es continua amb aquest anacronisme? Alguna possible justificació es trobaria probablement en respondre la locució llatina “cui bono” o altrament dit preguntar-se, ¿qui se'n beneficia?