Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fal·làcies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fal·làcies. Mostrar tots els missatges

18 d’abril de 2020

Principis de la propaganda de Goebbels

  • Principi d'unanimitat. Crear una falsa sensació d'unanimitat. Fer que les víctimes de la propaganda tinguin la sensació de pensar com tot el món. Les idees bàsiques de la propaganda han de ser interioritzades tan profundament que es converteixin en idees indiscutibles.
  • Principi de transfusió. És important construir la propaganda sobre els odis i prejudicis existents en els pobles.
  • Principi del silenci. Mai parlar d'assumptes sobre els que no es té argument, els errors greus propis o les notícies que afavoreixin l'adversari.
  • Principi de la versemblança. Construir una informació tot agrupant informacions i fets dispersos no relacionats.
  • Principi de renovació. És necessari produir informacions amb tal periodicitat que quan l'adversari respongui, el públic estigui ja interessat en una altra cosa. Aquest soroll no permet el desenvolupament d'una discussió racional.
  • Principi d'orquestació. Si una mentida es repeteix suficientment, acaba per convertir-se en veritat. La propaganda ha de limitar-se a un número petit d'idees i repetir-les incansablement, presentar-les una i una altra vegada des de diferents perspectives, però sempre convergent sobre el mateix concepte.
  • Principi de vulgarització. La propaganda ha de ser simple per a què el poble ras pugui assimilar-la amb facilitat. Tota propaganda ha de ser popular, tot adaptant el seu nivell al menys intel·ligent dels individus als quals va adreçada. Quant més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l'esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen gran facilitat per oblidar.
  • Principi d'exageració i desfiguració. Exagerar qualsevol error de l'adversari, deformar-lo i presentar-lo com una amenaça, encara que sigui anecdòtic. L'exageració és sempre més creïble que la veritat.
  • Principi de la transposició. Tirar sobre l'adversari els nostres propis defectes i errors.
  • Principi del mètode de contagi. És necessari reunir als adversaris en una sola categoria general que els englobi.
  • Principi de simplificació. Adoptar una única idea, un únic símbol (la bandera, la pàtria, la nació, la llibertat), conceptes simples i als que no sigui fàcil oposar-se. L'enemic, igualment, ha de ser reconegut sota una sola etiqueta.

I si...

Nor­mal­ment tots els “i si...” acos­tu­men a ser nega­tius o pes­si­mis­tes o tren­ca­dors d’expec­ta­ti­ves. Tots. Mai no donem gaire espai per als “i si...” en posi­tiu o amb pos­si­bi­li­tats l’èxit, i aquest és el senyal més inequívoc de la seva fal­se­dat i toxi­ci­tat: perquè és impos­si­ble, del tot impos­si­ble, que tot surti mala­ment. És una hipòtesi, de fet, alta­ment impro­ba­ble. Però sem­bla men­tida com ens hi aga­fem, nor­mal­ment a causa de la por o bé del des­co­nei­xe­ment.

17 d’abril de 2020

Manipuladors de la realitat

El retrovisor mostra i emmarca només una part de la realitat que hi ha al darrere el cotxe. Alguns vehicles en tenen dos o tres o més, per tenir més trossets de realitat retallada (...). Per cobrir adequadament la seva funció, els retrovisors han d'estar nets i ben orientats cap al punt que més convé al conductor, tant per mostrar el que li cal com per ser còmodament accessibles a la seva vista.
[És una citació del recomanable llibre Aicnàlubma, de Joaquim M. Puyal i Ortiga, editat per Columna]

Titular amb interrogatiu

Si el titular fa una pregunta, prova de respondre no. 
«Hem trobat el remei de la sida?»
 No. 
Si no, ho hauries escrit sense interrogant.
[Andrew Marr, director del britànic The Independent]

16 d’abril de 2020

La fal·làcia de l’objectivitat

L'objectivitat és humanament impossible: estem condemnats a una perspectiva i, encara que recollíssim diverses experiències o punts de vista, no tindríem una visió objectiva, sinó més aviat un cúmul de subjectivitats.

9 d’abril de 2020

Principi d'exageració i desfiguració

Exagerar qualsevol error de l'adversari, deformar-lo i presentar-lo com una amenaça, encara que sigui anecdòtic. L'exageració és sempre més creïble que la veritat.
[Els principis de la propaganda de Goebbels]

6 d’abril de 2020

Estafa dels taps d'ampolla

Després d’una extensa investigació, l’Associació Americana Contra el Càncer ha conclòs que els taps de les ampolles de plàstic per al programa de quimioteràpia són un engany.
Sí, a hoax, un engany.

28 de gener de 2018

Regla dels 5 segons

És aquell mite que assegura que si et cau un tros de pa al terra durant cinc o menys segons ens el mengem, però si fa més estona no, pensant que els microbis són més lents que nosaltres...

12 de gener de 2018

Decàleg de la lògica

  1. No atacaràs la persona, sinó l'argument (Ad hominem)
  2. No mal interpretaràs o exageraràs l'argument d'una persona per debilitar la seva postura (Home de palla)
  3. No prendràs una petita part per representar el tot (Generalització apresurada o Secundum quid)
  4. No intentaràs demostrar una proposició suposant que una de les premisses és certa (Petitio principii)
  5. No asseguraràs que alguna cosa és la causa simplement perquè va passar abans (Post hoc ergo propter hoc)
  6. No reduiràs una discussió només a dues possibilitats (Fals dilema)
  7. No afirmaràs que per la ignorància d'una persona, una afirmació ha de ser vertadera o falsa (Ad ignorantiam)
  8. No deixaràs caure la càrrega de la prova sobre aquell que qüestiona una afirmació (Onus probandi)
  9. No assumiràs que "això" segueix "allò" quan no existeix connexió lògica alguna (Non sequitur)
  10. No assumiràs que una afirmació per ser popular ha de ser certa (Argument ad populum)

Fal·làcia non sequitur

No assumiràs que "això" segueix "allò" quan no existeix connexió lògica alguna
(Non sequitur)

Es tracta d'un raonament inconseqüent en què la conclusió no es dedueix de les premisses.
Aquest argument té la següent forma:
  1. Si A, llavors B
  2. B
  3. Per tant, A
Exemple (sil·logisme equivocat):
  1. Si sóc humà, llavors sóc mamífer.
  2. Sóc mamífer.
  3. Per tant, sóc humà.
Encara que les premisses són vertaderes, la conclusió pot ser falsa, perquè no tots els mamífers són humans.

Un exemple més evident (petició de principi):
  1. Si sóc a Barcelona, llavors sóc a Catalunya
  2. Sóc a Catalunya
  3. Llavors, sóc a Barcelona
Encara que és correcte que Barcelona està a Catalunya, no sempre que sóc a Catalunya estic a Barcelona.

Fal·làcia de l'onus probandi

No deixaràs caure la càrrega de la prova sobre aquell que qüestiona una afirmació
(Onus probandi)

L'onus probandi (càrrega de la prova) assenyala qui està obligat a provar un dret determinat davant dels tribunals. El fonament de l'onus probandi radica en el vell aforisme de dret que expressa que
 "allò què és normal es presumeix, allò què és anormal es prova". 
Per tant, qui trenca l'estat de normalitat, ha de provar-ho ("affirmanti incumbit probatio": a qui afirma, incumbeix la prova).
En el Dret penal, l'onus probandi és la base de la presumpció d'innocència de qualsevol sistema jurídic que respecti els drets humans i significa que tothom és innocent fins que no es demostri la seva culpabilitat. Ha de ser qui acusa que ha de demostrar-ho i l'acusat no ha de demostrar la seva innocència, ja que d'ella es parteix.

Fal·làcia del fals dilema

No reduiràs una discussió només a dues possibilitats
(Fals dilema)

Es dona quan es presenten dos punts de vista com les úniques opcions possibles, quan en realitat n'hi han més alternatives que no han estat considerades. Normalment les dues possibilitats se simplifiquen amb les més extremes.
Exemples:
  • No hi ha esquerra o dreta, només tirania o llibertat.
  • Si el president Puigdemont no pot ser investit pel Parlament, s'hauran d'anar a unes noves eleccions.
Per rebatre aquesta fal·làcia, cal enumerar de forma clara les altres opcions.

24 de desembre de 2016

Fal·làcia ad misericordiam

Consisteix en apel·lar a la compassió, la simpatia o altra emoció relacionada per tal que l'argument sigui acceptat.
Exemples típics:
  • Si us plau agent, no em posi la multa que no podré arribar a final de mes.
  • Professor, si em suspèn, els meus pares em castigaran i no podré sortir en un mes.

23 de desembre de 2016

Fal·làcia ad conditionallis

Fal·làcia que es dóna quan l'argument està condicionat a una suposició que no ha passat. Dit d'una altra manera, d'especular sobre què hauria passat si... És fàcil trobar-ne en els títols dels periòdics.
Per exemple: què hagués passat si no haguessis vingut?

21 de desembre de 2016

Fal·làcia ad antiquitatem

És una fal·làcia lògica, també anomenada apel·lació a la tradició, que es dóna quan una tesi és proclama correcta perquè així s'ha considerat durant molt de temps.
Per exemple, dir "això que faig és correcte perquè sempre s'ha fet així".

18 de desembre de 2016

Fal·làcia ad verecundiam

Un tipus de fal·làcia lògica que consisteix en basar la veracitat o la falsedat d'una afirmació apel·lant a l'autoritat, fama o prestigi de la persona que la realitza (magister dixit).
Per exemple, creure que tot el que està publicat a Viquipèdia és veritat. O per què ho diu La Vanguardia (bé, poder no és el millor exemple).

17 de desembre de 2016

Fal·làcia ad nauseam

És un tipus de fal·làcia adreçada a les emocions en el que les persones creuen falsament que una afirmació és certa quantes més vegades l'hagi escoltat. La manca d'arguments vàlids o proves d'una afirmació se supleix amb la repetició constant fins a la nàusea.
En política es coneix com el Principi d'orquestació, un dels principia de propaganda de Goebbels que diu que si una mentida es repeteix suficientment, acaba per convertir-se en veritat. Com a mínim, alguna cosa queda.
Un exemple seria la intenció del govern espanyol de fer creure que vol dialogar amb el govern català perquè ho repeteixen constantment, però en realitat és mentida.

Fal·làcia ad populum

No assumiràs que una afirmació per ser popular ha de ser certa
(Argument ad populum)

Fal·làcia dirigida al poble provocant emocions. És un raonament demagògic que conclou falsament que una premissa ha de ser verdadera perquè moltes persones ho creguin així. Si una opinió individual pot ser incorrecta, la mateixa opinió de moltes persones també pot ser-ho. Que un argument sigui verdader o falç no depèn del nombre de persones que hi creguin.
És una fal·làcia molt utilitzada en publicitat i en política on es recorre sovint la manipulació de les masses per vendre el seu producte.

Exemples:
- El PP és el millor partit polític, tanta gent que l'ha votat no pot estar equivocada.
- Aquest restaurant és boníssim, hi va molta gent.


14 de desembre de 2016

Fal·làcia ad ignorantiam

No afirmaràs que per la ignorància d'una persona, una afirmació ha de ser vertadera o falsa
(Ad ignorantiam)

Consisteix en afirmar que una premissa és verdadera o falsa pel fet que no es pot demostrar el contrari, quan en realitat, que no es pugui demostrar el contrari només significa que no es pot demostrar, no que sigui verdader o fals.
Els que argumenten d'aquesta manera no basen el seu argument amb el coneixement, sinó amb la ignorància del coneixement. I la manera de rebatre aquesta fal·làcia és amb la frase "l'absència de prova no es prova d'absència" (principi de suficiència).
Un exemple molt clar seria sobre l'existència de Déu: no es pot provar que Déu no existeixi, per tant, Déu existeix; o a l'inrevés, no es pot provar que Déu existeixi, per tant no existeix.
Un altre modalitat és l'anomenada fal·làcia de quietisme o de reserva (qui calla, atorga), per exemple, suposar que si ningú es queixa, és perquè tothom està satisfet.