Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Filosofies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Filosofies. Mostrar tots els missatges

10 de gener de 2021

Kaizen

Al Japó hi ha un concepte anomenat kaizen que es pot traduir com "millora constant". És una manera de fer canvis de mica en mica per evita la por o l'estrès. En aquest cas, per millorar la teva vida, pregunta't: "Quin petit canvi podria fer demà que faria la meva vida una mica millor?". Qualsevol cosa, tant se val si és petita. Posa't les expectatives tan baixes que siguin molt fàcils de complir. L'experiència ens ensenya que funcionen millor deu petites coses que una gran solució.

I demà fes-te la mateixa pregunta i així durant un mes. Veuràs que les petites accions tenen un impacte positiu potencial a la teva vida. Com diria el filòsof capità Enciam, "els petits canvis són poderosos".

[Font: El mètode Bullet Journal]

8 de juny de 2020

Les quatre lleis de l'espiritualitat

A la Índia existeix l'ensenyament popular de les quatre lleis de l'espiritualitat, que són les següents:
  1. La persona que arriba és la persona correcta.
  2. El que succeeix és l'única cosa que podia haver succeït.
  3. En qualsevol moment que comencis és el moment correcte.
  4. Quan alguna cosa acaba, acaba.

19 d’abril de 2020

Què és la veritat?

A l’Evan­geli de sant Joan, Jesús diu davant Pilat que Ell ha vin­gut al món per a donar tes­ti­moni de la Veri­tat. Ales­ho­res el gover­na­dor romà li pre­gunta: I què és la Veri­tat? I allò més interes­sant de la con­versa és que Jesús no va res­pon­dre (Jn 18, 37-38).

És lícit matar el tirà?

 La filosofia clàssica ja va contestar fa segles que sí

18 d’abril de 2020

Tot és relatiu

Si fos així tot el que és relatiu seria relatiu! Això obre la porta a la veritat absoluta...
Em sembla que diem que "tot és relatiu" per comoditat: evitem pensar i prioritzar. Però és molt difícil que mai valorem de la mateixa manera Atila i Francesc d'Assís, oi?
[Aurelio Arteta, filòsof]

Els àngels de Blake

William Blake, un precursor del romanticisme, quan tenia nou anys va arribar a casa dient que havia vist una colla d’àngels a l’arbre del jardí. Els seus pares (era el segle divuit, el segle de la racionalitat) el van renyar severament: “Nen, no diguis mentides!” Però la seva visió, era part de la seva realitat i la força visionària dels romàntics va tenir una influència decisiva en les “realitats” del segle dinou.

Les millors preguntes són les que no tenen resposta

Exemples:
  • Qui som?
  • D'on venim?
  • Cap a on anem?
  • Com sabem el que creem que sabem?
  • Per què creem el que creem?
Són només algunes preguntes que ens portaran a respostes que donaran lloc a noves preguntes. I la pròxima resposta donarà lloc a la pròxima pregunta i així successivament.

14 d’abril de 2020

Aurea mediocritas

El "daurat punt mitjà" és una expressió llatina emprada en la filosofia de l'antiguitat per a referir-se al desitjable punt mitjà entre els dos extrems de la conducta.

11 d’abril de 2020

Preguntes sense resposta

Qui som?
D'on venim?
A on anem?
Com sabem el que creiem que sabem?
Per què creiem el que creiem?


Teoria del contracte social

Segons Rousseau fa referència al pacte que s'estableix entre els ciutadans i l'estat, en què els primers assumeixen uns deures a canvi que el segon els garanteixi uns drets. L'estat protegeix la ciutadania.

8 d’abril de 2020

El contracte social de Rousseau.

Fa referència al pacte que s'estableix entre els ciutadans i l'estat, en què els primers assumeixen uns deures a canvi que el segon els garanteixi uns drets. L'estat protegeix la ciutadania.


5 d’abril de 2020

La idea del Yin i el Yang

Cada ésser, objecte o pensament és una unitat composta per dues facetes o "forces"; cada cosa té un complement del qual depèn per a poder existir i que, alhora, es troba en el seu propi interior. Aquestes dues forces són dinàmiques, atraient-se (quan són de natura oposada) i repel·lint-se (quan són de la mateixa natura) constantment. Això implica que no existeix res a l'estat pur ni en absoluta quietud, sinó que tot es transforma contínuament; la sola realitat existent és el canvi. Per exemple, qualsevol idea pot ser considerada com el seu contrari si se la mira des d'un altre punt de vista o, encara, tota idea acabarà convertint-se o engendrant el seu contrari.
[Viquipèdia]

El taijitu, símbol de Yin i Yang

28 de març de 2020

Argument formal i informal

Un argument formal és un raonament per justificar o refutar una proposició que té com a qualitats fonamentals la consistència (que no es pot contradir) i la coherència (estructura textual). I un argument lògic seria un conjunt de premisses seguides per una conclusió. Exemples:
  1. Si fa Sol, llavors és de dia.
  2. Fa Sol.
  3. Per tant, és de dia.
  1. Si no és divendres, llavores és dijous.
  2. No és divendres.
  3. Per tant, és dijous.
  1. Tots els planetes giren al voltant del Sol.
  2. Mart és un planeta.
  3. Per tant, Mart gira al voltant del Sol.
Com es pot comprovar, per a què l'argument sigui deductivament vàlid no és necessari que les premisses o la conclusió siguin verdaderes, únicament requereix que la conclusió sigui una conseqüència lògica de les premisses. Si aquestes són verdaderes, llavors la conclusió també ho és. En aquest cas, l'argument vàlid es diu que és sòlid.

L'argumentació informal té a veure amb la persuasió (capacitat d'influir en les persones) per convèncer a algú d'alguna cosa. El discurs persuasiu té per objectiu que l'altra persona actuï de la forma que el discurs proposa. Es tracta doncs de dirigir la voluntat i moure cap a l'acció en un determinat sentit per aconseguir alguna finalitat. Aquesta persuasió s'aconsegueix a través d'arguments emocionals (missatge emocional, estètica, fama, poder, etc.), tant o més que cognoscitius (el missatge racional), així com les característiques del receptor (edat, intel·ligència, autoestima, ansietat...). Hi ha una mescla de coneixement i d'interès. Es juga amb la equivocitat (repetició de paraules amb diferent significat) que ofereix la retòrica sense necessitat de mentir. 
L'exemple més típic seria el discurs polític, la religió o la propaganda comercial.



5 de febrer de 2020

29 de juny de 2018

Fatalisme

El fatalisme és la creença en el determinisme dels esdeveniments, dirigits per causes independents de la voluntat humana. Tot el contrari del lliure albir.
La doctrina fatalista per excel·lència és l'estoïcisme quan afirma que el destí no és altra cosa que la cadena causal dels esdeveniments. Una immoralitat. Podríem reduir a l'absurd aquesta negació de la responsabilitat humana de la següent manera: un assassí podria al·legar la boutade de que el verdader culpable ha estat Déu i el destí.
No obstant, Ciceró va aclarir que encara que l'ésser humà no pot modificar el curs dels esdeveniments que li afecten, sí que té la llibertat en la manera com reacciona i els acull.

28 de maig de 2018

Diferència entre judici analític i judici sintètic

Per a Kant, "pensar" és "jutjar", en aquest sentit, un judici és un subjecte unit a un predicat. Per exemple, "La mar és blava" seria un judici analític perquè el predicat no està en contradicció amb el subjecte. 
En canvi, si diem "Totes les coses pesen", seria un judici sintètic, no comprovat, ja que a través del subjecte no es pot deduir el predicat. 
Conclusió: és evident que els judicis sintètics són els que fan avançar el coneixement.

1 de febrer de 2018

Principi de reciprocitat

En filosofia política contemporània, les societats són considerades com aventures cooperatives d’individus que s’ajuden i intenten garantir-se certs drets i benestar mútuament a través de la distribució dels beneficis i dels costos de viure en societat.
Un dels principis més essencials que fonamenten aquesta convivència com un requisit moral és el principi de reciprocitat. El filòsof americà John Rawls (1921-2002), pare de tota una tradició de pensament molt rellevant avui dia anomenada liberal-igualitarisme, és un dels grans teòrics d’aquest principi. 
Un principi que vindria a dir: ‘tots els beneficis i costos de viure en societat s’han de distribuir igualitàriament, excepte quan no fer-ho suposi un avantatge per a tothom’.
Resumidament, es tracta d'assumir que un farà coses pels altres i que aquests respondran en una mesura similar, encara que no sigui immediatament. És el que en castellà dirien "hoy por mi, mañana por ti".

31 de desembre de 2017

Com ser una persona estoica

Segons el diccionari, una persona estoica ve definida com algú que no es deixa portar pels sentiments. Per als estoics, l'ataràxia és una disposició d'ànim que permet assolir l'equilibri emocional gràcies a la disminució de les passions i desitjos i a la fortalesa davant de l'adversitat. És, per tant, tranquil·litat espiritual, pau interior i impertorbabilitat.

De manera resumida podríem dir que és aquella persona que no s'immuta per res, que és capaç de treure ferro de tort. Però els crítics dirien que és una persona que ha caigut en l'ascetisme (o en el llenguatge actual passotisme), algú amb una actitud que et pot portar a la soledat. La idea de la impertorbabilitat total o autarquia (la persona que només es val per ella mateixa). De fet, Sèneca va ser obligat a suïcidar-se a la banyera i ho va fer com no, impertorbable com a exemple del gran estoic que era.

En general però, l'estoïcisme és un corrent filosòfic i per tant de forma de vida que ens inculca idees de disciplina i autocontrol, de ser actiu enfront de la passivitat, de ser millors cada dia i més pràctics, tot això en definitiva per ser més feliços. Per als estoics, l'ataràxia és una disposició d'ànim que permet assolir l'equilibri emocional gràcies a la disminució de les passions i desitjos i a la fortalesa davant de l'adversitat. És, per tant, tranquil·litat espiritual, pau interior i impertorbabilitat.

La regla bàsica número u de l'estoïcisme, en general, és "preocupat només del que depèn de tu". Clar que aquesta idea portada a l'extrem ens podria dur a no fer res perquè en realitat res depèn absolutament de nosaltres. De fet una de les crítiques de l'estoïcisme és el quietisme, una doctrina tan pròpia de conegut M. Rajoy.  Com diria Epictet, les coses són com són i no com es agradaria que siguin. Per tant, és millor rebaixar les expectatives. Aquesta idea té una derivada en L'home revoltat d'Albert Camus (1951) quan es pregunta ¿què fas tu per canviar el món?

La regla bàsica número dos és "evita emprenyar-te". Sembla una collonada i a més, molt difícil de complir. Per això, Sèneca ens dona algunes receptes:
  1. No et sentis mai ofès. Sigues impermeable als dards de les ofenses i menysprea tota injúria: "el que t'ofèn és més fort o dèbil que tu, si és més dèbil perdona'l, si és més fort perdona't".
  2. No facis cas dels comentaris de la fent. No és bo veure o escoltar-ho tot, ignora les injúries i no et faran mal. Diguin el que diguin, tu tira ja que sinó en cas contrari "qui desenterra paraules malèvoles es passa la vida perseguint-se a ell mateix". I a més, fuig de les situacions que podem tenir problemes.
  3. No tinguis un excés d'amor propi. La humilitat i el conformisme ajuden.
  4. Tingues coneixement de les coses i allò que t'incomodi, deixar que passi el temps
A continuació veurem com desenvolupar una mentalitat estoica i com aplicar els seus principis de forma pràctica:

Desenvolupa una mentalitat estoica:
  1. Accepta allò que no pots canviar. No et preocupis per allò que no pots canviar i enfocat en les coses que pots canviar, com ara les les teves pròpies eleccions i judicis. No pots controlar que demà plogui o no, que faci fred o que el cotxe s’espatlli, però, podries agafar un paraigües, un bona jaqueta i tenir el cotxe sempre a punt.
  2. Pensa abans de parlar i reaccionar emocionalment. Cal treballar l’autocontrol i autoconsciència. Ser estoic no té res a veure amb deixar de parlar, però és important pensar abans de parlar. Si algú fa un comentari que no t’agrada, no reaccionis de manera defensiva, considera si potser tingués raó i reflexiona si pots millorar tu mateix. Si no pots autocontrolar-te, intenta visualitzar un entorn agradable i recorda el mantra estoic “Si no està sota el meu control, no m’haig de preocupar”.
  3. No et preocupis per altres persones. No és dolent parlar amb la gent, però no et deixis empeltar dels seus problemes. No pots controlar-les, així que no cal posar-se nerviós. I tampoc no tens cap obligació d’ajustar-te als estandards d’altres persones, sobretot si això compromet la teva moral.
  4. Sigues humil i obert a nous esdeveniments. Tracta d’aprendre a cada oportunitat, de tot i de tothom, sense arribar a ser un saberut. Admet que tens molt a aprendre tot recordant la frase de Sòcrates “només sé que no sé res”. Llegeix llibres, escolta podcasts, veu documentals, etc.
  5. Enfocat a ser just en lloc de ser sever. Evita els conflictes emocionals, la rancúnia, la venjança... Ni tampoc has de ser un rondinaire fred, distant i solitari. Si algú et fa mal, inclús pots sentir simpatia per ell i ajudar-lo. Si algú que t’importa t’ataca, no li facis cas i a més pots rebaixar la tensió dient-li que “és millor prendre temps per calmar-nos i gestionar la situació de manera racional”.
Aplica principis estoics a la vida:
  1. No perdis el temps en distraccions. El temps és valiós. Enfocat en allò que fas a cada moment, sigui el que sigui. A més, evita l’estrés innecessari que et pugui produir allò que no pots controlar. No miris el telèfon a cada moment, ni tampoc et distreguis de manera excessiva amb les notícies.
  2. Gaudeix el moment. No cal mostrar una expressió de pedra per demostrar autocontrol i alhora pots gaudir de l’oci i dels plaers de la vida. Quan mengis un bon dinar pensa que “i si és l’últim?” i aprecia aquest moment per gaudir-lo.
  3. No et preocupis per les coses petites. Considera els problemes grans com a oportunitats per ser més sabi i fort. I davant dels problemes petits, simplement tracta de mantenir la calma, ja que la teva tranquil·litat val molt més que l’estrés per coses de poc valor. Pensa en la idea de l’estoic Epictet: “els petits problemes són el preu de la serenitat i la tranquil·litat, res és gratuït a la vida”.
  4. Envoltat de persones que respectes. Sense ser un elitista arrogant, tracta de passar el teu valuós temps amb les persones que volen ser més sàvies, que prenen millors decisions i en definitiva que facin que siguis una millor persona.
  5. Col·loca la moral per damunt del guany material i l’adulació. La força de la teva personalitat és molt més important que la riquesa o les felicitacions. Mai facis res que sigui poc ètic: totes les accions han d’estar basades en els teus principis morals. No menteixis per obtenir un benefici. I quan ajudis a algú, no esperis atenció, recompensa o elogi, simplement fes-ho perquè és el correcte.
Per acostumar-nos a ser uns estoics, hem de pensar i meditar com a tal.

Una tècnica seria visualitzar el teu lloc a l'univers i reflexiona sobre com encaixes en el món. Comença a visualitzar-te a tu mateix, després imagina la teva família i amics en el següent cercle, després visualitza els coneguts, veïns o col·legues en un altre cercle, el teu poble en un altre... i finalment tota la natura i existència al final. Es tracta d'apreciar que tot està interconnectat i que estem vinculats a tot l'univers (cercle d’Hierocles).

Una altra tècnica seria imaginar una gran pèrdua (premeditatio malorum). Es tracta d’imaginar perdre alguna cosa de gran valor i contemplar l’escenari negatiu en el nostre cap durant uns segons. Es tracta d’acceptar la temporalitat, preparar-se pels obstacles, reflexionar sobre les coses bones de la vida i superar pors. La idea és que quan passi alguna cosa dolenta, sigui més fàcil suportar-la perquè ja l’hem imaginat.

Finalment, aprèn dels savis, de les seves paraules i de quina manera podríem aplicar-les a nostra vida. I fem balanç diàriament de tot el que hem fet i com podríem haver-ho fet millor.

1 de novembre de 2017

Discurs del mètode de Descartes

Descartes va ser el filòsof que va apropar la subjectivitat filosòfica a la ciència perquè tenia clar que la ciència era el coneixement objectiu  d'allò que existeix. En la seva principal obra, Discurs del Mètode, defineix quatre preceptes essencials per dirigir correctament la raó:
  • PRIMER. Consisteix a no admetre mai com verdadera cap cosa sense conèixer amb evidència que ho era.
  • SEGON. Dividir cadascuna de les dificultats en tantes parts com sigui possible per resoldre-les amb la millor solució.
  • TERCER. Conduir de manera ordenada els meus pensaments, de les coses més simples i fàcils fins al coneixement de les més complexes.
  • QUART. Fer en tot enumeracions tan completes i revisions tan generals, fins a estar-ne segur de no ometre res.
Es tracta d'utilitzar la intuïció i després la deducció per arribar a raonaments correctes.