Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Filosofies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Filosofies. Mostrar tots els missatges

26 de juny de 2021

Estratègia estoica contra l'adversitat

Els estoics tenien la capacitat de canviar la perspectiva i adoptar el punt de vista més útil a cada moment. Davant l'adversitat, ens recordaven la insignificança de la nostra existència: tot el nostre planeta no és més que un petit punt a l'univers, i nosaltres a la vegada un petit punt en el planeta. I com a consell addicional, pensa si això que tant et preocupa serà important dins de deu dies, deu mesos o deu anys. No cal esperar tant i deixa de preocupar-te ara.
I com a entrenament habitual, proposaven aprofitar els inconvenients del dia a dia de la següent manera: davant de qualsevol petit problema pràctica la coneguda "pausa estoica de l'atenció", és a dir l'art de penetrar entre l'estímul i la resposta emocional, de tal manera que controlem el seu efecte. És un petit preu a pagar per millorar la nostra fortalesa davant l'adversitat. Aprendre a lidiar amb problemes petits ens ajudarà a superar problemes més grans.
[Font: Invicto, Marcos Vázquez]

20 de juny de 2021

Entén la teva ment

Davant de qualsevol estímul hi ha una emoció i entremig hi ha una interpretació automàtica, un filtre mental inconscient que condiciona la nostra resposta amb pensaments automàtics. Però entre l'emoció i la resposta també hi ha un espai, la pausa estoica de l'atenció plena, que ens dona l'oportunitat de qüestionar l'emoció i regular-la adequadament d'una manera controlada. D'aquesta manera passem de reaccionar emocionalment sense pensar a respondre racionalment, cosa que ens permet controlar les nostres decisions i obtenir així una millor resposta.

[Font: Invicto, Marcos Vázquez]

19 de juny de 2021

La dicotomia de control

És un principi bàsic de l'estoïcisme de gran rellevància pràctica que distingeix entre allò que depèn de nosaltres i el que no. Fer dependre el nostre benestar de coses fora del nostre control és una de les principals causes d'insatisfacció. Segons Epictet (segle I), l'únic que podem controlar són les percepcions i les nostres accions. Tota la resta està fora del nostre control.

Per exemple, ¿tenim control de la nostra salut? Sí i no. Tenim control sobre certs aspectes quan decidim el que mengem i si fem exercici físic, però mai estarem completament fora de perill per possibles malalties o accidents. És a dir, podem controlar les nostres accions (o esforç) però no el resultat.

El bon estoic s'enfoca en la seva energia i esforç en allò que depèn d'ell. Preocupar-se de coses que no estan sota el nostre control només genera ansietat i frustració.

[Font: Invicto, Marcos Vázquez]

13 de juny de 2021

Samsara

És una paraula amb que el budisme anomena el cicle de patiment que es va repetint en creure que hem de buscar el plaer i evitar el dolor. L'alliberament d'aquesta espècie de maledicció només s'aconseguirà quan deixes anar aquesta falsa creença i aprecies els petits detalls de l'entorn com si avui fos l'últim dia de nostra vida. I algun dia l'encertarem.

Mort i renaixença

1 de maig de 2021

L'estoïcisme

L'estoïcisme es va originar a Xipre amb Zenó de Cítion (335-265 aC) i es va estendre a Atenes, Roma i la resta de l'imperi. La filosofia estoica no és més que una guia pràctica de la bona vida en què el seu propòsit és aconseguir l'anomenada eudaimonia o felicitat. Aquesta felicitat es basa a la vegada en dos aspectes: la Aretévirtut que ens ajuda a saber com actuar i l'ataraxia tranquil·litat que és l'estat mental sense sofriment emocional.


En quant a com actuar, els estoics creien en la necessitat de viure amb modèstia, paciència i d'acord amb la nostra naturalesa, que a diferència de la resta del món animal, tenim capacitat de raonar i som profundament socials

Les quatre grans virtuts

Per actuar sempre sota la raó i l'ètica davant de qualsevol situació, els estoics destacaven aquestes quatre virtuts cardinals com a ideal de comportament:

1. Saviesa o la capacitat d'observar la realitat de manera objectiva i racional. La inscripció del temple de Delfos "Coneix-te a tu mateix" resumeix la necessitat de l'autoconeixement per tenir una visió clara de la realitat i així poder escollir la millor acció a cada moment a través de la raó i no pas de les emocions. La saviesa també és necessària per distingir el bé del mal així com allò que està sota el nostre control i el que no.
👉 Considera l'aprenentatge continuat com un valor per entendre el teu cos i la teva ment.

2. Justícia o la necessitat ètica d'ajudar els altres. A l'hora de decidir com actuar, hem de considerar l'impacte en la societat. Marc Aureli deia "El que no beneficia el rusc no beneficia l'abella".
👉 Ajudar els altres d'alguna manera, encara que sigui a través de l'exemple, enriqueix la nostra vida.

3. Coratge o la capacitat d'actuar amb virtut independentment de les conseqüències: "Coratge no és l'absència de por, sinó fer el que és correcte malgrat la por". El coratge ens permet a més, tolerar el dolor i l'adversitat, tant a nivell físic com mental.
👉 Fer el correcte malgrat la por és un valor que mereix la pena perseguir i seràs més conscient de les pors que limiten la teva vida.

4. Disciplina o capacitat d'autocontrol / temprança i la força de voluntat. La saviesa és imprescindible però el coneixement sense acció no serveis de res. Sèneca deia "La disciplina és de gran ajuda per a qui té un ingeni mediocre". La disciplina per fer el correcte ens porta pel camí de la nostra millor versió, cosa que ens ajudarà a superar els obstacles i problemes que sens dubte hi trobarem.
Si ens esforcem per tenir coneixements (saviesa), tractem bé els altres (justícia), actuem malgrat la por (coratge) i superem els obstacles i temptacions (disciplina), segurament ens anirà bé a la vida. 
👉 Qualsevol propòsit que mereixi la pena implica esforç i sacrifici.

La tranquil·litat espiritual
Per als estoics actuar amb virtut era la seva pròpia recompensa. Com deia Sèneca "La recompensa d'una bona acció és haver-la fet". El fet extraordinari és que fer el correcte a través de la virtut també ens porta a aconseguir objectius que perseguim. En obtenir satisfacció per haver fet el correcte, millorarem el comportament i amb el temps arribaran els resultats.
Els estoics posaven molt d'èmfasi en mantenir la serenitat mental o nirvana psicològic. Sèneca deia també "No hi ha tranquil·litat sense una bona consciència". L'objectiu de la vida no és eliminar tots els nostres problemes, sinó actuar correctament i mantenir la pau mental malgrat la seva existència.
Els enemics de la tranquil·litat són les passions o emocions irracionals o exagerades ja que difuminen la raó, dificulten la virtut i són la causa de bona part del sofriment humà. La tranquil·litat és un estat mental òptim, i alterar-lo voluntàriament és de necis.

Principis bàsics
  • La dicotomia de control (Epictet). És un dels principis bàsics de gran rellevància pràctica que distingeix entre allò que depèn de nosaltres i el que no i que podem resumir amb "preocupat només del que depèn de tu". Què depèn de nosaltres? Únicament són les nostres percepcions i les nostres accions. Tota la resta està fora del nostre control. Aquest principi és també el primer hàbit de la proactivitat del gran llibre Els 7 hàbits de la gent altament efectiva d'Stephen R. Covey.
  • Amor fati (apreciar el destí). No podem canviar el que ens passa, però sí podem canviar com sentir-nos i pensar com podem aprofitar-nos i treure'n alguna cosa positiva de la situació. No és resignació sinó d'acceptar la realitat i evitar perdre el temps i energia inútilment amb la queixa o lamentació. La coneguda oració de la serenitat ho recull bé: "Senyor, dona'm serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, coratge per canviar les que sí que puc canviar i saviesa per conèixer la diferència".
  • Els indiferents preferits o no preferits. Només les coses que depenen de nosaltres poden ser bones o dolentes, i la resta són indiferents. Actuar amb virtut és bo i el contrari és dolent. De les coses externes que no depenen de nosaltres, n'hi de preferides i no preferides. Per exemple, és preferible tenir amistats que no tenir-ne.
  • Sobre la ira. És una emoció que tots tenim pràcticament a diari en major o menor grau i que cal gestionar si no volem que ens enverini. Sèneca deia que "la ira és un àcid que fa més mal al recipient que la conté que a l'objecte sobre el qual s'aboca". Shakespeare encara va ser més clar en dir que "la ira és un verí que un pren esperant que morí l'altre". En mans de la ira les nostres decisions seran probablement equivocades.
  • La pausa estoica. Davant de qualsevol estímul hi ha una emoció i entremig hi ha una interpretació automàtica, un filtre mental inconscient que condiciona la nostra resposta amb pensaments automàtics. Però entre l'emoció i la resposta també hi ha un espai, la pausa estoica de l'atenció plena, que ens dona l'oportunitat de qüestionar l'emoció i regular-la adequadament d'una manera controlada. D'aquesta manera passem de reaccionar emocionalment sense pensar a respondre racionalment, cosa que ens permet controlar les nostres decisions i obtenir així una millor resposta.
Una frase que resumeix la saviesa de l'actitud estoica és "preparat pel pitjor, espera el millor i accepta el que vingui".

[Font: llibre Invicto de Marcos Vázquez]

L'estoïcisme va ser fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).

L'error de Descartes

El "Penso, doncs existeixo" de Descartes, fundador de la filosofia moderna del segle XVII, va ser la resposta a la pregunta de si, ¿Hi ha alguna cosa que pugui saber amb absoluta certesa? Es va adonar que no hi havia cap dubte sobre el fet d'estar pensant constantment, de manera que va concloure que pensar era sinònim de Ser, és a dir que la identitat - el jo soc-era sinònim del pensament. Descartes creia que havia aconseguit una prova sòlida de l'existència de Déu, però en realitat, va trobar l'arrel de l'ego, sense saber-ho.
Uns 300 anys després, un altre filòsof, Jean Paul Sartre, va reflexionar sobre la frase de Descartes i va descobrir que "La consciència que diu 'existeixo' no és la consciència que pensa". És a dir, quan som conscients que pensem, aquesta consciència no és part del pensament, sinó que ha de ser una dimensió diferent perquè si només hi hagués pensaments en nosaltres, ni tan sols sabríem que pensem. Seria com el somiador que no sap que està somiant. Sartre tampoc és va adonar del descobriment de la dimensió de la consciència perquè estava massa identificat amb el pensament. Com tantes i tantes persones que es troben atrapades en la mentalitat disfuncional que crea una i altra vegada el mateix malson de la realitat.
[Font: Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra]

11 d’abril de 2021

Qui som

És important ser observador dels nostres pensaments i emocions i no creure que som ells, perquè no ho som: som l'ésser que genera aquests pensaments i emocions. Hem de connectar amb les nostres emocions per entendre què ens volen dir, però sense identificar-nos-en perquè no són la nostra identitat.

10 d’abril de 2021

El sentit de la vida

-- On vas?
-- Ja has arribat.
Si perds el moment present, perds la teva cita amb la vida.
[Tich Nath Hanh, mestre zen]

4 d’abril de 2021

Coneix-te a tu mateix

El consell que durant milers d'anys ens han repetit els filòsofs de "coneix-te a tu mateix", ara en el segle XXI s'ha tornat urgent si no vols que hackegin el teu sistema operatiu orgànic. Si no vols viure a Matrix o a The Truman Show, has d'anar més de pressa que els algoritmes d'Amazon i el govern de torn. 

[Yuval Noah Harari, 21 lliçons per al segle XXI]

10 de gener de 2021

Kaizen

Al Japó hi ha un concepte anomenat kaizen que es pot traduir com "millora constant". És una manera de fer canvis de mica en mica per evita la por o l'estrès. En aquest cas, per millorar la teva vida, pregunta't: "Quin petit canvi podria fer demà que faria la meva vida una mica millor?". Qualsevol cosa, tant se val si és petita. Posa't les expectatives tan baixes que siguin molt fàcils de complir. L'experiència ens ensenya que funcionen millor deu petites coses que una gran solució.

I demà fes-te la mateixa pregunta i així durant un mes. Veuràs que les petites accions tenen un impacte positiu potencial a la teva vida. Com diria el filòsof capità Enciam, "els petits canvis són poderosos".

[Font: El mètode Bullet Journal]

8 de juny de 2020

Les quatre lleis de l'espiritualitat

A la Índia existeix l'ensenyament popular de les quatre lleis de l'espiritualitat, que són les següents:
  1. La persona que arriba és la persona correcta.
  2. El que succeeix és l'única cosa que podia haver succeït.
  3. En qualsevol moment que comencis és el moment correcte.
  4. Quan alguna cosa acaba, acaba.

19 d’abril de 2020

Què és la veritat?

A l’Evan­geli de sant Joan, Jesús diu davant Pilat que Ell ha vin­gut al món per a donar tes­ti­moni de la Veri­tat. Ales­ho­res el gover­na­dor romà li pre­gunta: I què és la Veri­tat? I allò més interes­sant de la con­versa és que Jesús no va res­pon­dre (Jn 18, 37-38).

És lícit matar el tirà?

 La filosofia clàssica ja va contestar fa segles que sí

18 d’abril de 2020

Tot és relatiu

Si fos així tot el que és relatiu seria relatiu! Això obre la porta a la veritat absoluta...
Em sembla que diem que "tot és relatiu" per comoditat: evitem pensar i prioritzar. Però és molt difícil que mai valorem de la mateixa manera Atila i Francesc d'Assís, oi?
[Aurelio Arteta, filòsof]

Els àngels de Blake

William Blake, un precursor del romanticisme, quan tenia nou anys va arribar a casa dient que havia vist una colla d’àngels a l’arbre del jardí. Els seus pares (era el segle divuit, el segle de la racionalitat) el van renyar severament: “Nen, no diguis mentides!” Però la seva visió, era part de la seva realitat i la força visionària dels romàntics va tenir una influència decisiva en les “realitats” del segle dinou.

Les millors preguntes són les que no tenen resposta

Exemples:
  • Qui som?
  • D'on venim?
  • Cap a on anem?
  • Com sabem el que creem que sabem?
  • Per què creem el que creem?
Són només algunes preguntes que ens portaran a respostes que donaran lloc a noves preguntes. I la pròxima resposta donarà lloc a la pròxima pregunta i així successivament.

14 d’abril de 2020

Aurea mediocritas

El "daurat punt mitjà" és una expressió llatina emprada en la filosofia de l'antiguitat per a referir-se al desitjable punt mitjà entre els dos extrems de la conducta.

11 d’abril de 2020

Preguntes sense resposta

Qui som?
D'on venim?
A on anem?
Com sabem el que creiem que sabem?
Per què creiem el que creiem?


Teoria del contracte social

Segons Rousseau fa referència al pacte que s'estableix entre els ciutadans i l'estat, en què els primers assumeixen uns deures a canvi que el segon els garanteixi uns drets. L'estat protegeix la ciutadania.