Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Idioma català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Idioma català. Mostrar tots els missatges

14 d’octubre de 2020

La puta d'oros!

És una exclamació d'impotència, de rebuig, d'enuig, etc.,
I una bona opció per no haver de dir "joder!"
perquè si ens hem de queixar, que sigui amb estil.

3 d’octubre de 2020

Compersió

La compersió, un terme que no havia sentit mai fins avui: descriu el sentiment de satisfacció d'algú quan la seva parella té una relació amb una altra persona, és a dir, el contrari de la gelosia.
El model clàssic de relació monògama que tenim instal·lat la majoria al mig dels nostres pensaments, adoctrinats des de petits a cops de mall, ens dificulta pensar que potser existeixen alternatives molt més sanes psicològicament, com tenir una relació oberta. Facilitar la felicitat mai hauria de ser considerat immoral, tot el contrari. Només cal tenir una gran maduresa mental, una cosa difícil de trobar.

4 de juliol de 2020

El català no és igual que el castellà

A mi, quan em venen a dir que el català és igual que el castellà, els hi contesto: 
Tradúceme "La silla amarilla de madera, está rota" y luego hablamos...

2 de juliol de 2020

La consciència és dual

En català la consciència és dual: pot tenir dos significats ben diferents que no sempre sabem distingir prou bé. No és el mateix dir «tinc la consciència tranquil·la» que «estar conscient després de rebre un cop».
El primer terme (en castellà conciencia i en anglès consciousness) és aquella veueta interior --ego-- que ens diu el que està bé o malament (judici moral i subjectiu).
En canvi el segon terme (en castellà consciencia i en anglès awareness) té a veure en adonar-se que sóc aquí i ara, d'estar present i observar-se a sí mateix.
En resum, no podem regir-nos per la nostra consciència si no vivim de forma conscient.

18 de juny de 2020

Tenir o ser i estar

El verb 'tenir' és ambiciós i materialista, quan més té, més en vol. 
En canvi, els bessons 'ser' i 'estar' tenen un tarannà idealista i espiritual, 
i consideren que les coses importants no són les coses.

18 d’abril de 2020

Figures retòriques

  • Antítesis (un contrast entre dues idees).
  • Apòstrofe (adreçar-se a algú que no hi és).
  • Comparació (les paraules clau d'una comparació és "com..." o "més que...").
  • Hipèrbole (exageració deliberada).
  • Ironia (quan es diu el contrari del que es pensa).
  • Lítote (figura contrària a la hipèrbole que consisteix en destacar una qualitat, traient-li importància a través d'una expressió negativa).
  • Metàfora (ve a ser una comparació, però sense el "com"):
    • Castells de foc verbals.
    • Closca buida.
    • Encantador de serps.
    • Retòrica buida o inflada.
    • Fum.
    • Pirotècnia verbal.
  • Metonímia (consisteix en la substitució d'un element per un altre que té relació):
    • El duc demanà la mà de la princesa al rei. 
    • Es va menjar el danone.
    • Anem a prendre una copa.
  • Perífrasis (és utilitzar diverses paraules per no dir-ne una).
  • Personificació (consisteix en atribuir qualitats humanes a un objecte inanimat o animal).
  • Pregunta retòrica (la pregunta la resposta de la qual tots saben o bé implícita).
  • Sinècdoque (consisteix a expressar la part d'un objecte pel tot o el tot per la part):
    • Amèrica per als Estats Units d'Amèrica
    • Anglaterra per a Regne Unit
  • Tautologia (consisteix en l'ús de diferents paraules per expressar un idèntic significat):
    • Entrar cap a dins.
    • El cadàver del difunt.
    • Un parell de bessons.
    • Ho vaig veure amb els meus propis ulls.
    • Estava envoltat per tot arreu.

Bon dia sempre

A Catalunya mai s’havia dit “bona tarda”, 
es deia solament “bon dia” quan hi havia llum, 
i “bona nit” quan ja era fosc.

16 d’abril de 2020

Fer el negoci de na Peix Frit

S'empra en parlar d'un mal negoci que ja es veu clarament que serà ruïnós.
«Conten que Na Peix-frit comprava el peix a dotze, el fregia i després el venia a sis»

14 d’abril de 2020

Egagròpila

Per coneixement. Els mussols s'empassen les bestioles senceres i, en acabat, en regurgiten els pèls i ossos fets una bola. D'aquesta bola se'n diu egagròpila.

13 d’abril de 2020

Fer un "datpelsac" o la figa

En castellà, "la peineta". Els romans en van fer un ampli ús i en deien digitus infamus o digitus impudicus. I ningú discuteix que estendre el dit del mig tot replegant els altres és un signe fàl·lic que ve a dir "Fote't!" i té la virtut d'excitar-nos com a primats.

5 d’abril de 2020

Aixecar-se o llevar-se

👉 Un es pot aixecar del llit però també del terra, del sofà, etc. En canvi, del llit només ens hi podem llevar.

29 de març de 2020

Soc català

parlo en català,
penso en català,
escric en català,
somio en català,
estimo en català,
m'il·lusiono en català,
recordo en català,
imagino en català,
gaudeixo en català,
llegeixo en català,
ploro en català,
m'emociono en català,
treballo en català,
estudio en català...
visc en català!

26 de març de 2020

Atonyinar

La paraula "atonyinar" ve de donar tonyina, 
la manera de rematar a cops les tonyines quan són conduïdes a l'almadrava.

18 de març de 2020

Carregar el mort

Hi ha una forma enginyosa d'expressar allò de què cadascú assumeixi la  seva responsabilitat amb la dita catalana "que cadascú carregui el mort", equivalent al proverbi castellà "que cada palo aguante su vela" d'origen mariner en què el pal és allò que sosté la vela del vaixell.
I és habitual escoltar la seva traducció literal com "que cada pal aguanti la seva vela" i de vegades massa literal com "que cada pal aguanti la seva espelma" (li va passar una vegada al periodista Ricard Fernández Déu) on l'espelma no és aguantada per res sinó que com a molt ens pot donar una mica de llum en algun fanalet. Encara què sempre serà millor que la coneguda vulgaritat "que cada gos es llepi la seva cua" i que en castellà vulgar encara sona molt pitjor i per això no la traduiré.

6 de gener de 2019

Adequat o adient

Ras i curt:
  • Adequat significa proporcionat a un propòsit.
  • Adient vol dir que harmonitza bé amb una altra cosa, que hi va bé.

3 d’octubre de 2015

Tots o tothom

Diferència entre TOTS i TOTHOM:  Direm "tots" si ens referim només a un col·lectiu i "tothom" si ens referim a totes les persones en general.


5 d’agost de 2015

Possible o probable

Aristòtil, que va ser un home que pensava molt va deixar dit que sempre s'ha de preferir l'impossible probable al possible improbable. Quantes vegades no hem utilitzat la paraula "possible" quan en realitat volíem dir "probable"; o a l'inrevés. Són dos adjectius sinònims que fàcilment es confonen però que no volen dir el mateix.
Segons el diccionari, possible és allò factible, que pot ser o ocórrer o que es pot fer; i probable és allò versemblant, que és molt possible que passi. Una cosa possible és allò que, encara que sigui improbable, podria passar. Per tant, possible inclou probable, però no a l'inrevés, perquè tot és possible però no tot és probable.
Per aclarir-ho, posem un exemple. Quan tens un pèl a la boca és possible que sigui teu però el més probable és que no sàpigues de qui cony pot ser. Bé, potser no és el millor exemple.