Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibres. Mostrar tots els missatges

27 de febrer de 2021

Tómate un respiro: Mindfulness

L'art de mantenir la calma enmig de la tempesta

Sota una sòlida base científica, el llibre del Dr. Mario Alonso Puig ens parla de possibilitats, d'oportunitats i de propostes, no de creences o dogmes. «Cal parar atenció per veure les coses tal com són».
La pràctica del Mindfulness ens fa adonar-nos de fins a quin punt les nostres projeccions mentals alteren la nostra percepció de la realitat. El Mindfulness ens pot ajudar a millorar la salut, combatre l'estrès, l'ansietat, la depressió i potenciar la creativitat. És la capacitat d'estar plenament present.

29 de gener de 2021

Reinventar-se

Un llibre del Dr.  Mario Alonso Puig molt amè que ve a ser un mapa pensat per acompanyar-nos en el viatge cap al nostre propi interior i ajudar-nos a reinventar-nos, que no és altra cosa que treure a flotació el nostre veritable ésser.

Hi destaco una metàfora per saber qui som, que m'ha agradat tant que me la faig meva:

"Durant tota la vida havia cregut que era el personatge d'una pel·lícula que era la pròpia vida, amb els seus moments d'alegria i els seus moments de tristesa. Fins que un dia vaig descobrir que no era el protagonista sinó un espectador dins d'un cinema. Encara que pugui plorar o riure amb el que li passa al personatge, ara sé que no sóc ell. He transcendit el personatge i m'he trobat amb la meva verdadera naturalesa. És aquesta distància la que em permet mantenir una serenitat i una equanimitat sigui el que sigui allò que apareix per la pantalla. Així, davant de qualsevol circumstància no perdo l'equilibri ni la pau interior."



4 de gener de 2021

El poder de l'ara

El poder de l'ara és un llibre de l'escriptor alemany Eckhart Tolle publicat el 1997, que consisteix a ser una guia d'auto indagació. Amb profunditat i claredat mostra un comparatiu entre el sistema de pensament de l'ego i la consciència de l'observador. La no identificació amb el pensament és el missatge essencial del seu ensenyament. Conèixer la importància de que l'únic temps que hi ha és el moment present.

La necessitat compulsiva de tenir raó en una discussió i demostrar que l'altre està equivocat és per defendre la posició mental amb la que ens identifiquem. L'ego no pot permetre estar equivocat, equivocar-se és morir. El poder sobre els altres és debilitat disfressada de força. El verdader poder està dins, i està a la teva disposició ara. 

Adona't inequívocament que el moment present és l'únic que tens. Fes de l'ara el centre fonamental de la teva vida. Si abans vivies en el temps i feies breus visites a l'ara, estableix la teva residència habitual a l'ara i fes breus visites al passat i al futur quan tinguis que resoldre els assumptes pràctics de la teva vida. 

La compulsió de pensar en el passat o en el futur ve perquè el passat et dona una identitat i el futur conté una promesa de salvació o realització d'alguna cosa. Ambdues són il·lusions. No et centris en les cent coses que has de fer en el futur, sinó en l'única cosa que pots fer ara. I no et preocupis pel fruit de les teves accions: estigues atent a l'acció mateixa. El fruit ja vindrà quan correspongui. Aquesta és una pràctica espiritual molt poderosa. Si has de parlar del passat, fes-ho només si és rellevant per al present.

I recorda que res ha ocorregut en el passat; va ocórrer a l'ara. Res ocorrerà mai en el futur; ocorrerà a l'ara.

19 de desembre de 2020

21 lliçons per al segle XXI

Tracta qüestions polítiques, socials, tecnològiques i existencials, i destaca l'impacte que tenen en les vides quotidianes dels éssers humans. Tot presentant els complexos desafiaments contemporanis d'una manera clara i accessible, Yuval Noah Harari convida al lector a meditar sobre els valors, els significat i el compromís personal en un món ple de soroll i d'incertesa.
Aquí tenim un tast d'algunes de les seves reflexions:
  • Per sobreviure i prosperar en aquest món tan inestable ens cal un munt de flexibilitat mental i grans reserves d'equilibri emocional. [És molt difícil ensenyar als nens a acceptar el desconegut i que mantinguin l'equilibri mental. Els professors mateixos no disposen generalment de la flexibilitat mental que exigeix el segle XXI perquè són part del producte de l'antic sistema educatiu]
  • Necessitem investigar curosament les nostres fonts d'informació favorites, tant si són un diari, un lloc web, una cadena de televisió o una persona.
  • Si vols informació fiable, paga uns bons diners per accedir-hi. Si obtens les notícies de franc, podria ser molt bé que el producte fossis tu. [No té sentit permetre que ens rentin el cervell una hora cada dia amb tendenciositats polítiques i comercials perquè és gratis].
  • Cap polític no diu tota la veritat i res més que la veritat, però alguns, tot i això, són bastant millors que d'altres.
  • Durant milers d'anys, l'Homo sapiens es va comportar com un assassí en sèrie ecològic; ara s'està convertint en un assassí de masses ecològic.
  • Avui en dia, la veritat es defineix pels deu primers resultats d'una cerca de Google.
  • Donat que no tenim ni idea de com serà el món i el mercat de treball el 2050, les escoles haurien d'insistir menys en les habilitats tècniques i treballar més les habilitats d'ús general per a la vida: la capacitat d'adaptar-se al canvi, d'aprendre coses noves i de mantenir l'equilibri mental en situacions inhabituals.
  • Quasi totes les històries se sostenen pel pes del seu propi teulat més que per la solidesa dels seus fonaments.
  • A l'hora de tractar dilemes morals, les organitzacions benèfiques saben que explicar una història personal emocionant activa els conductes lacrimals, fa bullir la sang i genera una falsa certesa moral. [Un exemple, la marató de TV3]
  • Per viure una vida moral, el laïcisme ens subministra tots els valors que necessitem.
  • Quan un miler de persones creuen durant un mes en alguna història inventada, es tracta d'un cas de notícia falsa. Quan milions de persones hi creuen durant milers d'anys, llavors és una religió i se'ns adverteix que no en diguem "notícia falsa" per no ferir els sentiments dels creients (o despertar la seva ira).
  • Un sacerdot no és algú que sap ballar la dansa de la pluja i posar fi a la sequera. Un sacerdot és algú que sap justificar per què la dansa de la pluja ha fallat, i per què hem de continuar creient en el nostre déu encara que sembli del tot sord a les nostres pregàries.
  • La veritat i el poder, tard o d'hora, emprenen camins separats. Si vols poder, en algun moment hauràs d'escampar ficcions. Si vols saber la veritat sobre el món, en algun moment hauràs de renunciar al poder.
  • L'Homo sapiens va conquerir el planeta gràcies a l'habilitat exclusiva dels humans per crear i divulgar ficcions (un exemple és la religió; un altre exemple més recent són els mitjans de comunicació).
  • Al segle XXI quasi no et pots permetre l'estabilitat. Si intentes mantenir una identitat estable, una feina o una visió del món t'arrisques a quedar endarrerit mentre el món et passa al davant en un obrir i tancar d'ulls. Per no convertir-te en un fòssil despistat necessitaràs la capacitat d'aprendre i de reinventar-te constantment a tu mateix, potser a una edat tan jove com els cinquanta.
  • La coherència és el paradís dels esperits obtusos.
  • Ens pensem que comprar més trastos ens farà més feliços, perquè hem vist el paradís capitalista amb els nostres propis ulls a la tele.
  • No hi ha cap diari lliure de prejudicis i d'errors, però alguns fan un esforç honest per trobar la veritat allò on altres fan de màquina de rentar cervells (un exemple, jo tinc més credibilitat en Vilaweb que en El Periódico).
  • El consell que durant milers d'anys ens han repetit els filòsofs de "coneix-te a tu mateix", ara en el segle XXI s'ha tornat urgent si no vols que hackegin el teu sistema operatiu orgànic. Si no vols viure a Matrix o a The Truman Show, has d'anar més de pressa que els algoritmes d'Amazon i el govern.
Sens dubte, un llibre de referència per obrir la ment!

Homenatge als caiguts

Un llibre de l'Albert Sánchez Piñol amb 80 històries per llegir en dos minuts, ideal per llegir abans de dormir. D'algunes encara me'n recordava perquè van ser radiades al Matí de Catalunya Ràdio a l'època de l'Antoni Bassas i en aquella època escoltava aquell programa. Una de les històries que més m'han agradat ha estat El genocidi de Tasmània.



18 de desembre de 2020

Els quatre acords

Els quatre acords provenen de la cultura Tolteca al sud de Mèxic, descoberts gràcies al llibre del Dr. Miguel Ruiz. Una bona lectura per intentar trencar algunes de les creences limitadores i trobar el camí cap a la llibertat personal. 
Aquests quatre acords són els següents:
1 ser impecable amb les paraules
2 no et prenguis res personalment
3 no facis suposicions
4 fes sempre el màxim que puguis

Als nens no els preocupa el passat, no els importa el futur i només viuen en el moment present. Però són innocents i s'ho creuen tot, falses creences incloses dels pares i l'escola transmeses de generació en generació. Quan són adults, a la gran majoria els preocupa el passat, els importa el futur i no saben viure el present. Han deixat de ser innocents per ser ignorants del mal que els arriba a causar aquestes creences limitants. I el pitjor de tot és que no en són conscients.
Un bon mantra per començar el dia i mantenir la ment neta seria:
"Cada matí recorda't: avui seré impecable amb les meves paraules, no em prendré res personalment, viuré en el moment present el dia a dia, sense fer suposicions i fent el màxim que pugui."

8 de novembre de 2020

L'enzim prodigiós

La teoria bàsica del Dr. Hiromi Shinya és que la vida d'una persona s'acaba quan s'acaben els enzims en el seu cos. Si tenim abundants enzims s'amplifica la nostra energia vital i el sistema immunològic, per tant tindrem una vida més llarga. I que en tinguem d'enzims dependrà d'altres factors com són els aliments, l'aigua, els medicaments, la manca d'exercici, l'estrès i l'ambient. I no importa què bo sigui el menjar, si en consumeixes més del que necessites es tornarà verinós pel teu cos.

Els enzims controlen totalment la vida i l'energia vital de l'ésser humà. Quan sotmets el cos a un estrès (per exemple dormir poc), el cos tracta d'ajustar-se a l'anormalitat i tornar a l'equilibri gràcies als enzims mare (homeostasi). Si aquestes anormalitats són contínues, els enzims mare es consumeixen en excés o fins i tot s'esgoten. Una migdiada de 20 o 30' contribueix que els enzims quedin lliures per treballar millor aquelles zones fatigades.

Els radicals lliures esgoten aquests enzims, els quals es produeixen amb l'estrès, la contaminació de l'aire, etc., però també amb l'alcohol, tabac, consum d'additius, aliments oxidats i els medicaments. L'única manera d'augmentar aquests enzims és amb una alimentació sana.

En la dieta i estil de vida el doctor aconsella als seus pacients que mengin principalment llavors i verdures, i limitin els productes animals com la carn, el peix, els productes lactis i els ous, mantenint el seu consum en menys del 15% de les calories consumides cada dia. Dit d'una altra manera, una alimentació equilibrada ideal consisteix en un 85% d'aliments vegetals i un 15% d'animals.

Les persones s'engreixen quan mengen aliments oxidats i processats que han perdut tots els enzims. Tenen gana perquè no ingereixen els aliments amb els nutrients que necessiten. Aquesta gent no menja perquè necessiti més menjar, sinó per satisfer l'ànsia d'enzims del seu cos i nutrients com vitamines i minerals. 

Coneixements

Sobre els antiàcids estomacals. 
És dolent per a l'estómac prendre antiàcids quan tenim acidesa, ja que fa que els aliments passin cap als intestins sense digerir, que a la llarga debilita el sistema immunològic i pot acabar en càncer d'estómac.

Sobre l'aigua que bevem. 
Beure aigua bona és bo pels enzims i pels bronquis, millor després de dormir i abans dels menjars. Si aquesta aigua està purificada i a 20 graus, millor. Quan ha estat emmagatzemada en plàstic el seu poder reductor decreix.

Sobre sopar abans d'anar a dormir. 
Si sopes i abans d'anar a dormir, el cos secreta grans quantitats d'insulina, emmagatzemant tot el menjar com a greix.

Sobre l'exercici físic. 
Fes exercici amb moderació, és a dir fes l'exercici més adequat per a la teva condició física, estil de vida i salut mental. Massa exercici pot danyar la salut.

4 de novembre de 2020

El sinsentido común

Un llibre d'autoconeixement de Borja Vilaseca de tan sols 6,95€ però molt valuós. Amb la seva agradable lectura, a més de passar-m'ho bé, m'ha fet pensar molt. I també he après molt. Potser la lliçó més important és la de qüestionar-nos-ho absolutament tot, de no donar res per cert. I sobre tot, de ser valents, seguir el nostre camí i viure la nostra pròpia vida. El que passa al món és secundari perquè la satisfacció personal és a dins nostre. I aquest llibre t'ajuda a trobar-la.

25 d’octubre de 2020

Tot és mentida

És el títol d'un llibre antic de Quim Monzó que tracta d'articles publicats a La Vanguardia (sense accent) entre els anys 1997 i 1999. Tracten de l'actualitat d'aquella època però la manera literària i àcida d'explicar-la aconsegueix que aquella actualitat de fa més de vint anys no caduqui mai. Com que són relats curts de dues pàgines, és ideal com a llibre de tauleta de nit abans d'agafar la son.
Com a exemple de les temàtiques tractades, quan parla del rètol dels taxis sobre que *Lliure* estigui en vermell i *Ocupat* en verd (cosa que recordo era cert però no me n'havia adonat). Una incongruència difícil d'entendre, tot argumentant que "són tantes dècades amb aquest codi --verd: sí; vermell: no-- que fins i tot els gens ja deuen haver desenvolupat un raconet on aquesta informació es transmet de pares a fills". 

18 d’octubre de 2020

La saviesa de l'enneagrama

Aprofitant el primer confinament de la pandèmia vaig fer un primer tast de l'enneagrama amb el llibre "Encantado de conocerme" de Borja Vilaseca, una eina d'autoconeixement i de transformació personal a través dels diferents tipus de personalitats existents (9 tipus). Després de veure'm reflectit en aspectes de totes aquestes personalitats, necessitava aprofundir amb una guia més completa: "La sabiduria del eneagrama" de Don Richard Riso i Russ Hudson, un llibre que vindria a ser com la Bíblia de l'enneagrama.

Amb el primer llibre, pensava que el meu enneatipus dominant era el Cinc. Després de llegir-ne el segon i fer el test de l'enneagrama, em veia més com un Nou. Vaig continuar investigant i hi havia característiques que no quadraven amb la meva personalitat, per exemple, els Nou se'ls associa amb la indolència, la mandra i estar-se al sofà sense fer res, tot el contrari a mi ni tan sols en el nivell més insà. 
Fins que va arribar el dia que em vaig reconèixer del tot: soc un Sis.

Saber quin enneatipus tenim serveix per entendre i acceptar els nostres defectes de sèrie, i per tant conèixer i potenciar les nostres virtuts. En aporta de més habilitats socials, cosa que ens ajuda a ser més responsables i proactius en les nostres respostes, ens fa entendre i acceptar molt millor els altres perquè els comprenem millor com són. Aquests petits canvis acaben millorant la nostra vida i per tant ens ajuden a ser més feliços. En definitiva, conèixer-se a si mateix és el punt de partida per a comprendre el món, tal com ja van deixar escrit en el temple d'Apol·lo en Delfos de l'antiga Grècia fa uns 5.000 anys.

I una vegada tenim coneixement com és la nostra personalitat, tant la part fosca de l'ego com la lluminosa de l'ésser, només es tracta de posar-ho tot en pràctica, de combinar aquest coneixement amb la pràctica espiritual consistent en:
  1. Estar present i conscient el màxim de temps possible durant tot el dia.
  2. Observar la nostra personalitat en acció (ego).
  3. No expressar respostes impulsives.
A partir d'aquí, els resultats positius els comproves a diari. Tot plegat sembla una mica herbes, però a mi em facilita fer realitat el meu desig bàsic que és mantenir una estabilitat interior i una pau mental. Verificat!

L'enneagrama no ens tanca dins d'una caixa, ens mostra la caixa en la que ens trobem, i la sortida.

13 de setembre de 2020

Apories de la vida quotidiana

En la contraportada del llibre, l'autor Nemrod Carrasco ens defineix que és una aporia: un carreró sense sortida, una dificultat lògica de la qual no ens en podem sortir. Només podem fer dues coses, donar-li l'esquena i tornar enrere, o bé enfrontar-nos-hi i descobrir què s'hi amaga. I aquí ve la gràcia: una aporia ens fa pensar i a qüestionar qualsevol de les certeses que ens hem empassat al llarg de la nostra vida.

És un recull de preguntes, siguin transcendents o no, amb les possibles respostes que planteja l'autor.  Es un llibre  de filosofia casolana ideal per llegir abans de dormir (en sentit positiu), perquè cada pregunta és un capítol i a part i no cal recordar cap temàtica. Normalment amb tres preguntes en tenia prou per agafar el son.

Algunes de les reflexions que m'han fet pensar:
  • Quan estem convençuts que la felicitat només depèn de nosaltres mateixos, llavors ens convertim en els únics culpables de la nostra infelicitat.
  • Quan diem "t'estimo" gairebé sempre esperem una sola cosa: confirmar que l'altre sent una cosa semblant per nosaltres, exigir-li que ens estimi tant com nosaltres l'estimem.
  • El xafarder mai s'oblida de la seva pròpia vida: parlar dels altres és la seva manera de posar-la en valor.
  • No tenim creences, sinó al contrari, són les creences (i els prejudicis) els que ens tenen --i ens mantenen-- a nosaltres.
  • Creiem que el cotxe ens dona llibertat, però mai som prou lliures perquè la nostra vida no depengui del volant dels altres.
  • L'enveja davant de la felicitat aliena sembla un fet omnipresent.

30 d’agost de 2020

Els 7 hàbits de la gent altament efectiva

L'any 2009, en un curs professional, un professor-psicòleg ens va recomanar aquest llibre d'autoajuda. El vaig buscar i trobar en el Fnac, diria que en la secció d'autoajuda i esoterisme. Quan vaig passar per caixa, el vaig col·locar amb la portada cap a vall, no fos cas que la caixera pensés que era algun sonat mancat d'autoestima. Fa deu anys era una mica més ignorant que ara i encara tenia determinades creences inútils i absurdes, del tipus "què pensaran de mi si llegeixo aquest tipus de llibres"... I vés per on, puc dir que Els 7 hàbits de la gent altament efectiva de Stephen R. Covey ha estat un llibre de referència en autoconeixement i habilitats de comportament socials, uns coneixements essencials per a tota la vida que -per increïble que sigui- no ensenyen a l'escola tradicional. De lectura clara i eficient, puc afirmar que els seus consells m'han aportat millores considerables tant en la vida personal com en la professional. Tant és així, que l'he llegit tres cops sencer més les consultes puntuals que he anat fet durant aquest temps. Més que res, per recordar coses que sabia que no sabia que sabia. I per trobar aquella pau mental de vegades alterada per coses que passen perquè havien de passar per aprendre la lliçó i poder continuar endavant una mica més preparats.

Compte que a partir d'ara faré una mica d'espòiler enumerant quins són aquests 7 hàbits (però no patiu, que el llibre té més de 400 pàgines):

  1. Ser proactiu. Cal treballar el nostre cercle d'influència.
  2. Començar amb finalitat al cap. Una declaració de missió personal de principis per tenir perspectiva adequada
  3. Prioritzar. Tenir clar quines són les coses realment importants.
  4. Pensar en guanyar / guanyar. L'actitud correcta és cooperar, no competir. 
  5. Primer, tracta d'entendre els altres; després, intenta que t'entenguin a tu. Escolta empàticament.
  6. Sinergitzar. Vol dir que el tot és més que la suma de les seves parts (holisme), valorar les diferències i paradigmes dels altres.
  7. Esmoleu la serra. Cal invertir en nosaltres mateixos i renovar regularment les dimensions física, espiritual, mental i social/emocional.

Sona una mica "herbes"? Doncs, funciona!

4 d’agost de 2020

Què faries si no tinguessis por

És un llibre de Borja Vilaseca (el llibre és en castellà), molt interessant, d'aquells llibres que deixen pòsit, que després de llegir-lo notes que la teva manera de pensar ha canviat. Podria dir que és una barreja d'autoajuda (de la bona), economia i ciencia ficció per la catàstrofe econòmica que ens caurà al damunt ben aviat amb el corresponent canvi de paradigma. 
El recomano per tots aquells que no tinguin feina i en busquin, per als que en tinguin i més d'hora que tard la perdran i per als que estan interessats en muntar algun tipus de negoci, que abans s'informin si aquest negoci té futur o està predestinat a morir, com moltes dels negocis i feines actuals. I els amos i treballadors encara no ho saben.
De les coses que m'han quedat del tema de l'autoajuda, em quedo amb la importància de tenir un estil de vida equilibrat entre la dimensió material i l'emocional i espiritual, que el que som determini el que fem, i que el que fem determini el que tenim. Que no val la pena perdre el temps veient les notícies de la televisió ni llegint els periòdics dels mitjans de comunicació massius (jo fa temps que ho estic deixant).
Pel que fa al tema econòmic, posa èmfasi en què ens han educat per ser empleats obedients, contribuents passius i consumidors voraços. I així ens va, causa de la nostra infelicitat.
Diu també que hem de fer el que ens agrada, i per saber-ho, ens reta amb una pregunta molt bona, ¿a què ens dedicaríem professionalment si no haguéssim de guanyar diners? Saber la resposta no té preu.
Davant dels esdeveniments negatius passem per diferents estats anímics, de la indignació a la indiferència, passant per la frustració i la resignació. És normal, forma part del procés del canvi que haurem de fer per assumir la situació laboral en què ens haurem de reinventar si volem subsistir.
Fa esment dels quatre nivells d'actituds a la feina, els que odien el que fan, els que compleixen i prou, els que els agrada el que fan i finalment els que fan el que els agrada. Aquest últim hauria de ser el nostre objectiu a l'hora de guanyar-nos la vida.
Finalment, en quant al tema espiritual, afirma convençut que la religió de tot ésser humà hauria de ser creure en sí mateix. El que si crec jo és que moltes de les coses que prediu, les patirem.
Molt difícil fer un resum decent de 270 pàgines en unes poques línies. Només dir que he après moltes coses que no sabia i sobre tot m'ha fet pensar molt. Sens dubte un llibre de referència!



11 de juliol de 2020

Encantado de conocerme

Si vols iniciar-te en l'autoconeixement, aquest és el teu llibre. Amb poc més de dues-centes pàgines descobreixes per què som com som i quina és la pedra amb la que ensopeguem una i altra vegada al llarg de la nostra vida. Aquesta pedra és l'ego, la responsable del nostre buit existencial, de la nostra por, tristesa i ira. L'ego ens converteix en esclaus de les nostres reaccions emocionals i ens impedeix viure en pau i harmonia amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Descobriràs el secret en una eina anomenada enneagrama, una espècie de mapa de la personalitat, un manual d'instruccions de la condició humana, les motivacions profundes conscients i inconscients que hi ha darrere de les seves conductes i actituds. Hauria de ser assignatura obligada a l'escola.
Ara quan em miro al mirall emfatitzo i entenc la persona reflectida. I també comprenc les reaccions dels altres. L'autoconeixement és això, és acceptar-se tal com som i alhora potenciar les nostres actituds positives per tenir pau interior i en definitiva de ser més feliços.
Com acostuma a dir el seu autor, Borja Vilaseca, no et creguis res del que hi diu en el llibre, verifica-ho tu mateix. Un tresor de llibre! 

29 de juny de 2020

Llibres

  1. 21 lliçons per al segle XXI *
  2. Apories de la vida quotidiana
  3. De què parlo quan parlo d'escriure *
  4. El sinsentido común *
  5. El poder de l'ara
  6. Els 7 hàbits de la gent altament efectiva
  7. Els àngels em miren *
  8. Els quatre acords
  9. Encantado de conocerme *
  10. Ho tornarem a fer *
  11. Homenatge als caiguts
  12. La saviesa de l'enneagrama *
  13. L'enzim prodigiós
  14. Què faries si no tinguessis por
  15. Reinventar-se
  16. Tómate un respiro: Mindfulness
  17. Tot és mentida

De què parlo quan parlo d'escriure

Ja en porto uns quants llibres llegits de Haruki Murakami perquè m'agrada el seu estil senzill d'explicar les coses, amb frases curtes i els adjectius justos. És difícil perdre el fil en un llibre d'ell. Però també m'atrau la persona, la seva figura d'escriptor diferent, solitari, metòdic i humil.
Amb aquest llibre, "De què parlo quan parlo d'escriure" he tornat a passar-m'ho bé. Tracta de la seva vida i el seu món que és l'escriptura, en què deixa anar algunes de les seves intimitats personals. 
Durant la lectura he subratllat algunes frases que m'han agradat i  m'han fet pensar:
  • És molt difícil reconèixer l'originalitat al moment que neix i es comença a posar en marxa.
  • Miraran de fer-te'n fora, com quan els glòbuls blancs intenten eliminar un cos estrany de l'organisme.
  • Tothom, més o menys, té algun tipus de problema mental que la majoria pot mantenir en un pla inconscient sense que apareguin a la superfície, però tots som estranys, tots estem una mica sonats.
  • Sóc força tossut --o, dit en positiu, coherent--.
  • De vegades et feliciten pel resultat, però ningú no et valora especialment la tasca mateixa d'escriure.
  • El que importa no són les grans idees dels altres, sinó les petites coses que se t'acudeixen a tu.
  • Allà on no existeix la imaginació, no pot sorgir la responsabilitat.
  • El número de novel·listes no està limitat, però l'espai a les llibreries, sí.

24 de juny de 2020

Ho tornarem a fer

He llegit el llibre de Jordi Cuixart que ha escrit a la presó que, recordem que està acusat de sedició i complint una pena de nou anys per haver pujat a un cotxe de la guàrdia civil -el van deixar obert i amb armes a l'interior- després que ho haguessin fet uns quants periodistes, amb la intenció de demanar als concentrats que protestaven davant de la conselleria d'economia a Barcelona que marxessin cap a casa. En fi, en podem dir de forma clara, un pres polític de l'estat espanyol.
Dir que el llibre és interessant, de lectura fàcil i amena (només té 90 pàgines). M'he permès apuntar algunes frases que m'han fet pensar:
  • La presó és un fracàs de la humanitat.
  • Hem après a ser lliures quan més oprimits ens tenen.
  • Jo no soc un polític pres, sinó un pres polític. I vull denunciar que, a l'Estat espanyol, avui, la presó encara es fa servir com un instrument per perseguir i castigar la dissidència política.
  • La repressió política de la dissidència vol inhabilitar el pensament i l'acció.
  • Aquesta democràcia de baixa qualitat on vivim avui.
  • Has d'assumir que el temps lineal ha desparegut de la teva vida.
  • Quan les lleis només es poden defensar i mantenir a través de la força és que potser tenen els dies comptats.
  • No ens podem permetre el luxe de la desesperança: deixem el pessimisme per a quan arribin temps millors.
  • Actuar com si fóssim lliures també ens fa, cada dia, una mica més lliures.
  • La vida no té sentit; és un mateix qui dona el sentit a la vida.
I de manera resumida, la síntesi del pensament que transmet en Jordi Cuixat -i que jo mateix intento aplicar-me- és la següent: "Em nego a viure sense esperança. Em nego a odiar ningú. No renunciaré mai a ser feliç."
#HoTornaremAFer

28 de maig de 2020

El Àngels em miren

El Àngels em miren, una novel·la de Marc Pastor que t'enganxa des del primer moment fins al final de les seves més de quatre-centes pàgines i no saps qui és es el psicòpata fins bastant cap el final.
Es tracta d'un relat fictici però farcit de detalls ben reals: dues noies joves sense aparent connexió apareixen mortes en circumstàncies estranyes, tot això combinat amb una situació política convulsa que es viu a Catalunya que afecta d'alguna manera en la investigació i la relació entre els mateixos mossos i l'estament judicial.
Aquest és un petit diàleg qualsevol entre un vigilant de l'IMELEC i l'Abraham Corvo, el caporal mulat de la UTI Barcelona i principal protagonista impregnat d'un caràcter sobrat i carregat d'ironia, segurament a conseqüència de les dures situacions trobades al llarg de la seva vida com a policia:
- Què vol?
- Resoldre el cas. Unes vacances. Un fetge sa i vigorós. La pau mundial. En aquest ordre.

Un altre detall que em va fer gràcia va ser el nom d'un càrrec inventat (suposadament) però que té certes semblances amb la realitat de més d'un: "Cap de la Unitat Central de Fotocòpies i Recanvi de Tòners (UCFRT)".
Només un petit retret, hi surten tants personatges que et perds una mica a l'hora de recordar qui és qui. I vés per on que quan acabo el llibre descobreixo que al final del llibre hi ha un índex dels personatges!
Estic convençut que d'aquesta història en podria sortir una gran sèrie de TV!

Dedicatòria del Marc Pastor 
que em va fer en poc més d'un minut