Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lloança. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lloança. Mostrar tots els missatges

9 de març de 2015

Adulació / Lloança

  • De ningú no s'esperi lloances, si aquestes no serveixen a qui les fa per a prosperar o per a aconseguir alguna finalitat (Johann Wolfgang von Goethe).
  • Generalment tan sols lloem de bon grat els qui ens admiren (Valéry Larbaud).
  • La lloança és una adulació hàbil, encoberta i delicada (Valéry Larbaud).
  • L'adulació és una moneda falsa que només circula dins la nostra vanitat (Valéry Larbaud).
  • Les mossegades més perilloses són les del calumniador entre els animals salvatges, i les de l'adulador entre els animals domèstics (Diògenes de Sínope).
  • Ni la desqualificació gratuïta ni l'adulació interessada ens porten a cap altre lloc que no sigui la fragilitat i el conformisme (Carles Capdevila).
  • No critiquis mai la persona que no es pot defensar, ni lloïs la qui pots criticar.
  • No hi ha coses més perilloses en l'amistat que l'adulació, el llagot i la condescendència (Ciceró).
  • Qui sap adular sap de calumniar (Napoleó; també ho he sentit a dir al Grissom del CSI).
  • Sempre he desconfiat dels simpàtics i em pregunto, què volen exactament.
  • Val més caure a les grapes dels voltors que entre les mans dels aduladors, perquè aquells només fan mal als morts i aquests als vius (Antístenes).