Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llocs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llocs. Mostrar tots els missatges

20 de setembre de 2020

La Sagrada Família

Aprofitant que no hi ha turistes, avui he visitat la Sagrada Família de Barcelona amb tranquil·litat i temps. Venen d'arreu del món a veure aquesta meravella i nosaltres que la tenim al costat de casa no hi anem.
Quan hi arribes caminant tens el primer xoc estrany amb aquelles torres immenses que sobresurten entre els blocs de pisos. És igual que hi hagis passat infinitat de vegades. Una vegada dins del recinte interior, quan t'apropes a la façana descobreixes les imatges escultòriques i una pila de detalls curiosos explicats a través del telèfon amb auriculars (Sagrada Família App). El gran impacte visual ve quan entres dins de la basílica, com deia Josep Pla, "tindreu la sensació de trobar-vos, no davant d'una cosa diferent, sinó d'una cosa absolutament i voluntàriament distinta". I és cert. He viatjat per mig Europa i he vist tot tipus d'esglésies, catedrals, basíliques, fins i tot Sant Pere de Roma, però la Sagrada Família és l'única que marca la diferència. Necessites el teu temps per poder assumir aquell caos harmònic i tan ben organitzat. Al final ets capaç de veure el gran bosc que va imaginar el geni de Gaudí, on les columnes semblen arbres que en la part superior s'obren en forma de branques i la llum entra a través dels vitralls, amb tons blaus i freds que simulen la llum del matí i a l'altra banda, a l'oest, amb tons ataronjats i càlids com la llum del crepuscle. Entens una mica això de la síndrome de Stendhal.



28 de juliol de 2020

Decàleg de característiques d'una àrea o aparcament AC

Característiques a tenir en compte a l'hora de valorar una àrea o aparcament AC:
  1. Accés
  2. Serveis 
  3. Preu
  4. Seguretat
  5. Arbres
  6. Tipus de sòl
  7. Tranquil·litat
  8. Vistes
  9. Espai 
  10. Sensació general

17 d’abril de 2020

Castellnou de Bages

L'alcaldia d'aquest poble mil·lenari està situada en un nucli històric de pel·lícula, constituït per l'església romànica de Sant Andreu i l'antic cementiri, on destaca la presència insòlita d'un monòlit negre, clavat allà al mig, a imatge i semblança del que surt a Una odissea a l'espai, de Kubrick (Genís Sinca).

13 d’abril de 2011

Aiguamolls del Llobregat

És millor apreciar el que no puc tenir, que tenir el que no sóc capaç d'apreciar. Ho va dir un tal Orison Swet Marden. Avui #13abril he pogut apreciar el que tenim als aiguamolls del delta del Llobregat i des de l'aguait anomenat dels pollancres he vist i escoltat des de molt a prop, una pila d'ocells i ocellots com els bernats pescaires, camallargues, ànecs collverds que no paraven de submergir el cap per buscar menjar, fins i tot unes tortugues que prenien el sol i altres bestioles que no sé com es diuen. Tot plegat, una bona manera de carregar bateries. Tot molt simple i precisament per això no li donem importància. I a més, com que és gratuït, tampoc li donem valor. Som així de burros.
Només un detall millorable: no entenc per què la tanca que dóna accés a l'aparcament públic estava tancada, motiu pel qual el cotxe s'ha de deixar a 1,2 Km del lloc (portava un podòmetre i per això sóc tan exacte) i que provoca que molts conductors el deixin davant mateix de la tanca, on -vés per on- tots els vehicles eren premiats amb una recepta (multa) en el parabrises. Potser és una manera de compensar l'excés d'harmonia viscuda.

Polla blava

2 de febrer de 2011

Viatge a les piràmides

Avui Egipte està en plena revolta. Jo hi vaig estar l'any 2005, en una visita llampec on vaig poder veure en viu aquelles piràmides que sempre m'havien fascinat. Tot fantàstic però la imatge que em vaig endur va ser negativa. D'entrada vaig escollir un mal dia per anar-hi: va coincidir amb l'atemptat que va haver en un balneari amb més de 80 morts. Per això, vam anar escortats en el trajecte des d'Alexandria fins a El Cairo i el que havia de ser una visita de plaer es va convertir en un dia d'estrès i temor.
Només arribar, les mirades brutes i alguns comentaris que s’entenien prou bé dels mateixos policies envers les dones. En el viatge per carretera, el que em va sorprendre la imatge tercermundista en veure que la majoria d'edificis estaven per acabar, en construcció. En preguntar el motiu al guia, ens diu que per una llei que tenen que exonera de pagar impostos els propietaris dels edificis no acabats. Vaig pensar que allà també tenen uns grans polítics. Quan arribem al museu, veig obstacles col·locats expressament per evitar cotxes bomba, policies dalt els terrats apuntant amb armes llargues...
Una vegada dintre, quedo perplex del desordre i deixadesa i entenc que la majoria de troballes es trobin a Londres i París. Tot i això, puc veure la seva joia, Tutankamon.
Ja a la zona de les tres piràmides de Gizeh, un policia massa simpàtic s'ofereix per fer-nos una foto al costat de la piràmide de Keops i per cortesia, li diem que si. La sorpresa va venir quan, abans de tornar-nos la càmera, para la mà per cobrar-se el servei de fotògraf! Aquest detall de corrupció per part d'un agent de l'autoritat ja et dóna una idea de com funciona aquell país. El dinar el fem a l'hotel de cinc estrelles Le Meridien Pyramids, impressionant, però en els lavabos també hi havia una dona de la neteja demanant diners. De fet, per tot arreu no podies fer ni cinc passos sense que algú, de manera insistent i esgotadora, et demanés diners o t'oferís un papir de plàtan. El carrer era com una subhasta continua d'objectes a un preu inicial desorbitat per acabar valent un zero menys (per exemple, de 50 passava a 5 €).
També vaig viure en directe una estrebada de bossa per part d'un nen a una turista, que va ser enxampat per la policia i al mig del carrer el van jutjar directament en donar-li uns quants mastegots a la cara davant de tots nosaltres.
En fi, que no he tingut una bona experiència i per tant no guardo un bon record d'aquell indret. I em vaig alegrar quan el vaig abandonar.

sobrehistoria.com