Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moments. Mostrar tots els missatges

31 de desembre de 2020

Cap d'any 2020

Ha caducat el 2020, l'any que s'ha demostrat que era mentida el tòpic naïf del "tot anirà bé". I entrem en el 2021 amb el desig que "no tot vagi malament", més realista i molt més esperançador. 
Bon any nou i molta salut!

18 de setembre de 2020

Conductors pertorbats

Les rebequeries calculades dels nens o nenes (pataletas en castellà) són una forma de protesta quan tenen problemes i una manera fàcil de solucionar-los. Fan servir la ira perquè són innocents i no saben gestionar les seves emocions, i és clar, perquè donen resultat: molts pares cedeixen a la manipulació, ja sigui per estrès, comoditat o perquè pensen que els nens es poden traumatitzar si no obtenen --aquí i ara-- el que demanen. 
Passat el temps, aquest nen o nena té 30 o 40 anys i ha deixat aquella etapa d'innocència per passar a un nivell més avançat, que és la ignorància. En aquest cas, quan ell o ella es troba en un cotxe aturat a la carretera per una retenció de trànsit, es pertorba perquè el món és imperfecte i fa servir una versió adulta de la ira del nen consentit que va ser, en forma de crítiques i/o insults a tot déu, sigui a l'Ajuntament, a la Generalitat, als mossos o als altres conductors. Evidentment, el món continuarà igual d'imperfecte, cosa que els reforçarà encara més en la seva ignorància, sense ser-ne conscients.
En fi, estem envoltats de molta gent que es fa gran però no madura.

[Avui m'he trobat dues retencions de trànsit de 45 minuts aprox. a l'anada i  de 1 hora a la tornada i haig de dir que he aprofitat tot aquest temps per escoltar per la ràdio del cotxe un podcast molt interessant. I se m'ha passat el temps volant al volant. Al vespre, he llegit en el Twitter algunes crítiques sobre aquesta retenció i m'han motivat a fer aquest comentari]

23 d’abril de 2020

Sant Jordi 2020

Els llibres transmeten malalties infeccioses, com la lectura
Aquesta frase la vaig veure en un llibre de Josep Maria Espinàs (crec que "Inventari de jubilacions") i la trobo adient per aquest 23 d'abril distòpic que ens ha tocat viure per culpa de la pandèmia del Covid-19.
I també perquè, de manera irònica em recorda què pensen de la cultura aquells que ens voldrien dòcils i sense esperit crític. Per desgràcia per a la policia del pensament, tenim la vacuna: els llibres.
Bona Diada de Sant Jordi 2020!

10 d’agost de 2018

Llàgrimes de Sant Llorenç

Cada any, entre el 8 al 14 d'agost té lloc la pluja de meteors anomenats Perseids, també coneguda com les llàgrimes de Sant Llorenç (el sant es celebra el 10 d'agost).

Segons la mitologia grega, Perseu (fill de Zeus), estava enamorat de la nimfa Dànae. Per poder entrar a la seva habitació i engendrar-li un fill, el déu va escollir la forma de pluja daurada (no té res a veure amb la parafília).

Segons la mitologia cristiana, les estrelles fugaces són les llàgrimes de Sant Llorenç que recorden el seu patiment pel fet de ser cremat com un xai en una graella a la foguera a Roma i que, en ple martiri, va exclamar: "gireu-me, que per aquest costat ja estic fet".

I segons la ciència, la pluja de meteors ve provocada per la cua de pols còsmica del cometa Swift-Tuttle que dona una volta al Sol cada 135 anys però que cada any la Terra travessa la seva cua i en fer-ho, les partícules de pols i sorra travessen l'atmosfera terrestre i degut a la gran velocitat poden produir impressionants traces de llum quan arriben als 100 Km de la superfície terrestre.

Crec que la tercera versió s'acosta més a la realitat.

31 de desembre de 2017

Adéu 2017!

De l'any 2017 recordaré per sempre més:
  • L'atemptat terrorista de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost i la gestió i resposta eficaç dels Mossos comandats pel nostre Major Trapero. Una lliçó mundial de com gestionar un incident tan greu. I la posterior manifestació amb el lema #notenimpor amb la visita del rei i la rebuda amb xiulets.
  • La cantarella de "¿Dónde estan las paperetas, las paperetas dónde estan? i que tots els aparells de l'estat espanyol no van ser capaços de trobar ni una sola puta urna!
  • La concentració de tot un dia davant de la conselleria d'Economia de almenys 50.000 persones el dia 20 de setembre que va durar tot un dia. Crec que allà molta gent va fer el clic definitiu de trencament.
  • L'altra cantarella de "¡A por ellos, oe!" de tots aquells policies vinguts d'arreu d'Espanya a atonyinar "a ellos" és a dir atonyinar-nos "a nosaltres", allotjats en el vaixell dels piulets. La catalanofòbia és una cosa ben normal i acceptada a Espanya i ara tothom n'és conscient, aquí, allà i també a Europa.
  • El referèndum del dia 1 d'octubre celebrat i defensat amb dignitat i sang per més de 2 milions de catalans. La vaga general del dia 3. El discurs del rei posicionant-se en un dels bàndols, un error que l'acompanyarà de per vida. I la repressió posterior de l'article 155 de la constitución española, la seva eina repressiva que fan servir a la seva conveniència. Mai m'hagués imaginat que tindríem presos polítics i exiliats a Brussel·les. I que Europa ho permeti.
  • La frustració de no saber (és un dir) si «M. Rajoy» és o no és qui és, és a dir qui cobrava diners en negre en sobres. 
  • Aquell infame, un de tants, titulars de El País com el que deia "El separatisme passeja el seu odi a Espanya pels carrers de Brussel·les”, Tot un insult per als qui (unes 60.000 persones) vam fer més de mil quilòmetres, no per odiar ningú, sinó per donar suport als nostres polítics exiliats.
  • I que dir de les anormals eleccions del 21 de desembre, preparades per canviar el Parlament català i que amb una participació d'un 82% han confirmat la majoria del bloc independentista, per demostrar que molta de la majoria silenciosa també era independentista i per veure que el PP és un partit radical a Catalunya que no pinta absolutament res. Gràcies.
  • I també és l'any que el pare ens va deixar a l'edat de 91 anys. Trist i alhora satisfet perquè hem fet tot el que hem pogut perquè estigués el millor possible fins al final.
Deixem un any (especialment els últims tres mesos) ple de emocions, d'indignació, d'incertesa, de por, de tristesa, però també de dignitat i superació. Políticament ha estat sens dubte l'any més interessant viscut mai. Tot allò de que vivíem en una democràcia consolidada, que la transició va ser modèlica, etc. s'ha fet evident davant del món que tot era una absoluta farsa. La democràcia a Espanya és de pa sucat amb oli. Han caigut les màscares de tothom i ara tots sabem de quin peu calça, és a dir si ets de la causa independentista i republicà o unionista i monàrquic. També n'hi han que diuen que no són ni una cosa ni l'altra, que són equidistants i tal, que vol dir el mateix que ser partidaris de l'statu quo i que tampoc enganyen a ningú. I això està bé perquè s'ha acabat allò de fer veure el que som o no som. No hem aconseguit la república catalana, encara, però som una mica més lliures que l'any que mai, malgrat la repressió de l'article 155, la persecució policial i de tenir tot l'aparell fiscal i judicial en contra.
Aquest any 2017 ha estat molt intens, però ha estat necessari per trobar-nos, per millorar, per trencar amb el passat. I això és el que ha passat aquest any que deixem: hem trencat amb el passat de manera definitiva. Col·lectivament hem fet un gran pas. 
Sens dubte aquest any nou pinta que serà també força interessant, amb uns quants desitjos pendents, un dels quals és molt urgent: que deixin en llibertat els nostres presos polítics i que alhora puguin tornar els nostres polítics exiliats. I mentrestant continuem dempeus, pacients i resistents en el procés fins a arribar a la somiada república catalana. Continuem amb el color groc. Donec perficiam.

Bon any 2018!

23 d’abril de 2016

Diada de Sant Jordi 2016

En un minut hi ha molts dies deia William Shakespeare, nascut i mort curiosament el dia 23 d'abril, dia de Sant Jordi, festiu del calendari biològic català i declarat per la UNESCO com a Diada del Llibre. El mateix dia de la mort del mestre Josep Pla, que va deixar dit que passar l'estona era la cosa més important de la vida. I què millor que passar l'estona passejant pels carrers de Barcelona plens de llibres i roses. Per a mi és un dels millors dies de tot l'any!
I si tens amargura, contempla una rosa!

7 de març de 2016

El futur no és el que era a 2001 una odisea a l'espai

Deia Einstein que ell no pensava mai en el futur perquè aquest arribava amb prou rapidesa. I no li faltava raó. El 7 de març de 1999 moria Stanley Kubrick, director de "2001: una odisea a l’espai". A ell, el futur li va arribar dos anys abans.
Però parlem de la pel·lícula. Si haig d'escollir una pel·lícula, seria aquesta obra d'art. La he vist unes quantes vegades, la primera quan molt jove, i recordo que després vaig estar dies i dies pensant-hi, en el futur, en l'univers, en quants anys tindria l'any 2001... A més, en aquella època estava de moda l'era espacial i no feia massa que l'home havia arribat a la Lluna (ho això ens han fet creure). I què dir de la memorable banda sonora amb dos obres mestres: “Així parlà Zarathustra”, tot un símbol del futur, i el magnífic vals “El Danubi Blau”.
Total, que quan va arribar el 2001 vaig poder comprovar que el Windows 2000 no era cap amenaça com l'ordinador HAL (únicament que es penjava ell sol), que el futur no era el que m'havia imaginat i que l'únic que passa de veritat només és el passat.

2 de juny de 2012

L'estiu ja és aquí

Avui 2 de juny inauguro de manera precipitada l'arribada de l'estiu, si més no, en el meu calendari personal. Això significa recuperar de la cambra de les andròmines, el para-sol per començar a fer vida a la terrassa, que a 25 graus i amb un ventet suau, s'hi està molt bé. El temps és fantàstic i és dissabte, el millor dia de la setmana.
I encara em queda per davant el diumenge com a reserva, per si el dissabte no ha estat el que havia de ser. De vegades et crees massa expectatives, però com a mínim t'ajuden a reactivar les endorfines, una mica destrempades durant la setmana.
Possiblement no passi res de l'altre món, però què més dóna, l'important són les petites il·lusions, com la llibertat de perdre el temps a perdre el temps i en creure que avui és possible qualsevol aventura.

9 d’abril de 2012

El 100è dia de l'any

Avui 9 d'abril és el 100è dia de l'any i curiosament també fa 80 anys del naixement d'una mona: la "Cheetah" de Tarzan, recentment traspassada. Un cas força estrany, si tenim en compte que l'esperança de vida dels ximpanzés en captivitat no sobrepassa els 50. La pregunta és, ¿com pot haver viscut tants anys? Són preguntes interessants, com la que tothom s'ha fet algun cop, sobre ¿què va ser primer, si l'ou o la gallina? Possiblement va ser l'ou, però no el de gallina ni tampoc el de Pasqua. I aquí ve el gran dubte de veritat que molts ens fem precisament avui dia de la mona, ¿per què els pollets de la mona mai arriben a ser gallina? Són misteris sense resoldre.

3 de gener de 2012

Regal de Reis

S'acosta el Dia de Reis, els de veritat, no els pares del príncep que per cert, últimament no guanya per ensurts, primer descobreix que els reis són els pares i ara que l'home del sac és el seu cunyat. Al que anava, que ja hi tornem amb l'angoixa dels regals de reis, un tema sempre difícil si es vol complir amb les tres variables, és a dir que sigui original, que li agradi i que no t'hagis d'hipotecar. N’hi ha que, quan han de fer un regal, no es treuen l'estrès del damunt fins que no han sortit del Tot a Cent. Però no és el cas.
Tornem al principi, en concret amb una idea molt bona per regalar si al destinatari li agrada llegir i també estar al dia, que és una subscripció digital d'un any al Diari ARA, un diari modern, amb una secció d'opinió de qualitat i en català. I només per 90 euros. Clar que has de tenir un ordinador (un portàtil millor) o una tablet, en cas contrari, la broma pot sortir més cara. Jo ja en sóc de subscriptor i n'estic molt de content.
Un altre regal que podria estar bé relacionat amb la lectura és un llibre electrònic, segurament un dels regals estrella d'aquest any perquè ara ja es troben a un preu raonable. Però hi ha un problema: l'oferta de llibres en català no és per tirar coets i a més el preu dels llibres digitals no tenen encara el preu que haurien de tenir.

31 de desembre de 2011

Bon any 2012

En els moments difícils de la vida, és quan has d'aixecar el cap, treure pit i amb tota la seguretat del món poder dir que aquest any que deixem ha estat una merda, encara que com tots els anys -bons o dolents-, tenen una cosa positiva en comú, que s'acaben. Ara bé, no ens creem massa expectatives perquè l'any 2012 pinten bastos. I com que no m'agrada la falsedat, de dins només em surt que desitjar que aquest any nou passi el més aviat possible i poder retallar -sí més retallades- el camí inevitable als canvis de determinats paradigmes, entre altres coses perquè econòmicament això no s'aguanta per enlloc. Quan toquem definitivament fons, és a dir quan la situació sigui socialment inaguantable, la majoria canviarà la manera de pensar, ni que sigui per raons de supervivència. És llavors quan els canvis es produiran si volem sortir d'una vegada d'aquest forat i deixar de pertànyer a un estat en fallida. Això sí, que tinguem salut per veure-ho i que mentrestant no perdem la il·lusió ni l'alegria i sortim a buscar l'any nou abans que ens atropelli!

25 de desembre de 2011

Bon Nadal 2011

La realitat no existeix, sinó que cadascú es crea la seva pròpia realitat; o bé el cor no parla, però endevina, per això deixa't emportar per ell. Aquests són exemples dels missatges del guru de l'optimisme Emilio Duró. Realment val la pena escoltar aquest home que es presenta com una persona genèticament predisposada a la depressió i per combatre-la el més important és tenir sempre un perquè al cap per tal de tenir il·lusió per viure, més tenint en compte que la mort és segura i la vida no. En definitiva, que no ens hem d'amargar per imbecilitats de merda, que com diria John Lennon la vida és allò que se'ns escapa mentre estem enfeinats en altres coses.
És molt possible que escoltar aquest vídeo sigui el més important que facis avui, especialment en aquests dies nadalencs en què tothom es desitja un bon Nadal i un feliç any nou, paraules que han acabat sent rutinàries i buides, que escoltem però que en realitat no sentim. De fet, hi ha alguna cosa més importat que la felicitat?

7 de desembre de 2011

Pont de la Puríssima

En la gran mesquita de Fatehpur Sikri (Índia) hi ha una inscripció que diu "El món és un pont, passa-hi, no hi construeixis casa teva". De forma metafòrica ens ve a dir que la vida que coneixem, és només una etapa del destí final que és l'eternitat de l'altra "vida", és a dir la mort, que pel que sembla representa l'altra vida.
Per si de cas això no sigui ben bé així, és important que en aquesta vida hi passem el major temps possible. De moment, el pont que sí coneixem és el dia 7 de desembre, el de la Puríssima, que per alguns és tot un aqüeducte, representa tot un tast de les festes nadalenques que tenim a la mateixa cantonada. 
Crisis? What Crisis?

3 de desembre de 2011

Cal ser previsors

Avui 3 de desembre és santa Bàrbara, advocada contra les tempestes de llamps i trons i una de les grans oblidades. Són molts qui només se'n recorden d'ella quan la tempesta ja ha arribat i llavors a corre-cuita, pugen a muntar un parallamps al terrat.
Són gent que viu el dia-a-dia i sense preveure res, pensant que la mar sempre estarà en calma. I abusa de l'aforament del vaixell, amb sobrepès, sense pensar en els riscos en cas de tempesta o mala mar, o pitjor encara el sobrepassa molt i llavors el vaixell s'enfonsa. D'altres més capsigranys, en moments d'eufòria tiren pel dret i cremen la nau pensant que no la necessitaran per retornar al lloc d'on van venir.
Abans de ser arrossegats pel corrent, cal tenir clar que no s'ha de perdre mai l'instint per avançar-se als esdeveniments i recordar, com va dir John Donne, que la mar és tan profunda en calma com en tempesta.

11 de novembre de 2011

Faber est suae quisque fortunae

Vol dir "cadascú és l'autor del seu destí", una gran veritat sobre la responsabilitat personal, principi rector de l'eficiència humana i també una de les meves frases favorites.
Sobre això, Jean-Paul Sartre deia que "l'home neix lliure, responsable i sense excuses". O dit d'una altra manera, tothom pot escollir el camí que vulgui, sempre i quan demanis permís a la teva dona (o home).
El fet és que avui és 11/11/11 i aquesta entrada s'ha publicat de manera automàtica a les 11:11 hores, moment en què, en teoria el món s'havia d'acabar. Però com que el destí el marquem nosaltres mateixos, he decidit que el món continuï tal qual, que malgrat tot, ja m'està bé.

29 de desembre de 2010

Cap d'any 2010

S'acaba l'any i també la primera dècada del segle XXI i el que ens espera és una endevinalla embolicada en un misteri a l'interior d'un enigma. És a dir, no tenim ni puta idea del nostre futur més immediat i sovint ni de res.
I aquí està la gràcia: el futur és el passat que construïm cada dia i és només aquest passat el que revela l'estructura del futur. L'únic que tenim clar és que el present passa i el futur, tard o d'hora també ho farà. Però l'únic que quedarà per sempre és el passat. D'aquí ve la frase “tothom té un passat”, passat que de vegades ens encadena perquè ja no es pot canviar. Per això, més important que pensar en el futur, és millor anar preparant el nostre passat ja que aquest és en present continu.