Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paradoxes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paradoxes. Mostrar tots els missatges

2 de juliol de 2020

Paradoxa de la felicitat

Quan estem convençuts que la felicitat només depèn de nosaltres mateixos,
llavors ens convertim en els únics culpables de la nostra infelicitat 
(Apories de la vida quotidiana, Nemrod Carrasco)

18 d’abril de 2020

Paradoxa de la prostituta

Aquesta es basa en la següent pregunta: "Si algú viola una prostituta ¿se li acusa de violació o de robatori?" Qualsevol diria que és violació. Però si el robatori és treure-li a algú el seu bé o servei per no poder pagar-lo i si el servei de la prostituta és sexe per un miserable i mòdic preu, llavors seria robatori.
En tot cas, qualsevol que sigui capaç de violar una prostituta per no pagar-li, a més d'un delinqüent és un degenerat.

12 d’abril de 2020

Paradoxa de l'estabilitat inestable

La idea que un aparentment estable equilibri nuclear en realitat propicia més violència
El vell argument conservador diu que “l'absència d'armes nuclears crearia un món on seria més fàcil iniciar una guerra convencional”. Però és més probable que sigui a l’inrevés, que la presència d'armes nuclears sigui el que va crear aquesta classe de món.

5 d’abril de 2020

Paradoxa de Barbie

Es tracta d'una discriminació de preus entre les nines Barbies que, tot i tenir el mateix cost de producció, tenen diferents preus segons el tipus de professió. Per exemple, la nina doctora és més cara que la cuinera. El motiu és que els venedors s'han adonat que les famílies més adinerades aspiren que els seus fills tinguin una professió millor remunerades i considerades més prestigioses.

20 de febrer de 2018

14 de febrer de 2018

8 de gener de 2018

Paradoxa del gat de Schrödinger

Es tracta d'un experiment que consisteix en posar un gat dins d'una caixa tancada opaca juntament amb una substància radioactiva que té un àtom que al cap d'una hora té una probabilitat del 50% de desintegrar-se i matar al gat. La pregunta que sorgeix llavors és si, passada l'hora, el gat està viu o està mort... 
En aquest escenari, seguint el principi d'incertesa propi d'un sistema quàntic, mentre no obrim la caixa, el gat és viu i alhora és mort perquè no ho sabem. En el moment precís d'obrir la caixa, el mateix fet de l'observació modifica l'estat del gat, el qual passa a ser només viu o només mort.
La paradoxa és, si ambdues possibilitats es compleixen i són reals, ¿per què només en veiem una? L'explicació és que l'experiment aplica les lleis quàntiques (l'estat d'una partícula en el temps i en l'espai no existeix fins que no és observada, és a dir depèn sempre d'una altra cosa). Quan el sistema quàntic es trenca, la realitat es defineix per una de les opcions. Només veurem el gat viu o mort, mai ambdues. Aquest procés de trànsit de la realitat quàntica a la nostra realitat clàssica és la responsable de que veiem el món tal i com el coneixem. És a dir, una única realitat.

Paradoxa de l'ambigüitat

Daniel Ellsberg va ser un economista nord-americà de l'Administració del president John F. Kennedy que va postular que quan les persones hem d'elegir entre diverses alternatives, rebutgem instintivament aquelles en què les probabilitats no estan clares i ens inclinem per aquelles en què estan ben definides. Veiem el següent exemple:

Imaginem  que tenim dues baralles de vint cartes cada una. La de la dreta conté deu cartes vermelles i deu blaves. La de l'esquerra conté també cartes vermelles i blaves però no ens diuen quantes de cada color. Ens demanen llavors que agafem a l'atzar una carta de cada baralla i sense mirar-les les deixem de cap per avall sobre la taula. Després ens diuen que si endevinem el color d'una de les dues cartes elegides guanyarem cent euros. Quina carta preferirem endevinar, la de la dreta o la de l'esquerra? La majoria de persones es decantarà per la de la dreta, és a dir, la que ve d'una baralla amb una proporció de cartes vermelles i blaves coneguda. Aquest coneixement cert, davant de l'ambigüitat de la proporció de la segona baralla, li genera el sentiment que és més fàcil encertar si tria la carta de la dreta. 
Però això és fals, perquè la probabilitat d'encertar és exactament la mateixa, el 50%, tant si es tria la carta de la dreta com si es tria la de l'esquerra. Per entendre-ho, hem de deixar de pensar en les baralles i pensar només en les dues cartes que  hi ha sobre la taula: qualsevol pot ser vermella o blava. Si el lector tria la de l'esquerra (procedent de la baralla de proporció ambigua) i llança una moneda en l'aire per decidir-ne el color, tant si la carta és vermella com si és blava tindrà el 50% de probabilitat d'encertar-la. És a dir, exactament la mateixa probabilitat que si tria la carta de la dreta (procedent de la baralla de proporció coneguda. 
La conclusió és que la majoria de la gent prefereix allò que coneix i recela de l'ambigüitat, els sentiments guanyen a la raó.



Font: llibre Emocions i intel·ligència social de Ignacio Morgado

26 de maig de 2017

Mort absurda d'Edouard Michelin

El 26 de maig del 2006 a l'edat de 42 anys, Edouard Michelin, besnét de l'inventor del pneumàtic amb el mateix nom, va morir  ofegat perquè el seu vaixell va naufragar i no duia ni un trist pneumàtic.

8 de gener de 2014

Paradoxa del mentider

La paradoxa del mentider, la versió més antiga de la qual se li atribueix al filòsof grec Eubúlides de Milet (s. IV a. dC), es resumeix així:
"Un home afirma que menteix. Això que diu és verdader o fals?"
Per entendre la paradoxa només cal fer dues suposicions: si suposem que l'afirmació és certa, que l'home realment menteix, llavors el que diu és fals; en canvi, si suposem que l'afirmació és falsa, el que diu és verdader.
F